- La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert explica les mesures de transparència i dades obertes del Govern durant la pandèmia de la COVID-19, la inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques de govern obert o els projectes per fomentar la participació ciutadana
La consellera Victòria Alsina ha exposat que les polítiques de govern obert han estat un eix central en la gestió de la crisi de la COVID-19, per mitjà de l’obertura de dades, la transparència, la participació ciutadana i la col·laboració amb professionals i experts de diferents àmbits: “L’obertura de dades de salut, l’elaboració de models predictius i la col·laboració amb experts ha permès al Govern fer una millor gestió de la COVID-19”, ha explicat.
Alsina ha citat com a exemples l’elaboració del protocol per a pacients amb simptomatologia persistent de COVID-19 que es va crear després d’identificar, en un procés participatiu, la preocupació de la ciutadania per aquesta qüestió. L’obertura de 26 conjunts de dades ha permès la reutilització de la informació des de diferents sectors amb resultats que ofereixen un impacte a la societat com el mapa de mobilitat associada al risc de contagi elaborat pel Barcelona Supercomputing Center. Aquest exemple “no és una excepció”, segons la consellera. “Des del Govern volem integrar la intel·ligència col·lectiva de la nostra gent per prendre millors decisions en àmbits que afecten el conjunt de la societat”, ha dit.
I precisament des de la visió que la ciutadania és part important a l’hora d’elaborar polítiques efectives, la mirada feminista i la perspectiva de gènere també són necessàries. Alsina ha explicat que per evitar les desigualtat de gènere el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert fa temps que treballa amb experts per identificar les mancances actuals i fer propostes de millora en dades obertes i participació. Exemples d’això són la creació de la Guia de Transversalitat de gènere en processos participatius, per fomentar la participació de les dones en processos participatius, la identificació d’indicadors de desigualtats de gènere a través de les dades obertes, i l’elaboració d’un pla d’acció.
La consellera ha destacat que tant el projecte ‘Catalunya País de Dades’, que concentrarà en un únic espai dades públiques, privades i cíviques, com el Pla d’Acció OGP integraran indicadors amb perspectiva de gènere.
La titular d’Acció Exterior i Govern Obert també ha explicat que “estem promovent la participació en l’àmbit local, proveint d’infraestructures, recursos i suport la comunitat local”, a través per exemple de programes com la Xarxa ParticipaLab. La voluntat del Govern és impulsar un projecte d’ecosistema de participació que representi el conjunt del país. “Això requereix un model de participació amb un impacte al territori”, ha assegurat.
Catalunya exporta el seu model de govern obert formant part de xarxes internacionals com l’OGP
L’octubre de 2020, Catalunya va esdevenir membre de l’Open Government Partnership (OGP), l’Aliança Mundial de Governs Oberts, la xarxa internacional que des de 2011 promou el govern obert. En formen part més de 70 estats i també 70 ciutats i regions que s’han incorporat al seu programa local.
La candidatura la va presentar la Generalitat de Catalunya en nom de la Xarxa de Governs Transparents i la iniciativa Barcelona Open Data en nom de la societat civil.
La cimera internacional de l’OGP ofereix la possibilitat de posar en valor les accions que emprenen governs i societat civil en matèria de govern obert. L’objectiu de la trobada mundial és, un cop més, fomentar les polítiques de govern obert i la qualitat democràtica i enguany, per primer cop, Catalunya n’ha format part com a membre de l’organització.