El Govern aprova el Pla Interdepartamental d'Atenció Social i Sanitària (PIASS) per garantir la continuïtat assistencial i l'eficiència en l'ús dels recursos

El Govern aprova el Pla Interdepartamental d'Atenció Social i Sanitària (PIASS) per garantir la continuïtat assistencial i l'eficiència en l'ús dels recursos

query_builder   25 febrer 2014 15:56

El Govern aprova el Pla Interdepartamental d'Atenció Social i Sanitària (PIASS) per garantir la continuïtat assistencial i l'eficiència en l'ús dels recursos

  • Els àmbits inclosos són les residències de gent gran i discapacitats, la xarxa pública sanitària, els serveis socials bàsics, la xarxa de salut mental i la xarxa de llarga estada sociosanitària
  • Es tracta de compartir coneixements, capacitats, instruments i dades per configurar, progressivament, una xarxa interrelacionada i integrada de serveis als usuaris, un model d’intervenció global coordinada
  •  El conseller Homs demana que no es posin “línies vermelles” al diàleg perquè la pròpia Constitució no ho fa
Conseller Homs
 
El Govern ha aprovat el Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS), que estableix la coordinació entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per tal de “garantir la continuïtat assistencial de les persones amb necessitats sanitàries i socials i la màxima eficiència en l’ús dels recursos”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.
 
Els àmbits inclosos en aquest pla són les residències de gent gran i discapacitats, la xarxa pública sanitària, els serveis socials bàsics, la xarxa de salut mental i la xarxa de llarga estada sociosanitària.
 
Es tracta de compartir coneixements, capacitats, instruments i dades per configurar, progressivament, una xarxa interrelacionada i integrada de serveis als usuaris, un model d’intervenció global coordinada. Així, els departaments de Salut i de Benestar Social i Família configuraran una història clínica i social compartida gràcies a l’aplicació de les TIC
 
L’objectiu, ha destacat Homs, és “situar en el cor de la prestació dels serveis públics les persones i no tant els mateixos serveis públics”, uns serveis assistencials que s’han d’adaptar cada vegada més i millor a les necessitats d’una població que viu cada cop més anys. 
 
En aquest sentit, cal recordar que el 74% de la població adulta manifesta tenir una malaltia crònica. Del total de malalts crònics, 140.000 també pateixen dependència, i això representa un 6% de la població del territori català. Les dades també indiquen que el 50% d’aquests pacients desenvolupen malalties cròniques múltiples i que les malalties cròniques seran la principal causa de discapacitat el 2050.
 
Per millorar l’assistència integral als pacients, s’aprofundirà en la interacció entre residències de gent gran i persones amb discapacitat i l’atenció primària i comunitària d’atenció a la salut, els centres sociosanitaris i els hospitals d’aguts; en la interacció entre la xarxa d’atenció especialitzada de salut i la xarxa de serveis socials bàsics; en la interacció entre els àmbits sanitari i social de la xarxa de salut mental i s’adequarà la llarga estada sociosanitària i de salut mental.
 
Aquest acord de Govern amplia i millora l’anterior Pla interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials, ja que té en compte altres situacions més enllà de les malalties cròniques.
 
 
Homs demana que no es posin “línies vermelles” al diàleg
 
El conseller Homs ha demanat que no posin “línies vermelles” al diàleg perquè la pròpia Constitució no ho fa. “No hi pot haver límits en el diàleg, i menys quan la Constitució espanyola no estableix cap límit, com sí fan altres constitucions de països del nostre entorn”, ha assegurat a preguntes del periodistes.
 
Homs ha defensat la legalitat de la consulta reivindicant la pròpia Carta Magna i la jurisprudència del Tribunal Constitucional que, segons ha recordat, en cap cas prohibeixen posar sobre la taula plantejaments polítics, com el de la voluntat del poble català de decidir el seu futur. “Aquí el Govern espanyol té una confusió”, ha afirmat el conseller, per la qual cosa ha considerat el debat sobre la legalitat de la consulta un punt “absurd”.
 
“Si la Constitució no posa cap límit, perquè el Govern espanyol l’hi posa? Per què no s’ha de poder parlar de tot?, s’ha preguntat el conseller. “Des del Govern sempre defensarem poder parlar de tot i dins la legalitat vigent” però sense oblidar que “l’epicentre de la decisió ha d’estar en el poble, s’ha de consultar els catalans”, ha alertat.
           
Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis
 
El Govern també ha aprovat avui l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis, que té per objectiu “reduir el consum estimat d’energia del parc d’habitatges i edificis en un 14,4%, un 21% la despesa econòmica del parc edificat, equivalent a 800 milions d’euros, i disminuir un 22% les emissions de CO2 de de cara al 2020”, segons ha explicat el conseller Homs..
 
Per aconseguir-ho, el Govern preveu engegar 120 macroprojectes de renovació energètica, que suposaran una inversió de més de 1.400 milions d’euros i la creació de 14.000 llocs de treball associats. L’objectiu  és intervenir, mitjançant una gestió energètica renovada o a través de la renovació integral, en el 61% dels immobles.
 
Alguns d’aquests projectes d’intervenció ja estan en marxa o s’iniciaran durant el 2014:
 
  • Canvi de calderes de gasoil per altres de gas al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’un projecte coordinat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i finançat per una empresa de serveis energètics.
  • Canvi de 150 calderes de gasoil d’edificis municipals de tot Catalunya per altres de gas. Un concurs triarà quins edificis es beneficiaran d’aquesta iniciativa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i que es finançarà amb inversions públiques.
  • Millores en la gestió energètica d’edificis d’oficines i administratius de Catalunya. La prova pilot s’està desenvolupant en sis edificis, un d’ells la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat al carrer d’Aragó.
 
Aquesta iniciativa dóna compliment a les directives europees que marquen el 2014 com un any clau per iniciar les actuacions per les fites a assolir en matèria d’eficiència energètica per a l’any 2020.
 
Nova organització de l’Idescat
 
En la reunió d’avui, el Govern també ha donat llum verd al decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que promou un nou model de producció estadística basat en una gestió més eficient de la informació i un estalvi de recursos en l’obtenció de dades.
 
La norma actualitza l’estructura de l’Institut per adaptar-la a un nou model de producció estadística que doni resposta als nous reptes de la producció i la difusió estadístiques, en línia amb les recomanacions de la Unió Europea.
 
Aquest nou model inclou l’impuls del Portal de l’Estadística Pública de Catalunya, com a plataforma digital única que inclou l’estadística oficial produïda per tots els òrgans i les institucions que formen el Sistema Estadístic de Catalunya,  i l’ampliació del Consell Català d’Estadística, amb la participació de l’Institut d’Estudis Catalans i del Centre d’Estudis d’Opinió.
 
Actualització de la normativa sobre ensenyaments esportius de règim especial
 
El Govern ha actualitzat el decret d’ordenació dels ensenyaments esportius de règim especial, que obre la possibilitat de crear títols propis de la Generalitat. Aquests estudis inclouen els cicles d’ensenyament esportiu de grau mitjà i de grau superior, que condueixen a l’obtenció del títol de tècnic esportiu i de tècnic esportiu superior.
 
La nova regulació promou també el reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits per persones adultes en activitats d'ensenyament no reglat, en l'experiència laboral, o en activitats socials
 
Així, a més d’adaptar els estudis a la normativa estatal, s’estendran a aquests ensenyaments diferents aspectes ja previstos en la normativa de l’FP, com per exemple la possibilitat de crear títols propis de la Generalitat, que hauran de respondre a necessitats de qualificació que no es puguin atendre amb els títols establerts pel Govern de l'Estat.
 
Les modalitats i especialitats esportives vigents són esports de muntanya i escalada; esports d’hivern; futbol i futbol sala; atletisme; handbol; basquetbol; espeleologia; busseig esportiu; hípica i vela.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa del Govern

3  

Fitxers adjunts

Fotografia de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Fotografia de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)
JPG | 785

Fotografia de la roda de premsa (Jordi Bedmar)

Fotografia de la roda de premsa (Jordi Bedmar)
JPG | 396

PDF dels Acords de Govern

PDF dels Acords de Govern
PDF | 229