- Aquesta figura, que dependrà de la Delegació del Govern als Estats Units i al Canadà amb seu a Washington, s’establirà a Montreal
- Serret també s’ha reunit amb representants polítics del Quebec i membres del sobiranisme quebequès, a qui ha entregat l’informe de l’Institut d’Estudis d’Autogovern, que identifica les vies per a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, culmina avui el seu viatge institucional al Canadà. A Montreal, Serret s’ha reunit amb representants polítics del Quebec i membres del sobiranisme quebequès, i els ha anunciat que el Govern de la Generalitat ha obert la plaça d’enviat especial al Canadà, amb seu a Montreal.
La figura de l’enviat dependrà de la Delegació del Govern als Estats Units i al Canadà, encapçalada per Isidre Sala Queralt, i permetrà estrènyer els llaços institucionals amb les autoritats quebequeses. Aquest anunci suposa l’ampliació de la presència institucional de la Generalitat al Quebec, que actualment ja compta amb una oficina d’ACCIÓ a Montreal i amb les oficines de l’Institut Ramon Llull i de l’Agència Catalana de Turisme de Nova York, les quals també tenen la competència al Canadà.
Durant la seva jornada de treball, la consellera també ha entregat a totes les personalitats amb qui s’ha reunit l’informe de l’Institut d’Estudis d’Autogovern sobre les diferents vies jurídiques per a la celebració d’un referèndum d’independència. “Hem pogut traslladar-los la proposta de referèndum que ha posat sobre la taula el president Aragonès per negociar amb l’Estat espanyol i avançar en la resolució democràtica del conflicte polític”, ha dit la Serret.
La consellera s’ha reunit amb Yves-François Blanchet, líder del Bloc Quebequès, i el diputat Stéphane Bergeron. També ha mantingut una reunió amb Catherine Gentilcore, presidenta del Partit Quebequès, i Méganne Perry-Mélançon, portaveu nacional de la formació.
Finalment, la consellera ha s’ha reunit amb Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles; Marie-Anne Alepin, presidenta de l’Associació Saint-Jean Baptiste de Montreal; i Marc Chévrier, professor de Dret i Ciència Política de la Universitat del Quebec a Montreal.
Amb tots ells, a banda de compartir-los l’informe sobre les vies per fer un referèndum, ha comentat l’actualitat política catalana i quebequesa, així com els llaços institucionals que uneixen ambdós països.
El Quebec, un soci prioritari per a Catalunya
La col·laboració entre Catalunya i el Quebec és històrica i va arrencar el 1996 amb el primer acord bilateral entre els dos territoris.
El mes de març, els governs de Catalunya i el Quebec van celebrar a Barcelona l’onzena edició del Comitè Mixt Catalunya-Quebec, que va servir per renovar els àmbits de cooperació prioritaris per als pròxims dos anys.
La cooperació entre el Quebec i Catalunya durant el període 2021-2023 ha continuat a l’alça. Per exemple, en l’àmbit de la digitalització, el Govern del Quebec s’ha adherit a l’Aliança DETA (Disruptive and Emerging Technology Alliance), una iniciativa liderada per Catalunya que vol potenciar els centres tecnològics de diversos governs del món amb especial interès en la intel·ligència artificial, l’economia NewSpace”, la tecnologia quàntum, la ciberseguretat i els drets digitals.
Les relacions comercials també estan en constant creixement. Les exportacions catalanes al Canadà es van situar en els 344 milions d’euros el 2022, un increment del 17,8% respecte a l'any anterior. Catalunya hi exporta principalment maquinària (15,1%), vins i caves (9,8%), i productes químics orgànics (8,6%).
- En aquest enllaç de descàrrega trobareu l’atenció a mitjans que ha fet la consellera Serret i els vídeos de recurs de la jornada.