La consellera Garriga i 15 entitats de la cultura social i comunitària a la Nau Bostik en motiu de la Llei de Drets Culturals

La consellera Garriga i 15 entitats de cultura social debaten sobre la futura llei de drets culturals

query_builder   24 novembre 2022 13:35

event_note Nota de premsa

La consellera Garriga i 15 entitats de cultura social debaten sobre la futura llei de drets culturals

  1. Comencen les sessions sectorials de debat al voltant de la llei de drets culturals
  2. Les sessions territorials ja es desenvolupen amb èxit arreu del país
  3. La primera de les set sessions amb representants del sector s’ha fet avui a la Nau Bostik i hi han participat la consellera Natàlia Garriga i 15 entitats socials i de cultura comunitària
La consellera Garriga i 15 entitats de la cultura social i comunitària a la Nau Bostik en motiu de la Llei de Drets Culturals{"name":"2022/11/24/13/33/8ec5fd67-1193-4038-a3e6-ce04743df1b0.jpg","author":"Arnau Pascual / Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":824975}

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i 15 representants del sector de la cultura de base i associacionisme han protagonitzat la primera sessió sectorial del Procés participatiu de la Llei de Drets Culturals. La reunió s’ha fet a la Nau Bostik i els implicats han aportat la seva mirada, experiència i coneixement en temes com l’accessibilitat en la cultura, la participació en la vida cultural, les desigualtats, el caràcter inequitable, la precarietat, i finalment les possibilitats d’intervenir i millorar aquesta realitat.

La consellera ha recordat que “des del Govern estem treballant per elaborar la Llei de Drets Culturals, una llei pionera a Catalunya i al nostre entorn més immediat”. Garriga ha remarcat que “aquesta llei respon a un convenciment i a una necessitat” ja que “la cultura és un dels quatre pilars de l’estat del benestar, juntament amb la sanitat, l’educació i els drets socials.” En comparació amb aquests sectors, “l’àmbit cultural no disposava d’una legislació pròpia que en definís els drets i articulés el sistema que els ha de garantir” ja que “quan parlem de Drets Culturals no parlem només dels drets del sector cultural, sinó dels drets de tota la ciutadania. I això és important.”

Per què la cultura no arriba a tothom?; Per què no puc participar en les programacions culturals del meu poble, del meu barri?; Per què hi ha tan poques dones directores d’orquestra?; Per què les condicions laborals de la gent que treballa a la cultura són precàries?; Per què no fem un salt endavant entre tots i totes?han estat les preguntes que han obert el debat entre els assistents. Han participat en el debat representants del COCARMI, del Taller de Músics, de la Fundació AAA, d'Apropa Cultura; de l’Associació Lectura Fàcil; del Centre Especial de Treball de Femarec; de Bmurals-Difusor; de Sisme - Artibarri; de Pallapupas; de La Fundició Bellvitge; de l’Antic Teatre; de Diàlegs de Dona; d’Escenaris Especials, de Cultura Kult i de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

Aquesta és la primera de les sessions sectorials que servirà per concretar propostes i accions que es recolliran en el redactat final de la llei que es portarà al Parlament de Catalunya. Fins al gener de 2023 se celebraran set reunions amb representants de l’àmbit social i associatiu i cultura de base; amb representants de l’àmbit professional; de l’àmbit empresarial; del món acadèmic i el món local, així com amb representants d’equipaments i serveis culturals públics. Es preveu que, en total, participin en aquestes sessions una cinquantena de professionals i experts en les diferents matèries, que aportaran una perspectiva sociològica, econòmica i jurídica, a més d’experiències similars dutes a terme en altres països. A banda, el Departament de Cultura ja s’ha reunit amb membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) per escoltar les seves aportacions.

El Departament de Cultura està duent a terme també sessions obertes a la ciutadania arreu de Catalunya: ja se n’han fet a Granollers; Manresa; Tremp; Barcelona; Lleida; Tortosa; i també estan previstes a Tarragona (24 de novembre); Girona (28 de novembre); Barcelona (29 de novembre) i Vilafranca del Penedès (1 de desembre) i Terrassa (25 de gener).

Un cop superat aquest període de participació i recollides i analitzades totes les propostes, es procedirà a la redacció del primer esborrany de l’avantprojecte de llei, que es consensuarà amb tots el departament del Govern implicats en la futura llei. Es preveu que el Consell Executiu aprovi el Projecte de llei abans de l’estiu i que, posteriorment, el text iniciï el seu tràmit parlamentari per a la seva aprovació i entrada en vigor a finals de 2023.

Igualment, tota la ciutadania ja pot fer propostes de manera individual i telemàticament a l’Avantprojecte de llei de drets culturals a través del web de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya. També col·labora en aquest procés de participació ciutadana la Direcció General de Dades Obertes, Transparència i Col·laboració del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea.

La futura llei de drets culturals

La Llei de drets culturals tindrà com a objectius garantir la lliure participació, la creació i l’accés de tota la ciutadania a la vida cultural.

El mes de juny passat, el Govern va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de drets culturals. Partint de la premissa que la participació en la vida cultural és un dret universal i un element clau per a la cohesió social de la comunitat, així com per a la inclusió, el progrés i la plena realització de les persones que en formen part. La llei establirà el marc que garanteixi a la ciutadania intervenir en la vida cultural, i gaudir dels béns, els productes i les pràctiques culturals, amb especial atenció a aquelles persones i col·lectius que actualment no poden accedir-hi en igualtat de condicions, així com el dret a tothom de participar en la governança de la cultura.

El Govern reconeix la importància de la diversitat i la força de la cultura i de la llengua pròpies de Catalunya com a elements bàsics d’integració i cohesió de la societat catalana. En aquest sentit, la llei se centrarà en l’accés universal a la cultura i a establir principis com la no-discriminació per motius econòmics, socials, territorials, d’origen o de gènere en el gaudi i l’accés als béns, productes i serveis culturals de qualsevol naturalesa, així com el dret a rebre una educació i una formació adequades en l’àmbit del coneixement, les arts i les ciències. En segon lloc, a més del dret d’accés, el text ha de servir per garantir el dret a la participació de la ciutadania en el fet cultural, tant en l’àmbit individual (amb el dret a la producció i creació artística, literària o científica i a desenvolupar lliurement el propi talent), com en l’àmbit comunitari (amb el dret de la ciutadania a difondre i distribuir els resultats del seu exercici creatiu, a exercir les pròpies pràctiques culturals de forma pública i a prendre part de forma activa en la vida cultural de la comunitat). També hauria de considerar el dret a intervenir en la governança de les institucions culturals i en les polítiques que afecten la vida cultural de la comunitat mitjançant la participació ciutadana o altres vies d’implicació.

Per tal d’assolir aquests objectius, la futura llei pretén ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya; garantir el correcte finançament del sistema cultural, així com endreçar i completar el sistema de gestió de dades i informació cultural per poder-ne fer un seguiment i una avaluació correctes.