Els arqueòlegs preveuen trobar més cossos durant els pròxims dos o tres mesos
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat, de moment, 54 individus a la fossa del Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). Es tracta de soldats republicans morts a la Batalla de l’Ebre.
Els treballs continuen
Els arqueòlegs han obert fins ara catorze de les més de seixanta rases o zones d’enterrament que hi ha a la finca. Les excavacions, per tant, continuaran durant els pròxims dos o tres mesos i es preveu que hi apareguin més cossos.
Hospital de guerra
L’exèrcit republicà va utilitzar el Mas de Santa Magdalena com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de 1938, en plena Batalla de l’Ebre. Els metges hi operaven d’urgència els soldats més greus. La resta es traslladaven als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven a la fossa.
La llibreta del doctor Gras
L’única pista per intentar identificar els individus que s’estan recuperant és una llibreta en què un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.
Els soldats Josep Aubeso i Joan Urgell
Les investigacions han permès, de moment, localitzar els familiars de dos soldats, el nom dels quals és a la llibreta del doctor Gras. Es tracta de Josep Aubeso i Joan Urgell. Els encreuaments genètics hauran de confirmar si els dos homes són entre els individus que s’estan recuperant a la fossa.
El fons fotogràfic d’Alec Wainman
La Direcció General de Memòria Democràtica també està en tràmits per adquirir un fons del fotògraf Alec Wainman, un brigadista britànic que va captar imatges del moment en què es cavaven les rases de Santa Magdalena. Les fotos són a mans del seu fill, que viu al Canadà. A banda del valor històric i documental, són unes imatges que podrien permetre descobrir nous punts d’enterrament. Alec Wainman va fer de conductor d’ambulàncies durant la Guerra Civil i va documentar episodis com el front d’Aragó o la Batalla de l’Ebre.
Pla de fosses
La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.
Nou d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.
A banda d’aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
Mostres d’ADN
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.
En canvi, la donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.
El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.