Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
15-03-2016 20.31

Santi Vila: "La cultura, com a agent articulador del territori, necessita musculatura econòmica per poder-se desenvolupar"

El conseller de Cultura pronuncia la conferència 'Ara és demà. Les polítiques culturals en un moment fundacional' davant més de 400 persones al Palau de la Música Catalana

  • “El moment fundacional que vivim com a país ens brinda una oportunitat per passar d’una cultura resistent a un sobiranisme positiu com el que exercia Muriel Casals”
  • Vila ha repassat els principals eixos d’actuació del Departament en aquesta legislatura, que aposten per la cohesió social, el reequilibri territorial i la creació de nous públics
Conseller Vila
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha insistit avui en la necessitat d’incrementar progressivament el pressupost del Departament en considerar-ho “quelcom irrenunciable perquè l’ecosistema cultural no es col·lapsi”. Segons Vila, “la cultura, com a agent articulador del territori, necessita de musculatura econòmica per poder-se desenvolupar” i, després de recordar que tradicionalment ha estat un sector mal finançat a Catalunya, ha assegurat que “sense més diners no podrem dotar la cultura amb la inversió necessària”. El conseller s’ha marcat com a objectiu assolir, a curt termini, l’1% del pressupost de la Generalitat, però amb la voluntat d’arribar al 2% més a llarg termini.
 
Santi Vila ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència ‘Ara és demà. Les polítiques culturals en un moment fundacional’, que ha pronunciat davant més de 400 persones al Palau de la Música Catalana. En el transcurs de la conferència, que ha estat presentada per l’exconseller d’Economia i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Andreu Mas-Colell, Vila ha detallat els principals eixos d’actuació del Departament en aquesta legislatura, que aposten per la cohesió social, el reequilibri territorial i la creació de nous públics.
 
Un moment fundacional
 
“El moment fundacional que vivim com a país ens brinda una oportunitat per passar d’una cultura resistent a un sobiranisme positiu com el que exercia Muriel Casals”, ha manifestat el conseller de Cultura. En aquest sentit, ha indicat que “en un moment que el nostre món és el món, depenem de la capacitat d’excel·lir que tinguem”, tot afegint que la cultura “és una veritable columna de la societat del benestar que ens construeix i ens fa millors com a persones, fonamental per a l’exercici responsable de la ciutadania i el millor antídot contra els manipuladors i els prejudicis”.
Memòria, patrimoni i tradició
 
“La cultura és memòria, patrimoni i tradició”, ha dit Vila, segons el qual cal “posar en valor la tradició com a motor del present”. En aquest sentit, ha destacat aquelles accions relacionades amb el patrimoni immaterial perquè “cada vegada som més conscients que la cultura catalana popular ens vincula amb la identitat i ens permet teixir convivència”. El futur Museu Casteller de Valls, la Patum de Berga, la futura llei de l’associacionisme o l’ampliació de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i immaterial són algunes de les actuacions que ha remarcat.
 
Pel que fa als arxius i la gestió documental, el conseller s’ha fixat com a objectius finalitzar la xarxa d’arxius comarcals de Catalunya, amb la construcció i entrada en servei dels de l’Alta Ribagorça i les Garrigues, així com estudiar la viabilitat del nou arxiu del Moianès i el finançament del de l’Anoia. L’ampliació dels dipòsits de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la culminació de la restitució, als seus legítims propietaris, dels ‘papers de Salamanca’ són altres de les accions d’aquesta legislatura.
 
Creativitat, innovació i originalitat
 
“Fer art és arriscar-se”, ha dit Santi Vila. El conseller ha recordat que sovint la cultura és transgressió i ha recordat alguns personatges de la cultura catalana que en el seu moment van obtenir poc reconeixement al país per ser poc convencionals. Aquest seria el cas de Puig i Cadafalch, Sert, Hipòlit Lázaro, Domènech i Montaner o els mateixos Antoni Gaudí i Salvador Dalí.
 
El conseller de Cultura ha apostat per promoure un gran esdeveniment internacional en l’àmbit de les arts visuals i potenciar la creació a través d’accions com una major dotació de beques per incentivar la creació contemporània, entre d’altres. En aquest sentit, s’ha referit al Fons Nacional d’Art de la Generalitat, que es reactivarà aquest any mateix, i al desplegament del Pla Nacional de Fotografia.
 
Santi Vila ha fet menció especial del sector de l’arquitectura en considerar que “la creativitat catalana no es pot entendre sense l’arquitectura, ja que és clau per comprendre l’espai compartit, la creativitat i el pensament” i ha anunciat la futura presentació de la primera fase, com a embrió, del Museu de l’Arquitectura.
 
Pel que fa a la dansa, el conseller Vila ha presentat el pla d’accions per incentivar la presència de la dansa professional catalana que, amb el nom de ‘DNC Dansa Nacional a Catalunya’, vol estimular la contractació d’artistes i companyies catalanes a tot el país, garantir una producció anual o crear la xarxa de festivals de dansa, entre altres actuacions.
 
Compromís amb el moment actual
 
“La cultura és un dret democràtic que ens permet una major cohesió social en els nostres barris i ciutats”, ha assegurat el conseller. En aquest sentit, ha revelat que, amb la voluntat de fer la cultura més accessible a tothom, s’inclourà el programa ‘Apropa’t’, que es va iniciar l’any 2007 a l’Auditori, a tots els equipaments del país. “L’accés a la cultura és un dret irrenunciable en qualsevol democràcia avançada i l’administració té el deure de facilitar-ne l’accés a aquelles persones o col·lectius que els resulta més complicat accedir-hi”, ha assenyalat.
 
La reactivació del Consell Social de la Cultura, el Pla Nacional de la Lectura o la posada en marxa del projecte ‘La biblioteca personal’, que implica fer arribar un llibre a tots els infants de 6 anys, són altres de les iniciatives que s’impulsaran en aquesta legislatura. “Situem la lectura al cor del nostre projecte de país perquè, a més lectura, tindrem ciutadans amb més oportunitats i un país més fort per construir un relat de futur”, ha dit Vila.
 
Equilibri territorial
 
Els grans equipaments nacionals com a articuladors del lideratge territorial a través de xarxes nacionals o temàtiques, com la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya o la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya. “Tots els museus de Catalunya podran formar part d’una xarxa nacional, i al capdavant de cada xarxa temàtica, un museu nacional de referència”, ha explicat Santi Vila. Conjuntament amb les xarxes de museus i monuments s’impulsaran rutes de memòria a tot el país per explicar la història i dinamitzar el territori a través de turisme de qualitat.
 
Avançar en el desplegament del mapa de lectura pública de Catalunya amb l’obertura, aquest any, de fins a 9 noves biblioteques; implementar la primera fase del projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya, i impulsar la biblioteca provincial de Barcelona són altres de les propostes de legislatura.
 
Societat civil
 
El conseller de Cultura ha manifestat que Catalunya “és una nació sense estat amb una forta societat civil” i ha afegit que “un dels seus trets característics és el paper que el col·leccionisme privat ha tingut en el seu desenvolupament cultural”. Vila ha recordat que només l’any 2015 el patrocini privat va donar uns 8 milions d’euros als grans equipaments culturals i festivals de música i teatre. “Reactivarem la Fundació Catalunya Cultura, facilitant més eines a les empreses privades per invertir en projectes culturals i creatius”, ha anunciat.
 
Indústria cultural
 
L’aportació de la cultural al PIB català és del 5,89%, mentre que la mitjana de l’aportació de les indústries culturals al PIB europeu és d’un 4,5%, segons dades de la UE. Impulsar accions per protegir i reconèixer els llibreters com a prescriptors culturals a tot el territori o incrementar i enfortir el mercat cultural amb un major consum són dos dels objectius que es persegueixen en aquesta legislatura. Per assolir-ho, Vila ha anunciat la creació del Carnet Cultural i altres accions com promoure la rebaixa de l’IVA cultural, crear una agència catalana de la gestió dels drets d’autor i dissenyar una política fiscal que desgravi el consum cultural. “Hem de recuperar consumidors que s’han perdut en els darrers anys a causa de la crisi i potenciar el consum dels ciutadans que són poc o gens consumidors habituals”, ha indicat el conseller.
 
Diversa i plural
 
“La política cultural ha de ser inclusiva i liberal i la única llibertat per la qual, finalment, ha de treballar el Departament de Cultura és la de l’esperit de cadascú dels ciutadans de Catalunya”, ha assegurat Santi Vila, el qual ha recordat que a Catalunya es parlen més de 250 idiomes i “la nostra llengua pròpia, el català, ha de ser la llengua de l’espai públic i de la ciutadania”.
 
El conseller de Cultura ha explicat que les polítiques de defensa de les llengües pròpies, entenent aquí el català i l’aranès, passen per “actuar allà on l’ús i la demanda social no coincideixen, com és el cas del món judicial o en una part de l’oferta de consum cultural vinculada als mitjans de comunicació i a les produccions audiovisuals”. Potenciar el català com a patrimoni compartit, més enllà dels límits administratius de Catalunya, a través d’una Entesa per la Llengua, i promoure una política lingüística favorable a l’occità, aranès a l’Aran, són altres de les mesures que es volen implementar.
 
En aquest sentit, Vila també ha fet menció de l’aposta per l’aprenentatge de l’anglès amb la potenciació de les versions originals subtitulades en català a les sales de cinema, però amb una fórmula que permeti fer-ho compatible amb el doblatge en català per al cinema de públic familiar. En el cas de plataformes digitals i serveis de vídeo a la carta, es treballarà perquè totes les noves incorporacions tinguin l’opció lingüística en català.
 
Pel que fa a la convivència amb el castellà, Santi Vila considera que “s’ha de viure en harmonia i naturalitat amb tota la cultura catalana, inclosa la literatura feta en castellà”. “La literatura feta per Javier Cercas, Enrique Vila-Matas o Roberto Bolaño és cultura catalana”, ha afegit el conseller.
 
Marca i internacionalització
 
La promoció de la internacionalització de la cultura catalana ha de fer un gir cap a la Mediterrània i els països del món àrab, ha explicat Vila, i al mateix temps mirar més cap a l’Amèrica Llatina. Consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument de la projecció exterior de la llengua i cultura catalanes, reforçar la difusió a les fires internacionals del llibre i garantir la presència dels creadors catalans en esdeveniments internacionals de primera línia, són altres mesures que ha anunciat el conseller de Cultura.
 
 
 
Fitxers adjunts
Document

Fotografia: El conseller Santi Vila durant la conferència (1) JPG 1,316MB

Document

Fotografia: El conseller Santi Vila durant la conferència (2) JPG 951KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat