La consellera Jordà participarà a partir de demà en la Conferència sobre els Oceans de les Nacions Unides a Lisboa

Esdeveniment coliderat per Catalunya aquest cap de setmana a Matosinhos.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, encapçalarà a partir de demà la delegació catalana a la Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans que se celebra a Lisboa (Portugal) del 27 de juny a l'1 de juliol. Jordà estarà acompanyada pels directors generals de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela i Casanovas i de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur i Chiaraviglio.

La conferència, que reunirà governs, entitats del sistema de les Nacions Unides i múltiples parts interessades de diferents sectors per forjar noves solucions arriba en un moment crític, en què el món busca abordar molts dels problemes profunds que ha deixat al descobert la pandèmia de la COVID-19 i que requeriran grans transformacions estructurals i solucions comunes compartides basades en els ODS.

Intervenció al plenari

Està previst que Jordà intervingui en el plenari de la conferència, com a portaveu de Regions4, organització formada per governs regionals d’arreu del món de la que Catalunya forma part des de la seva creació ara fa 20 anys durant la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible de Johannesburg. Aquesta xarxa, l’única que actua a escala internacional en representació dels governs subestatals en aquesta matèria, busca contribuir a l’elaboració i implementació de polítiques territorials responsables i ambicioses i aconseguir les eines i recursos indispensables per dur-les a terme.

També fomenta l’intercanvi de coneixements i de projectes entre els seus membres i d’altres actors a escala mundial. Regions4 participa activament en els principals esdeveniments internacionals en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible, i segueix les principals negociacions i conferències.

Intercanvi d’experiències i coneixement

En el marc de la cimera, la consellera mantindrà reunions amb els secretaris d’Estat portuguesos del Mar, José da Costa Cunha, i de Pesca, Teresa Coelho. En les trobades s’abordaran temes com les perspectives de col·laboració en matèria de política marítima i pesquera, l’intercanvi d'experiències en el desenvolupament de l'economia blava sostenible i en matèria de cogestió pesquera i gestió de recursos marítims, la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC), o les experiències en eòlica offshore.

Jordà també participarà aquests dies a diferents actes paral·lels al desenvolupament del plenari, entre els que destaquen l’esdeveniment que organitzen Ocean Care, Clean Baltic Coalition i  BUND Friends of the Earth Germany, sobre la necessitat de reduir la contaminació acústica a mars i oceans, acte en el qual intervindrà conjuntament amb els consellers de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, i d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica del govern valencià, Mireia Mollà. Finalment, també intervindrà a la trobada d’alt nivell organitzada per WWF - Fons Mundial per la Natura, acte que serà inaugurat pel President de la República portuguesa, Marcelo Rebelo de Sousa.

Esdeveniment liderat per Catalunya

Catalunya ja ha estat present aquest passat cap de setmana en un esdeveniment associat a la Conferència dels Oceans, que ha liderat conjuntament amb Regions4, UCLG, ICLEI, i Global Taskforce of Local and Regional Governments a la ciutat de Matosinhos, per trobar solucions als reptes complexos i multidimensionals de sostenibilitat als quals s'enfronten les zones costaneres. Aquests reptes, que es veuen agreujats pel canvi climàtic, s’han plantejat amb un enfocament de govern inclusiu i innovador centrat en la governança com a condició bàsica per a la implementació de l'ODS14.

La sessió ha mostrat com els models de governança innovadors seran clau per aconseguir la gestió sostenible de l'oceà, garantint la participació de les persones usuàries dels recursos, de la societat científica, de la societat civil i dels governs de totes les ciutats i territoris, més enllà dels ubicats a les zones costaneres. Es tracta d’impulsar una governança inclusiva i una presa de decisions que construeixin la resiliència i en què totes les parts interessades alineen els seus esforços per aconseguir la màxima eficàcia.

Governança dels usos del mar

En aquest sentit, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, ha aportat experiències d'instruments de presa de decisions i bones pràctiques aplicades als usos costaners i marítims i a les comunitats que donen suport a la implementació de l'ODS 14. Tudela ha posat en valor el fet que Catalunya fos el primer país d’Europa a adoptar un marc legal que regulés la cogestió pesquera l'any 2018, “incentivant un enfocament bioeconòmic centrat en pescar menys i guanyar més”. I, posteriorment, en el foment de la governança de múltiples usos del mar per part de diferents sectors en zones marítimes més amples, a través de les anomenades taules de cogestió.

En aquest sentit, ha posat en valor la creació d’un “Consell Català de Cogestió Marítima d'alt nivell per supervisar la Política Marítima Integrada del país i per garantir la gestió adaptativa de l'Estratègia Marítima de Catalunya i el seu pla d'acció plurianual, funcionant com una mena de “Parlament del Mar” que configura i orienta les polítiques marítimes”. Per implementar aquesta política col·laborativa, dirigida a les persones i a la natura, “es va considerar necessari crear una nova institució científica que pogués oferir l’assessorament necessari sota aquest nou esquema de política adaptativa”, ha exposat Tudela. És per això que l’any 2017 va néixer l'Institut Català de Recerca per a la Governació del Mar (ICATMAR), estructurat actualment al voltant de dos eixos: el Servei d'Assessorament Pesquer i el Servei d'Oceanografia Operativa.

El director general s’ha mostrat disposat a compartir les lliçons apreses els darrers anys a Catalunya. De fet, l’enfocament català sobre la governança dels oceans ja es va oferir com a compromís voluntari durant l’anterior Conferència dels Oceans, un resum del qual s'actualitza regularment al lloc web de l'ONU.