- El projecte es va posar en marxa el 2020 de forma pilot a Tarragona i enguany ja s’ha estès a 11 punts més del país.
- Al setembre, es culminarà el desplegament territorial amb la posada en marxa d’una Barnahus al Prat de Llobregat.
- Es tracta d’un model pioner d’atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència on tots els departaments treballen de forma coordinada.
Sota el mateix sostre. Aquesta és la idea amb què es va gestar el projecte de la unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual, Barnahus, que funciona des del 2020 al Complex Educatiu de Tarragona i que, durant el 2024, s’ha expandit arreu del país. Ara com ara, el Govern ja ha estès el model a 11 punts més del territori i, al setembre, posarà en marxa una Barnahus al Prat de Llobregat, complint així amb el compromís de desplegar aquest servei arreu del territori. En total, Catalunya comptarà amb 14 Barnahus, una a cada vegueria i set a la de Barcelona: a Terrassa, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Girona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Manresa i Tarragona.
Aquest 2024, a través dels 13 centres que ja han entrat en funcionament, la xarxa Barnahus ha atès 1.450 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual. Cal recordar que les situacions ateses poden ser recents o que han passat fa temps, però que ara les víctimes han fet el pas de denunciar.
Barnahus | Casos atesos 2024 |
Barcelona | 226 |
Terrassa | 175 |
Tarragona | 171 |
Lleida | 169 |
Girona | 163 |
Granollers | 108 |
Manresa | 95 |
Badalona | 93 |
Mataró | 91 |
Tortosa | 58 |
Vilanova i la Geltrú | 54 |
La Seu d’Urgell | 26 |
Cal tenir en compte que algun d’aquests centres ha iniciat la seva activitat en el segon trimestre de l’any, però les xifres apunten una mitja de 6 casos atesos cada dia aquest 2024 i mostren que el servei compleix amb un doble objectiu: l’acompanyament integral de les víctimes i la detecció de casos d’abusos sexuals. D’acord amb l’experiència de Tarragona, s’estima que la previsió és atendre 3.600 casos l’any a Catalunya.
Actualment, des del Departament es treballa en l’avaluació del projecte Barnahus a diferents nivells. Al setembre, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya presentaran un estudi sobre l’impacte del model en el funcionament del sistema penal. Els resultats preliminars mostren que, quan intervé el servei, s’escurça el temps que dura el procediment legal, hi ha un increment de sentències condemnatòries i es produeix una reducció de la taxa de sobreseïment en casos d’agressions sexuals a infants i adolescents.
Què és la Barnahus?
Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets, és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. L’impulsor és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació i amb la participació de Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la col·laboració de la Fiscalia i la Judicatura.
Es tracta d’un model d'atenció integral a les víctimes pioner, tant a Catalunya com al sud d’Europa, on tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en un centre que té l’aspecte d’una llar, lluny d’edificis judicials, de comissaries i d’hospitals, que permet crear un entorn amigable per als nens, nenes i adolescents. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals (pediatres, psicòlegs clínics, mossos d’esquadra, metges forenses, etc.) dels diferents Departaments que hi treballen conjuntament o s’hi desplacen quan cal per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic, entre altres.
Disposa, a més, d’instal·lacions i espais amables i preparats per realitzar, amb el suport dels equips d’assessorament tècnic penal del Departament de Justícia, la prova preconstituïda que és transmesa al jutjat mitjançant videoconferència i es grava amb totes les garanties per poder ser reproduïda posteriorment en el futur judici. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar diverses vegades en diversos llocs i davant diferents persones.
L’objectiu principal del servei és doncs la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboren també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.
Per a la gestió i coordinació d’aquests recursos s’han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.
L’experiència tarragonina
Drets Socials va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l’any 2020. El bon funcionament de l’experiència tarragonina va empenyer el Govern a estendre el model amb la projecció d’unitats arreu del país i amb l’aprovació de l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya.
Fins al 31 de desembre de 2023, el recurs de Tarragona va atendre un total de 803 infants i adolescents víctimes de violència sexual, aconseguint multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d’altres territoris. Concretament, l’any 2020 en va atendre 106; el 2021, 197; el 2022, 264 i el 2023, 236. Pel que fa l’origen dels casos atesos, el 53% es van produir fora de l’àmbit familiar i el 46% en el si de la família. La majoria d’infants atesos van ser nenes (83%) mentre que els nens representaven un 17%. Un total de 460 casos van acabar judicialitzats, i la principal via d'entrada va ser la denúncia dels cossos de seguretat (276), seguida de la intervenció dels serveis de salut (195) i de l'àmbit educatiu (130).