- La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, assegura que cal “complementar” l'actual marc normatiu, del 2008, “per donar resposta a realitats que fa 12 anys no s'havien contemplat”
- Budó ha presentat l’informe “Les Ciberviolències masclistes”, encarregat per l’Institut Català de les Dones al grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi conclou que les ciberviolències no són sempre identificades com un àmbit o forma de violència masclista, ni per les pròpies dones, ni per part d’operadors judicials i policials
Les ciberviolències masclistes tenen una incidència molt elevada i sovint no són identificades com un àmbit o forma de violència masclista, ni per les pròpies dones que la pateixen ni per part d’operadors judicials i policials. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’informe “Les Ciberviolències masclistes”, que l’Institut Català de les Dones ha encarregat al grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l’objectiu de visibilitzar les diferents formes de violència masclista que les dones pateixen en l’entorn digital.
Per aquest motiu, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha anunciat que el Govern promourà una modificació de la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, del 2008, que inclogui les ciberviolències masclistes: “Han passat 12 anys des de l'aprovació de la llei i la realitat d'aquestes ciberviolències masclistes ens urgeix a modificar i a complementar l'actual marc normatiu per donar resposta a realitats que no s'havien contemplat, perquè no existien aquests entorns tecnològics”, ha afirmat la consellera.
Així ho ha explicat Budó durant la presentació de l’estudi, que ha tingut lloc aquest migdia en una roda de premsa al Palau de la Generalitat, en la qual també han participat la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, i Olga Paz, membre de l’equip investigador i professora a la UAB. L'informe complet es pot consultar a http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/estudis-ambit-violencies-masclistes/les-ciberviolencies-masclistes/
La consellera també ha detallat que per dur a terme aquesta actualització de la llei s’engegarà un debat participatiu on aquesta i d'altres propostes de modificació sorgides durant la tramitació puguin ser “repensades i avaluades” pel conjunt del moviment feminista i dels grups parlamentaris per tal d'obtenir “el major dels consensos”, com es va fer ja en el seu moment ara fa 12 anys. La introducció de les violències digitals és una de les propostes que preveu la modificació d'aquesta llei, però també es plantegen altres tipus de canvis que tenen gran importància, com la introducció de la violència institucional i d’una definició de consentiment sexual o l'ampliació de les violències en l'àmbit social i comunitari.
A més a més d'aquestes modificacions normatives, caldrà impulsar totes aquelles accions de sensibilització, de prevenció i de formació dels diferents agents implicats i competents per tal “d'enfortir i de promocionar a la societat una cultura de respecte democràtic a Internet”. En aquest sentit, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, ha explicat que dos dels tres espots publicitaris de la campanya contra la violència masclista mostren violències digitals, un sobre control a través del mòbil i l’altre de difusió de continguts sexuals sense consentiment. L’objectiu, segons ha concretat Martínez, és triple: ajudar les dones a “identificar” aquestes violències masclistes; “interpel·lar” l'agressor que moltes vegades no és prou conscient del que està fent a través de les xarxes, i interpel·lar també la resta de la societat, a tots aquells que són testimonis d’aquestes violències i no fan res per impedir-les, “dient-los que son cómplices d'aquestes violències si no fan res quan les veuen”.
Informe “Les Ciberviolències masclistes
L'estudi, basat en prop de 270 entrevistes en línia a dones i altres entrevistes en profunditat a dones víctimes i persones expertes del sector policial i jurídic, fa propostes de millora per fer front a aquestes violències, identifica les formes digitals de violència masclista, analitza les mancances del marc normatiu, i dona a conèixer els recursos legals que utilitzen les víctimes. Sota l'anonimat d'internet, alerta l’informe, es repeteixen i reprodueixen models de dominació basats en la diferència sexual, i la violència masclista ocupa un espai important en el món digital.
Les formes més freqüents de ciberviolències masclistes d’aquesta investigació són, per aquest ordre:
- Els insults o expressions discriminatòries o denigrants.
- L’accés als comptes sense consentiment i manipulació de dades privades.
- Les amenaces per canals digitals.
- El contacte i assetjament a elles o a persones de l’entorn.
- El seguiment i vigilància dels seus moviments.
- Gaslighting o ús d’informació falsejada per confondre i fer mal.
La majoria de les víctimes de ciberviolències pateixen al mateix temps varies d’aquestes formes de ciberviolències. Igualment, les diferents formes de ciberviolència poden donar-se al mateix temps, i és freqüent en el cas de violència per part de la parella o ex-parella que aquesta ciberviolència sigui simultània amb alguna forma de violència masclista offline (violència psicològica, física o sexual). El 88 per cent de les dones víctimes de ciberviolències masclistes que han participat en aquesta investigació no han denunciat quan han patit aquestes violències.
Les 262 dones que han contestat el qüestionari tenen entre 24 i els 45 anys i estudis universitaris o superiors. D’elles, 259 (98,9%) declara haver rebut com a mínim un tipus de violència a través de les TIC. El cas més freqüent és el de insults o expressions denigrants per ser dona en un 54,6% dels casos. I en un 32,4 % es dona l’accés als comptes i als dispositius sense consentiment i/o manipulació de dades privades com contrasenyes, comptes o perfils.
L’autor majoritàriament és una persona desconeguda (en el 54,8% dels casos), i quan l’autor és conegut (45,2%), en el 62,4% de casos hi havia hagut alguna relació sexoafectivda: majoritàriament era la seva exparella (45,3%), en un 15,45 la parella i en un 1,7% un rotllo. En un 21,4% els agressors havien estat amics o amigues, en un 14,5% companyes de classe i en un 12% companys de feina.
Els atacants en la seva majoria són homes (79,69%) i van ser agressions individuals en un 79%, grupals en un 27%, i massives en un 5,8%. Els danys majoritaris són els de caràcter psicològic (76%).
En la seva majoria, no hi ha denúncia posterior (88%). El 33% van decidir iniciar algun tipus de consulta o assessorament legal privat sent el delicte d’stalking (20%) el tipus penal de referència.
Els principals obstacles pels quals no denuncien són:
- L’absència de confidencialitat. El nostre sistema legal no permet la denúncia anònima, per tant, moltes dones tenen por de les conseqüències de denunciar, la qual cosa està justificada perquè les poques vegades que denuncien, les diferents formes de violències masclistes s’agreugen.
- L’anonimat de les persones agressores que impedeixen la identificació de l’autoria del delicte i que, a més a més, afavoreix el contínuum de la violència masclista.
- Les dones saben que la denúncia no para res, a vegades perquè és impossible identificar l’autoria perquè es un grup de gent que ataca a la vegada.
- Manca informació, perquè ni les dones, ni els seus cercles, ni els operadors jurídics identifiquen aquestes formes de ciberviolències com a violències masclistes, i com a constitutives de delicte. Això també afavoreix una revictimització.
- Un dels principals obstacles passa per la dificultat de provar aquestes formes de ciberviolències masclistes. Són les pròpies víctimes les responsables d’obtenir, extreure i custodiar aquestes proves. Es necessita un nivell tècnic alt per tal d’entendre i utilitzar-les com a prova a judici, que ni totes les dones tenen, ni tampoc els jutjats.
Més enllà de la denúncia, les dones víctimes de ciberviolències masclistes duen terme altres estratègies per prevenir o combatre aquestes situacions:
- Moltes dones desenvolupen diferents formes d’auto-cura: ho comparteixen amb família i amistats, busquen teràpia psicològica, prenen medicació, etc.
- També és freqüent l’“apagament” digital. Es donen de baixa de totes les xarxes socials i desapareixen d’internet durant una temporada.
- Igualment, es comú que aquestes dones facin pública la situació de ciberviolència que estan patint, prèviament en el propi entorn digital, que es denomina “Comunicats”, malgrat que molt freqüentment aquests comunicats juguen en contra de la mateixa víctima, perquè produeix una recrudescència de la ciberviolència per part de l’agressor, o un atac massiu de gent anònima per internet criticant el fet d’haver fet pública aquesta situació de violència.
- A vegades les dones víctimes busquen qualsevol tipus d’ajuda que estigui al seu abast, encara que no estigui especialitzada i moltes vegades no entengui de les característiques i la magnitud de les ciberviolències masclistes.
Conclusions sobre els mecanismes legals existents per prevenir i combatre les ciberviolències masclistes:
- Es constata la disparitat de tipus penals aplicables a les diferents formes de ciberviolències masclistes, i també la seva dispersió al llarg del Codi Penal.
- També ha quedat demostrada la manca d’adequació i dels tipus penals davant la ciberviolència masclista.
- Les mesures cautelars que normalment s’apliquen per les violències masclistes analògiques no són eficaces per a la ciberviolència masclista (per exemple, l’ordre d’allunyament no té massa sentit i la prohibició de comunicació permanentment es trenca des d’un altre ordinador o telèfon mòbil).
- En qualsevol enfocament que s’adopti per l’eradicació de les ciberviolències contra les dones, cal també fer una conclusió al voltant del sistema jurídico-normatiu, el qual té unes arrels històriques determinades i falta de rigor sistemàtic respecte situacions que situen les dones en el centre de l’atac i l’agressió, sent el dret, aleshores, insuficient com a resposta.
L’equip investigador de l’estudi està format per Noelia Igareda González, Adrián Pascale, Marta Cruells López i Olga Paz Torres, del Grup de Recerca Antígona, de la UAB, amb la col·laboració de DonesTech, col·lectiu de recerca i acció ciberfeminista fundat el 2006 que treballa en l’àmbit de les dones i les noves tecnologies de la informació i la comunicació.