El Govern millora l'atenció als ciutadans amb el Pla interdepartamental d'interacció dels serveis sanitaris i socials

query_builder   3 setembre 2013 17:01

El Govern millora l'atenció als ciutadans amb el Pla interdepartamental d'interacció dels serveis sanitaris i socials

  • L’objectiu del Govern és reforçar l’acció conjunta dels serveis sanitaris i socials en el tractament de les malalties, especialment les cròniques
  • El conseller de Salut, Boi Ruiz, destaca que aprofundir la interacció dels serveis socials i els sanitaris permetrà “anticipar els problemes socials que poden ocasionar certes malalties”
  • La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté ha subratllat la importància d’“enxarxar les capacitats i els recursos del sistema sanitari i de sistema social” davant l’elevat nombre de persones que pateixen situacions de dependència
  • El Govern aprova també la transformació de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC) en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, un “reforçament” de l’organisme per “la bona feina que ha fet durant tots aquests mesos”, segons ha assegurat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs
Foto roda de premsa
El Govern ha aprovat avui la creació del Pla interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials, que reforçarà l’acció conjunta dels departaments de Salut i de Benestar Social i Família en el tractament de les malalties, especialment les cròniques. L’objectiu és millorar l’atenció sanitària i sociosanitària dels ciutadans amb la creació d’una xarxa de serveis centrada en les persones, integral i integrada, eficient i de qualitat, que a més garanteixi la continuïtat i l’eficiència en l’ús dels recursos.
 
Així ho han explicat els consellers de Salut, Boi Ruiz, i la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, que han comparegut conjuntament amb el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
 
“Amb aquest Pla se supera el concepte de coordinació i arribem al de la interacció, és a dir, a treballar junts”, ha destacat el conseller Ruiz, qui ha detallat, per exemple, que els centres sanitaris i les residències podran compartir la història clínica perquè també sigui la “història social”, amb l’objectiu que “les persones residents en aquests centres rebin els mateixos serveis que si visquessin al seu domicili”. El titular de Salut també ha assegurat que aprofundir la interacció entre els serveis socials i els sanitaris permetrà “anticipar els problemes socials que poden ocasionar certes malalties, especialment les cròniques”.
 
El 74% de la població catalana manifesta tenir una malaltia crònica i s’estima que, entre aquests malalts crònics, 140.000 pateixen una situació de dependència. Davant aquestes xifres, la consellera Munté ha subratllat la importància d’“enxarxar les capacitats i els recursos del sistema sanitari i de sistema social”, una tasca en la qual el Govern i els professionals ja hi treballen de fa anys, amb experiències molt positives en centres d’Osona, Alt Penedès, Reus, Girona, Sabadell i Tarragona, entre d’altres, que ara s’aplicaran a tot el territori.
 
“El model assistencial s’ha d’adaptar a les noves necessitats de les persones”, ha constatat la titular de Benestar Social i Família, i amb el Pla aprovat avui el Govern ho durà a terme “millorant l’eficiència i l’eficàcia dels serveis i oferint una atenció el més integral i integrada possible”.
La rellevància del Pla aprovat avui queda palesa si es té en compte que les malalties cròniques seran la primera causa de discapacitat a Europa. Actualment, ja són el problema de salut que demana més serveis sanitaris i poden suposar fins al 75% de la despesa sanitària. Com a exemple, els problemes de l’aparell locomotor representen el 70% de les visites als metges d’atenció primària.
 
El Programa Interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials té els objectius següents:
 
  1. La integració de caràcter instrumental de la xarxa pública sanitària i la de serveis públics de l’ICASS: l’objectiu és donar una atenció integral a les persones en residències assistides. Això s’aconseguirà amb la interacció de residències assistides de gent gran i de persones amb discapacitat, i l’atenció primària i comunitària d’atenció a la salut, els centres sociosanitaris i els hospitals d’aguts.
 
Concretament, s’optimitzaran els recursos i les capacitats conjuntes i s’elaboraran protocols assistencials comuns per establir un model assistencial de qualitat que coordini les actuacions sanitàries dels diferents dispositius d’ambdues xarxes.
 
  1. La interacció entre la xarxa d’atenció especialitzada de salut i la xarxa de serveis socials bàsics: en aquest cas, l’objectiu del Pla és establir mecanismes de coordinació que permetin fer efectives les necessitats d’atenció especialitzada, continuïtat assistencial i la prestació de serveis socials, generant vies d’interacció on les persones i les seves necessitats siguin el centre dels serveis.
 
  1. La interacció entre els àmbits sanitari i social de la xarxa de salut mental: es desenvoluparà un model d’atenció integral sanitària i social a les persones amb problemes de salut mental.
 
  1. L’adequació de la llarga estada sociosanitària i de salut mental: finalment, un dels altres objectius del Pla és dissenyar un nou escenari dels serveis sociosanitaris i de salut mental a Catalunya, amb la creació d’un gran sector d’atenció a la llarga durada que inclogui els serveis socials actuals i la part corresponent de la llarga estada sociosanitària i de salut mental.
 
El Pla interdepartamental d’interacció de serveis sanitaris i socials no genera despeses derivades de la seva execució, ja que no requereix recursos addicionals atès que es durà a terme mitjançant la reordenació de recursos econòmics ja existents. D’altra banda, el Pla es desenvoluparà sota els criteris de participació, transparència i avaluació de resultats.
 
 
 
Creació del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per reforçar les garanties de control i la transparència en matèria de contractació pública
 
El Govern també ha aprovat avui la transformació de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC, actualment un ens unipersonal, en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, un òrgan col·legiat format per tres membres.
 
La creació del Tribunal s’emmarca en les 51 mesures en  matèria de transparència i regeneració democràtica anunciades pel president de la Generalitat, Artur Mas, i suposa un “reforçament” de l’organisme per “la bona feina que ha fet durant tots aquests mesos”, segons ha assegurat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.
 
El nou Tribunal podrà donar major celeritat en la tramitació dels recursos que són de la seva competència i fer front al gran nombre de recursos que es presenten.
 
En els primers 10 mesos d’existència de l’OARCC, que es va crear el 27 de juliol del 2011, es van presentar un total de 183 recursos, es van dictar 153 resolucions i es va prendre 90 acords de mesures cautelars. L’estimació d’enguany és que siguin interposats davant l’Òrgan més de 200 recursos. Aquest nombre, posat en relació amb els 170 tramitats pel Tribunal de la Comunitat Autònoma de Madrid, o els 256 del Tribunal de l’Estat, recomanen articular un Tribunal a Catalunya.
 
Aquest increment previst ja s’ha començat a produir i durant els primers 7 mesos del 2013 el nombre de resolucions dictades ha estat de 124, la qual cosa pot fer pensar que se superaran les previsions.
 
El Tribunal serà un òrgan col·legiat de caràcter especialitzat que exerceix les seves funcions amb plena independència, objectivitat i imparcialitat, sense estar subjecte a cap vincle jeràrquic, ni a instruccions de cap tipus dels òrgans de les administracions públiques afectades.
Aquest canvi ja estava previst en la pròpia regulació de l’OARCC, que determinava que si el volum i l’especificitat dels recursos interposats ho aconsellessin, l’Òrgan, que inicialment va ser creat amb caràcter unipersonal, d’acord amb els criteris de contenció de la despesa, podria ser transformat en col·legiat amb la denominació de Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
 
El Tribunal estarà format per un president i dos vocals, tots ells funcionaris de carrera i un d’ells de l’Administració local. El fet d’incorporar un vocal del món municipalista respon a la necessitat de donar resposta al gran nombre de resolucions corresponents a expedients de contractació de les administracions locals. El director de l’OARCC passarà a ocupar el càrrec de president del Tribunal fins el dia 1 de juny de 2017, al cap de cinc anys del seu nomenament en el càrrec.
 
Decret de regulació del Comitè que haurà d’elaborar el nou Codi d’Ètica de la Policia de Catalunya
 
Finalment, el Govern ha aprovat el Decret del Reglament d’organització i funcionament del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, que reforça el caràcter consultiu i d’assessorament d’aquest organisme. 
 
La principal tasca del Comitè, que estarà format per deu membres, és contribuir a la millora de la qualitat del servei policial i ser espai de reflexió per al debat ètic en el camp de la seguretat pública. Així, en el Decret aprovat avui s’hi inclou la funció d’elaborar la proposta per a un nou Codi d’Ètica de la Policia de Catalunya.
 
A més de la seva funció assessora en matèria de deontologia policial, el Comitè també col·laborarà amb els organismes competents en matèria de formació i recerca policials relacionats amb la seguretat.
 
Compromís amb la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics 2020
 
El portaveu Homs també ha volgut expressar “els millors desitjos” a la candidatura de Madrid per organitzar els Jocs Olímpics del 2020, davant la decisió que el COI ha de prendre  aquest dissabte a Buenos Aires, i “revalidar el compromís” del Govern amb aquesta candidatura, un compromís que, com ha recordat Homs, ja s’havia expressat formalment a través d’un Acord del Govern. El conseller ha explicat també que tant ell com el president de la Generalitat, Artur Mas, han enviat “personalment” aquests bons desitjos a les autoritats madrilenyes, aprofitant que van coincidir amb la consellera madrilenya d’Educació, Joventut i Esports, Lucía Fígar, en un esdeveniment esportiu.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa

3  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 220

Foto del Consell Executiu

Foto del Consell Executiu
JPG | 772

Foto de la roda de premsa

Foto de la roda de premsa
JPG | 667