govern

El Govern impulsa la Llei de ports i de transport marítim i fluvial per consolidar el seu paper com "un sector econòmic clau" del país

query_builder   15 setembre 2014 14:52

El Govern impulsa la Llei de ports i de transport marítim i fluvial per consolidar el seu paper com "un sector econòmic clau" del país

  • El conseller de la Presidència es mostra convençut que el debat de política general que s’inicia avui “acreditarà” la unitat de les forces polítiques favorables a la consulta del 9 de novembre

 

  • Homs demana responsabilitats per les “amenaces” expressades pel PP del Masnou al president de la Generalitat, un fet que qualifica de “greu” i “inquietant”

 

Govern
 
El Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de la llei de ports i de transport marítim i fluvial, que té com a objectiu estratègic configurar els ports catalans com un “veritable motor econòmic”, tant els que estan gestionats per la Generalitat de Catalunya, com els que s’exploten en règim de concessió. L’Executiu impulsa la iniciativa legislativa davant la necessitat d’adequar la llei actual, vigent des de 1998, a la realitat actual i fer front als canvis registrats en el tràfic portuari del país (pesquer, comercial, industrial, de serveis...). “És raonable que davant del creixement de la demanda, que ha anat modificant-se des del punt de vista de l’ús, hi hagi una adaptació i procurar treure un major rendiment social, de conjunt d’aquest tipus d’infraestructures”, ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
 
Amb l’objectiu d’“ordenar” i optimitzar un “sector clau” de les infraestructures del país, la nova llei de ports introduirà canvis per garantir un sistema concessional més flexible que incentivi les inversions. Així, fixarà un règim d’usos del domini portuari més ampli i atractiu que l’actual per contribuir a generar activitat econòmica. La norma permetrà, entre d’altres, articular un sistema portuari català adaptat a les noves realitats socioeconòmiques; situar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica, industrial, turística i social del país; fixar un règim jurídic contractual adequat per fomentar les inversions en les infraestructures i els serveis portuaris, o simplificar, des del punt de vista administratiu, la relació entre els operadors del sector i l’Administració portuària.
 
El Govern de la Generalitat té competència exclusiva sobre els ports situats al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general, tal com estableix l’article 140 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
 
 
Un debat ‘trascendental’ que acreditarà la “unitat” de cara al 9N
 
 “Hi ha unitat, fins ara n’hi ha hagut i hem d’acreditar contínuament les forces polítiques i les institucions que aquesta unitat és ben viva, perquè això ens dóna força de cara al procés”. En aquest sentit, i davant del “transcendental” Debat de Política General que s’inicia aquesta tarda al Parlament de Catalunya, el conseller de la Presidència ha mostrat el seu convenciment que els partits favorables a la consulta del 9 de novembre mantindran la “unitat”, que permetrà tirar endavant la Llei de consultes. “Des del Govern treballem per la unitat, ho podrem jutjar al final de la setmana, i n’estic convençut que hi serà”, ha reblat Homs, qui ha situat la capacitat d’arribar a acords com “una de les fortaleses” del país. “Hi ha moltes discussions, moltes expressions de punts de vista diferents, però al final hi ha un acord, que vol dir que es construeix amb aportacions de tots. Això hi és, hi continuarà sent aquesta setmana i ho podrem acreditar”, ha manifestat.
 
D’altra banda, Homs ha demanat responsabilitats per les “amenaces” al president de la Generalitat expressades pel PP del Masnou a través d’un tuit i ha anunciat que el gabinet jurídic de la Generalitat està estudiant possibles accions a emprendre. “Políticament esperem que el PP prengui mesures”, a nivell judicial, “la institució de la Generalitat no quedarà indiferent”, ha explicat Homs, qui ha qualificat de “greu” i “inquietant” . “Això és molt greu, perquè amenaçar el president de Catalunya com s’ha fet, per sí mateix és greu, però que això vingui, a més, del partit que governa l’Estat espanyol és doble o triplement greu, resulta inquietant”, ha sentenciat Homs.
 
 
Dictamen al CGE per l’escolarització privada en castellà
 
El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el preceptiu dictamen previ a la interposició d’un conflicte de competències davant del Tribuna Constitucional en relació amb el decret que obliga la Generalitat a pagar els costos d’escolarització privada en castellà per als alumnes que ho sol·licitin. La decisió arriba després que hagi estat negativa la resposta del govern espanyol al requeriment d’incompetència que l’Executiu havia presentat contra el decret.
 
El Govern considera que el decret suposa una “vulneració de les competències” pròpies en matèria d’educació i llengua i entén que l’Estat no té competències per aplicar un mecanisme, que suposarà la separació dels alumnes per raó de llengua, fet que és contrari al règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Llei d’educació de Catalunya.
 
 
Pla Marroc 2014-2017
 
El Govern ha aprovat el Pla Marroc 2014-2017, “un instrument de referència” i una aposta ferma del Govern per consolidar i impulsar les relacions entre Catalunya i el Marroc. El Pla respon a la voluntat de continuar consolidant una “col·laboració que ve de molts anys i que ha estat fructífera en molts àmbits”, tant des del punt de vista econòmic, com cultural o institucional. De fet, el Pla estableix cinc grans àmbits de col·laboració: les relacions institucionals; la cooperació al desenvolupament; les relacions econòmiques; la cultura, les universitats i la recerca, i els catalans d’origen marroquí. El document fa un èmfasi especial en els catalans d’origen marroquí, tenint en compte que des de fa més de quinze anys aquest col·lectiu és el més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya. Actualment representa el 20,3% de la població estrangera, un 3% de la població total.
 
El document s’afegeix als plans de treball que Catalunya ja té operatius amb el Quebec, Flandes i el Japó.
 
 
Medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari
 
Finalment, el Consell Executiu ha aprovat el decret que atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari 2014. Els guardons, creats l’any 1997, es lliuraran el 25 de setembre al Palau de la Generalitat a nou personalitats del món sanitari i tres entitats que, pels seus mèrits, han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i a la millora de la sanitat.
 
En concret, els guardonats amb la medalla Josep Trueta són: l’especialista en cirurgia cardiovascular, Josep Maria Caralps i Riera; el ginecòleg Lluís Cabero i Roura; l’especialista en Medicina Familiar i Comunitària, Carlos Martín Cantera; el fundador de la Corporació Fisiogestión, Albert Núñez Pérez (a títol pòstum); la llevadora Maria Gasull Vilella; l’economista i advocat, Guillem López i Casanovas; la creadora de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Carme Serarols i Arnau; el pneumòleg i catedràtic de la Universitat Aut`noma de Barcelona Ferran Morell, i l’especialista en cirurgia toràcica, mercè Canela Cardona. Les plaques Josep Trueta s’han atorgat a Assistència Sanitària Col·legial, la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr.Trueta i la Federació d’Entitats per la Salut de Lleida.
 

2  

Imatges

Fotografia de la roda de premsa 01

Fotografia de la roda de premsa 01 451

Fotografia de la roda de premsa 02

Fotografia de la roda de premsa 02 553

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

2  

Fitxers adjunts

Fotografia reunió Consell Executiu

Fotografia reunió Consell Executiu
JPG | 640

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 253