El president de la Generalitat, Quim Torra, ha remarcat aquest matí que, davant les negociacions amb el PSOE per a la formació de govern a l’estat, el “compromís del Govern és el que vam expressar el 22 d’octubre, un cop coneguda la sentència dels 100 anys, on vam defensar l’exercici del dret d’autodeterminació com a via per decidir el futur polític de Catalunya”.

El cap de l’Executiu ha reivindicat l’acord adoptat pel Consell Executiu el 22-O davant del ple del Parlament, en resposta a una pregunta del grup d’ERC durant la sessió de control. Quim Torra ha fet notar que aquest “gran acord nacional” el van prendre els tres grups independentistes de la Cambra per “abordar la llibertat, l’amnistia i l’exercici del dret d’autodeterminació en el termini més breu possible”. “En aquesta Cambra ja vaig fer una proposta i aquí és on hem de treballar”, ha reblat.

En aquest sentit, el president ha recordat que l’acord també instava l’estat a iniciar urgentment un diàleg que, “malauradament, no s’ha produït”. També ha assenyalat que després s’han produït fets com la Declaració de la Llotja de Mar, “on parlem d’autodeterminació dels nostres pobles; de les llibertats civils i polítiques, i de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”. Així mateix, ha posat l’exemple de l’assemblea de càrrecs electes de Catalunya, on, a més, “exigim un diàleg i apel·lem a la mediació internacional per aconseguir aquest objectiu treballant per l’autodeterminació”.

“Europa mira la justícia espanyola amb gran recel”

En resposta al grup de Junts per Catalunya, el cap del Govern s’ha referit a les decisions que ha de prendre la justícia europea la setmana vinent. Una setmana que, ha dit, serà “decisiva” i que “pot canviar el panorama polític d’aquest país d’una manera importantíssima”. “Els nostres triomfs jurídics han vingut des de l’exili, que és on podem esperar la justícia que ens és negada a l’estat”, ha subratllat. I ha afegit que “Europa ja mira aquesta justícia espanyola amb gran recel”.

En aquesta mateixa línia, el president ha dit que dijous de la setmana vinent “tenim la possibilitat que, via el recurs que va presentar el vicepresident Junqueras, tres eurodiputats puguin adquirir els seus drets amb el que això significaria”, perquè “tindrà un impacte directe i immediat per al president Puigdemont i el conseller Comín”. “Comparteixo l’esperança que sigui així, que aquesta immunitat sigui guanyada i que la situació política al país pugui donar un tomb realment decisiu”, ha conclòs.

“Pressupostos eminentíssimament socials”

En diferents moments de la sessió de control, el cap de l’Executiu ha insistit en la intenció del Govern de tirar endavant uns pressupostos, que, ha remarcat, seran “eminentíssimament socials”, perquè  dedicaran “gairebé el 80% de la despesa a tots els pilars del benestar i socials que sustenten el nostre país”. I ha afegit que la “primera prioritat” són “les persones més desvalgudes, les que tinguin algun risc de quedar-se enrere i que no puguin tirar endavant els seus projectes de vida personals i professionals”.  

“Nosaltres no defugim les nostres responsabilitats i vam intentar presentar un pressupost que incrementava la despesa en 1.665 milions, el 73,6% del qual destinats a salut, afers socials i educació”, ha recordat, i “ara presentarem uns pressupostos en què aquesta despesa s’incrementa gairebé fins als 2.500 milions i on la xifra del 73,5% encara puja”. No obstant, ha afegit, que per tirar-los endavant  “no tenim eines suficients i les voldríem totes”.

En aquest sentit, i en resposta al grup dels comuns sobre la situació de la sanitat pública catalana, el president ha posat de relleu que el Govern està “treballant” en el decret de llistes d’espera, però ha alertat que per a poder-lo tirar endavant i “atacar les llistes d’espera i els problemes d’aquest país” calen  uns “nous pressupostos” .

En un altre moment del ple, en resposta al grup parlamentari socialista, el president ha posat en relleu l’activitat legislativa i normativa del Govern en contraposició amb la del govern espanyol, que, ha dit, “està immers en una inestabilitat política que l’ha paralitzat gairebé, excepte per recórrer drets digitals que vulnerin els drets de tots els ciutadans”. Tot i assegurar que els “governs no van a pes”, i “que els projectes de llei tenen un període de gestació i d’informes previs, que no es fan en 4 dies”, el cap de l’Executiu ha assegurat que “si comparem aquesta amb altres legislatures i comptem el temps efectiu transcorregut, estem a un ritme de progressió de normes amb rang de llei molt similar al primer tripartit, al primer Govern del president Mas o del Govern Puigdemont”.

Així, i per refermar aquest argument, el cap del Govern ha detallat el volum normatiu d’aquesta legislatura, destacant les 29 normes amb rang de llei; els 8 projectes de llei, com la de la  d’igualtat de tracte i la no discriminació; l’agència de salut pública;  la de contractes de servei a les persones; la Llei vitivinícola o la del canvi climàtic; els 20 decrets llei, 18 dels quals provenen, ha dit, del Govern i han estat validats pel  Parlament; i 21 memòries preliminars aprovades, com a punt inicial pel desenvolupament d’avantprojectes, entre les quals ha citat la de transició energètica; la de modificació de l’autoritat catalana de la competència; la que tracta sobre la memòria democràtica de Catalunya; o la referent a la Llei de cambres de comerç, industria i navegació a Catalunya.