Roda de premsa del Govern

El Govern aprova el Projecte de llei de cooperatives de Catalunya, un marc jurídic flexible que les farà més competitives

query_builder   6 maig 2014 16:03

El Govern aprova el Projecte de llei de cooperatives de Catalunya, un marc jurídic flexible que les farà més competitives

  • El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, Puig, destaca que amb la nova llei es promourà la creació de cooperatives, un model d’empresa “necessari” per a Catalunya pels “principis i valors democràtics i de compromís amb la comunitat” que incorporen al sistema econòmic català
  • El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, respon al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy: “Impedir votar és un error tan gran com recollir signatures contra el que va votar el poble de Catalunya”
  • Homs retreu al Govern espanyol que “regali 3.000 milions d’euros a Brussel·les” mentre les comunitats autònomes i els Ajuntaments “no arriben a finals de mes” perquè  estan “contribuint decisivament a la reducció del dèficit”
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs
El Govern ha aprovat el nou Projecte de llei de cooperatives de Catalunya que regula, protegeix i fomenta el moviment cooperatiu i és una competència exclusiva pròpia. Un dels objectius és crear un marc jurídic més flexible amb diferents alternatives perquè cada cooperativa, en l’exercici de la seva autogestió, pugui adaptar el seu funcionament per ser més competitiva.  
 
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha destacat que amb la nova llei es promourà la creació de cooperatives, un model d’empresa “necessari” per a Catalunya pels “principis i valors democràtics i de compromís amb la comunitat” que incorporen al sistema econòmic català.   
 
Per aquest motiu,  la nova llei busca que el sector cooperatiu pugui assolir un major dimensionament, fent més atractiu aquest model d’empresa tant als emprenedors com als assessors en la creació d’empreses, de manera que es  creïn més organitzacions d’aquest tipus.
 
Situació actual del cooperativisme a Catalunya 
 
Actualment, a Catalunya hi ha 4.164 cooperatives, amb un 15% de la població vinculada a aquestes empreses: 38.000 llocs de treball directes, 42.000 socis en cooperatives de serveis, 100.000 agricultors vinculats a cooperatives agràries i al voltant d’un milió de persones sòcies de cooperatives de consum.  
 
Durant els darrers anys s’ha produït un increment en la creació de cooperatives, passant de les 113 registrades el 2011 a les 147 el 2012. L’any 2013 es va tancar també amb 147 empreses constituïdes, xifra que consolida aquesta tendència a l’alça. D’altra banda, cal destacar que les empreses d’economia cooperativa facturen uns 4.000 milions d’euros a l’any, que representa aproximadament el 2% del Producte Interior Brut català.  
 
Els objectius i les novetats de la nova llei es fixen en els cinc punts següents:
 
1)    Fomentar la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents
En aquest punt, la reforma de la llei proposa reduir de tres a dos el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, llevat del cas d’usuaris i consumidors, on el mínim es fixa en deu. Així mateix, la norma afavoreix la continuació empresarial en forma cooperativa, en tant que permet la possibilitat de reactivació o transformació de les cooperatives dissoltes i no liquidades. 
 
2)    Simplificar i eliminar càrregues
Per constituir una cooperativa s’impulsa un procediment exprés d’inscripció, més àgil i operatiu. Se suprimeixen diferents tràmits burocràtics, com per exemple l’obligació d’elevar a escriptura pública i inscriure en el registre els convenis intercooperatius o l’exigència actual per a les cooperatives de segon grau d’auditar sempre comptes anuals. També se simplifiquen conceptes tècnics del món cooperatiu per fer-lo més entenedor.
 
3)    Reforçar les vies de finançament de les cooperatives
Per complir amb aquest objectiu s’incorpora la figura del soci temporal, que ajudarà a ajustar les necessitats, sobretot d’ocupació, de la cooperativa al mercat. També es permetrà que hi hagi socis col·laboradors que només aportin capital.
 
4)    Millorar la gestió empresarial de les cooperatives
En aquest punt es rebaixa la relació d’actes que, per imperatiu legal, han d’anar a aprovació de l’Assemblea General; es permet que s’atribueixin, estatutàriament, a l’òrgan d’administració de competències que fins ara corresponien a l’Assemblea General, respectant el mínim legal; i es permet l’entrada de persones no sòcies a l’òrgan d’administració per millorar la seva professionalitat.
 
5)    Assolir un major dimensionament del món cooperatiu
Les cooperatives de segon grau -de les quals els socis són, principalment, cooperatives de primer grau i persones jurídiques- podran incorporar directament com a socis empresaris individuals. Així mateix, el Projecte de llei preveu que les persones integrants de diferents cooperatives que hagin signat convenis entre les seves organitzacions podran gaudir dels avantatges fiscals vinculats al cooperativisme en operacions de subministraments i lliuraments de productes.
 
Pel que fa a les dades de l’atur, el titular d’Empresa i Ocupació les ha valorat de forma “prudentment positiva i esperançadora”, després de constatar que les xifres del mes d’abril, el millor des del 1998 en reducció de l’atur a casa nostra, confirmen el canvi de tendència de l’economia i el mercat laboral catalans.
 
Homs a Rajoy: “Impedir votar és un error tan gran com recollir signatures contra el que va votar el poble de Catalunya”
 
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha respost a les declaracions del president de l’Executiu espanyol, Mariano Rajoy, que avui s’ha mostrat disposat a dialogar amb el Govern català sempre que s’aparqui la consulta. 

“El sr. Rajoy no s’adona que impedir votar és un error tan gran com quan ell mateix recollia signatures contra allò que havia votat el poble de Catalunya en referèndum”, ha  dit Homs en referència a l’Estatut.  
 
El conseller ha assegurat que el rebuig del Govern espanyol  a la consulta és una “posició política que s’excusa en arguments de legalitat”, i ha atorgat “credibilitat zero” a la voluntat de diàleg expressada per l’Executiu central, a la vista de les darreres decisions preses pel Consell de Ministres.  
 
En aquest sentit, Homs s’ha referit a l’acord de dimecres passat, en què “de puntetes i sense cap comunicació a les comunitats autònomes o al món local”, el Govern espanyol va aprovar cedir tres dècimes del dèficit autoritzat a Europa, passant del 5,8% previst inicialment al 5,5%, un diferencial que el conseller ha xifrat en 3.000 milions d’euros.  
 
Segons ha explicat el conseller, si el Govern espanyol “en comptes de regalar 3.000 milions d’euros a Brussel·les” els hagués atorgat a les comunitats autònomes o als ajuntaments, amb la part d’aquests fons corresponent a Catalunya, uns 600 milions d’euros, el Govern hauria pogut pagar la paga extra a 200.000 funcionaris de la Generalitat. 
 
El conseller ha titllat d’”absurda” aquesta situació, tenint en compte que les comunitats autònomes i els ajuntaments “no arriben a finals de mes” perquè  estan “contribuint decisivament a la reducció del dèficit”, mentre que l’Estat l’ha incrementat. “Això és fer befa de la gent que pateix les retallades”, ha lamentat.  
 
A preguntes dels periodistes, el conseller Homs també ha valorat l’editorial del Financial Times, que insta el Govern espanyol a donar una solució a Catalunya. Per al conseller, l’article del prestigiós setmanari econòmic “simbolitza l’èxit de la internacionalització del procés català”. “Recomano a tothom que la llegeixi amb atenció, començant pel senyor Rajoy”, ha afegit Homs, qui ha reiterat la voluntat de diàleg del Govern català “sense condicionants previs”.
 
El Govern reserva per aquest any 6,9 milions d’euros per a contractes públics amb entitats socials i centres especials de treball
 
El Govern ha aprovat avui la reserva social d’aquest 2014: 5.576.350 euros per a contractes a través de centres d’inserció sociolaboral o entitats sense ànim de lucre, i 1.350.000 euros per a contractes amb centres especials de treball, un total de 6,9 milions d’euros. L’objectiu és facilitar l’accés general d’aquestes entitats i centres a la contractació pública.  
 
Aquest import coincideix amb l’aprovat per a l’exercici 2013, i reflecteix un fort compromís del Govern amb les entitats del tercer sector malgrat la tendència a la baixa del volum econòmic de contractació pública, com a conseqüència de les polítiques de restricció pressupostària que s’estan aplicant.
 
Al marge del que es va destinar a reserva social, l’any passat la Generalitat va fer contractes amb centres especials de treball i encàrrecs de gestió amb finalitats d’inserció social per valor de 19,5 milions d’euros. 
Concretament, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats del seu sector públic varen realitzar l’any 2013 contractes amb centres especials de treball per import de 8.616.271 euros  i encàrrecs de gestió amb mitjans propis amb finalitats d’inserció social per 10.967.622 euros.

El Govern aprova el conveni que permetrà activar diverses depuradores a la conca catalana de l’Ebre
 
En la reunió setmanal el Govern també ha donat llum verd a la subscripció d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, destinat a posar en marxa diverses depuradores a la conca catalana de l’Ebre, que han estat construïdes per la societat estatal Acuamed.
 
Concretament, aquest acord farà possible activar les plantes de sanejament d’Ulldemolins (Priorat), Térmens-Menàrguens (Noguera), Sant Jaume d’Enveja (Montsià), Horta de Sant Joan (Terra Alta) i Alcoletge (Segrià), així com també els col·lectors en alta d’Alguaire (Segrià) i del Pi (Bellver de Cerdanya).
 
L’aprovació d’aquesta proposta de conveni dóna compliment a les diverses resolucions aprovades en els darrers mesos pel Parlament de Catalunya en relació amb l’activació dels projectes de sanejament esmentats. 

El Govern promou la formació de jutges i magistrats en dret civil català
 
Finalment, el Govern ha aprovat avui  un conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial i la Universitat Oberta de Catalunya, destinat a la formació en dret civil català de jutges i magistrats i al reconeixement oficial de la certificació corresponent.
 
El conveni, que se signarà properament, permetrà que quaranta-quatre jutges i magistrats facin un curs de dret civil català. El curs  compta amb un pressupost de 37.180 euros, que serà la quantitat que el CGPJ abonarà a la Universitat Oberta de Catalunya. La Generalitat, mitjançant el Departament de Justícia i a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, col·laborarà en l’organització per al desenvolupament del programa de dret civil català.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa del Govern

3  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 284

Fotografia de la roda de premsa (Jordi Bedmar)

Fotografia de la roda de premsa (Jordi Bedmar)
JPG | 378

Fotografia de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Fotografia de la reunió del Govern (Rubén Moreno)
JPG | 3184