• La consellera de Justícia, Ester Capella, assistirà a la instal·lació de les peces
  • Les llambordes són petits monuments en record de persones arrestades i deportades pel nazisme
  • Els blocs es col·loquen davant del portal de l’últim lloc on la víctima va viure en llibertat

 

Joan Peiró

L’exministre anarquista Joan Peiró tindrà una Stolpersteine a la capital del Maresme, on va créixer i fundar la cooperativa Cristalleries de Mataró. El Memorial Democràtic instal·larà la llamborda al portal de l’última residència on va viure en llibertat, abans de l’exili, la deportació a l’Alemanya nazi i l’extradició a l’Espanya franquista, que el va afusellar el juliol de 1942 a Paterna. Peiró (1887-1942), nascut al barri de Sants de Barcelona, va ser un dels homes més rellevants de l’anarquisme espanyol. Durant els anys 20, va ser secretari general de la CNT i, després, en plena Guerra Civil, va ser ministre d’Indústria (novembre de 1936-maig de 1937) de la Segona República durant mig any. Durant aquesta etapa, va ser molt crític amb els crims i abusos comesos en nom de la revolució a la rereguarda republicana.

 

La de Joan Peiró és una de les quinze Stolpersteine que el Memorial Democràtic col·locarà demà a Mataró, en record de veïns d’aquesta ciutat detinguts i deportats pel feixisme. A les 11:00 hores, tindrà lloc un acte institucional presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, amb la presència de l’alcalde de Mataró, David Bote. L’acte tindrà lloc al passeig del Callao, 4, just davant de la casa del deportat Francesc Verdalet. Des d’allà, s’iniciarà un recorregut per cadascun dels portals on s’instal·larà cadascuna de les Stolpersteine. Totes peces les instal·laran els familiars de les víctimes.

 

Deportats en record dels quals es col·loquen les llambordes Stolpersteine a Mataró

 

Nom

Data de naixement

Data de deportació

Lloc

Data de defunció o alliberament

Lloc on es col·locaran

Francesc Verdalet

1914

1941

Mauthausen

17/10/1941Mauthausen

Passeig del Callao 4

Josep Herrera

 

1903

 

1941

 

Mauthausen

 

14/11/1941

 

Camí Ral-L'Havana, 45

Josep Duran

1901

1940

Mauthausen

13/01/1942. Gusen

C. del Hospital 23

Juli Pey

1905

1941

Mauthausen

03/11/1941

C/ Sant Ramon, 16C

Niabel Belis

1907

1941

Dachau

Alliberat Bergen-Belsen

C/ Enric Prat de la Riba, 15

Joan Peiró

1887

1940

 

24/07/1942. Paterna/País Valencià

El Rierot, 21

Josep Guasch

1904

1944

Buchenwald

Desaparegut

Camí Fondo, 20

Josep Astort

 

1909

 

1940

Mauthausen

 

28/08/1941.

Hartheim

 

.

Camí Fondo, 31

Josep Maria Julià

 

1910

 

1941

 

Mauthausen

 

23/06/1942

 

C/ Portal de Valldeix, 33

Joaquim Mir

 

1906

 

1940

 

Mauthausen

 

25/09/1941.

Hartheim

 

 

El Torrent, 66

Josep Ferrer

1900

1940

Mauthausen

 

18/02/1942. Gusen

 

El Torrent, 9

 

Camil

Quintana

 

 

1906

 

1940

 

Mauthausen

 

22/09/1941.

Hartheim

 

 

C/ Fray Luís de León, 61

Elies

Soriano

 

 

1914

 

1941

 

Mauthausen

 

19/11/1941.

Gusen

 

 

C/ Sant Cugat, 13

Ramon  Aniento

 

1904

 

1941

 

Mauthausen

 

22/10/1941.

Gusen

 

 

C/ Sant Josep Oriol, 5

Pere

Guillaume

 

 

1912

 

1941

 

Mauthausen

 

Alliberat

Muralla de Sant Llorenç, 6

 

 

 

Altres municipis on es col·locaran llambordes Stolpersteine aquesta tardor són:

 

Municipi i comarca

Nombre de peces

Data de col·locació

Cardona (Bages)

3

26 de setembre

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

17

 4d'octubre

Esparreguera

(Baix Llobregat)

7

8 d'octubre

Santa Perpètua de Mogoda 
(Vallès Occidental

1

           

8 d’octubre

Vallbona d’Anoia
(Anoia)

1

15 d’octubre

Súria (Bages)

14

17 d’octubre

Figueres (Alt Empordà)

11

Sense data

Sant Cugat del Vallès

(Vallès Occidental)

6

Sense data

Ripollet (Vallès Occidental)

4

Sense data

Rubí (Vallès Occidental)

11

Sense data

Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

3

Sense data

 

 

Amb les peces que s’instal·laran el proper dimarts hi haurà 208 llambordes Stolpersteine arreu del territori català.

 

Actualment, n’hi ha a: Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9),  Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3) i Sabadell (61).

 

El Memorial Democràtic ha coordinat la instal·lació de totes les llambordes, tret de les set peces de Gironella, i cinc de les sis col·locades a Navàs. En aquests dos casos, la instal·lació ha estat a iniciativa dels propis ajuntaments.

 

75.000 Stolpersteine arreu del món

 

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes en record dels deportats a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.

 

Cens de deportats

 

Les dades sobre els deportats mataronins es poden trobar al cens “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis” (banc.memoria.gencat.cat). Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals a l’entorn de 2.000 són catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

 

El Memorial Democràtic

 

El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.