- La capital del Baix Ebre ha donat avui el tret de sortida als actes de commemoració dels Costums de Tortosa, els Costums del Mar i els 3/4 de mil·lenni del Consolat del Mar
- Justícia avaluarà incrementar les tarifes de mediació, augmentar les retribucions de les mediacions que finalitzin en acords i un nou conveni amb l’advocacia catalana per destinar més recursos al Servei d’Orientació Mediadora
La consellera Lourdes Ciuró i Buldó ha presidit avui a la capital del Baix Ebre els actes de commemoració de la Recopilació dels Costums de Tortosa, dels Costums de la Mar i els 3/4 de Mil·lenni del Consolat de Mar, diverses efemèrides “que han deixat empremta en el nostre patrimoni col·lectiu i que per tant cal posar en relleu i recuperar-ne la memòria”. Les tres celebracions es commemoraran majoritàriament amb els actes dels ¾ de mil·lenni del Consolat del Mar.
En els parlaments inaugurals de l’acte, que s’ha fet avui a les 10h a l’embarcador a la riba de la Rambla Felip Pedrell de Tortosa, també hi han participat l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, el cònsol major del Consolat del Mar, Jordi Domingo, i el comissari, Marçal Girbau.
Es tracta d’unes de les efemèrides que el Govern de Catalunya va aprovar commemorar a través de l’Acord de 21 de desembre de 2021 arran de la proposta de la Comissió de Commemoracions. La celebració s’efectuarà en actes que tindran lloc fins a la tardor de 2023.
Els Costums de Tortosa
La compilació dels Costums de Tortosa l’any 1272 no només va ser un prestigiós codi de lleis medievals que va sorgir del dret consuetudinari tortosí -és a dir, aquell dret que emana dels usos i costums d’una comunitat, en aquest cas, de la tortosina-, sinó que és també el primer cos jurídic escrit íntegrament en català. Destaquen per la llarga vigència i la territorialitat de la seva aplicació, i, sobretot, per la seva completesa. Són “1.350 costums que van ser vigents durant segles i que van regir, endreçar i condicionar la vida dels veïns i veïnes de Tortosa, ja que regulaven moments tant destacats de la seva vida com els decessos, els acords contractuals o els testaments”, ha afegit Ciuró. Es tracta d’un dels textos jurídics catalans medievals més importants que, a més “són el reflex d’una societat i d’un territori, de fa més de 700 anys que, com la resta de Catalunya, eren zones de pas i de frontera, zones estratègiques, i que comptaven amb dos actius importants: el riu Ebre i el mar”. Els Costums, reflectint aquesta realitat en què l’aigua i la navegabilitat van ser claus en el desenvolupament comercial del país, són també el primer codi on apareixen escrits els Costums del Mar, que són considerats l’origen del Llibre del Consolat del Mar. Aquest va ser el primer codi de comerç internacional -escrit en català i traduït després a diverses llengües- que durant segles es va aplicar a tota la Mediterrània i més enllà. Com ha afegit la consellera de Justícia, “aquí el nostre dret va ser pioner i exportat arreu, una important aportació de les nostres terres a la història universal, que ha servit de base a l’actual legislació marítima”. El Llibre ha estat també l’embrió dels diferents consolats del Mar, entre els quals el de Barcelona, que celebra enguany els 750 anys.
La Catalunya mediadora: una aposta inspirada de fa molts segles
Ciuró ha volgut remarcar respecte del Consolat del Mar que es tracta d’una institució pionera en la resolució extrajudicial de conflictes. En aquest sentit, Ciuró ha afirmat que“Catalunya és terra de pau i treva des de sempre, terra que defuig el conflicte per la via judicial, que busca el pacte i l’acord, acords que van ser possibles gràcies al caràcter obert de la societat catalana, emprenedor i dialogant que el que buscava era el progrés i el futur com encara ara”. Ciuró ha afirmat que els catalans, en aquest cas concret, els mercaders, comerciants i navegants medievals “van ser pioners en posar en pràctica mètodes per a la resolució de conflictes que no passessin per als jutjats, mètodes per resoldre conflictes de l’activitat diària, tant a nivell nacional com en comerç internacional”, pràctiques que avui coneixem com a mediació i com a mètodes alternatius de conflictes. En aquest sentit, la titular de Justícia ha destacat el paper clau del Consolat, al qual s’ha referit com “el far que il·luminava en la mediació i la resolució de conflictes, dins i fora de les nostres fronteres”. També ha manifestat que “des del Departament de Justícia tenim tota la vocació d’empentar-la i donar-li tot el suport per promoure-la”. La mediació redueix temps, redueix costos i contribueix a la cohesió socials perquè les parts en conflicte són partícips de la solució pacífica de les diferències. Així, “és més fàcil que el teixit productiu, laboral, social, cultural i empresarial continuï aflorant després de la controvèrsia”, ha afegit Ciuró.
Nous projectes per impulsar la mediació
“El Centre de Mediació de Catalunya va tramitar el 2021 més de 3.300 expedients de mediació, un 33% més que l’any anterior”, ha dit a tall d’exemple la consellera de Justícia. El recurs a la mediació, doncs, va augmentar any rere any i, per tant, “podem afirmar que anem pel bon camí, però hem de seguir millorant, hem de fer que sigui vista, coneguda i reconeguda”, ha afegit Ciuró. Per això, el Departament ja té sobre la taula nous projectes per avançar en aquest sentit. En primer lloc, Justícia valorarà incrementar les tarifes de mediació per adequar-les al context actual, ja que fa molts anys que no es revisen. Ciuró també ha anunciat la intenció del Departament augmentar la retribució d’aquelles mediacions que arribin a un acord, respecte de les que finalment acaben als jutjats. Una tercera mesura que ha avançat la consellera és millorar el conveni amb el Consell de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) i amb els col·legis d’advocats per destinar més recursos al Servei d’Orientació Mediadora. És per tant “una aposta clara, que no és nova, que ens ve inspirada de fa molts segles i que hem de seguir reivindicant”.
Ciuró no ha volgut passar per alt el paper que juguen els jutges de pau en la mediació, sobretot els municipis petits o amb males comunicacions. Ho ha afirmat fent referència a la nova llei espanyola que preveu suprimir-los. “Són una figura secular de més de 200 anys i que corre risc de desaparèixer. Oposició frontal.”, ha manifestat contundent.
Calendari i esdeveniments de l’efemèride
L’any commemoratiu 3/4 de mil·lenni, que serà comissariat pel filòleg i gestor cultural Marçal Girbau, s’encetarà amb un acte inaugural el 24 d’octubre vinent a Tortosa, i es preveu que s’allargui fins a la tardor del 2023. L’acte inaugural tindrà lloc dilluns 24 d’octubre a les 18h al Teatre de Tortosa. Tot ique l’organització no en vol revelar els detalls per preservar-ne el factor sorpresa, se sap que en l’ esdeveniment s’hi podrà veure una representació del talent cultural dels Països Catalans i de la Mediterrània, així com una reivindicació de passat, present i futur de la contribució cabdal del Llibre de les costums de Tortosa –en què dins s’hi troben les Costums de la Mar, origen del Llibre del Consolat de Mar–, i de la capital del Baix Ebre en el seu conjunt, com a port marítim i fluvial fonamental del nostre país a l’edat mitjana. Més enllà de l’acte inaugural, entre les activitats programades durant l’any, s’hi inclou una exposició historiogràfica, la producció d’un documentari audiovisual per a la televisió, l’edició de material educatiu que serà difós i posat a disposició de les escoles i instituts del país, l’organització de diversos simpòsiums universitaris, el disseny d’un videojoc interactiu que acosti la història de la institució al públic més jove, o una acció gastronòmica, entre d’altres. Així mateix, els actes aniran acompanyats d’una campanya de comunicació i difusió amb què es pretén fer conèixer al conjunt de la ciutadania els elements més importants del passat, present i futur de la institució.
El Consolat del Mar: de la Mediterrània al món
El Consolat del Mar era El Consolat de Mar és una institució secular que va néixer el segle XIII a Barcelona, en plena Edat Mitjana, amb l’Antiga Corona d’Aragó. Al llarg d’aquests ¾ de mil·lenni d’història, la institució ha contribuït a favor del dret, la pau i la diplomàcia. Formen part del Consolat una vuitantena de seus internacionals, entre les quals a Sevilla, Marsella o Tunis. La seva llarga trajectòria i els seu codi de comerç, vigent durant segles, palesen la seva important contribució a la civilització occidental a escala mundial. Fins a l’arribada de Napoleó el segle XIX, el Llibre del Consolat de Mar havia estat l’únic codi de comerç aplicat al món, estenent-ne la seva influència. Actualment actua com a centre de resolució de conflictes de la Cambra de Comerç de Barcelona en els àmbits comercial, mercantil i empresarial.
1
Imatges
