Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
25-09-2018 15.04

El Govern aprova el Pla de Govern de la XII legislatura amb 4 eixos prioritaris: cohesiˇ social, prosperitat econ˛mica, enfortiment democrÓtic i internacionalitzaciˇ


  •  El document, que constitueix el pla estratègic de la legislatura, fixa 22 àmbits d’actuació, 93 objectius, més de 1.000 mesures i més de 300 indicadors de seguiment
  •  La igualtat esdevé el principi central de les polítiques públiques, introduint la perspectiva de gènere en tots els àmbits
  •  En l’eix de cohesió social destaquen el Pacte contra la segregació escolar, el desplegament de la llei d’universalització de l’assistència sanitària, la Renda Garantida de Ciutadania, el pacte nacional per la Discapacitat, la llei d’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, i el IV Pla del Tercer Sector Social
  • En l’eix de prosperitat econòmica el Govern impulsarà el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, el desplegament del Pacte Nacional per la Indústria, el suport a la competitivitat de les empreses, i polítiques d’ocupació actives i integrals, entre d’altres
  • En l’eix democràtic es preveu la recuperació de les lleis suspeses, el Pla de Govern obert 2019-2021, la llei de memòria democràtica, i la creació d’una identitat digital catalana
  • En l’eix internacional, destaquen la reobertura de les delegacions a l’exterior, una política d’atracció d’inversions, l’alineament amb l’Agenda 2030, i el programa de residència digital per empreses globals
 
El Consell Executiu ha aprovat el Pla de Govern per a la XII legislatura, una legislatura marcada per “l’excepcionalitat política” en paraules del president Quim Torra durant el seu discurs d’investidura per la situació derivada de l’aplicació de l’article 155, amb la judicialització de la política, amb presos polítics i exiliats i amb una macrocausa contra l’independentisme en marxa. En aquest context excepcional, el document aprovat marca les línies d’actuació del Govern per tal d’enfortir democràticament la nostra societat; assolir la cohesió social i la prosperitat econòmica de  Catalunya i la seva projecció exterior.
 
Aquests objectius, que constitueixen els 4 eixos en els quals s’estructura el Pla, es regeixen per un ideari comú, la igualtat com a principi central de les polítiques públiques, introduint la perspectiva de gènere en tots els àmbits;  la inclusió social com a element irrenunciable per bastir una societat on ningú no en resulti exclòs per motius d’origen, llengua o cultura, i finalment el respecte escrupolós als drets humans i la llibertat humana. Per fer realitat aquests propòsits és imprescindible que el Govern maximitzi la transparència en la gestió i la contractació i que fomenti la participació i la col·laboració de la ciutadania per tal d’estar veritablement al servei dels ciutadans.
 
El Pla de Govern és el pla estratègic de legislatura, que recull els objectius i les línies d’actuació més destacades que impulsarà el Govern, més enllà de la seva activitat ordinària. És un instrument de planificació transversal de tots els departaments que l’Executiu es compromet a tirar endavant aquesta legislatura. El Pla de Govern per a la XII legislatura s’ha elaborat a partir del programa de Govern presentat durant el debat d’investidura.
 
A banda de ser un element de planificació, també permet retre compte de l’actuació del Govern, avaluar el compliment dels compromisos adoptats i garantir la transparència en les relacions amb la ciutadania. En aquest sentit, el Pla incorpora una sèrie d’indicadors que valoraran l’acompliment i el desenvolupament de les mesures al llarg de la legislatura. Es tracta d’indicadors d’accés públic que, per tant, permeten mesurar amb total transparència el grau d’acompliment de l’acció de Govern.
 
El document s’estructura en 4 eixos desenvolupats en 22 àmbits d’actuació, 93 objectius i més de 1.000 mesures concretes, amb més de 300 indicadors de seguiment.
 
·       Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom.
·       Una economia pròspera, responsable i sostenible. Per a un nou model productiu i una fiscalitat justa
·       Una societat enfortida democràticament, lliure i justa. Per a una governança compartida.
·       Una Catalunya oberta al món.

 
Eix 1: Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom
 
Durant el debat d’investidura, el president Quim Torra va situar la cohesió social com un dels principis que han d’inspirar el Pla de Govern i, per tant, la implementació de polítiques públiques de progrés que doni resposta a les principals demandes de la societat, que garanteixi la justícia social, el benestar, una redistribució de la riquesa més eficaç i una atenció pública de màxima qualitat.
 
Enfortir el model d’escola catalana
 
L’escola catalana és una de les eines que garanteix la cohesió social i territorial per tal de formar una ciutadania lliure i compromesa. En aquest sentit, el Pla de Govern recull la voluntat d’enfortir el model d’escola catalana, un model equitatiu i de qualitat, compromès amb els alumnes, els docents i les famílies que és una eina de cohesió social i territorial. Es vol refermar un servei públic educatiu i equitatiu, que asseguri el dret a l'educació per a tothom i que ofereixi una educació de qualitat, vetllant per la igualtat d'oportunitats i la millora dels resultats educatius, que han de ser la base de l’èxit acadèmic, personal i social de l’alumnat.
 
Una de les actuacions destacades en l’àmbit de l’escola serà l’impuls del Pacte contra la segregació escolar com a consens per assolir un sistema educatiu que garanteixi de forma efectiva i real un model educatiu basat en la igualtat d’oportunitats. Important també serà l’aprovació del Decret i finançament de l’educació 0-3, que inclourà una actualització del mapa de les escoles bressol i modificarà el Decret 282/2006, dels requisits dels centres de primer cicle d’educació infantil. La promoció de la innovació i la recerca en educació per a la millora del sistema educatiu, i l’impuls d’un nou marc normatiu per reconèixer el menjador escolar com un espai educatiu de primer ordre, són altres mesures destacades d’aquest àmbit.
 
Des del Govern es continua apostant per un model de formació professional al llarg de la vida. Per això, en aquesta XII legislatura l’Executiu prendrà mesures per impulsar i consolidar la formació dual amb el desenvolupament de la Llei de Formació i Qualificació Professionals, amb el consens d’agents econòmics i socials, administració educativa i de treball. Així mateix, el Pla de Govern preveu desplegar la formació dual en alternança, i una de les mesures destacades serà la promoció de les pràctiques de la Formació Professional a països estrangers (Erasmus plus).
 
Garantir un Sistema Nacional de Salut universal i equitatiu
 
En el transcurs d’aquesta legislatura es consolidarà un Sistema Nacional de Salut, a través del desplegament de la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, que garantirà l’accés universal i l’equitat per tal de donar resposta a les necessitats de salut de la població, tot considerant les desigualtats que puguin existir i posant el focus en les de gènere. Es reforçaran les polítiques de salut pública i la centralitat de l’atenció primària i la salut comunitària amb el desplegament de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària, per cercar una atenció integral conjuntament amb els serveis socials que inclogui els determinants socials de la salut. Per aplicar aquest nou enfocament és imprescindible reorientar les polítiques de professionals, desplegant estratègies de planificació i ordenació de les professions sanitàries orientades a les noves necessitats i reptes emergents de salut i millorant la qualitat de l’ocupació, el reconeixement del desenvolupament professional, la conciliació laboral i familiar tot introduint una perspectiva de gènere en les polítiques de salut. En aquest inici de legislatura ja s’han realitzat algunes accions en aquest sentit com el nou protocol de l’embaràs o el nou model d’atenció a l’endometriosi.
 
Conscients que l’activitat física i la salut van de la mà, una de les prioritats del Govern serà fomentar, en aquest sentit, hàbits saludables per a tothom i en totes les etapes de la vida. Per això, s’elaborarà la Llei de l’activitat física i l’esport, adaptant-la a les noves necessitats, requeriments i demandes de la societat actual. Es desplegarà, també, el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física i l’Esport, que contempla les recomanacions de l’OMS, i es millorarà la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya.
 
Assegurar l’assistència a les persones en tot el cicle vital
 
Pel que fa als afers socials i la protecció social el pla dissenya unes polítiques socials reforçades que potenciïn els serveis socials bàsics per garantir l’assistència en tot el cicle vital de la persona, eines preventives per afavorir els sectors més vulnerables i els serveis d’atenció no residencials per millorar la qualitat de vida quotidiana de les persones.
 
Accions especialment destacades en l’àmbit dels afers socials i la protecció social seran l’elaboració d’un Pacte Nacional per a les persones amb discapacitat, la Llei marc per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, amb l’objectiu de garantir el dret a decidir poder envellir en l’entorn comunitari, i la Llei d’autonomia personal, per incidir en la prevenció, la creació de contextos inclusius i el model de suports, tant de les persones grans en situació de dependència com de les persones amb discapacitat. Aquestes dues normatives potenciaran els serveis socials comunitaris i els serveis d’atenció domiciliària amb l’objectiu de continuar apoderant les persones durant tot el procés d’envelliment, garantint el dret a decidir com viure durant tot aquest període. Així doncs, s’impulsarà una estratègia única d’atenció integrada social i sanitària a les persones grans o amb necessitats complexes. També es  dissenyaran polítiques de serveis socials per evitar de forma indirecta que la cura de persones dependents recaigui en les dones, ja que aquestes acostumen a ser les cuidadores. El Govern prioritzarà la inversió en polítiques que garanteixin els drets dels infants i els adolescents; i el desplegament de l’Agència Catalana de Protecció Social, que ha de ser una eina més per guanyar en eficàcia i eficiència i millorar la coherència i l’equitat del conjunt de les prestacions del sistema. També s’enfortirà el model català d’associacionisme i voluntariat i es continuaran impulsant les polítiques que generin oportunitats per al jovent. En aquest sentit, per enfortir l’associacionisme, s’elaborarà el IV Pla de suport al Tercer Sector Social.
Facilitar el dret d’accés a l’habitatge
 
Conscient que l’habitatge és un dret fonamental, el Govern es proposa actuar amb una planificació estratègica basada en la col·laboració entre institucions i en el treball compartit entre el sector públic i el privat per assolir tres grans objectius: incrementar el parc d’habitatge social, evitar la pèrdua d’habitatge per motius econòmics i facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles. En aquest sentit, és primordial recuperar el conjunt de la normativa catalana en matèria d’habitatge. A partir d’aquí, l’aprovació del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i l’inici del desplegament de les mesures prevista en matèria de foment del parc d’habitatge assequible en aquesta legislatura suposarà que el país té un full de ruta, consensuat i potent, sobre les necessitats de futur i les mesures per encarar els nostres reptes habitacionals.
 
També es reforçaran les línies d’actuació per promoure nou habitatge social amb l’elaboració del Pacte Nacional pel Dret a l’habitatge mitjançant el suport i la col·laboració del sector privat i les entitats socials i enfortir els mecanismes que garanteixin els efectes socials dels ajuts al pagament del lloguer, sense oblidar el desplegament de l’estratègia contra el sensellarisme i el foment de la rehabilitació. El Pla de Govern també recull  la ferma voluntat del Govern de Catalunya de lluitar contra la pobresa energètica, en col·laboració amb les empreses subministradores, per evitar que cap família es quedi sense aigua, llum i gas a través d’un Programa d’intervenció integral contra al pobresa energètica.
 
La cultural, base de la cohesió social
 
L’àmbit de la cultura també ocupa un espai central de les polítiques de la Generalitat en la XII legislatura, per això s’impulsarà la transversalitat de la cultura en el d’Administració de la Generalitat. Entre les actuacions destacables cal mencionar la el Pla de lectura 2020, la consolidació de  l’aposta pel català i l’aranès, factors d’identitat comuna, i el foment de la cultura de proximitat a través de les associacions i de les entitats, perquè tothom participi de la vida cultural del país. Així mateix, la consolidació del projecte de carnet cultural amb una millor coordinació amb ajuntaments i diputacions i  la priorització de les xarxes de biblioteques, d’equipaments escènics, musicals, museístics i patrimonials amb el propòsit de millorar l’accessibilitat a la cultura, tot aprofundint en la finestra d’oportunitats que obre la revolució digital, tan des de la perspectiva dels artistes i creadors, com des de la difusió de les produccions culturals i del patrimoni i cultura popular.
Eix 2: Una economia pròspera, responsable i sostenible. Per a un nou model productiu i una fiscalitat justa
 
El Govern entén que un mercat de treball de qualitat és la millor eina social preventiva. Davant dels problemes derivats de la precarietat laboral i els sous baixos, el Pla de Govern aposta per un marc català de relacions laborals que possibiliti una ocupació digna i de qualitat i que apoderi les persones en situació de risc. En aquest sentit, es duran a terme actuacions dirigides a enfortir l’espai de concertació i diàleg social en el si del Consell de Relacions Laborals, mitjançant la introducció al pla de treball de l’establiment d’un salari mínim de referència, i també amb l’impuls de la Llei catalana de participació social i la potenciació de la resolució extrajudicial de conflictes en l’àmbit públic.
 
Com a grans objectius s’impulsaran també mesures per abordar les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones i per això s’impulsarà la implantació a les empreses de Plans d’Igualtat.
 
El Servei d’Ocupació de Catalunya és la principal eina de l’executiu per aconseguir una qualificació professional i evitar la cronificació de l’atur. Aquest servei continuarà condicionant algunes de les seves prestacions a seguir un Pla d’Inserció Laboral, un instrument molt útil per garantir un lloc de treball a les persones desocupades. Així mateix, durant aquesta legislatura es desplegarà la Renda Garantida de Ciutadania i es millorarà l’atenció a les persones beneficiàries. Per dinamitzar l’economia social i cooperativa es treballarà en l’elaboració de la Llei catalana de l’economia social i solidària. El Pla de Govern també es marca com a objectiu aconseguir uns millors horaris laborals, incentivant els acords entre sindicats i patronals per tal de millorar la productivitat i alhora poder facilitar la conciliació i poder disposar de més temps per a la vida personal i familiar.
 
Avançar cap a la sobirania econòmica de la Generalitat
 
En l’àmbit d’economia i hisenda, i amb l’objectiu d’obtenir els recursos necessaris per finançar els serveis públics i alhora mantenir el compromís amb la sostenibilitat financera, el Govern es proposa avançar cap a la sobirania econòmica de la Generalitat. Aquesta sobirania passa per diversificar les fonts de finançament del deute i per reclamar al Govern espanyol tant els recursos que corresponen a la Generalitat, en virtut d’acords subscrits en el passat, com la retirada de les mesures de control de 2015. En aquest capítol, destacar actuacions com la implantació del Pla Estratègic del sistema de compra corporativa de la Generalitat per racionalitzar la compra pública; la implementació d’una política fiscal corporativa per racionalitzar i optimitzar el pagament d’impostos estatals per part del sector públic català. També s’impulsaran diferents actuacions, com ara road shows, que permetin la col·locació del deute als mercats internacionals.
 
D’altra banda, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i millorar la igualtat d’oportunitats, el Govern elaborarà uns pressupostos que aprofundeixin en la priorització de la despesa social. En paral·lel, es treballarà a favor d‘un sistema fiscal més equitatiu i eficient, que garanteixi la funció redistributiva i, alhora, fomenti la competitivitat i el creixement sostenible de l’economia catalana. Per acabar, el Govern treballarà —mitjançant polítiques i instruments més transversals— per garantir un entorn favorable per a l’economia i contribuir a un model de creixement inclusiu. En aquest sentit, tal com es recull en el Pla de Govern, es facilitaran instruments financers i una situació de competència per donar suport a l’economia productiva. Es consolidarà l’Institut Català de Finances com un Banc Públic d’Inversions que lideri un pla d’inversions estratègiques i creï instruments d’inversió i finançament per impulsar l’habitatge social, l’economia verda, la innovació, la transformació tecnològica i el creixement.
 
Reforçar la recerca i el desenvolupament empresarial
 
En l’àmbit del coneixement i la innovació, els objectius d’aquesta legislatura es centraran en potenciar les bases del model català d’universitat i recerca  a través d’un Pacte Nacional per la Societat del Coneixement consensuat amb tots els agents implicats i que vol aconseguir una millor gestió pública que garanteixi l’assoliment d’una societat basada en el coneixement. En l’àmbit universitari, s’establirà un model compromès amb la qualitat i l’equitat, per tal de garantir l’accés a la universitat a tots els estudiants, així com els fonaments d’un nou model de finançament de les universitats, que reflecteixi el compromís del país amb les seves universitats i el seu sistema de recerca com a garantia de futur i progrés. Pel que fa als centres de recerca, es donarà més estabilitat i un marc legal sòlid que permeti la sostenibilitat del model amb l’elaboració de Llei de la Ciència de Catalunya, que permetrà el reconeixement de la singularitat de l’activitat científica i donar estabilitat a l’activitat de recerca. Així mateix, el sistema treballarà conjuntament per a incorporar més coneixement en tots els àmbits d’activitat del país, en particular en la productiva. Finalment, el Govern també es compromet a mantenir, reforçar i fer sostenible, la capacitat de captació i retenció de talent a universitats i centres de recerca.
 
En matèria d’indústria es continuarà treballant en el desplegament del Pacte nacional per a la indústria, per tal de fer els sectors productius més innovadors i més internacionalitzats. Es consolidarà l’Observatori de la Indústria, s’elaborarà un Pla d’impuls i modernització dels polígons d’activitat econòmica i logística i es procedirà a l’actualització de l’inventari de polígons d’activitat econòmica. Es continuarà desplegant la Finestreta Única Empresarial com a mecanisme per promoure el desenvolupament empresarial facilitant la pràctica de l’activitat emprenedora. I en l’àmbit normatiu s’elaborarà la Llei de Cambres de comerç com a nou model de relacions amb les Cambres i la Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana.
 
El turisme i el sector agroalimentari com a sectors estratègics
 
Per tal de consolidar Catalunya com a destinació turística de qualitat el Pla de Govern inclou l’aprovació del Pla estratègic de turisme de Catalunya 2018-2022 així com el Pla de màrqueting de turisme per al mateix període. Aquests dos plans tenen com a objectiu millorar la competitivitat del país per tenir la capacitat de situar Catalunya entre les millors destinacions turístiques. Alhora el Govern vetllarà per consolidar els processos de regularització de l’oferta d’allotjaments turístics i l’expulsió de l’oferta irregular i crearà un sistema d’informació i intel·ligència turística per tal de conèixer amb més profunditat tota l’activitat del sector.
 
L’acció de Govern vol aconseguir un sector agroalimentari d’excel·lència i  fort on s’asseguri la transferència tecnològica i la competitivitat del sector agroalimentari. Per això, durant la present legislatura s’elaborarà la Llei de creació de l’Agència de Control Oficial de la Cadena Alimentària. Amb l’objectiu d’estimular la producció d’una alimentació de qualitat que alhora impulsi la gastronomia catalana, el Govern promourà un Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya i un Pla de Gastronomia de Catalunya. En l’àmbit de la política marítima mereix una menció especial l’aprovació de l’Estratègia Marítima Catalana Horitzó 2030. Finalment el Pla també preveu l’elaboració de l’Estratègia per a la bioeconomia que promogui un ús eficient de tots els recursos naturals, aplicar la innovació i tecnologia per fomentar una gestió integral i la millora del desenvolupament territorial.
 
Les polítiques en matèria d’ordenació del territori han de promoure la cohesió social i territorial per afavorir el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida de les persones arreu del país. El Govern impulsarà un nou cos legal que respongui a les necessitats del país i amb voluntat duradora. La Llei de territori, la Llei de muntanya i l’elaboració del Pla d’Ordenació del Litoral han d’endreçar el conjunt del territori català, posant-ne en valor les seves especificats i singularitats. Aquest equilibri territorial s’aconseguirà també per mitjà de les infraestructures digitals i les ciutats intel·ligents. També s’elaborarà l’Agenda Urbana de Catalunya per avançar cap a assentaments i territoris inclusius, segurs i sostenibles
 
Els ens locals són les administracions més properes a la ciutadania. És per això que el Govern treballarà per enfortir-los amb mesures com l’impuls de la restauració del marc legal previ a la Ley de Racionalización de la Administración Local (LRSAL). A més, es constituirà el Consell de Governs Locals, com a marc de debat de les conclusions del procés GovernsLocals.Cat, i s’aprovarà un nou Pla d’inversions del món local, que esdevingui motor de creixement econòmic i  creació d’oportunitats laborals. El Pla de Govern preveu, així mateix, el reforç de la bilateralitat Govern-ens locals, desplegar la Llei de l’Aran, i l’aprovació del Pla interdepartamental per la dinamització territorial per afavorir el desenvolupament econòmic i la cohesió social del territori.
 
Millorar la mobilitat i la competitivitat empresarial
 
Per donar resposta als grans reptes de mobilitat del país, el Pla de Govern desenvolupa una sèrie d’actuacions de millora de l’accessibilitat, la seguretat i la qualitat de les infraestructures de transport, entre les quals destaca l’elaboració de la llei d’infraestructures de mobilitat; l’elaboració d’un nou Model de gestió de les vies d’altes prestacions de la xarxa viària catalana i el seu sistema de finançament a través de la tarifa plana “vinyeta” o l’elaboració d’una proposta de traspàs de les carreteres de l’Estat a la Generalitat de Catalunya. El Govern aposta fermament pel transport públic com a element de cohesió social i territorial, amb l’elaboració de la Llei de transport terrestre de viatgers o amb projectes com la integració tarifària a tot Catalunya, el desplegament de la xarxa d’autobusos interurbans per afavorir la intermodalitat BRCAT, o l’ampliació i la millora de la xarxa de metro- línies 9 i 10- i serveis ferroviaris.
 
A més, per tal de fomentar el desenvolupament econòmic del país i la competitivitat de les empreses, es promouran un conjunt d’actuacions als grans eixos viaris del país per reduir els colls d’ampolla més congestionats. Així mateix,  es potenciarà un model de xarxes d’infraestructures multimodal, sostenible i digitalitzada mitjançant l’aprovació del Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030 i el Pla de ports de Catalunya 2018-2030, per posar alguns exemples. També es consolidaran les grans infraestructures de suport a la recerca mitjançant la millora i adquisició de nous equipaments.
 
Pel que fa a l’energia, el Pla de Govern preveu el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i l’aprovació del decret de mesures urgents per al desplegament d’energia solar i eòlica. El Govern vol assolir un model on les energies renovables i les noves tecnologies situïn el ciutadà en el centre del sistema energètic.
 
En matèria de sostenibilitat, la transversalitat de les actuacions que cal dur a terme obliguen a una actualització de la normativa vigent, per adequar-la als nous requisits i exigències derivades de la lluita contra el canvi climàtic, de la minimització de l’ús dels recursos naturals, o de la preservació de la vida als ecosistemes terrestres i marins. Aquí s’emmarca l’aprovació de la Llei de biodiversitat i patrimoni natural i el desplegament de l’Estratègia del patrimoni Natural i la biodiversitat de Catalunya com a full de ruta de la conservació de la natura i com a element de compliment dels convenis internacionals. També es desplegarà la Llei del canvi climàtic amb especial incís en la posada en marxa del Fons del Patrimoni Natural i del Fons del Canvi Climàtic, que permetran un millor finançament d’aquestes polítiques. Altres actuacions destacades són l’elaboració de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric, o la Llei de restauració d’activitats extractives. També es vol incidir en la gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne la igualtat i la disponibilitat amb criteris socials, econòmics i ambientals. Per això, el Govern treballa en la plena recuperació de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat per retornar al sector públic una infraestructura vital per al país.
 
Eix 3: Una societat enfortida democràticament, lliure i justa. Per a una governança compartida.
 
Aquest eix està format per 7 àmbits d’actuació: Govern obert i qualitat institucional, polítiques digitals, igualtat entre dones i homes, ciutadania i drets humans, administració pública, seguretat i emergències i justícia.
 
Tal i com el president Quim Torra va exposar en el seu discurs d’investidura, la democràcia ha de ser el valor màxim que ha de regir el país i les institucions per damunt de qualsevol altre. En aquest sentit, el Govern té entre les seves prioritats restaurar democràticament les institucions catalanes i això és també apostar per una Catalunya digital, que situï el país de debò al segle XXI, que defugi l’estat analògic i anacrònic i burocràtic del segle passat.
 
Pel que fa al primer àmbit d’actuació- Govern obert i qualitat institucional- el Pla preveu perfeccionar els instruments de Govern obert, de participació i d’accés a la informació per tal de tenir unes institucions de qualitat que afavoreixin el desenvolupament i la justícia social. En aquest àmbit, els principals objectius són la millora de la governança apoderant la ciutadania amb polítiques de transparència, simplificació, eficiència i participació; l’increment de la qualitat institucional per fomentar la confiança de la ciutadania i la justícia social; i fer dels mitjans públics de comunicació una garantia de cohesió social i la garantia de consolidació de l’espai nacional de comunicació.
 
Entre les actuacions més destacades del primer objectiu hi ha l’aprovació del Pla de Govern Obert 2019-2021 com a eina estratègica de consolidació i millora de les polítiques de transparència, participació ciutadana i bon govern i l’aprovació del Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, especialment pel que fa a la regulació del dret d’accés. El Pla de Govern també preveu l’aprovació d’una nova llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’aprovació un Pla de prevenció contra el frau i la corrupció 2019-2021 i el desplegament del model de governança ètica de l’Administració de la Generalitat, entre altres, que donen resposta a l’increment de qualitat la institucional. Les actuacions destacades del tercer objectiu relatiu als mitjans públics de comunicació són l’elaboració d’un contracte programa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals  que reculli el compromís de l’elaboració d’un nou pla estratègic i de la inclusió d’indicadors de seguiment i valuació dels resultats obtinguts.
 
Catalunya, referència internacional digital
 
El de polítiques digitals és el segon àmbit d’actuació i té per objectius fer de Catalunya un nou model de país digital i de governança del segle XXI; impulsar una ciutadania digital plena, apoderada capacitada i protegida; promoure una Catalunya de ciutats intel·ligents i connectada amb infraestructures digitals; garantir un país cibersegur, que protegeixi la ciutadania, les empreses i les institucions i preparar la cultura i la llengua per a l’era digital. Una de les prioritats del Pla de Govern és convertir Catalunya en referència internacional digital on la tecnologia digital sigui present als serveis públics i fomenti el creixement econòmic i social del país. En definitiva, esdevenir un país intel·ligent, sostenible, integrador i cibersegur. En aquest àmbit, s’inclouen actuacions com l’aprovació d’una normativa de drets i deures digitals, dotar a la ciutadania d’una identitat digital per operar a la xarxa, els desplegaments del Pacte Nacional per a la Societat digital i del pla STEMcat de vocacions científiques, tecnològiques en enginyeria i matemàtiques per a l’aplicació en diferents àmbits. També es preveu finalitzar el desplegament d’una xarxa pública de molt alta capacitat per a tots els municipis de Catalunya i millorar la cobertura 3G i 4G així com preparar el desplegament del 5G. El Govern vol donar un impuls a la innovació digital, tant a l’Administració com a la indústria, amb tecnologies digitals avançades com el 5G, el Blockchain o la intel·ligència artificial.
 
Es posarà en marxa l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i és prevista l’aprovació del Pla Nacional de Ciberseguretat de Catalunya. Pel que fa a la cultura i la llengua es redactarà el Pla de cultura digital 2019-2022 i s’impulsarà un Pacte Nacional de l’Audiovisual.
 
Garantir els drets civils i polítics de la ciutadania
 
El tercer àmbit d’actuació se centra en fer efectiva la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits. La igualtat ha de ser transversal i ha de ser present en totes les polítiques públiques que posi en marxa l’executiu. La perspectiva de gènere serà present mitjançant el nou Pla Estratègic de polítiques d’equitat de gènere 2018-2021 que promourà polítiques en matèria d’equitat de gènere per tal de superar les discriminacions estructurals i desenvolupar de manaré efectiva les mesures establertes en la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva entre dones i homes. També es preveu l’impuls del Pacte Nacional per a la lluita efectiva contra la desigualtat retributiva, l’elaboració del Pla per la integració laboral i la qualitat del treball, el desenvolupament del Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya i la creació d’una estratègia transversal per potenciar el pla Dona TIC. Pel que fa a salut, es desplegarà el Pla per a l’equitat de gènere en salut 2019-2021 i una Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la planificació en salut. El Pla de Govern també es marca com a prioritat eradicar totes les formes de violència masclista que malmeten la vida de les dones. En aquest sentit, s’aprovarà el Pacte Nacional contra la Violència Masclista, es crearà un nou model d’intervenció en l’àmbit de les violències sexuals i l’impuls d’un Pla de Xoc en la dotació de la Xarxa de Recuperació de les dones que pateixen violència masclista, entre altres. 
 
La ciutadania i els drets humans són una altra de les prioritats del Pla de Govern. Catalunya ha de ser un país cohesionat, amb drets i oportunitats per a tothom, i per això s’elaborarà la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació per fer efectiva la igualtat per raó de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexuals o per altra condició social o personal. La voluntat és que Catalunya sigui un sol poble amb molts orígens, amb valors públics compartits on la diversitat s’entén com una riquesa i una fortalesa. Es promourà la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i lluitar contra les actituds violentes o denigrants. Per això es posarà en marxa l’Oficina de Drets Civils i Polítics que vehicularà les queixes i denúncies per violacions o limitacions dels drets civils i polítics dels ciutadans. Cal esdevenir també un país d’acollida i, per això, es dotarà de recursos el Programa Català de Refugi i es vincularà el Servei de Primera Acollida a la inscripció del padró municipal.
 
Consolidació d’una política pública de memòria democràtica
 
El Pla de Govern també té ben presents les polítiques de memòria democràtica ja que queden afectats els drets a la recerca de la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes. En aquest sentit, s’elaborarà la Llei catalana de memòria democràtica, que facultarà la Generalitat per retirar simbologia franquista de l’espai públic. Així mateix, es continuarà executant el Pla d’obertura de fosses comunes de la Guerra Civil i del franquisme i s’intensificarà el Programa d’Identificació Genètica i senyalització dels espais amb memorials. El Govern també treballarà perquè el respecte a la llibertat religiosa i de consciència siguin més forts.
 
Un altre aspecte que recull el Pla de Govern és la millora de la qualitat de vida, repensant el conjunt de polítiques vinculades a l’organització i als usos del temps i dels horaris en la vida quotidiana. Per això, s’ha creat recentment l’Oficina per a la Reforma Horària, que coordinarà el conjunt de polítiques vinculades amb els usos del temps. Entre les mesures que es prendran hi figura l’aprovació i desplegament de Pla de Transició cap a la reforma horària per complir amb l’Objectiu 2025 del Pacte per a la Reforma Horària. A més, s’impulsarà la Reforma Horària al si del Consell de Relacions Laborals, com a espai de concertació social entre Govern i agents socials i econòmics, i es duran a terme campanyes de sensibilització en diversos àmbits.
 
El Pla de Govern incorpora la transformació de l’Administració pública per avançar cap a una governança que tingui com a paradigma una actuació ètica, oberta i transparent, digital i relacional. Els principals objectius d’aquest àmbit són la restauració democràtica de les institucionals catalanes mitjançant l’elaboració d’un Pla de reparació dels danys causats per l’aplicació de l’article 155 i el restabliment de les relacions bilaterals Estat /Generalitat; aconseguir una Administració innovadora i digital que compti amb un nou model de formació pública i situar les persones al centre de les polítiques d’atenció ciutadana. D’entre les actuacions destacades per aconseguir-ho hi ha l’aprovació del Pla d’Administració Innovadora, Digital i Ciutadana, l’impuls d’un model de gestió dels recursos humans per la selecció dels professionals adequats, l’elaboració de la Llei de l’Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques, la consolidació del model català de contractació pública, el disseny del nou model organitzatiu de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental institucional.
 
Catalunya, país capdavanter en seguretat i gestió d’emergències
 
Els catalans i les catalanes han de viure en un país segur a tots els nivells. El Govern preveu millorar el model de policia de Catalunya i el seu encaix en el sistema de seguretat pública de Catalunya; l’increment de la plantilla de Mossos d’esquadra, la renovació d’infraestructures, parc mòbil i equipament operatiu o el desenvolupament del projecte Bombers 2025. Es reforçaran les estratègies de prevenció, investigació i reacció davant l’amenaça terrorista, es millorarà la coordinació amb la resta de cossos policials i s’impulsarà l’intercanvi d’informació amb els organismes internacionals de cooperació policial. També es millorarà la coordinació d’emergències de Catalunya, incorporant una perspectiva de gestió integral de les emergències i es revisarà el model de planificació municipal de protecció civil per modernitzar-lo i reorientar-lo, per donar suport als ens locals, especialment els petits. En relació amb el repunt de la sinistralitat viària que s’està patint, ja s’han iniciat una sèrie d’accions  per reduir l’accidentalitat que aquest Pla de Govern vol continuar i reforçar a través de la instal·lació de nous dispositius per reduir la velocitat o el llançament de noves campanyes de sensibilització.
 
L’últim àmbit d’aquest eix és el de la justícia que ha de ser una eina per assolir la cohesió social i per disposar de seguretat jurídica. L’executiu continuarà treballant perquè l’Administració de justícia a Catalunya sigui un servei modern, transparent, de proximitat, amb visió feminista i basat en el principi de sostenibilitat del sistema. El Pla de Govern vol garantir el dret a la tutela judicial efectiva de tota la ciutadania potenciant les noves tecnologies i la digitalització del sistema judicial.
 
Es promouran els mitjans alternatius de resolució de conflictes per optimitzar els recursos del sistema judicial. Es vol avançar en una atenció integral de les víctimes, es preveu una millora dels equipaments judicials, un reforç dels jutjats de pau i la recuperació de l’Observatori Català de la Justícia. Es millorarà el model d’execució penal català mitjançant el desenvolupament del Pla Estratègic d’Execució Penal d’Adults, l’elaboració del Pla Estratègic d’Execució Penal de Menors i Joves, la construcció de nous centres penitenciaris oberts a Barcelona i a Tarragona i la millora dels equipaments ja existents, entre d’altres mesures. Per últim, el Pla de Govern també preveu reforçar el valor del dret civil català i de les entitats jurídiques catalanes, ja que són elements definidors de la història col·lectiva i de la identitat del país, amb l’harmonització del Codi civil de Catalunya. Una altra de les prioritats és garantir el dret d’opció lingüística de la ciutadania i per això s’implementarà el Programa d’ús del català en el lloc de treball a l’Administració de justícia i es signarà un nou conveni amb el Consell de l’Advocació Catalana pel foment de l’ús de la llengua catalana.
 
Eix 4: Una Catalunya oberta al món
 
Catalunya ha de ser present al món i el Govern en garantirà la seva presència reforçant els lligams de confiança i de col·laboració amb els països de l’entorn més proper i establint-ne de nous a indrets on fins ara no s’hi ha estat present. L’acció exterior i l’economia catalana internacionalitzada són els dos principals àmbits d’actuació d’aquest eix.
 
En el camp de l’acció exterior, es continuarà desplegant la presència institucional de Catalunya a l’exterior mitjançant l’obertura progressiva de delegacions i enfortint els vincles amb el cos diplomàtic i consular present a Catalunya i Espanya. Es mantindrà el compromís amb la cooperació catalana per transformar les desigualtats i promoure el desenvolupament humà sostenible, la defensa dels drets humans, la pau i la seguretat al món. El Pla de Govern preveu l’aprovació i desplegament del Pla Europa per a l’impuls, coordinació i promoció de la posició del Govern a l’entorn dels grans debats i iniciatives actuals de la Unió Europea amb caràcter transversal. També es mantindrà la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per assolir els objectius de desenvolupament sostenible que planteja.
 
El Govern, conscient que la llengua i la cultura catalanes són les grans ambaixadores de Catalunya, fomentarà el seu estudi en l’àmbit acadèmic i es donarà suport a les traduccions d’obres de literatura i pensament escrites en català. Es promourà que les arts visuals, l’arquitectura i el disseny, les arts escèniques, la música i el cinema es projectin a l’exterior i siguin canals d’intercanvi que aportin enriquiment cultural. Les actuacions més destacades en aquest sentit són la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a instrument fonamental per a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes o l’impuls d’un programa d’actuació transversal d’acció exterior entre els diversos agents del sector públic per fer més productiva la internacionalització de la cultura.
 
Pel que fa l’economia catalana internacionalitzada, es consolidarà la internacionalització de l’empresa catalana i es fomentarà l’atracció d’inversions estrangeres. Es donarà continuïtat a la xarxa d’oficines exteriors posant un especial èmfasi a la de Silicon Valley com a centre d’innovació i per promoure la implantació de l’empresa catalana a Califòrnia. Es potenciaran l’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització com a eina de suport a les pimes i l’Oficina Tècnica de Contractació Pública Internacional com a instrument de suport a les empreses per accedir al negoci de la compra pública internacional.
 
Per atreure inversions estrangeres, especialment les tecnològiques i basades en el talent, es preveu l’impuls d’un programa de residència digital per a empreses globals que vulguin operar en territori català (certificat e-residència).
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat