govner

El Govern acorda promoure les iniciatives legals, polítiques i institucionals per garantir el dret a decidir dels catalans

query_builder   30 setembre 2014 16:43

El Govern acorda promoure les iniciatives legals, polítiques i institucionals per garantir el dret a decidir dels catalans

Els consellers Homs i Munté en la roda de premsa posterior al Consell Executiu

  • L’Executiu ha aprovat personar-se en els recursos que l’Estat ha presentat contra la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana i contra el Decret de convocatòria de la consulta
  • El portaveu del Govern assegura que “ahir no va acabar res” i afirma que “alguns poden pensar que ja no hi ha consulta, nosaltres pensem el contrari”
  • Homs ha demanat al TC que “es pronunciï en el mínim temps possible” sobre la suspensió cautelar i dicti sentència “amb diligència”
  • El Govern defensa la pulcritud jurídica i legal dels dos textos, que s’emmarquen en un procés basat en la majoria social, el consens polític, el diàleg i el respecte a la legalitat
  • També ha acordat prendre les mesures corresponents, amb caràcter temporal i cautelar, per garantir la seguretat jurídica i la correcta actuació dels empleats públics de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals
  • El Govern també ha aprovat el Pla d’actuació de les polítiques de joventut fins al 2016, per promoure l’emancipació i la millora de la vida dels joves

 

El Consell Executiu ha analitzat avui la suspensió cautelar, per part del Tribunal Constitucional, de la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, aprovada el 19 de setembre per una àmplia majoria de 106 diputats al Parlament de Catalunya, i del decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, que el president va signar dissabte al Palau de la Generalitat.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha subratllat “la determinació en allò que estem compromesos” i ha explicat que el missatge que es vol donar al conjunt de la ciutadania i a les institucions de l’Estat és que “ahir no va acabar res” perquè “és una suspensió cautelar i no una anul·lació”. “La partida ahir no es va acabar. Alguns poden pensar que ja no hi ha consulta, nosaltres pensem el contrari”, ha reblat Homs.

El Govern de la Generalitat insisteix en la pulcritud jurídica i legal tant de la Llei de consultes, com del Decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, que s’adapten al marc estatutari i constitucional vigent. Davant d’això, i a proposta del president de la Generalitat, el Consell Executiu ha acordat el següent:

1.    Promoure les iniciatives legals, polítiques i institucionals orientades a garantir el procés per tal que la ciutadania de Catalunya pugui exercir el dret a decidir el futur polític de Catalunya, atenent als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat.

2.    Comunicar al Parlament de Catalunya que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el dia 29 de setembre de 2014 la impugnació presentada pel Govern de l’Estat contra el Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya, i que ha tingut per invocat l’article 162.1 de la Constitució als efectes de la suspensió del Decret impugnat.

3.    Manifestar que el Govern es posa a la disposició del Parlament de Catalunya per dur a terme qualsevol actuació que consideri oportuna, en el marc dels procediments iniciats davant del Tribunal Constitucional contra determinats preceptes de la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana.

4.    Disposar dels acords de Govern pertinents per tal de personar-se davant del Tribunal Constitucional i sol•licitar l’immediat aixecament de la suspensió, així com de la definitiva resolució davant dels recursos presentats pel Govern de l’Estat espanyol contra els preceptes de la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, i contra el decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya.

5.    Prendre les mesures corresponents amb caràcter temporal i cautelar que siguin conseqüents amb els efectes que generen les resolucions del Tribunal Constitucional de 29 de setembre de 2014, i en especial les dirigides a garantir la seguretat jurídica i la correcta actuació dels empleats públics de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals.

En referència a aquest últim punt, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat que totes les decisions es prendran “cas per cas” si hi ha afectació o no per part de funcionaris o particulars. Per Homs, “estem en situació temporal i cautelar i no podem ser tan egoistes de dir que com que tenim aquesta determinació carregarem els neulers a persones individuals que tenen molt complicat poder-se defensar”. En aquest sentit, Francesc Homs ha dit que una de les decisions concretes que ha pres el Govern és la retirada “cautelar i temporal” de la campanya institucional de la consulta del 9 de novembre. Segons Homs, “no posarem en contradicció per falta de coratge propi” i “contra les cordes” a persones particulars o a personal funcionari.

Personar-se en els recursos de l’Estat

En el marc dels acords presos avui, i amb l’objectiu de defensar la constitucionalitat dels dos textos, el Consell Executiu ha aprovat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat que el Govern espanyol ha presentat contra la Llei de consultes i contra la impugnació del decret de convocatòria de la consulta. El Govern sol·licita l’aixecament immediat de la suspensió cautelar de la Llei i del Decret, i designa els lletrats del Gabinet Jurídic de la Generalitat que es personaran en les dues causes obertes al TC per formular les al·legacions pertinents. El portaveu del Govern ha explicat que la Generalitat es personarà “en temps rècord del què és habitual” i ha demanat al TC que “es pronunciï en el mínim temps possible” sobre la suspensió cautelar, és a dir, que dicti sentència “amb diligència i que compleixin els terminis de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional” que estableix que es dicti sentència en un termini de 10 dies. En aquest sentit, Francesc Homs ha afirmat que “volem pensar que el sentit d’urgència el TC el mantindrà per tot, perquè sinó voldria dir que simplement està a l’interès només d’una de les parts” en referència a la rapidesa en què s’han admès els recursos del govern espanyol.

L’Executiu recorda que el Govern de la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de consultes populars, tal com estableix l’article 122 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en vigor, i que el procés s’ha guiat des del principi per la recerca i la consolidació d’àmplies majories socials, el consens polític, la cerca constant de diàleg i el respecte als marcs legals.

El conseller de la Presidència ha explicat que ara estem en una etapa més en aquest procés que ha recordat que depèn de dos factors “capacitat d’unitat política i capacitat de mobilització de la gent”. Segons Homs, per les properes setmanes aquests dos factors seran “especialment transcendents”. “La unitat política ens toca a nosaltres i la mobilització li toca a la gent”, ha conclòs Homs.

Durant la roda de premsa, Francesc Homs ha recordat que el govern espanyol no ha contestat cap dels 23 temes- la majoria relacionats amb qüestions econòmiques- plantejats pel Govern a l’executiu de Mariano Rajoy. A més, el conseller de la Presidència ha dit que “no només no se’ns ha contestat res sinó que ens han regalat, dit amb ironia, tenir el rècord de qui menys inversió rep del conjunt de l'Estat espanyol”. Segons Homs, les xifres mostren que “som dels territoris més perjudicats en termes relatius del conjunt de l'Estat espanyol”.

Pla de polítiques de joventut 2016

El Govern ha aprovat el Pla d’actuació de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya: horitzó 2016, que concreta els objectius, les mesures i accions que han de dur a terme tots els departaments en 7 àmbits: l’educació, la feina, l’emancipació juvenil, la salut, la participació, la cultura i la cohesió social. Així ho ha explicat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, que ha acompanyat el conseller Homs en la roda de premsa posterior.

Segons Munté, el més rellevant del pla és que “s’incorpora un programa anual que són actuacions que desplegaran els diferents departaments”. Per enguany s’han programat 353 actuacions, distribuïdes en 7 eixos o reptes, amb un pressupost de 205,4 milions d’euros, una xifra que arribarà fins als 600 milions d’euros en el període comprès fins al 2016. En definitiva, segons Munté, l’objectiu del pla és “millorar la inclusió i cohesió social dels joves”.

Altres acords

El Govern també ha acordat presentar un conflicte positiu de competència davant del TC contra el reial decret que regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables, cogeneració i residus, en considerar que excedeix les competències estatals i envaeix les de la Generalitat, tal com aprecia també en el seu dictamen el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). El Govern entén que aquest decret, com tota la reforma energètica impulsada pel Govern espanyol, és perjudicial per a la competitivitat de les empreses catalanes, vulnera l’esquema de distribució de competències que fixen l’article 149 de la Constitució espanyola i l’article 133 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. El Consell Executiu també ha aprovat sol·licitar al CGE un dictamen preceptiu sobre la possible inconstitucionalitat d’alguns preceptes de la Llei general de telecomunicacions, com a pas previ a la possible interposició d’un recurs davant del Tribunal Constitucional.

En l’àmbit judicial, l’Executiu ha donat llum verd a la concentració, a la Ciutat de la Justícia, dels 33 jutjats socials de Barcelona, que actualment estan dispersos en tres espais diferents de la ciutat. Això suposarà una millora per als operadors jurídics i per als ciutadans, i generarà un estalvi econòmic important, valorat en 3 milions d’euros anuals només pel que fa al pagament del lloguer dels edificis actuals.



3  

Imatges

Fotografia reunió Consell Executiu (Jordi Bedmar)

Fotografia reunió Consell Executiu (Jordi Bedmar) 946

Fotografia roda premsa Govern (Jordi Bedmar)

Fotografia roda premsa Govern (Jordi Bedmar) 332

Fotografia roda de premsa Govern (Jordi Bedmar)

Fotografia roda de premsa Govern (Jordi Bedmar) 293

1  

Vídeos

Roda de premsa íntegra

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern

Acords del Govern
PDF | 925