Roda de premsa del Govern

El Govern regula per primera vegada les competències internacionals de Catalunya amb l'aprovació del Projecte de llei de l'Acció Exterior

query_builder   27 agost 2013 16:54

El Govern regula per primera vegada les competències internacionals de Catalunya amb l'aprovació del Projecte de llei de l'Acció Exterior


  • El text és una “pedra angular” de la legislatura i incorpora “la visió d’un país que vol ser lliure” però “amb els peus situats en el marc normatiu actual”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs
  • El Govern adapta la pròrroga pressupostària a l'objectiu de dèficit de l'1,58% requerit a Catalunya per a l’any 2013
  • El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha xifrat en 2.000 milions d’euros la reducció total de la despesa que haurà de realitzar la Generalitat aquest any, una xifra “excessiva” i que “no es deriva d’una redistribució justa dels requeriments que ens demana Europa”
  • El president Mas rebrà els organitzadors de la Via Catalana l’11 de setembre i dóna llibertat als consellers per participar-hi
Consellers Homs i Mas-Colell
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de l’Acció Exterior de Catalunya, “una pedra angular de la legislatura”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la primera després de les vacances.
 
Per primera vegada en trenta anys de democràcia, el Govern es dota d’un text amb rang de llei que fa una definició integral de l’acció exterior de tots els agents de Catalunya, una norma que incorpora “la visió d’un país que vol ser lliure” però “amb els peus situats en el marc normatiu actual”, ha afirmat Homs.
 
El Projecte de llei fixa en primer lloc els principis rectors de l’Acció Exterior de Catalunya, amb la “internacionalització de l’economia com un dels principals referents” i amb el “compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat i la idea d’Europa”.
 
La norma també estableix l’estructura i organització de la Representació exterior de la Generalitat i dedica un apartat especial a la definició de la diplomàcia publica de Catalunya, alhora que regula les relacions de la Generalitat amb la ciutadania i les comunitats catalanes a l’exterior.
 
El text defineix també com s’han d’establir les relacions institucionals amb altres governs, la participació en organismes internacionals, les relacions amb la UE i amb altres ens territorials, com l’Eix Mediterrani.
 
El Projecte de llei té com a objectiu mobilitzar tots els actors disponibles al país per projectar Catalunya al món, ja que la visió exterior del país no afecta només el Govern. Per això, la nova disposició normativa també identifica els subjectes de l’acció exterior de Catalunya (el Govern, l’Administració de la Generalitat, el Parlament i altres òrgans estatutaris, altres administracions públiques, -les administracions locals particularment-; els consorcis, fundacions i altres ens públics i corporatius com les cambres de comerç.
 
En la nova normativa, s’introdueix el concepte de Representació exterior de la Generalitat per definir el conjunt d’unitats de representació institucional del Govern i les unitats de caràcter sectorial dels departaments amb l’objectiu que aquesta Representació treballi de manera cohesionada, coordinada i eficient.
 
Així mateix, s’estableixen els instruments de planificació, coordinació i seguiment de l’acció exterior, que es concreten en el Pla Estratègic d’Acció Exterior del Govern que definirà per períodes pluriennals les prioritats del govern en l’àmbit internacional i la creació d’una Comissió Interdepartamental de l’Acció Exterior.
 
Diplomàcia Pública, Diplomàcia Cultural i Diplomàcia Econòmica

El Govern entén l’Acció Exterior com “quelcom que depassa els governs i que crida a participar-hi al conjunt de la societat civil i del món econòmic”. Per aquest motiu, el Projecte de llei inclou un títol complet dedicat a la diplomàcia pública entesa com qualsevol actuació d’un agent públic o privat que tingui una incidència efectiva i positiva en l’opinió pública exterior amb l’objectiu de potenciar la imatge i el prestigi de Catalunya a l’exterior.
 
En aquest sentit, introdueix també el concepte Diplomàcia Cultural (projecció internacional de la creació, indústria i llengua catalanes, i suport a la formació exterior de creadors), i Diplomàcia Econòmica (impulsar el reconeixement internacional de Catalunya com a destí d’inversions i, país turístic i centre de prestigi en recerca i innovació). Així mateix, es fa una menció especial al paper de la societat civil en la projecció exterior de Catalunya.
 
Finalment el projecte de llei regula les relacions de la Generalitat amb la ciutadania i les comunitats catalanes a l’exterior.
En l’elaboració del Projecte de llei s'han tingut en compte totes les al·legacions rebudes tant durant el tràmit d'informació com el d'audiència pública. Aquestes aportacions han servit per enriquir el text, guanyar en coherència i garantir que totes les entitats públiques i privades de Catalunya que duen a terme acció exterior s'hi trobin reflectides.
 
En aquest sentit, el conseller Homs també s’ha posat a disposició de tots els grups parlamentaris, com a responsable de la política exterior del Govern, per “incorporar totes les aportacions que escaigui” ja que, segons ha assegurat, “l’acció exterior del país s’ha d’establir sobre el consens més ampli possible”.
 
El Govern adapta la pròrroga pressupostària a l'objectiu de dèficit de l'1,58% requerit a Catalunya per a l’any 2013

El Govern també ha acordat la modificació del límit de crèdit de l’actual pròrroga pressupostària per adaptar-lo al nou objectiu de dèficit de l’1,58% que el Ministeri d’Hisenda va assignar a Catalunya en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera. Actualment, la limitació de la pròrroga estava fixada en l’1,2% del PIB.
 
La pròrroga pressupostària respon a l’actual context de recessió econòmica i a l’objectiu de dèficit de l’1,58%, que obliga a mantenir el caràcter restrictiu de la pròrroga vigent i a consolidar els ajustos que s’han aplicat al llarg dels darrers anys.
 
“Nosaltres ja vam alertar que per sota d’un objectiu de l’1,8% de dèficit no podíem elaborar un nou pressupost per al 2013”, ha recordat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu.
 
El conseller ha xifrat en 2.000 milions d’euros la reducció total de la despesa que haurà de realitzar la Generalitat aquest any, un cop aplicada la pròrroga pressupostària. Una xifra que ha considerat “excessiva” i que “no es deriva d’una redistribució justa dels requeriments que ens demana Europa”.

“Ens sap molt greu treballar sobre aquesta base, hem treballat molt per evitar-ho i hem aconseguit reduir a la meitat la retallada d’aquest any, que inicialment era de 4.000 milions, però continuem pensant que és excessiva i sobretot que no és una retallada justa”, ha lamentat Mas-Colell.
 
El titular d’Economia ha reiterat que el Govern s’ha vist forçat a repetir les mesures salarials que es van prendre l’any passat en el sentit de reduir una paga extraordinària als treballadors de la Generalitat, mentre que altres administracions, que són les que “s’autodeterminen” els objectius de dèficit, “no sembla que vagin tan apretades.
 
La pròrroga permetrà ampliar lleugerament la disponibilitat pressupostària dels departaments. En primer lloc, pel que fa als capítols 2 (despesa de béns i serveis), 4 (transferències corrents), 5 (fons de contingència), 6 (inversions reals), 7 (transferències de capital) i 8 (variació d’actius financers), s’amplia del 86% al 91,4% el volum de recursos disponibles respecte del pressupost del 2012.
 
En segon lloc, la pròrroga autoritza els ajustaments necessaris del capítol 1 (despeses de personal) d’acord amb les mesures excepcionals incloses en els diferents Acords de Govern autoritzats al llarg de l’exercici 2013.
 
I en tercer lloc, el conseller d’Economia estarà autoritzat excepcionalment a realitzar ajustaments i modificacions necessàries per distribuir els imports del crèdit autoritzat entre les diferents seccions pressupostàries, amb l’objectiu de prioritzar la cobertura dels serveis públics fonamentals.
 
Tots els detalls de la pròrroga pressupostària els explicarà eEl conseller d’Economia el proper dijous, 29 d’agost, en una compareixença davant la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. El Govern preveu presentar el pressupost del proper exercici a finals del mes d’octubre per a la seva tramitació parlamentària.
 
El Govern sol·licitarà a l’Estat que compensi Catalunya per la no aplicació de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit

D’altra banda, el conseller d’Economia i Coneixement també ha anunciat que el Govern sol·licitarà formalment al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que incorpori en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2014 una partida per compensar a la Generalitat per la impossibilitat d’aplicar l’impost català sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Actualment, el Ministeri d’Hisenda ja compensa tres comunitats de l’Estat espanyol per la no aplicació de l’impost: Andalusia, Canàries i Extremadura, d’acord amb l’article 19 de la LOFCA, i ara el Govern demanarà que s’inclogui també Catalunya en aquest mecanisme de compensació.
 
El 18 de desembre del 2012, el Govern de la Generalitat va aprovar aquest impost amb l’objectiu que entrés en vigor en l’exercici 2013. Pocs dies després, l’Estat espanyol va crear un impost estatal sobre dipòsits de clients d’entitats de crèdit a tipus zero i va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost català, tot sol·licitant la suspensió automàtica de la seva aplicació. El 21 de maig del 2013, el Tribunal Constitucional va acordar aixecar la suspensió, determinant així la constitucionalitat de l’impost creat per la Generalitat.
 
El president Mas rebrà els organitzadors de la Via Catalana l’11de setembre

El conseller Homs també ha explicat que el president de la Generalitat, Artur Mas, “atenent al seu rol institucional”, rebrà els organitzadors de la Via Catalana el mateix 11 de setembre per “testimoniar la valoració positiva” que el Govern fa d’aquesta iniciativa.
 
Pel que fa a la participació dels consellers en la cadena humana, Homs ha informat que se seguirà el mateix criteri que en la manifestació de l’11 de setembre de l’any passat, en què cadascun dels membres del Govern va poder triar lliurement assistir-hi o no.
 
En aquest sentit, el conseller ha subratllat que en un procés “tan complex, important, extraordinari i il·lusionant” és important que “cadascú sàpiga fer el seu paper”. “Les institucions ens hem de centrar en el que està al nostre abast, com avui aprovar la llei d’Acció Exterior i prendre decisions, encara que no siguin de nostre grat, com la pròrroga dels pressupostos”, mentre que “al conjunt de la societat li pertoca el paper d’empènyer el procés”.
 
“Esperem que vagi bé i que generi tota la mobilització que es mereix, perquè lliga amb una manera de fer les coses amb les quals ens sentim molt identificats”, ha afirmat el conseller, “però el protagonisme de la cadena humana ha de ser de la gent del país”, ha reblat.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa

4  

Fitxers adjunts

Foto de la roda de premsa. Autor: Jordi Bedmar

Foto de la roda de premsa. Autor: Jordi Bedmar
JPG | 266

Foto de la roda de premsa. Autor: Jordi Bedmar

Foto de la roda de premsa. Autor: Jordi Bedmar
JPG | 429

Foto de la reunió del Govern. Autor: Jordi Bedmar

Foto de la reunió del Govern. Autor: Jordi Bedmar
JPG | 620

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 124