- El Parlament convalida un decret llei de mesures urgents en l’impost de patrimoni i un segon de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària
- La consellera fa una crida a la responsabilitat política per aprovar els comptes de la Generalitat per al 2023 i aconseguir un acord “el més ampli possible”
La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha defensat avui la necessitat de realitzar una modificació “tècnica i temporal” en l’impost sobre el patrimoni per tal que els 12 milions d’euros addicionals que es preveu que recapti el nou impost estatal a les grans fortunes “es quedin a Catalunya” i que“els pugui ingressar l’ATC en lloc de l’Estat”. Mas Guix ha fet aquestes declaracions durant la presentació del Decret llei 16/2022, de 20 de desembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre el patrimoni, que ha estat convalidat aquesta tarda al Parlament. La consellera també ha explicat que aquesta modificació “té una durada prevista de dos anys”, vinculada a la vigència de l’impost a les grans fortunes creat pel Govern espanyol.
Segons ha afirmat la màxima responsable de la política fiscal del Govern català, el Decret llei introdueix un nou tram a l’impost de patrimoni, aplicable a partir dels 20 milions d’euros de base liquidable i amb un tipus del 3,48%. En aquest sentit, Mas Guix ha puntualitzat que “amb aquest ajust tècnic no estem augmentant la pressió fiscal als contribuents catalans”, i ha reiterat que la voluntat del Govern és que “els recursos addicionals que se n’obtinguin reverteixin en la ciutadania de Catalunya i es puguin destinar a escoles, hospitals i al conjunt de serveis públics del país”.
El Parlament també ha convalidat aquest dimecres el Decret llei 15/2022, de 20 de desembre de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària. Tot i ser un text legislatiu “amb esperit estrictament tècnic”, Mas Guix l’ha considerat “necessari i imprescindible”, ja que ha de permetre garantir el correcte funcionament de la Generalitat i el seu sector públic fins a l’entrada en vigor dels comptes per al 2023. D’aquesta manera, l’administració catalana podrà formalitzar operacions d’endeutament en qualsevol modalitat i fer front a les amortitzacions que vencen durant aquest exercici i que no poden ajornar-se “per la seva urgència o necessitat”. “La finalitat és seguir responent, dia a dia, als requeriments de la ciutadania”, ha afirmat.
Per exemple, segons ha detallat Mas Guix, s’autoritza l’Institut Català de Finances (ICF) a fer ús durant el 2023 de l’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per continuar finançant operacions de capital que donin cobertura a les diverses línies d’actuació que ofereix. El Decret llei també permet al Govern autoritzar avals i garanties, de fins a 30M€ per a préstecs a empreses del sector industrial i de serveis a la producció de Catalunya o de fins a 2,5M€ per a préstecs en favor d’empreses de l’economia social, entre d’altres.
Durant la seva intervenció a la cambra catalana, la consellera ha fet referència a la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023. Segons ha dit, “ja fa setmanes que aquest Govern està en condicions de portar els comptes al Parlament” i s’ha mostrat esperançada “que això sigui possible en breu, si tothom hi posa de la seva part”. Per aconseguir-ho, però, ha tornat a fer una crida a la “responsabilitat” dels grups parlamentaris de la cambra catalana per arribar a un acord “el més ampli possible”.