Reparació Jurídica

Ciuró: "Persistim a recuperar la dignitat de tots aquells a qui el franquisme els la va intentar arrabassar"

query_builder   25 setembre 2022 14:17

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Persistim a recuperar la dignitat de tots aquells a qui el franquisme els la va intentar arrabassar"

  1. Justícia lliura els documents de nul·litat de 83 judicis franquistes a Lleida (Segrià)
  2. Des de 2017, el Departament ha expedit 6.097documents de nul·litat dels judicis franquistes
  3. La consellera Ciuró ha fet una crida a les famílies dels afectats a sol·licitar el document de reparació

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit juntament amb el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, l’acte de lliurament dels documents de reparació jurídica a vuitanta-tres persones nascudes o residents a Lleida (Segrià). El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim.

A l’acte de lliurament dels documents de nul·litat hi han assistit el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Bernat Solé; la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Montserrat Mesegué, així com altres membres del consistori de Lleida. També hi han estat presents 66 famílies de les víctimes encausades.

Durant el seu discurs, la consellera Ciuró ha reivindicat la importància de continuar fent actes com aquests. “Cap paper podrà compensar el dolor que la repressió va causar en els qui la van patir, però almenys, com a societat democràtica que som, podem restablir la veritat i el seu honor. Nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes” –ha afirmat.

Ciuró també s’ha mostrat contundent a l’hora de combatre ideologies feixistes que avui dia encara perduren. En les seves paraules, “persistim a recuperar la dignitat de tots aquells a qui el franquisme els la va intentar arrabassar i a qui, encara a dia d’avui, partits polítics presents a les institucions volen ignorar i menysprear”. La consellera Ciuró ha recordat que aquests dies s’ha està difonent la campanya ‘Tancar el dol’, una campanya que vol impulsar la inscripció al Cens de persones desaparegudes i al Programa d’Identificació Genètica. La consellera també ha afirmat que “les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil, molt especialment les del front del Segre, de la Noguera Pallaresa o de l’Ebre són un exemple de la necessària tasca que fem per assolir la veritat, i la reparació i la justícia”.

D’altra banda, Ciuró ha anunciat que el proper mes de novembre el Govern aprovarà el Projecte de llei de memòria democràtica, el qual “se sustenta en els pilars del dret a la veritat, el dret a la justícia, el dret a la reparació de les víctimes i el deure de no repetició”.


Més de 6.000 sol·licituds rebudes

El Departament de Justícia ha rebut, des de 2017 fins al 31 de març de 2022, un total de 6.097 sol·licituds del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.


Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

La Direcció General de Memòria Democràtica difon la possibilitat d’obtenir l’acta d’anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.

El document ‒en què consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.


Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia, trucant al telèfon 012 o presencialment, a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, sempre amb cita prèvia.


Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.


Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

5  

Imatges

Reparació Jurídica 1

Reparació Jurídica 1 102237

Reparació Jurídica 3

Reparació Jurídica 3 164511

Reparació Jurídica 2

Reparació Jurídica 2 137426

Reparació Jurídica 4

Reparació Jurídica 4 137243

Reparació Jurídica 5

Reparació Jurídica 5 112336