- La consellera ha presentat l’avantprojecte de pressupost del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea al Parlament, del qual ha destacat els 19,4 milions d’euros destinats a reforçar la xarxa de delegacions a l’exterior
- Una altra prioritat pressupostària és la cooperació al desenvolupament, que assoleix els 47,8 milions d’euros, la xifra més alta dels darrers 15 anys
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha explicat aquest dilluns l’avantprojecte de pressupost del Departament que encapçala davant de la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya. En total, els comptes per al 2024 assoleixen els 102,3 milions d’euros, superant novament la xifra dels 100 milions d’euros i consolidant la missió d’un Departament de només vuit anys d’història. “Estem parlant de la xifra més alta destinada completament a polítiques d’acció exterior i de la Unió Europea”, ha destacat la consellera, ja que al pressupost del 2023 encara hi havia imports destinats a polítiques de Govern Obert.
“Sis anys després de l’aplicació del 155, podem afirmar que no només no vam permetre que es desmuntés per complet l’estructura de l’acció exterior del Govern, sinó que ens hem recuperat i som més forts que mai, perquè hem marcat l’acció exterior com una prioritat irrenunciable del Govern”, ha asseverat Serret.
El pressupost es reparteix en dos grans apartats: el de direcció i administració generals, que per primera vegada inclou les delegacions a l’exterior, amb 41,7 milions d’euros; i la resta del pressupost, destinat pròpiament a polítiques d’acció exterior, amb 60,6 milions d’euros.
D’aquesta proposta de pressupostos, Serret ha destacat “dues grans prioritats”, la primera, l’increment de 3,5 milions al pressupost destinat a les delegacions, que arriba així als 19,4 milions d’euros. “L’aposta per la xarxa de delegacions a l’exterior arriba enguany a la seva màxima expressió”, ha celebrat la consellera. Es tracta d’una partida que, en només quatre anys, s’ha gairebé duplicat, passant dels prop de 10 milions l’any 2020, als 19,4 actuals.
I la segona, la cooperació al desenvolupament, que en els dos darrers exercicis pressupostaris ha experimentat un gran increment i enguany arriba als 47’8 milions, la xifra més alta dels darrers 15 anys.
El retorn del Govern a la primera línia internacional amb el rellançament de la xarxa de delegacions
“El 2023 ha suposat el retorn del Govern a la primera línia internacional amb el rellançament de la xarxa de delegacions”, ha afirmat la consellera. La Generalitat va aprovar el passat mes de juny la creació de la Delegació als Estats Andins, amb seu a Bogotà, i, a més, també es van nomenar quatre nous delegats i delegades. “Celebrem poder dir que estem molt propers a la paritat pel que fa a delegats i delegades a l’exterior”, ha destacat.
En la seva intervenció, Serret també ha subratllat la posada en marxa de les delegacions a Corea del Sud i al Japó, que són “la primera pedra de l’executiu al continent asiàtic”. I ha anunciat que el 2024 continuarà l’expansió del Govern amb noves delegacions al sud-est asiàtic i a l'Índia.
Cap al 0,7% en cooperació al desenvolupament
Una altra prioritat dels pressupostos del 2024 és l’aposta per la cooperació al desenvolupament, que enguany assoleix els 47’8 milions, la xifra més alta dels darrers 15 anys.
D’aquesta manera, “avancem en el compromís d'assolir un nivell de despesa en ajut oficial al desenvolupament (AOD) equivalent al 0,7% dels ingressos propis l’any 2030”, ha assenyalat Serret. En aquest sentit, ha recordat que el Govern ha elaborat una fórmula que fixa que el percentatge destinat a cooperació al desenvolupament creixi cada any, tal com recull el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026.
Finalment, una de les grans apostes del Departament en aquest àmbit és la celebració del Fòrum Català per la Pau, impulsat pel Govern juntament amb el Consell Català de Foment per la Pau i l’Institut Internacional Català per la Pau (ICIP), amb l’objectiu d’elaborar la primera política pública de pau de Catalunya.
Les aportacions a organismes multilaterals
L’executiu defensa el paper clau dels governs més propers a la ciutadania en l’acció global i, per això, treballa per millorar la participació i presència del conjunt del Govern al sistema multilateral i de Nacions Unides, i per atraure la presència d’organitzacions i projectes d’organismes internacionals, com ha fet amb UNICEF i UIT, que aquesta setmana han fixat la seu mundial del projecte Giga a Barcelona.
En l’avantprojecte de pressupostos, hi ha previstos 10,7 milions d’euros per a diferents aportacions a organismes multilaterals, majoritàriament per a cooperació. D’aquests, 4’1 milions d’euros van destinats a acció humanitària a través d’aportacions a diferents entitats del sistema de Nacions Unides, com ACNUR, UNICEF i UNRWA.
Uns pressupostos ambiciosos
Serret ha desgranat d’altres qüestions rellevants per al Departament, com la creació de la macroregió mediterrània; l’elaboració de l’estratègia pels catalans i catalanes residents a l’exterior -que inclou el Pla de retorn, la creació d’un espai virtual d’atenció integral i el foment del vot exterior-; i la creació del cos especialitzat d’acció exterior i Unió Europea, que actualment es troba en tramitació parlamentària. “Permetin-me insistir en la necessitat d’aprovar aquest cos i que pugui desplegar-se al més aviat possible per donar garanties als treballadors a l’hora de retenir talent”, ha demanat la consellera.
Finalment, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha assegurat que els pressupostos presentats des del Govern són “ambiciosos, els més alts de la història, i necessaris per a la ciutadania”. A més, “permeten donar millor resposta a algunes de les crisis que estem vivint, com la sequera, derivada de l’emergència climàtica”, ha apuntat. Per tot plegat, ha demanat un “exercici de responsabilitat” a la cambra per “no bloquejar aquests comptes, que són bons per a la ciutadania i suposen un avenç per al conjunt del país”.