Conseller Homs

Tres nous impostos gravaran les emissions contaminants de l'aviació comercial, de gasos i la producció termonuclear d'electricitat

query_builder   11 febrer 2014 15:43

Tres nous impostos gravaran les emissions contaminants de l'aviació comercial, de gasos i la producció termonuclear d'electricitat

  • Els nous tributs, que es creen seguint recomanacions de la UE, permetran finançar inversions públiques orientades a la millora de l’entorn i incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient
  • El Govern també ha aprovat el Projecte de llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació per reforçar els mitjans de comunicació públics impulsant la seva independència, la seva simplificació administrativa i la posada en marxa de mecanismes de transparència que millorin la seva gestió i competitivitat
  • El conseller Homs avisa el Govern espanyol que no es pot construir sine die un plantejament d’estat que estigui en contra de la voluntat majoritària d’un poble i negui per terra, mar i aire la voluntat de diàleg
Conseller Homs
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de creació d’impostos mediambientals. En concret, s’incorporen tres nous tributs: l’impost sobre les emissions contaminats d’òxids de nitrogen a l’atmosfera que produeix l’aviació comercial, l’impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica per la seva incidència en el medi ambient, i l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera.
 
El Govern preveu recaptar uns 50 milions d’euros anuals amb aquests tres nous impostos, que permetran finançar, en part, inversions públiques orientades a la millora de l’entorn. Així també es pretenen incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient. Si la llei supera el tràmit parlamentari, està previst que els nous tributs entrin en vigor al juliol d’enguany.
 
Aquestes noves taxes no responen a una “voluntat recaptatòria” sinó que es creen “seguint les recomanacions de la Unió Europea sobre l’adopció de mesures de fiscalitat mediambiental”. Els tributs ja existeixen en altres comunitats autònomes -com ara la Comunitat Valenciana en el cas de l’impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica- “i en altres països europeus de més llarga tradició en fiscalitat verda”, ha assegurat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu.
 
El conseller ha descartat que els nous tributs suposin un increment del preus dels bitllets d’avió o de la factura elèctrica. En aquest sentit, el conseller ha explicat que les taxes que una companyia aèria abona a AENA anualment pugen a 98 milions d’euros, mentre que en concepte d’aquest tribut només haurà de pagar un milió d’euros a l’any.
 
Enlairaments d’avions comercials
 
L’objectiu d’aquest nou impost és gravar les emissions contaminants de l’aviació comercial durant l’anomenat cicle LTO (fases d’aterratge, rodatge i enlairament), pel dany que ocasionen en la qualitat de l’aire de la zona, i que s’efectuï en un aeroport que pertanyi a un municipi declarat zona de protecció especial. Els subjectes passius de l’impost són les companyies aèries i les persones físiques o jurídiques que operen el vol que surt des d’un aeròdrom de Catalunya sotmès a gravamen. 
 
El Govern calcula que aquest nou tribut té un impacte econòmic en termes anuals d’un màxim de 3,9 milions d’euros, que afectaran la recaptació de l’any 2015, en funció de la data d’entrada en vigor de la mesura.
 
A proposta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CETSC), quedaran exempts d’aquest impost els vols que es facin en situacions excepcionals, com són els aterratges d’emergència o les accions específiques de suport a zones on es desenvolupen campanyes solidàries i humanitàries.
 
Així mateix, la llei ja preveu que no estiguin subjectes a l’impost els vols realitzats per les aeronaus medicalitzades, els helicòpters que es destinen al transport de malalts o els que realitzen serveis públics com els destinats a la presa d’imatges del trànsit, la cartografia, la lluita contra incendis i altres serveis d’aquest tipus.
 
Impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica
 
Aquest impost pretén gravar l’eventual dany en el medi ambient derivat de la realització de l’activitat de producció termonuclear d’energia elèctrica efectuada en el territori català. Els subjectes passius de l’impost són les persones físiques o jurídiques que realitzen l’activitat de producció termonuclear d’energia elèctrica.
 
S’estima que aquest nou tribut tindrà un impacte econòmic en termes anuals de 43,2 milions d’euros. Durant el període impositiu, els subjectes passius han d’efectuar pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte, referits a trimestres naturals, en els primers vint dies naturals dels mesos d’abril, juliol i octubre de cada any. Per aquest motiu la recaptació dels anys 2014 i 2015 dependrà de la data d’entrada en vigor de la mesura.
 
El dia anterior a l’entrada en vigor d’aquesta nova llei, deixarà d'aplicar-se el gravamen de protecció civil a les centrals nuclears, perquè no hi hagi una doble imposició.
 
Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera
 
L’objectiu d’aquest nou impost és incentivar conductes més respectuoses amb l’entorn i aconseguir una millor qualitat de l’aire. Per això grava les emissions a l’atmosfera d’alguns contaminants (NOx, SO2, PST, COT) generades en determinades instal·lacions industrials i de combustió, com per exemple:  refineries de petroli i gas, fàbriques de ciment i materials plàstics i explotacions mineres. Pel que fa al subjecte passiu, ho són les persones físiques o jurídiques que realitzin qualsevol de les activitats que constitueixen el fet imposable.
 
El text definitiu, després del període d’exposició pública, incorpora parcialment una de les recomanacions del CTESC i s’ha augmentat la bonificació fins al 10% de la inversió en millora atmosfèrica realitzada en el període impositiu i certificada per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, dins el Programa de desgravacions fiscals per inversions en reducció de les emissions contaminats atmosfèriques.
 
Es calcula que  té un impacte econòmic en termes anuals d’un màxim de 2,1 milions d’euros, que afectaran la recaptació de l’any 2015 en funció de l’entrada en vigor de la mesura, atès que la presentació de la declaració s’ha de produir dins el primer trimestre de l’any següent.
 
Projecte de llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació
 
El Govern ha aprovat el Projecte de llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació per reforçar els mitjans de comunicació públics impulsant la seva independència, la seva simplificació administrativa i la posada en marxa de mecanismes de transparència que millorin la seva gestió i competitivitat.
 
“Es reforça la plena autonomia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals respecte del poder executiu, per garantir la seva independència, neutralitat i objectivitat”, segons ha destacat el conseller Homs. D’aquesta manera, es vol impulsar un procés de desgovernamentalització” que ha de fer possible que els mitjans de comunicació de la Corporació “mantinguin el seu perfil de garants del pluralisme polític i social”.
 
Amb aquest mateix objectiu d’independència, neutralitat i objectivitat, el text impulsa la transparència en la contractació de productes externs per part de la Corporació, en particular en el que fa referència a la compra, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes audiovisuals, de forma tal que pugui facilitar la competitivitat i la posada en valor del sector audiovisual en el seu conjunt. D’aquesta manera, tots els contractes seran públics, ja que el Projecte de llei “prohibeix la clàusula de confidencialitat i reserva en la compra de productes i serveis de la Corporació”.
 
La nova regulació també té com a objectiu la simplificació i la racionalització administrativa. Una de les mesures previstes en aquest àmbit suposa canvis en el règim retributiu dels membres de la CCMA i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El règim d’exclusivitat i incompatibilitat afectarà els presidents d’aquests dos organismes. Per als restants consellers s’obre la possibilitat d’un règim de dedicació parcial i no remunerada, i serà el Consell de Govern de la CCMA i del CAC els que determinin el règim dels seus consellers en funció de les necessitats que considerin aquests òrgans.
 
Sostenibilitat del sector de la comunicació
 
Per garantir la sostenibilitat del sector de la comunicació en l’actual situació de crisi econòmica, la nova regulació crea un marc més flexible on els diferents operadors, sobretot els mitjans audiovisuals de proximitat, disposin d’un marc d’actuació més ampli en el terreny de la producció sindicada. En aquest sentit, el Projecte de llei “reforça la possibilitat de poder crear sinergies i esforços conjunts que fins ara la normativa vigent ho posava més difícil”, ha explicat Homs..
 
La norma també introdueix canvis en el règim de la inspecció i control en matèria de comunicació audiovisual per millorar l’eficàcia en la lluita contra les emissions il·legítimes, que són una font de competència deslleial per als mitjans de comunicació.
 
Amb la nova llei el Govern també pretén que es passi a garantir un mínim d’inversió de publicitat institucional en mitjans de proximitat en una proporció ajustada al pes real que aquests tipus de mitjans tenen en l’espai català de comunicació.
 
D’altra banda, es modifica l’article 109 de la Llei 22/2005, per tal d'incloure la promoció de la participació ciutadana entre els objectius de les campanyes institucionals, ja que fins ara només podien ser campanyes informatives.
 
 
“El Govern espanyol se situa en un carreró sense sortida negant-se al diàleg”
 
El conseller Homs ha considerat durant la roda de premsa que el Govern espanyol s’està ficant en un “carreró sense sortida” en negar-se a dialogar sobre la consulta.
 
“No es pot construir sine die un plantejament d’estat que estigui en contra de la voluntat majoritària d’un poble i negui per terra, mar i aire la voluntat de diàleg”, ha assenyalat.
 
El conseller ha respost així les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que avui ha descartat una reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, per abordar la consulta.
 
Homs ha considerat que aquesta posició “no és sostenible en el temps”, perquè “el primer interessat a sortir del carreró sense sortida és el govern espanyol”. Per aquest motiu, s’ha mostrat convençut que el Govern espanyol “madurarà” i acabarà acceptant el diàleg.
 
Així mateix, el conseller ha alertat que el que genera ”incertesa i inquietud” és precisament aquesta negativa del Govern espanyol a parlar en un context democràtic. Homs ha posat com a exemple el cas del Regne Unit, en què la qüestió de la consulta s’està tractant des del diàleg i des dels principis democràtics.
 
Nou Test de pimes per evitar que aquestes empreses perdin competitivitat com a conseqüència de les regulacions normatives
 
El Govern també ha aprovat el Test de pimes, una eina per avaluar l’impacte que les iniciatives normatives tenen sobre les petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu de garantir que els costos derivats de la regulació no els afectin de forma excessiva, ni disminueixin la seva competitivitat.
 
Totes les disposicions normatives del Govern amb incidència en l’activitat econòmica hauran d’anar precedides d’un informe que avaluï el seu impacte sobre les pimes
 
En cas de detecció d’impactes, es valoraran mesures alternatives per adaptar o simplificar la regulació a les característiques de les pimes
 
Aquesta mesura se suma a les que el Govern ja ha pres per avançar en la simplificació normativa: la llei òmnibus, la facilitació de la contractació pública per a les pimes i el test de pimes aprovat avui,  que permetrà reduir l’impacte negatiu de la normativa en aquestes empreses,
 
La realització d’aquesta avaluació és una recomanació de la Comissió Europea, que constata que el compliment de la normativa és més dificultós i car per a les empreses de menor dimensió.
 
Segons l’Anuari de la Pime Catalana 2013, l’any 2011 les pimes representaven el 99,8% de les empreses catalanes, el 70,6% del total d’ocupació i el 56,6% del valor agregat brut (VAB) que genera el sector privat a Catalunya. Tot i la seva importància dins l’economia catalana, la crisi econòmica ha comportat que el seu pes s’hagi reduït en els darrers anys. Les pimes catalanes van reduir en un 2,7% el seu VAB el 2011, percentatge que s’acumula a una caiguda de l’1,8% de l’any anterior.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa del Govern

3  

Fitxers adjunts

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)
JPG | 1180

Foto de la roda de premsa (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa (Rubén Moreno)
JPG | 1021

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 229