Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
28-10-2013 16.49

El Govern aprovarà en les properes setmanes un codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs

  • El conseller Homs ha fet aquest anunci durant la cloenda de la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya: “Avaluant el portal de transparència de la Generalitat”, que ha reunit al Palau de la Generalitat experts relacionats amb les polítiques de transparència i govern obert
  • Homs considera que seria “un frau democràtic” no fixar una data i una pregunta per a la consulta
  • El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, assegura que l’aposta del Govern per la transparència “no és una moda o una obligació sinó una convicció que cal canviar la manera de rendir comptes amb la ciutadania”
  • El director d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, destaca que el portal de transparència de la Generalitat té la vocació de “mostrar de forma clara i comprensible la informació perquè cada individu pugui formar-se una opinió crítica, directa i pròpia”
  • El catedràtic de Ciència Política i de l’Administració i membre del Consell d’Administració de Transparency International, Manuel Villoria, ha valorat que la Generalitat, amb el portal de transparència, ha fet “un pas de gegant” en la claredat de la informació respecte d’altres comunitats autònomes
I jornada de transparència
El Govern aprovarà en les properes setmanes un codi de bones pràctiques que regularà l’actuació de tots els alts càrrecs de la Generalitat, segons ha explicat avui el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. El conseller ha assegurat que propòsit d’aquest codi és incorporar “un plus de contingut” per anar mes enllà del marc normatiu actual.
 
Homs ha fet aquest anunci durant la cloenda de la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya: “Avaluant el portal de transparència de la Generalitat”, que ha reunit al Palau de la Generalitat experts relacionats amb les polítiques de transparència i govern obert.
 
A la jornada hi han participat, a més del conseller Homs, el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador de la Fundació Ikerbasque i director de l’Institut de Governança Democràtica, Daniel Innerarity, i el catedràtic de Ciència Política i de l’Administració i membre del Consell d’Administració de Transparency International, Manuel Villoria.
 
Durant la seva intervenció, el conseller Homs ha destacat que la transparència “no és només una qüestió de normativa”, sinó que “al costat d’això hi ha d’haver una actitud honesta i transparent” que “s’ha de notar en tot el que fa el Govern” i que “ha de presidir la nostra acció pública”.
 
Així, el codi ètic “posarà negre sobre blanc” el compromís dels alts càrrecs amb el servei públic i establirà les normes que han de regir les relacions del personal directiu amb el mateix Govern i el conjunt de l’Administració; amb el món empresarial –els alts càrrecs no podran acceptar regals-; amb les forces polítiques i altres organitzacions que congreguin representació d’interessos, i amb el Parlament.
 
El codi també inclourà un apartat relacionat amb els mitjans de comunicació ja que, segons ha remarcat Homs, “l’exercici de la transparència no és possible si no és amb el concurs i amb la funció social dels mitjans de comunicació”. Cadascun dels alts càrrecs haurà de subscriure individualment el codi de bones pràctiques.
 
Homs també ha demanat que la transparència i aquesta actitud honesta dels poders públics “ho abordi tot: des de la contractació pública i els sous de tots els treballadors, fins als propòsits polítics més rellevants de cada moment”. D’acord amb això, ha respost als qui proposen no fixar cap data per a la celebració de la consulta pel dret a decidir que “quan un país es planteja de manera global i amb processos democràtics pel mig, dates i plantejaments de pregunta, després s’hi ha d’actuar en conseqüència, perquè si no seria un frau democràtic”.
 
El conseller Homs també ha subratllat que la transparència “és essencialment responsabilitat dels poders públics i dels ciutadans” i ha fet una crida a situar-la “com una exigència ètica i de bona governança i no com una arma llancívola”, ja que la informació que proporciona es podria utilitzar, de forma descontextualitzada, “per fer acció d’oposició llancívola o pur populisme”.
 
La transparència, eix principal de la legislatura
 
El secretari de Comunicació, Josep Martí, ha assegurat que el Govern ha convertit la transparència en un “eix principal d’aquesta legislatura” en tant que “eina per recuperar la confiança de la gent”. Per aquest motiu, el Govern “treballarà a fons” en les polítiques de rendiment de comptes “no perquè sigui una moda o per obligació sinó des de la convicció col·lectiva de tots els que tenim responsabilitats públiques”.
 
Aquest compromís del Govern té vocació de permanència: “Volem posar en marxa eines que quedin, que deixin marca, i no eines que un cop passat el tràngol de la necessitat ningú més no en torni a parlar”, ha explicat Martí. “Aquest és un projecte que no s’acaba per posar en marxa un portal de la transparència, per excel·lent que sigui”, ha subratllat.
 
Tot i entendre que en aquest camí cap a la recuperació de la confiança “el pas més llarg, decidit i ràpid s’ha de fer des dels àmbits de les responsabilitats públiques”, Martí ha matisat que “l’exigència de transparència i obertura no és només aplicable als poders públics”. “És necessari que l’aplicació de la transparència també s’exigeixi a l’àmbit privat, o si no, l’esforç dels poders públics no serà suficient”.
 
El secretari de Comunicació també ha remarcat que, per al Govern, la transparència no és únicament un nou paradigma de relació entre les institucions i els ciutadans, sinó un instrument que permet posar damunt la taula informació i dades per a un debat públic menys visceral i més carregat de “raons i arguments” i que ha de servir per “donar per acabat el temps de la minoria d’edat política de les institucions i els ciutadans del país”.
 
En aquest sentit, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, ha constatat que la societat cada cop té una “major maduresa democràtica” i que la ciutadania ja no té suficient amb exercir el dret a vot i “reclama un paper més actiu” en la definició de les polítiques públiques i la gestió dels recursos generals.
 
En resposta a aquesta demanda de la societat, el portal de transparència de la Generalitat té la vocació de “mostrar de forma clara i comprensible la informació perquè cada individu pugui formar-se una opinió crítica, directa i pròpia”, ha remarcat Genovès. Per això ofereix les dades en diferents registres i formats, perquè hi puguin accedir fàcilment no només  avaluadors o experts de la transparència sinó el conjunt dels ciutadans. El portal ja ofereix la informació en format web, dades obertes i infografies i abans de finals d’any incorporarà un nou canal audiovisual.
 
El catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador de la Fundació Ikerbasque i director de l’Institut de Governança Democràtica, Daniel Innerarity, també ha destacat la necessitat de prioritzar la claredat i intel·ligibilitat de la informació per sobre de la quantitat si realment es vol facilitar als ciutadans el seguiment de les polítiques públiques. “No cal posar a l’abast de la ciutadania moltes dades, perquè de vegades quantes més dades es publiquen més dificultats es posen als ciutadans per comprendre”, ha assegurat.
 
Innerarity s’ha mostrat més partidari de parlar de “publicitat de determinats actes” que sigui “compatible amb àmbits de secret” perquè, segons ha raonat, “hi ha certes decisions polítiques que només poden prendre de manera correcta des de l`àmbit de la privacitat”. “La  política és delegació i necessita terminis de discreció, però aquesta delegació ha d’anar acompanyada de rendiment de comptes”, ha conclòs.
 
Avaluació del portal de transparència de la Generalitat
 
El portal de transparència de la Generalitat de Catalunya (http://www.transparencia.gencat.cat), es va posar en marxa el passat 29 de juliol. Segons va destacar aleshores el president Mas, el portal dóna compliment a un dels compromisos “més importants” assumits pel Govern en el marc de les dues cimeres per a la Regeneració Democràtica, encapçalades pel president de la Generalitat i amb la participació dels màxims representants dels organismes de control institucional.
 
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assenyalat que el portal, en pocs mesos de funcionament, ja s’ha convertit en una “referència notable” en el terreny de la transparència, que posa de manifest el compromís del Govern i del conjunt de l’Administració de la Generalitat amb les polítiques de govern obert.
 
Homs també ha recordat que en els últims rànquings del Transparency International Catalunya es trobava “en una banda mitjana” i que l’objectiu del Govern amb aquest portal és “situar-nos en la banda més alta”.
 
Properament, el portal incorporarà sis nous blocs de contingut: les retribucions del personal directiu i eventual dels Departaments; les retribucions del personal directiu i eventual vinculat al sector públic de la Generalitat de Catalunya; les dietes; la contractació menor, és a dir, els contractes inferiors a 18.000 euros, que es publicaran de forma agregada; l’accés a l’escó 136 del Parlament -el canal de participació de la Cambra- i un apartat de preguntes freqüents.
 
Amb la posada en funcionament d’aquest lloc web, el Govern de la Generalitat ja complia 78 dels 80 indicadors INCAU de Transparency International. Un cop s’hi incorpori la informació sobre la contractació menor i s’aprovi el codi ètic, el Govern passarà a complir-los tots. A més, el Govern ha incorporat a iniciativa pròpia 64 indicadors més.
 
El catedràtic de Ciència Política i de l’Administració i membre del Consell d’Administració de Transparency International, Manuel Villoria, ha valorat que la Generalitat, amb el portal de transparència, ha fet “un pas de gegant” en la claredat de la informació respecte d’altres comunitats autònomes.
 
Villoria també ha recomanat que es desenvolupi de manera “intensiva” l’avaluació de les polítiques i els programes del Govern, i ha posat en relleu que per connectar el govern obert amb la transparència cal “explicar per què i com s’han pres les decisions i assumir les responsabilitats”.
Vídeos
I Jornada de la Transparència en vídeo

I Jornada de la Transparència en vídeo FLV KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat