La Comissió Europea ha recollit aportacions relacionades estrictament amb els següents àmbits: el sistema judicial, el marc d’anticorrupció, el pluralisme mediàtic i altres elements institucionals relacionats amb el sistema d’equilibri de poders dels estats membres

El Govern de Catalunya, a través de l’Oficina de Drets Civils i Polítics i la Secretaria de Transparència i Govern Obert, així com altres entitats independents com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o l’Oficina d’Antifrau de Catalunya han fet contribucions a l’informe sobre l’Estat de Dret de la Comissió Europea per al 2020. Es tracta d’una consulta que ha estat oberta a institucions i entitats que treballen en qüestions relacionades amb l’Estat de Dret. La Comissió Europea ha permès fer aportacions relacionades amb els següents àmbits: el sistema judicial, el marc d’anticorrupció, el pluralisme mediàtic i altres elements institucionals relacionats amb el sistema d’equilibri de poders dels estats membres.

Les contribucions obtingudes arran de la consulta serviran a la Comissió Europea per elaborar un informe anual que actuarà com a eina preventiva, de sensibilització conjunta i que buscarà aprofundir en el diàleg sobre qüestions relacionades amb l’Estat de Dret dels estats membres. La iniciativa forma part de l’objectiu fixat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, d’establir un mecanisme europeu d’estat de dret que controli tots els estats membres.  El període per entregar les contribucions de la consulta va finalitzar el 4 de maig. La Comissió Europea està processant ara totes les respostes i es preveu que el primer informe es publiqui el mes de setembre.

Les contribucions del Govern de Catalunya

La Secretaria de Transparència i Govern Obert ha destacat a la Comissió Europea les iniciatives de l’executiu català en l’àmbit de la lluita contra la corrupció, la transparència i la participació ciutadana.

L’Oficina de Drets Civils i Polítics ha recomanat a la Comissió Europea que es revisi la regulació de presó preventiva a Espanya per evitar que sigui utilitzada amb intencions punitives o per impedir l’exercici de drets polítics reconeguts. També ha sol·licitat que es revisi o s’elimini el tipus penal de sedició al Codi Penal, que es modifiqui el sistema d’elecció del poder judicial per garantir-ne la pluralitat dels membres, que es reformi la Llei Orgànica del Poder Judicial per adaptar-la als estàndards internacionals i, finalment, que institucions europees independents duguin a terme una auditoria exhaustiva sobre la imparcialitat i la neutralitat política en el sistema judicial espanyol. Consulteu l’informe complert.

Les contribucions d’altres entitats catalanes

L’Oficina d’Antifrau de Catalunya ha proporcionat informació sobre bones pràctiques per corregir els dèficits en la prevenció i el control de la corrupció amb caràcter horitzontal, com ara la xarxa europea de protecció dels alertadors NEIWA, el Comitè d’Ètica Judicial o mecanismes sectorials en àmbits d’especial risc. També ha traslladat l’activitat que duu a terme, com a degana dels organismes anticorrupció autonòmics: el canal anònim de denúncies, eina pionera per a la detecció i la investigació dels casos de corrupció; i les recomanacions al Parlament i al Govern (estratègia anticorrupció, conflictes d’interès, publicitat del finançament dels mitjans). Com a més recents i específiques, les elaborades per a garantir la transparència i bona governança de la crisi del coronavirus.

Finalment, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha posat en valor les seves funcions i ha proporcionat informació sobre els informes que elabora periòdicament de pluralisme polític, campanyes electorals i recomanacions per processos electorals.