La nova aplicació que crea el Govern porta com a lema fer valer “la coresponsabilitat, no la delegació”. L’objectiu és que la família, com a primera instància educadora, es comprometi amb l’educació dels seus infants o joves i els situï en condicions favorables per a l’aprenentatge. Segons ha destacat la consellera Rigau,  “més enllà de les mesures que podem prendre en el si de les escoles, hi ha quelcom que experts i informes asseguren que és important per assolir alt nivell de rendiment, i té relació amb la família”. En un altre exemple, la consellera ha demanat “que vinguin ben esmorzats, ben arreglats i ben descansats” explicant que allà on hi ha aquest diàleg, interès per la vida escolar, i respecte al professorat, la vida escolar és més profitosa.

 

 

Ja s’ha fet una prova pilot a més de 700 centres aquest any, amb la intenció que es vagi estenent i el curs 2013-2014, les famílies i les escoles tinguin uns instruments per arribar a nivells europeus “fent possible que l’abandonament escolar ja no sigui un problema”. Aquesta aplicació, adreçada a 5.000 centres, permet identificar els punts crítics en diferents eixos per poder afavorir la implicació de les famílies. Posa a l’abast dels centres orientacions, eines i recursos. 

 

La campanya coincideix amb l’inici de les eleccions als consells escolars dels centres educatius de Catalunya que es fan en un total de 4.617 centres docents des del 14 de gener i fins el 18 de gener. Segons ha explicat la consellera, la participació a Catalunya està per sota Espanya, i Espanya està per sota dels Països Nòrdics, i “volem donar-hi un impuls”. La consellera ha destacat que “ens interessa la participació de les famílies, perquè puguin acompanyar els seus fills en l’èxit escolar”.

 

L’aplicació pels centres està disponible a la xarxa educativa XTEC i se suma a la web Família i Escola que el Departament d'Ensenyament que es va posar en marxa el curs 2011-2012. Una pàgina que també incorpora nova informació sobre la prevenció i detecció de l’assetjament i del ciberassetjament, amb eines com les causes, com actuar, idees falses sobre la temàtica i recursos i eines

 

 

El Govern porta al Tribunal Constitucional el Reial decret llei espanyol de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu perquè considera que trepitja competències quan determina la jornada lectiva del personal docent i el termini per a la substitució transitòria del professorat. El Consell de Garanties Estatutàries, en el seu dictamen del 8 de juny de l’any passat, va concloure que vulneraven l’ordre constitucional i estatutari de distribució de competències.

 

El conseller de la Presidència i Portaveu, Francesc Homs, ha explicat que la negociació “no ha arribat a bon port i per tant interposem el recurs”. De la seva banda, la consellera Rigau ha explicat que la base jurídica sobre la qual centren la seva posició sobre el termini per a la substitució transitòria del professorat “és fràgil”. Ha afegit: “atès que estem en aquest moment tan recentralitzador, ens podríem trobar que volguessin aquesta competència”.

El conseller Homs ha lamentat profundament que el Govern espanyol vegi inconstitucional “tot que es fa des de Catalunya”, en ser preguntat per la suspensió que ha dictat el Tribunal Constitucional de l’euro per recepta, a petició del Govern espanyol. Homs ha explicat que la suspensió d’una mesura és automàtica quan la demana explícitament l’Executiu de l’Estat. En aquest sentit, ha anunciat que el Govern recorrerà la suspensió cautelar i presentarà al·legacions.

 

Homs ha avançat que argumentaran davant el Tribunal quines conseqüències econòmiques té aquesta suspensió i  explicaran  públicament “que això no té ni cap ni peus, que hi ha un ús mal intencionat de la idea del que és constitucional i el que és abusiu per part del govern espanyol”.

 

El conseller ha subratllat que “la suspensió d’aquestes mesures té efectes econòmics”. Amb les dades a la mà, ha explicat que l’euro per recepta està portant un estalvi del 20% de la despesa associada a l’emissió de les receptes. Considera que la mesura estava tenint efectes de tiquet moderador. Ha instat el govern espanyol a pensar-s’ho si “per una gelosia, des del nostre punt de vista, sobre qui té competències sobre què, ni tan sols això es pot tirar endavant”. Ha lamentat que ho vegin tot inconstitucional, que no “fan ni deixen fer” i fins i tot, ha dit: “un dia declararan inconstitucional respirar en català”.

 

 

En relació a les propostes sobre la Declaració de sobirania i pel dret a decidir que s’ha debatre i aprovar en el Parlament de Catalunya el proper dia 23 de gener, el conseller i portaveu ha agraït els “gestos de generositat” d’algunes forces polítiques, CiU i ERC, òbviament, però també ICV-EUiA i la CUP, per demostrar, cadascuna des de la seva perspectiva,  la voluntat de posar-se d’acord, “que és com cal fer les coses en democràcia i en un procés de diàleg parlamentari”.

Des del Govern també s’expressa el desig que el PSC s’afegeixi en aquesta línia de diàleg: “no li plantegem una altra cosa que aquesta predisposició honesta i profunda al diàleg, com han demostrat totes les altres formacions polítiques compromeses amb la idea del dret a decidir”. El conseller Homs també ha destacat que l’accent en aquest moment es posa en el dret a decidir i poder consultar al poble de Catalunya.

  

El Consell Executiu ha aprovat destinar 25,5 milions per fomentar la modernització, el rejoveniment i la professionalització del sector. Aquesta partida anirà a càrrec dels exercicis pressupostaris de 2013, 2014 i 2015.

 

 

                                                                                                                              

El Consell Executiu també ha aprovat diversos nomenaments en el Consell Executiu d’avui: Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors; Joan Vidal de Ciurana, director general de Coordinació Interdepartamental; Gerard Figueras, director del Consell Català de l’Esport; Olga Tomàs, directora de Serveis del Departament d’Economia i Coneixement; Antoni Maria Grau, director general d’Indústria; Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural; i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.