- El titular d’Interior ha inaugurat avui l’acte institucional del dia de les persones desaparegudes
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha inaugurat avui l’acte institucional del dia de les persones desaparegudes on ha recordat que “l’acte d’avui és fruit de la moció aprovada l’any passat al Parlament amb l’objectiu de millorar la gestió de casos de persones desaparegudes i l'acompanyament i ajuda als seus familiars”.
Buch ha posat en valor “l’aprovació per unanimitat de la moció per part de tots els grups parlamentaris que van adquirir el compromís de treballar en aquesta línia amb les persones desaparegudes i amb les seves famílies”. “Aquesta moció és un mandat a complir”, ha dit.
En aquest sentit, el conseller ha recordat que “des del Departament d’Interior hem estat pioners, l’any 2014 es va crear l’Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes, un compromís del cos de Mossos d’Esquadra de ja fa molts anys de treballar amb totes les víctimes, no només amb les persones desaparegudes sinó també amb el seu entorn”. “Hem mostrat una sensibilitat especial amb les famílies, tan en la tasca policial com en la investigació”, ha afegit.
“Ens ho podem mirar de lluny però fins que no ens passa a casa nostra, no ens adonem de la realitat que és patir que una persona del nostre entorn familiar hagi desaparegut”. “Posem els cinc sentits i el nostre coneixement per resoldre cada cas el més aviat possible”, ha manifestat Buch.
El conseller ha agraït la “gran feina que fan les entitats i voluntaris” i en aquest camp, el titular d’Interior ha destacat la tasca de les dues associacions presents avui a la Jornada, Inter-SOS i AFADES.
Per la seva banda, en el seu discurs de cloenda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha refermat el seu compromís “en la millora de la coordinació entre els serveis d'emergència i la dotació de més recursos per les unitats policials que treballen en les investigacions”.
Els Mossos d’Esquadra van gestionar el 2019 una mitjana de 365 desaparicions mensuals, en total a finals d’any en van ser 4.378. En la majoria dels casos, en un 94% dels fets, la resolució es produeix abans d’un mes.
Del total de desaparicions registrades durant l’any passat, un 35% corresponen a menors d’entre 13 i 17 anys (sis de cada deu eren dones) i un 5% són majors de 65 anys (set de cada deu eren homes). Analitzant el perfil de les 2.528 persones adultes desaparegudes (entre 18 i 64 anys), es constata que un 63% pateix algun tipus de malaltia mental i un 86% és reincident.
La majoria de persones es van localitzar al mateix lloc que havien desaparegut i habitualment van retornar de manera voluntària. Precisament pel que fa als retorns voluntaris, un 72% de les persones que van aparèixer ho van fer durant els quatre primers dies i un 86% la primera setmana. Per sexes, les dones que van tornar voluntàriament són un 53,5% i els homes un 43,5%. Per edats, el 58% dels joves entre 11 i 20 anys van retornar voluntàriament mentre que pel que respecte a la resta d’edats no arriba al 40%.
Quan es tracta de localitzacions policials, el 53% es fan els primers quatre dies i un 66% la primera setmana.
El Cos de Mossos d'Esquadra insisteix en la importància de presentar la denúncia de manera immediata per tal d'activar els recursos necessaris. En cap cas és cert que la denúncia s'hagi de presentar 24 hores després de la desaparició. Així mateix, és important que quan la persona ha estat localitzada es comuniqui a qualsevol comissaria de Mossos d'Esquadra per tal de donar-la de baixa en el sistema.
Les desaparicions en l’àmbit criminal
Des de l’any 2010 els Mossos d’Esquadra disposen d’una Unitat Central de Persones Desaparegudes, una unitat específica i especialitzada en desaparicions d’àmbit criminal. Des de llavors han treballat 32 casos, dels quals 20 van resultar ser homicidis amb posterior ocultació de cadàver que s’havien fet passar per desaparicions, tres corresponen a detencions il·legals de dones en casos de matrimonis forçats, tres a suïcidis i sis a marxes voluntàries no comunicades per diferents raons.
Del total de desaparicions d’àmbit criminal, el 53% responen a una situació de violència masclista o de gènere.
Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes
El 2014 es va crear l’Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes que es va convertir en el punt de referència d’informació i de suport de la Policia de la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han patit la desaparició d’un familiar. L’oficina disposa d’un telèfon de contacte per a l’atenció als familiars (937.137.137) i un correu electrònic (persones.desaparegudes@gencat.cat).
Des del dia 1 d’abril de 2014 fins a l’1 de gener del 2020 el Cos a rebut un total de 21.186 denúncies per desaparició de persones.
Durant aquest període s’han gestionat quasi 7.050 trucades a familiars i unitats instructores/d’investigació per facilitar tot tipus d’informació rellevant pels familiars.
A més, s’han realitzat 513 entrevistes presencials amb familiars de desapareguts. La majoria d’aquestes al domicili familiar.
Les gestions que realitza aquesta oficina, entre d’altres, són:
1) Suport psicològic i contenció emocional en els moments més àlgids o de crisi.
2) Informar i aclarir qualsevol dubte que la família pugui tenir sobre les accions realitzades pel cos de Mossos d’esquadra.
3) Donar un primer nivell de resposta a les consultes jurídiques.
4) Reforçar la importància de denunciar la desaparició al més aviat possible i trencar amb falses creences com esperar 24 hores.