La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha denunciat “el doble bloqueig que efectua l’Estat espanyol a l’acollida de refugiats: primer, incomplint els compromisos adquirits i, segon, amb un programa d’acollida centralitzat, excessivament burocratitzat i que no cobreix aspectes bàsics com l’acolliment residencial”. La consellera Bassa ha denunciat els incompliments per part de l’Estat en matèria de refugi i ha declarat que “volem ser un Estat per a respondre al compromís amb els drets humans i millorar l’acollida a les persones refugiades”.

 

La consellera Bassa ha fet aquestes declaracions des de Ripoll, on ha visitat diversos equipaments socials,  i quan s’acompleix el termini de dos anys fixat per a l’acollida de persones refugiades provinents de Grècia i Itàlia (reubicació) o de tercers països limítrofs amb Síria (reassentament).

 

Els compromisos que l’Estat espanyol va adquirir en el seu dia van ser de 17.387 persones en total, 15.888 de reubicació i 1.499 de reassentament. “D’aquest només han arribat 1.983 persones (1.279 reubicacions i 704 reassentaments), és a dir, un 11,4% del total, una xifra clarament insuficient”, ha declarat Bassa.

 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha explicat que el Govern de la Generalitat, el 15 de març de 2016, es va dirigir a la Unió Europea i a l’Estat espanyol per oferir Catalunya com a país d’acollida. L’oferiment va ser rebut positivament per part de les institucions europees, malgrat que fos criticat per l’Estat. “Avui, el Govern de Catalunya reitera aquest oferiment alhora que s’ofereix a estudiar amb la Unió Europea sobre la necessitat d’actualitzar aquests compromisos, degut a l’evolució de la situació a Grècia i a Itàlia en els darrers dos anys”, ha declarat la consellera.

 

La consellera Bassa ha recordat que “des de Catalunya s’han fet arribar propostes de millora en l’àmbit de l’habitatge, atès que el programa estatal està dissenyat de tal manera que no té en compte les enormes diferències de cost entre territoris, situació que fa inviable l’acollida de refugiats a mig termini en ciutats com Barcelona, per exemple”. “Volem i podem acollir més i millor” ha afirmat la consellera.

 

La consellera Bassa ha explicat que des del setembre de 2015 fins a l’actualitat, Catalunya ha passat de tenir 28 places del programa estatal d’acollida a tenir-ne 1.036, 37 vegades més. “Aquest important increment s’ha pogut produir, en bona part, per la implicació del Govern de la Generalitat, els Ajuntaments, les entitats i les persones particulars”, ha destacat Bassa.

 

Amb aquesta actuació conjunta s’han ofert fins al 40% dels equipaments residencials de la primera fase del programa estatal i fins al 25% dels habitatges de la segona fase del programa estatal, tot i ser competència de l’Estat.

 

Amb tot, cal dir que la xifra de refugiats a Catalunya continua essent molt baixa en relació als reptes a assumir en el context de crisi humanitària de la Mediterrània.

 

Per a respondre al compromís amb els drets humans i, per tant, amb la protecció internacional i el refugi, el Govern de Catalunya ha endegat, entre d’altres mesures, el Programa Català de Refugi que es basa en tres línies d’actuació:

 

 

Dolors Bassa ha recordat que “el millor servei que es pot fer a les persones refugiades i als drets humans és treballar sobre les causes que originen els desplaçaments forçosos”. “És evident que aquestes són complexes i gens senzilles de resoldre, però hi ha una primera passa en la que s’haurien de comprometre tots els països europeus i l’Estat espanyol de manera molt singular: l’acompliment del que estableix la Llei de Control del Comerç Exterior d’Armes que prohibeix la venda d’armament a països involucrats en conflictes armats oberts i a països que no respecten els drets humans”, ha dit la consellera.