Roda de premsa del Govern

El Govern destina 67 milions d'euros a la despesa extraordinària realitzada durant l'inici del curs escolar a causa de la Covid-19

query_builder   27 octubre 2020 16:13

El Govern destina 67 milions d'euros a la despesa extraordinària realitzada durant l'inici del curs escolar a causa de la Covid-19

Roda de premsa del Govern
  • Gairebé 15 milions es destinaran a la partida dels Consells Comarcals per als ajuts de targetes moneder que ja es van utilitzar el curs passat, per a indemnitzacions a empreses que prestaven serveis de menjador escolar i per a l’increment de rutes de transport escolar
  • El Govern també destinarà dos milions d’euros a la reactivació del sector comercial, especialment a la ciutat de Barcelona i municipis turístics.
  • Budó denuncia que l’Estat d’Alarma decretat pel Govern espanyol “s’ha quedat curt” i no dota la Generalitat de la cobertura jurídica necessària per lluitar contra la pandèmia

El Govern ha aprovat avui noves mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia. En primer lloc, l’Executiu ha donat llum verda una transferència de crèdits en el pressupost del Departament d’Educació “per atendre l’increment de despesa no pressupostada a conseqüència de la Covid-19 durant l’inici del curs 2020-2021”. En total es traspassaran 67,6 milions d’euros, dels quals gairebé 15 es destinaran a la partida dels Consells Comarcals per als ajuts de targetes moneder que ja es van utilitzar el curs passat, per indemnitzar les empreses que prestaven serveis de menjador escolar i per a l’increment de rutes de transport escolar.

Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. El detall de la resta d’actuacions finançades amb aquests fons és el següent:

Uns 4,7 milions d’euros es dedicaran a l’aplicació de mesures de treball no presencial, que a partir del 13 de març ha suposat la dotació d’equipament al personal del Departament d’Educació així com l’establiment d’eines que permetin fer possible el teletreball.

Uns 4,2 milions van destinats a facilitar la transformació de l’activitat educativa a formats digitals i dotar d’equips els alumnes que ho necessitin per al seguiment de les activitats docents de manera no presencial, a través del programa “Educa en digital”.

1,2 Milions d’euros pel període setembre-desembre per l’increment dels tutors dels grups que tenen associat un complement en nòmina per aquesta tasca. Com saben, amb l’inici del curs escolar 2020-2021 s’han desdoblat classes per tal d’establir grups estables i, en la mesura del possible, que aquests siguin de menor mida que en cursos precedents.

L’impacte de les mesures de personal establertes per als centres titularitat del Departament d’Educació s’ha traslladat a la resta de centres, entre d’altres reforços de docents i de personal PAS, complements de tutoria, reforços aules d’acollida, etc. L’import per a centres concertats és de 15 milions i per a centres municipals d’1,1 milions.

L’inici de l’activitat presencial als centres, primer amb el procés de preinscripció escolar i, a partir de setembre, amb l’inici del curs escolar, ha requerit l’adquisició d’equipament EPI per a garantir la seguretat dels treballadors. El cost estimat és de 7 milions d’euros en els centres públics i d’1 milió d’euros en els centres concertats.

La resta es destina a neteja i desinfecció d’espais, obres addicionals d’adequació d’edificis administratius per garantir la seguretat de les persones en relació amb els nous protocols establerts, etc.

Dos milions d’euros per reactivar el sector comercial

En segon lloc, el Govern ha acordat destinar dos milions d’euros del romanent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, adscrit al Departament d’Empresa i Coneixement, a la reactivació del sector comercial. Aquests fons es focalitzaran, d’una banda, en la reactivació del comerç a la ciutat de Barcelona, especialment afectat per la caiguda del turisme arran de la pandèmia i, d’una altra, en ajuts per al sector comercial de municipis turístics.

La situació és especialment crítica en els casos de municipis costaners amb més de 5.000 habitants i de la ciutat de Barcelona, molt particularment al districte de Ciutat Vella, integrat pels barris de la Barceloneta, el Raval, el barri Gòtic, i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).

Aquests ajuts al sector comerç de Barcelona s’articularan a través de la signatura d’un conveni. Els fons destinats a municipis turístics de més de 5.000 habitants es distribuiran mitjançant la corresponent convocatòria de subvencions. Així mateix, també es donarà suport a l’activació de la Taula de prestigi i revitalització de comerç i de la Taula d’innovació i digitalització derivades de l’Agenda Comerç 20/21, i dels projectes vinculats a la difusió i la incentivació de la demanda.

La portaveu Budó també ha anunciat que avui s’ha publicat al DOGC la convocatòria de subvencions dotada amb 40 milions d’euros adreçats a autònoms i pimes dels sectors de la restauració, l‘estètica i la bellesa afectats per les resolucions aprovades fa dos divendres. La consellera ha reiterat que el Govern buscarà “tots els recursos necessaris per atendre els sectors afectats per les mesures” i ha tornat a demanar a l’Estat que proporcioni els recursos per “rescatar” els negocis afectats i que adopti les mesures impositives pertinents perquè “no se segueixi penalitzant aquests sectors”.

Budó reclama a l’Estat més cobertura jurídica per prendre totes les mesures necessàries per fer front a la pandèmia

Budó també ha denunciat que l’Estat d’Alarma decretat pel Govern espanyol “s’ha quedat curt” i no dota la Generalitat de la cobertura jurídica suficient per adoptar totes les mesures necessàries contra la pandèmia. “Si haguéssim de prendre mesures per restringir la mobilitat, per exemple, necessitaríem que ho autoritzés el Govern espanyol o el TSJC”, ha lamentat la portaveu. Per aquest motiu, ha reclamat al Govern espanyol un Estat d’alarma que “respongui a les necessitats reals de les comunitats” i els permeti prendre les mesures necessàries en aquesta situació d’excepcionalitat.

En aquest sentit, Budó ha subratllat que la Generalitat no té a hores d’ara les competències per regular l’obligatorietat del teletreball en el sector privat però ha assenyalat que la resolució del Procicat del 15 d'octubre recull que les empreses han de “promoure i prioritzar el treball a distància”. Així mateix, també ha esmentat la declaració del Consell de Relacions Laborals, aprovada ahir, que recorda a les empreses la prioritat de fer teletreball amb l'objectiu de limitar la mobilitat.

“És cert que el teletreball no és una obligatorietat laboral, però també és cert que esdevé un deure de les empreses promoure’l i fomentar-lo en el marc de les mesures sanitàries que des del Govern estem aprovant”, ha conclòs.

1,1 milions al Programa de viabilitat empresarial de Pimec, que té previst arribar a 2.000 empreses

En tercer lloc, i en l’apartat de subvencions, el Govern ha aprovat concedir 1,1 milions d’euros a PIMEC per impulsar el seu Programa de viabilitat empresarial que té previst d'arribar a més de 2.000 empreses. Amb aquesta subvenció, la patronal de la petita i mitjana empresa podrà finançar aquest programa per al final de l’any 2020 i tot 2021.

Aquesta iniciativa s’emmarca en tot el seguit de mesures que s’impulsen per pal·liar els efectes de la COVID-19. I en el cas d’aquesta subvenció, el Govern vol donar suport a les petites i mitjanes del nostre país, que representen més del 99% del teixit empresarial, aprofitant la implantació de Pimec al territori.

El Programa de viabilitat empresarial té com a objectius fonamentals elaborar una diagnosi de la situació del teixit empresarial de Catalunya i oferir acompanyament a les empreses per a assegurar la seva viabilitat.

Els beneficiaris del Programa seran empreses de més de cinc treballadors, sectors d’activitat que hagin patit més les conseqüències del COVID19, amb matriu o centre de decisió de l’empresa a Catalunya, i amb una trajectòria vital igual o superior als tres anys.

59 milions per al Barcelona Supercomputing Center fins l’any 2029

El Govern ha refermat el suport al Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i al projecte de construcció del nou superordinador europeu MareNostrum 5 amb l’aprovació d’una aportació total de 59.154.062,67 euros fins l’any 2029.

 

Amb aquest Acord, el Govern dona compliment als seus compromisos en el marc del conveni per al finançament de la gran infraestructura cientificotècnica catalana per al període 2020-2029, subscrit entre la Generalitat, l’Administració de l’Estat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’Administració de la Generalitat completa així els tràmits derivats del citat conveni, la materialització del qual resta ara pendent de l’obtenció del finançament aportat per part de l’Estat espanyol. D'altra banda, també està pendent el tràmit d'aprovació per part del Consell de Govern de la UPC.

El Barcelona Supercomputing Center és una gran infraestructura científica i centre de recerca líder en el desenvolupament de tecnologia. La seva capacitat d'influència es materialitza en l'establiment d'aliances amb companyies multinacionals i amb la incidència en l'atracció  de seus internacionals, així com en la promoció de la creació de noves empreses derivades.

Durant la pandèmia per Covid-19, a més, el Barcelona Supercomputing Center s’ha erigit com un dels principals actius de la recerca a Catalunya impulsant, liderant i participant en investigacions relacionades amb la Covid19. En el seu paper com a gran infraestructura estratègia, és el nucli central de la candidatura de Barcelona per allotjar la nova seu del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini.

El Govern impulsa la nova ‘Economia de l’Espai’ amb la voluntat d’enlairar una nova indústria que generi 1.200 nous llocs de feina i 280 milions de facturació

 

Amb la voluntat de convertir Catalunya en un pol d’innovació, lideratge i d’atracció de talent i d’empreses en l’àmbit del creixent sector del New Space, el Govern ha acordat impulsar l’Estratègia New Space de Catalunya.

El NewSpace és un nou espai econòmic amb un enorme potencial de creixement que permetrà desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic amb un efecte catalitzador d’altres tecnologies digitals com la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació.

L’estratègia aprovada pel Govern permetrà desplegar un programa d’actuacions específiques que enforteixin l’ecosistema de New Space català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies en l’àmbit New Space.

El New Space parteix de l’ús de satèl·lits més petits i de menor cost i temps de desenvolupament, en comparació amb els satèl·lits actuals. Orbiten a baixa alçada i utilitzen tecnologies comercials. Aquestes característiques representen un canvi de paradigma en la forma de desenvolupar missions espacials i faran que se’n potenciï l’ús dels seus serveis per part de molts més agents, el que representa una transformació notable del sector.

“Ens trobem en un moment crucial per fer una aposta decidida pel sector del New Space, i desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic que tingui un efecte tractor i aglutinador d’altres tecnologies, i Catalunya disposa del coneixement i les capacitats que la fan un país idoni per esdevenir un nou actor en l’àmbit del New Space”, ha assegurat la portaveu Budó.

En aquest sentit, Catalunya disposa d’unes capacitats excel·lents en recerca i innovació en aquest àmbit, d’experiència en el llançament de missions i disseny de càrregues útils, d’un coneixement molt complet en l’àmbit de les telecomunicacions, amb diferents centres de recerca de gran solvència, capacitat i experiència, d’un notable posicionament com a país en la captació d’inversió i atracció de talent, d’empreses emergents, d’un ecosistema digital de primer nivell, i del fet de tenir Barcelona com a capital mundial del mòbil i seu de les principals fires tecnològiques del món.

Es calcula que el desenvolupament d’aquesta nova economia d’alt valor afegit generarà 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 280 milions d’euros fins al 2025. En només 5 anys, per tant, es preveu multiplicar per 2,5 el nombre d’empreses que avui es dediquen al sector fins arribar a les 75, i multiplicar per 4 els llocs de feina i per 6 la facturació.

La primera actuació és que es farà és la posada en marxa d’una infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en l’àmbit New Space a Catalunya en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

El projecte, que compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, inclou la definició, el disseny, la construcció i el llançament de dos nanosatèl·lits per desplegar i validar aplicacions i serveis experimentals de connectivitat global d’Internet de les Coses i de procés d’imatges i teledetecció d’observació terrestre.

El llançament d’aquests dos nanosatèl·lits, previst per al primer semestre del 2021, permetrà a l’Administració disposar de cobertura en zones del territori que a data d’avui no estan cobertes i, alhora, l'obtenció d'imatges de la Terra des de l'espai en diferents bandes espectrals per desenvolupar noves solucions tecnològiques que permetin millorar els serveis de la Generalitat de Catalunya i de diferents sectors productius de l’economia i societat catalana.

Actualment, ja hi ha diversos països (com Estats Units, Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs) que disposen d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace.

L’Estratègia compta amb un pressupost total de 18 milions d’euros (per al període 2020-2023 i amb cofinançament FEDER).

El Govern autoritza la participació del Vall d’Hebron en l’Aliança Europea d’Hospitals Universitaris

El Govern ha autoritzat la participació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron en l'associació internacional sense ànim de lucre Aliança Europea d'Hospitals Universitaris (European University Hospital Alliance).

L'Aliança Europea d'Hospitals Universitaris és, actualment, un lloc de trobada estratègic integrat per nou dels hospitals universitaris més rellevants d'Europa. Els seus membres, inclòs l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, han considerat que cal intensificar les seves activitats i lligams, i constituir una associació internacional sense ànim de lucre amb l’objectiu de crear una xarxa d’ecosistemes sanitaris sostenibles a Europa que assoleixin la millor qualitat assistencial possible amb els recursos disponibles.

Des d’un punt de vista d’oportunitat i estratègia, la participació en aquesta associació internacional permetrà treballar conjuntament amb els millors hospitals universitaris d’Europa i assolir l’objectiu d’aprendre i compartir bones pràctiques en àmbits com la gestió, l’assistència, la docència o la recerca; permetrà també establir col·laboracions i sinèrgies rellevants d’alt valor afegit en l’àmbit europeu i, alhora, posicionar l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com un dels hospitals universitaris europeus capdavanters i de referència de l’ecosistema biomèdic europeu, amb capacitat d’influència dins d’aquest entorn.

Finalment, el Govern ha modificat el Decret d’estructura del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per tal d’establir la dependència del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Secretaria General del Departament. La finalitat és ampliar l’abast dels seus estudis i potenciar els seus serveis més enllà de l’acció exterior i incorporar qualsevol qüestió d’interès o afectació de l’àmbit competencial de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 315

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 87

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 543