El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP), Adam Majó, ha rebut avui l’informe “El dret a la protesta a Catalunya (2017-2019)”, elaborat per a l’associació per a la defensa dels drets humans, Iridia. Conté fins a 25 recomanacions dirigides als poders legislatiu, executiu i judicial, i també demana millores al Consell de l’Advocacia de Catalunya. El document d’Iridia fa una anàlisi sobre la protecció i la garantia del dret a la protesta, després de l’episodi de concentracions, manifestacions i aldarulls produïts a Catalunya arran de la comunicació de la sentència del Procés del 14 d’octubre.

Majó ha explicat que “traslladarem al Parlament de Catalunya, Govern de la Generalitat, Govern espanyol, Fiscalia i poders judicials les conclusions de l’informe sobre el dret de protesta”. El director de l’Oficina ha assegurat que document “confirma que la modificació de la Llei Mordassa és inajornable”, en referència a la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la Seguretat Ciutadana. “Aquesta normativa aprovada el 2015 i una doble reforma del Codi Penal ha suposat l’enduriment de les conseqüències dels delictes de desordres públics”, ha detallat i ha remarcat que “el dret a la protesta entenem que no s’ha de tolerar, s’ha de protegir”.

El responsable de l’Oficina ha afegit que “el dret a la protesta ha estat al centre del debat polític, en aquests darrers dos anys, i per tant, hem cregut necessari tenir encarregar un document que ho analitzés des d’un punt de vista global i que incorporés propostes”.

Per la seva banda, la codirectora d’Iridia, Anaïs Franquesa, ha desgranat el contingut de l’informe i ha destacat que el dret a la protesta “és una de les formes que té la societat civil per d’organitzar-se, expressar-se i denunciar el que no li agrada. I aquest espai de la societat civil s’està empetitint a Catalunya, a l’Estat espanyol i a la resta del món i és motiu de preocupació”. Així, “denunciem, per exemple, l’ús de les bales de goma, però també dels projectils de foam, que estem comprovant que tenen un potencial lesiu molt greu, quan s’utilitzen a poca distància”.   

Les conclusions de l’informe (veure document adjunt) recomanen al Congrés dels Diputats i al Govern de l’Estat que prohibeixin l’ús de les bales de goma. En aquest sentit, l’estudi demana al Departament d’Interior de la Generalitat que publiqui la instrucció d’ús de les lIançadores de foam, que es realitzi una auditoria per analitzar el seu funcionament i aquesta es presenti un cop feta al Parlament de Catalunya.

L’informe també proposa a l’executiu espanyol que els policies antiavalots puguin ser identificats a l’uniforme en tres llocs visibles (part frontal i posterior del tronc i al casc), i insta que s’apliqui de forma urgent la Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de novembre de 2019, que inclou una bateria de mesures sobre els protocols de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra.

Igualment, el document elaborat per Iridia sol·licita que es creïn comissions parlamentàries al Congrés i al Parlament de Catalunya per avaluar les deficiències de l’actual model policial, i proposa la formació d’una fiscalia especialitzada en violència institucional que supervisi tots els processos que tinguin a veure amb la violència institucional i defensi els drets de les persones de manera proactiva. Entre d’altres mesures, Iridia planteja  que s’ofereixi formació específica als jutges en matèria de drets humans i s’estableixin mecanismes per investigar amb celeritat les situacions de violència institucional.     

L’informe contextualitza aquests esdeveniments en el període 2017-2019 i fixa les 25  recomanacions tenint en compte que la llibertat de reunió pacífica i d’associació constitueixen un valuós indicador per determinar en quina mesura els estats respecten la resta de drets.

 

Ferits i detinguts 

L’informe pren com a referència la tasca desenvolupada pel Servei d’atenció i denúncia en situacions de Violència Institucional (Saidavi) d’Iridia, tot i que també hi incorpora dades d’altres organitzacions, amb l’objectiu d’ampliar la visió sobre el tema. Així, des del 14 d’octubre fins el 7 de novembre, el Saidavi va atendre 147 casos d’agressions policials, de les quals 17 casos van ser cops de porra al cap, 31 impactes per projectils de foam, 22 per bales de goma i 3 persones per l’ús de furgonetes policials. Segons les dades recopilades, els Mossos d’Esquadra haurien causat el 63% d’aquests casos, mentre que el 37% restant serien responsabilitat de la Policia Nacional.

Segons el Saidavi, les protestes també es van saldar almenys amb 202 detinguts durant el mateix període, dels quals 28 van ser enviats a presó provisional, i com a mínim 2 van ser traslladades al centre d’Internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.

D’altra banda, l’informe també fa referència als professionals del periodisme que no han pogut fer la seva feina en determinats casos. Des que van començar les protestes el 14 d’octubre i fins el dia 28 del mateix mes, l’Observatori Crític dels Mitjans Media.cat, impulsat pel Grup Ramon Barnils, ha comptabilitzat un mínim de 71 periodistes que han patit agressions.