El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat del Govern, Ramon Farré, i del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit, aquest migdia, un dinar-col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Tàrrega amb els empresaris de la demarcació com a cloenda de la primera temporada de ‘Dinars Cambra’, i que s’ha celebrat al Palau dels Marquesos de la Floresta, a la capital de l’Urgell.

 

Josep Maria Pelegrí ha iniciat la seva intervenció reiterant que “el nostre sector és estratègic i clau per al desenvolupament de Catalunya, perquè cohesiona i vertebra el territori, compleix una funció humana bàsica en proveir aliments, sense ell no s’entén l’estabilitat ambiental ni el paisatge, etc., però per sobre de tot també ho és per la seva capacitat de reactivar l’economia del nostre país. El sector agroindustrial és una de les fortaleses de l’economia catalana, no es deslocalitza i trimestre rere trimestre ens demostra els seu dinamisme i la seva emprenedoria”.

 

En aquest punt, Pelegrí s’ha referit al fet que, aquesta mateixa setmana, en la presentació del llibre de l’Obra de Govern de la Generalitat 1980-2003 en Agricultura, el mateix expresident Jordi Pujol assenyalava que entre les comarques de Catalunya que van bé, malgrat la crisi econòmica, hi havia les lleidatanes, que es beneficien de les bones dades de l’agricultura. “Això no ens hauria d’estranyar, tots els indicadors apunten que el nostre és un sector de futur i que encara té un gran recorregut per endavant si sabem aprofitar les oportunitats que se’ns presenten”, ha assenyalat el conseller.

 

Josep Maria Pelegrí ha afegit que “tot plegat no ha estat fruit de la casualitat. Durant els últims anys moltes empreses del sector s’han posat al dia, s’han posat les piles, empreses que fins fa poc no tenien la necessitat d’exportar, d’innovar, de compartir sinèrgies, d’emprendre,...  ara no paren; empreses que, davant de la situació i del canvi d’hàbits dels ciutadans, han optat per identificar noves tendències, descobrir nous mercats i nous països on posicionar-se, per què allà, com aquí, també hi ha un canvi d’hàbits, però aquests són molt més favorables per a les nostres empreses, hàbits com la valoració de la dieta mediterrània, la introducció de l’oli d’oliva, l’increment del consum de carns en les noves economies emergents, i altres.

 

Són empreses que han comprès que l’economia és com l’energia, no desapareix, sinó que es transforma, i que l’única opció amb garanties és adaptar-se al flux. Després vindran la paciència, la perseverança, l’adaptació,... perquè mai tot va perfecte. És per això que la voluntat del Departament és doble: d’una banda, animar-les a fer el canvi i, de l’altra, donar suport als empresaris catalans en aquest procés, tant a través nostre com de les nostres empreses adscrites: PRODECA, IRTA,... mitjançant iniciatives que van més enllà de la subvenció i que busquen la col·laboració público-privada per trobar fronts comuns, com Fruitlogística, o Fruitcentre”.

 

Així, Pelegrí ha insistit que el Departament vol “animar les empreses a llençar-se, i recordar-los-hi que aquí fem molt bé les coses, tenim un gran potencial, i hi ha molta estructura. Són molts els casos d’èxit tant en internacionalització com en agricultura del coneixement,... que som un gran clúster (un dels més dinàmics d’Europa), i tenim una gran quantitat de recursos, empreses, coneixements, equipaments,... que junts i ben relacionats ens poden portar molt lluny. Cal que el sector parli entre ell, es conegui i juntament trobi opcions, valori alternatives i prioritzi el que més li convé. I això és el que estem fent des que ocupo al càrrec. Ho hem fet en el Pla de R+D+i, en el Codi de Bones pràctiques, en el futur Pla d’Internacionalització, etc., però també ho estan fent les empreses del propi sector. I un dels objectius del Pla Tractor en què treballem, és involucrar-nos amb empreses d’altres àmbits, que són punteres a Catalunya i que segurament mai no ens haguéssim pensat que hi podríem col·laborar; però que ens poden enriquir molt”.

 

El conseller ha volgut remarcar que “tot aquest entramat, tota aquesta feina ben feta ens ha permès consolidar-nos com un sector de futur, estratègic i clau per a l’economia catalana; un sector amb motius per a ser optimista, sempre i quan tinguem prou capacitat per a aprofitar les oportunitats que ens aporta la internacionalització, la innovació i la conjectura internacional”.

 

Quant a la conjectura internacional, Josep Maria Pelegrí ha recordat que, el passat mes de juny, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament econòmic (la OCDE) i l’Organització de la ONU per a l’Agricultura i la Alimentació (la FAO) van emetre un informe on es preveia que la producció agrícola mundial seguirà creixent en la pròxima dècada i que els preus es mantindrien a mig termini en un nivell elevat. La producció creixeria un 1,5% anual de mitjana, un percentatge menor al registrat entre el 2003-12, en què ho ha fet el 2,1%, reducció que s’explica, en part, perquè el marge d’augment de nova superfície cultivada és petit: només el 20% de l’augment dels aliments es podrà fer amb noves terres de cultius, l’altre 80% haurà de ser augmentant la productivitat per hectàrea. Així, ha afegit Pelegrí, “el repte és extraordinari i provindrà del que sempre explico com l’agricultura del coneixement. I la capacitat productiva també explica aquesta previsió de preus per sobre de la mitjana històrica a mig termini, tant per als productes agrícoles com per als ramaders i es complementa per l’increment de la demanda. Ens hem de prendre aquest preu dels aliments com un incentiu per a incrementar la producció, introduir les noves tecnologies al camp i obrir-nos a nous mercats; com un ajut a l’emprenedoria per a orientar cada vegada més l’agricultura al mercat”.

 

El conseller ha indicat que “les dades d’aquest estudi internacional ens han de permetre presentar-nos davant dels agents econòmics com un sector refugi, en què és segur i rendible invertir; i alhora també ens han de permetre animar als nostres joves a incorporar-se al sector. En aquest sentit, a Lleida ja es comença a intuir un canvi de tendència. La xifra d’incorporacions de joves a la demarcació ha augmentat un 586% des de 2007, i majoritàriament són joves que tenen algun vincle amb el món rural, que han acabat els estudis o no troben feina i es plategen el fet de tornar a casa. Així mateix, la concessió de subvencions per la primera instal·lació ha crescut més del doble en quatre anys. I m’agradaria recordar-vos que l’Estat rebrà d’Europa entre 1.500 i 2.000M€ per a fomentar l’ocupació juvenil (2014-2015), dels 6.000M€ que preveu la iniciativa europea, una mesura que també hauria de facilitar l’entrada de joves al nostre camp”.

 

Josep Maria Pelegrí també s’ha referit a “un repte molt important i cabdal, a nivell internacional, per al futur de la nostra agricultura com és la nova Política Agrària Comuna (PAC)”, i ha assenyalat que l’acord polític assolit la setmana passada pel trílog (Consell de Ministres d’Agricultura dels 27, Parlament Europeu i Comissió Europea) pel qual es van aprovar les bases del que serà la nova PAC ja té lligat el marc financer, que representa el 38% del pressupost comunitari, i que s’aprovarà formalment entre setembre i octubre, i ha reiterat que “tot i que l’acord encara té alguns caps per lligar i molta lletra petita per definir, la negociació passa de Brussel·les a Madrid”.

 

En aquest punt, Pelegrí ha volgut destacar que “des de Catalunya valorem allò que s’ha aconseguit... però cal veure com es trasllada tot això a casa nostra, com el Govern de l’Estat aplica la nova PAC i quins criteris pensa fer servir per a desenvolupar-la, ja que aquesta PAC ha deixat moltes decisions en mans dels Estats Membres, com ara l’acoblament de certs ajuts, la definició d’agricultor actiu (bàsica, perquè només aquelles persones que entrin en la definició podran optar a l’ajut); el PDR estatal versus PDR’s autonòmics; o la regionalització, temes de gran transcendència en els quals hem de ser capaços de fer valdre la nostra singularitat.

 

En aquesta línia, el conseller ha afegit que “estem en un mes decisiu i el Departament vol continuar liderant la negociació de la PAC amb tot el sector” i que, els dies 24 i 25 de juliol, hi ha prevista una conferència sectorial amb totes les comunitats autònomes, en què el MAGRAMA decidirà els punts crítics de la PAC i, entre ells, el repartiment definitiu del sobre estatal. “Aquesta és una conferència clau i hem d’estar preparats per a afrontar-la amb garanties d’èxit. És per aquest motiu que aquest mateix dimecres ens hem reunit amb els representants del sector i els membres dels diferents grups parlamentaris per a analitzar com la nova proposta de la PAC afecta a Catalunya i constituir un grup de treball permanent fins al dia 24 per tal de consensuar propostes i reclamacions. Per definir de manera conjunta què volem des de Catalunya, quin és el nostre objectiu de màxims, però també de mínims, a què no podem renunciar i a quins diners del sobre estatal hem d’aspirar. Ara que ja arribem a la recta final de la PAC, hem d’anar més a una que mai, hem de consensuar propostes, trobar punts en comú i fer-los arribar, cadascú des del seu lloc i la seva capacitat d’influència, per tal que aquesta PAC sigui un revulsiu i no un impediment al desenvolupament econòmic i social del nostre sector”.

 

Josep Maria Pelegrí ha insistit que en el debat que s’inicia ara, “hi ha un punt bàsic i imprescindible com és el de la regionalització dels fons de la PAC, saber com es durà a terme dins de l’Estat espanyol la distribució del sobre estatal.  Fins ara es distribuïa per comunitats i ara el Ministre ho vol repartir com a competència estatal desprès de diverses sentències del Tribunal Constitucional que així ho preveuen. Sembla que la idea del Ministeri és crear més de 40 regions, tenint en compte els cultius i ajuts que reben, perquè la convergència dels fons sigui “limitada” i evitar forts transvasaments”. En aquest punt, Pelegrí ha recordat que “ja en el període actual, hem tingut importants greuges que ens han perjudicat, com ara l’assignació de drets de Pagament Únic a la destil·lació, o el valor del dret de Pagament Únic de l’olivera, més elevat a Andalusia que a Catalunya; greuges que ara s’han d’evitar i estem en el moment idoni per a què això sigui possible”.

 

Així mateix, el conseller ha incidit en la necessitat també de treballar per a aconseguir altres punts claus per a Catalunya com ara “evitar que la ramaderia sense base territorial (la nostra) es quedi sense ajuts, i en principi tenim un principi d’acord amb el Ministeri per a què això no passi però falta veure com s’acaba concretat; un altre punt és incorporar el sector de fruites i hortalisses i el de la vinya com a superfície elegible per als ajuts directes, tenir un PDR propi i amb més finançament atès que Catalunya és la segona CCAA més maltractada actualment (amb una aportació comunitària al PDR del 29,67%, un 25,93% procedent de l’Estat i un 44,4% assumit per la Generalitat, per nosaltres; i altres punts serien incidir en l’aplicació de les mesures del greening i en la definició d’agricultor actiu; o permetre el transvasament de fons entre pilars. Tot plegat, objectius i prioritats sobre els quals ens hem de posar a treballar amb valentia, responsabilitat i amb esperit de diàleg i consens per tal de no veure’ns perjudicats ni discriminats. Per la meva banda, jo em comprometo a fer tot allò que estigui al meu abast per a què el document resultant doni fruits i es reflecteixi en l’aplicació final”.

 

D’altra banda, Josep Maria Pelegrí també ha abordat la importància de la internacionalització afirmant que “el nostre mercat és el món, la nostra lliga es juga a nivell global i els nostres esforços s’han de centrar a complir les seves exigències, millorar el posicionament, i entrar i/o consolidar-nos en més països, especialment en les noves economies emergents”; i ha recordat que l’any passat les empreses agroalimentàries catalanes van exportar per valor de 7.914M€ (un 14,5% més que el 2011 i un +45% respecte el 2009), que la taxa de cobertura (percentatge d’importacions que es poden pagar amb les exportacions) s’ha vist incrementada del 2005 al 2012 en un 40,25%, i ara, el 2013, gairebé es troba en un punt d’equilibri, i que, per la seva banda, les empreses lleidatanes van exportar per valor de 439,3M€ en el primer quadrimestre de l’any, xifra que suposa un creixement del 6,4% davant del mateix període de l’any passat.

 

En aquest sentit, Pelegrí ha afegit que aquest mes començaran les negociacions entre la UE i els EEUU per a impulsar el lliure comerç, “una negociació sobre la qual hem d’estar expectants, tant en positiu com en negatiu, però que de culminar-se favorablement podria eliminar les barreres contra l’oli d’oliva a Califòrnia, el vi, la carn crua o les olives, exemples dels nombrosos obstacles que encara persisteixen per a l’entrada dels nostres aliments al mercat nord-americà”.

 

I en un altre ordre de coses, el conseller s’ha referit a la innovació i a l’agricultura del coneixement, i ha recordat que el Govern català acaba d’aprovar el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària, “pla que ha permès crear un full de ruta pràctic, útil per a les empreses i realista que vol maximitzar els molts recursos existents en aquest àmbit, afavorir les sinèrgies i les connexions entre els diferents àmbits, sectors, projectes i agents, alinear-nos amb els objectius europeus en investigació (que s’estableixen en: la nova PAC, els fons estructurals FEDER, l’Horizon 2020,...) per tal de captar més recursos; i que, per sobre de tot, persegueix fer visible una realitat com és que la investigació no és patrimoni de les grans empreses sinó que tothom la pot fer i la fa; i canviar una tendència que és l’elevada dependència dels fons i del personal públic. Volem que les empreses privades participin proactivament en la política d’R+D+i en tots els nivells”.

 

Val a dir que, com ha apuntat Josep Maria Pelegrí, només el 25% dels recursos per a finançar els projectes d’R+D+I de les universitats i els centres de recerca s’obtenen de contractes amb empreses, mentre el 75% restant prové de fons públics, sobretot estatals i autonòmics; i  la relació de personal investigador sector públic i privat en el sector agroalimentari és 2:1, per cada dues persones que investiguen en R+D en el sector públic, únicament una ho fa en el sector privat. Així mateix, el sector privat ha patit un fort recés en la inversió en R+D+I agroalimentària, fins al punt que entre els anys 2008-09 la inversió privada en R+D va disminuir un 23%. En aquest punt, Pelegrí considera “un risc que les empreses del nostre país, en l’entorn actual, optin per reduir la inversió en R+D+I quan justament aquest és el principal camí per a adaptar-nos a un entorn globalitzat i competitiu. En un món que evoluciona tan ràpidament, la innovació és imprescindible per a reforçar la nostra posició. I com a Govern, aquesta realitat ens obliga a promoure i vetllar per a augmentar la inversió del sector privat en la R+D+I per a establir un marc idoni per a les col·laboracions público-privades en aquesta matèria dins del sector agroalimentari. En el repte de la innovació, el Govern també vol estar al costat de les nostres empreses. I estic convençut que la unió d’esforços ens permetrà augmentar la taxa d’èxit en productes i serveis innovadors i tenir una major visió i coneixement de les necessitats del mercat i de les empreses”.

 

El conseller ha volgut remarcar que “en definitiva, per a aquells que estan ben preparats, i el sector agroalimentari té un teixit productiu ben preparat, les possibilitats són gairebé il·limitades, i és el moment d’invertir per a innovar i exportar, és el moment de ser optimistes però també de treballar amb cautela i amb professionalitat. Som un sector més que competitiu, però hem de seguir en la bona direcció. El camí està traçat i l’esforç i el treball estan donant els seus fruits, però no ens podem aturar, encara queda molt a fer i és necessari seguir amb les reformes, els canvis. Hi ha raons per a l’optimisme, som un sector i un país amb possibilitats, i ens hem de creure una realitat: les nostres empreses són el motor de la recuperació. Vosaltres sou el motor de la recuperació i el Govern us ajudarà per a què així sigui”.

 

Josep Maria Pelegrí també ha fet referència a l’aprovació del Pla Hidrològic de l’Ebre lamentant profundament l’alarmisme que es vol generar des de grups de l’oposició acusant l’Executiu català de posar en risc el sector, quan el Govern, vetllant pels interessos del sector i del país, ha aconseguit garantir que el document reculli totes les necessitats hídriques de reg de Catalunya, com prova el fet que totes les comunitats de regants li hagin donat suport; i, d’altra banda, ha recordat que el Govern ha donat llum verd, aquesta mateixa setmana, a l'elaboració de la Llei de sòl agrari per a promoure el seu ús i incrementar la capacitat alimentària de Catalunya

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat<http://facebook.com/agricultura.cat> twitter.com/agriculturacat.<http://twitter.com/agricultura.cat>