Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
22-06-2022 12.08

Aprovada l'Agenda catalana dels pobles i ciutats 2050 que permetrÓ entomar la transiciˇ verda i digital per generar prosperitat econ˛mica, social i territorial

  • Estableix tres grans prioritats de país: generar equilibri territorial, prosperitat econòmica i equitat social, aprofitant les oportunitats de la digitalització i la transició ecològica

  • L’Assemblea Urbana de Catalunya, integrada per representants de la Generalitat, el món local i el teixit social i econòmic, ha aprovat avui el nou document com a full de ruta compartit
L'Assemblea Urbana de Catalunya en 'acte d'aprovaciˇ de l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050 L'Assemblea Urbana de Catalunya en 'acte d'aprovaciˇ de l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050

L’Assemblea Urbana de Catalunya – presidida pel vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró-  ha aprovat aquest dimecres el document d’implementació de la Nova Agenda Urbana que estableix Nacions Unides, i que pren forma en la visió de la Catalunya 2050: Agenda dels pobles i ciutats, en un acte al Museu Marítim de Barcelona.

Es tracta d’un full de ruta compartit, entre diferents administracions i el teixit econòmic i social, per fer front a la transició ecològica i la digitalització i generar oportunitats arreu del país amb l’horitzó del 2050.

El vicepresident Puigneró ha recalcat que “l’Agenda dels pobles i ciutats persegueix un gran objectiu: una Catalunya digital, climàticament neutra, descarbonitzada, amb un territori equilibrat i municipis més verds, pròspers i democràtics”. Ha afegit que “és una guia i un far per tots els municipis del país, petits i grans o de baixa i d’alta intensitat” i ha recordat que el document adapta “els reptes globals a la idiosincràsia del nostre país, la seva orografia i els seus municipis”.

L’Agenda de pobles i ciutats de Catalunya ha de ser el full de ruta per tots aquells municipis que vulguin implementar accions en favor de les tres prioritats que s’han establert: l’equilibri territorial, la prosperitat econòmica i l’equitat social. Tot, a través de dues palanques d’oportunitat, com son la transició digital i verda. La nova Agenda proposa la creació d’un observatori de bones pràctiques per compartir les millors iniciatives en l’àmbit local. El document estableix tres grans objectius de país i dues transicions; la verda i la digital.  

Equilibri territorial

L’objectiu és que a Catalunya es pugui  viure i treballar arreu del territori, amb la creació d’infraestructures físiques i digitals que permetin vertebrar i connectar millor els pobles i les ciutats de Catalunya, que acabin amb la bretxa digital i afavoreixin la descarbonització de la mobilitat. Algunes de les accions plantejades són l’ús de tecnologies en la gestió urbana, l’impuls de noves formes de mobilitat basades en la demanda, l’impuls del nou model energètic o abordar en el planejament les singularitat dels petits municipis, entre d’altres.

Prosperitat econòmica

El document proposa fomentar models d’activitat econòmica que aprofitin el potencial econòmic de cada territori. També es proposa potenciar formes de treball hibrides, que combinin la presencialitat i el teletreball, com a mesura per a reduir emissions, millorar la gestió del temps o augmentar l’atractiu d’indrets diferents al lloc d’activitat.   

Equitat social

La nova agenda prioritza el foment de les polítiques d’accés a l’habitatge, també en municipis rurals, amb la promoció d’ajudes per a la rehabilitació. Les línies d’actuació van encaminades també a augmentar els espais verds als municipis perquè s’hi puguin fer activitats esportives, culturals o de lleure, millorant així el benestar i la salut de les persones. L’objectiu de l’Agenda, en aquest sentit, és que els pobles i ciutats preservin la vida als carrers i les relacions entre ciutadans.

 Assemblea Urbana de Catalunya

L’Assemblea Urbana de Catalunya és l’òrgan col·legiat que es va constituir l’any 2018 per a redactar la que inicialment es va definir com Agenda Urbana de Catalunya, que finalment ha acabat denominant-se Agenda de pobles i ciutats Catalunya 2050, perquè ha estat feta per a tenir en compte les singularitats de cada municipi del país.

El procés de redacció ha comptat amb un procés de participació ciutadana amb unes 700 persones i una dotzenda de grups de treball. A banda, també hi han participat uns 200 menors d’entre 8 i 17 anys a través del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya.

 

Fotografies
L'Assemblea Urbana de Catalunya vota favorablement a l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050

L'Assemblea Urbana de Catalunya vota favorablement a l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050 JPG 3,992MB

L'Assemblea Urbana de Catalunya en 'acte d'aprovaciˇ de l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050

L'Assemblea Urbana de Catalunya en 'acte d'aprovaciˇ de l'Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050 JPG 4,23MB

Fitxers adjunts
Document

Nota de premsa en PDF PDF 610KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat