Rdp Govern

El Govern manté el 9N i demandarà l'Executiu espanyol davant el Tribunal Suprem per "atemptar" contra l'exercici dels drets fonamentals

query_builder   4 novembre 2014 16:27

El Govern manté el 9N i demandarà l'Executiu espanyol davant el Tribunal Suprem per "atemptar" contra l'exercici dels drets fonamentals

Rdp govern
  • “Tot està a punt pel 9N i el Govern manté el procés participatiu amb totes les conseqüències, que és una forma de garantir la llibertat d’expressió”, ha afirmat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu
  • El president Mas convocarà en breu el Pacte Nacional pel Dret a Decidir “perquè ara més que mai cal fer pinya per defensar tots junts amb determinació drets tan elementals com és el de la llibertat d’expressió dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”
  • El Govern també ha acordat presentar una demanda contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem per “atemptar” contra l’exercici dels drets fonamentals
  • L’Executiu aprova la subscripció del conveni de finançament que ha de permetre sanejar i garantir la viabilitat del sistema de transport públic de l’àrea de Barcelona
El Govern manté la celebració del 9N malgrat la decisió del Tribunal Constitucional d’acceptar el recurs de l’Estat: “Tot està a punt pel 9N i el Govern manté el procés participatiu amb totes les conseqüències, que és una forma de garantir la llibertat d’expressió”, ha assegurat el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs, qui ha afegit que “el Govern de Catalunya mai no farà res que vagi en contra de la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica dels ciutadans de Catalunya”.
 
Durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, Homs ha explicat que el president de la Generalitat, Artur Mas, convocarà en breu el Pacte Nacional pel Dret a Decidir “perquè ara més que mai cal fer pinya per defensar tots junts amb determinació drets tan elementals com és el de la llibertat d’expressió dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”.
 
El Govern també ha presentat avui una demanda contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem a través d’un procediment especial de protecció dels drets fonamentals. Concretament, “per atemptar contra els drets de llibertat de participació, de llibertat d’expressió i de llibertat ideològica”.
 
En paral·lel, el Govern presentarà al·legacions al Tribunal Constitucional contra la suspensió del 9N “per fer entendre que el que el Govern espanyol vol prohibir ja no ho fem des del 14 octubre passat”, ha dit el conseller, en referència a la suspensió de l’aplicació del decret de convocatòria de la consulta signat pel president Mas. “No es pot prohibir allò que no es fa”, ha reiterat Homs. 
 
En aquest sentit, el conseller ha denunciat que el govern espanyol hagi “situat les coses en un punt tan absurd”, ja que considera que el Govern català encara vol celebrar la consulta original, suspesa un mes enrere.
 
El Govern aprova la subscripció del conveni de finançament que ha de permetre sanejar i garantir la viabilitat del sistema de transport públic de l’àrea de Barcelona 
 
En un altre ordre de coses, el Govern ha aprovat avui la subscripció del conveni de finançament del sistema de transport públic per al període 2014-2031 entre el Govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el consorci Autoritat del Transport Metropolità amb l’objectiu de donar estabilitat financera i sanejar el sistema integrat de transport públic regular de viatgers gestionat per l’ATM. A banda del conveni, també s’ha donat llum verda al Pla quadriennal de finançament, que detalla les aportacions a realitzar entre els anys 2014 i 2017. En total, el sistema de transport públic acumula un deute superior als 546 milions d’euros, que posa en risc la seva viabilitat.
 
La situació de deute és fruit sobretot de la conjuntura econòmica, que els darrers anys ha comportat una reducció important de la demanda; de l’aposta de les administracions pels títols socials altament bonificats, i de la reducció de les aportacions de l’Estat, que han passat de 184 milions d’euros el 2011 a 94 el 2014.
 
Amb l’objectiu de garantir el finançament del sistema, estimular-ne l’ús amb un nou model tarifari i reduir el seu endeutament a zero, s’han definit les actuacions següents:
 
  • Redactar un pla de sanejament del deute existent que recuperi l’equilibri entre els ingressos i els costos del sistema.
  • Augmentar les aportacions econòmiques de les administracions consorciades durant els propers tres anys, a banda d’assumir el compromís d’incrementar-les a partir del 2017 en funció de la ponderació objectiva entre l’IPC general i l’IPC del transport. D’aquesta forma, la Generalitat mantindrà l’aportació per al 2014, incrementarà en 2,4 milions d’euros la del 2015 i en 5,5 milions la del 2016. Per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona augmentarà cada any en 10 milions les aportacions dels anys 2014, 2015 i 2016, mentre que l’increment per part de l’AMB serà de 7 milions anuals en aquest mateix període. Així, a partir del 2016 la Generalitat aportarà 289,1 milions al sistema, l’Ajuntament de Barcelona, 110, i l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, 115,6. En els tres casos s’hi sumarà cada any l’augment ponderat de l’IPC.
  • Preveure la sostenibilitat dels nous serveis que es posin en marxa en un futur a partir de les noves aportacions que faci l’Administració que proposa l’increment de serveis. En aquest sentit, l’acord ja incorpora l’augment d’oferta que suposarà l’entrada en funcionament de la línia L9 i els perllongaments d’FGC a Terrassa i Sabadell.
  • Dissenyar noves mesures d’estalvi per als operadors públics amb el compromís de reduir l’endeutament del sistema a curt termini. Aquesta mesura inclou una clàusula social que garanteix que no es poden produir acomiadaments.
  • Confeccionar un pla d’estímul de la demanda que estableixi, a partir de 2015, una millora del model tarifari, amb un sistema objectiu de preus, i amb la garantia que les aportacions dels usuaris via tarifes mai serà superior al 50% del cost total del sistema. Aquest pla inclou avançar cap a una nova fórmula més equitativa del càlcul de les diferents zones tarifàries. Aquestes actuacions ja formarien part del nou sistema tarifari de la T-Mobilitat, que s’ha de començar a implantar de forma progressiva a partir del 2015.
  • Introduir criteris ambientals que penalitzin econòmicament el transport privat i que els ingressos reverteixin de forma finalista en el manteniment del sistema de transport públic.
  • Mantenir la tarifació social existent, que actualment representa un 22% dels viatges.
El conveni de finançament aprovat avui respon als compromisos del Pacte metropolità per al transport públic, que les administracions fundadores del consorci ATM van signar el mes de març passat amb l’objectiu de donar estabilitat financera i sanejar el sistema de transport en el període 2014-2031.
 
El Govern sol·licita al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret contra la pobresa energèticaEl Govern continua defensant les seves competències i ha acordat avui sol·licitar al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret llei contra la pobresa energètica amb l’objectiu de garantir que les famílies en situació de vulnerabilitat estiguin protegides aquest hivern dels talls de subministrament de gas i electricitat. El Govern formalitzarà les al·legacions pertinents contra el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat contra la norma, per protegir els ciutadans, així com les competències de Catalunya.
 
El mes de desembre passat, el Govern va aprovar el Decret llei 6/2013, que incloïa al Codi de Consum de Catalunya les mesures necessàries per impedir que les companyies interrompessin el subministrament d’electricitat i de gas a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. El text constituïa una primera mesura per protegir les unitats familiars que ho acreditessin entre els mesos de novembre i març. 
 
El Govern de l’Estat ha presentat recurs d’inconstitucionalitat contra la norma catalana a l’entendre que vulnera la unitat del mercat espanyol, un recurs que ha comportat la suspensió cautelar del Decret llei. El TC disposa de 5 mesos per decidir si aixeca la suspensió. En cas d’esgotar-se aquest termini, el Decret llei estaria suspès durant el període crític d’aquest hivern, motiu pel qual reclama l’aixecament immediat de la suspensió. 

El Govern referma el seu compromís amb la lluita contra la pobresa, una prioritat transversal de l’Executiu

La lluita contra la pobresa és una prioritat transversal del Govern, que avui ha dedicat bona part de la seva reunió setmanal a fer balanç de les mesures que duu a terme per acabar amb aquesta xacra. Amb un pressupost global de 981 milions d’euros i 172 actuacions, tots els departaments destinen part dels seus recursos a combatre aquesta xacra, amb actuacions que s’estructuren a partir de 5 grans eixos: pobresa i inclusió social en la infància i l’adolescència, cobertura de les necessitats bàsiques, ocupació, habitatge i àmbit relacional i comunitari.
 
La pobresa i la inclusió social en la infància i l’adolescència ha estat la línia d’acció prioritària del Govern, amb una assignació pressupostària de 258,9 milions d’euros. En aquest àmbit el Govern s’ha fixat l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu en situació o risc d’exclusió social, a través de polítiques educatives, socials i de salut inclusives que garanteixin la igualtat d’oportunitats.
 
Pel que fa a la cobertura de les necessitats bàsiques, el Govern ha destinat 458,3 milions a millorar les condicions de vida de les persones i famílies en situació de pobresa o exclusió social. Entre els objectius principals hi ha millorar la cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació de les persones i famílies que ho necessiten; reduir situacions d’exclusió social en l’àmbit de la salut amb accions que capacitin les persones amb problemes d’accés a productes o serveis sanitaris; impulsar un sistema de protecció davant de situacions de pobresa energètica, i millorar i ordenar el sistema d’ajuts, prestacions i serveis per a persones i famílies en situació o risc d’exclusió social.
 
Un altre objectiu prioritari del Govern passa per facilitar l’accés al mercat de treball a les persones més vulnerables per millorar la seva inclusió sociolaboral. Aquestes mesures, amb una assignació de 175,7 milions, se centren a millorar l’ocupabilitat dels joves amb baixa qualificació i les persones desocupades de llarga durada.
 
En matèria d’habitatge, el Govern dedica 60,9 milions per facilitar l’accés i el manteniment de la llar a les persones i famílies més vulnerables. Finalment, en l’àmbit relacional i comunitari, el conjunt de departaments de la Generalitat destina 26,9 milions d’euros a actuacions per potenciar les xarxes familiars, relacionals i comunitàries amb programes i accions preventives i d’atenció social que contribueixin a evitar situacions de pobresa i exclusió social.
 
Durant el 2014 les actuacions del Govern s’han ampliat i adaptat a les necessitats del moment, amb les mesures aprovades en la resolució del ple monogràfic que el Parlament de Catalunya va celebrar al març sobre la pobresa. Les actuacions inclouen, entre d’altres, mesures en matèria de salut, de joventut, de pobresa energètica, de transport públic o en l’àmbit d’ocupació, específicament per a persones amb discapacitat i beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció.
 
A banda del pressupost, el Departament de Benestar Social i Família ha destinat també 2,5 milions d’euros a la convocatòria extraordinària de subvencions dirigides a entitats per desenvolupar actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulnerabilitat social, especialment aquelles que tenen infants a càrrec. La convocatòria estableix dues línies bàsiques d’actuació. La primera té com a finalitat subvencionar les entitats que durant l’any 2014 proporcionin ajudes econòmiques a famílies adreçades a cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, higiene personal, vestimenta, medicaments o altres productes per promoure la millora o preservació de la salut i les despeses de manteniment bàsic de la llar. La segona va destinada a la prestació de serveis directes o indirectes a famílies en aquests mateixos àmbits d’actuació.
 
El Govern consolida la xarxa europea Natura 2000 amb l’aprovació de les zones d’especial conservació de la regió mediterrània

En l’àmbit de la defensa del territori, el Govern ha aprovat avui declarar 86 espais de la regió mediterrània catalana com a zones d'especial conservació (ZEC) i ha donat el vistiplau a l'instrument de gestió, que determina els objectius de conservació de les 53 espècies i els 73 hàbitats d’interès comunitari compresos en aquests espais.
 
En total, es tracta d’una superfície de gairebé 740.000 hectàrees. Les ZEC són espais protegits de la xarxa europea Natura 2000 destinats a conservar els hàbitats i les espècies de major rellevància presents a Europa, a excepció de les aus, la protecció de les quals es fa a través de les ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus). En total, a Catalunya hi ha 115 espais declarats com a ZEC, que sumen 1.022.427 hectàrees, aproximadament el 30% de la superfície del país.
 
Amb l’acord d’avui el Govern completa i finalitza l'aportació catalana a la formació de la xarxa europea Natura 2000, que té com a objectiu garantir la biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres al territori europeu.
 
El Govern reconeix els mèrits laborals de 12 persones i 4 empreses amb les medalles i plaques al treball President Macià 2014

Finalment, el Govern ha acordat avui concedir la Medalla al treball President Macià 2014 a 12 persones i la Placa al treball President Macià 2014 a 4 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Els guardons reconeixen treballadors i empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana. També són un reconeixement als treballadors i empreses que s'han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral. Els guardons es van crear l’any 1938 i són oberts a qualsevol persona o entitat.
 
Medalles al treball President Macià

Jaume Armengol Calvet (65 anys, Sant Feliu de Llobregat): Ha estat cap comercial de les Caves Marqués de Monistrol i les Bodegues Pere Rovira, gerent de Copral i cap comercial de Masia Vallformosa. Des de 2005 treballa com a cap territorial a Caves Juvé y Camps. És membre de la Junta Directiva de la Confraria del Cava Sant Sadurní des de 1993.
Enric Barceló Duran (76 anys, Barcelona): Propietari de l’empresa Aviram Barceló Mestre, que compta amb diverses parades als mercats de l’Estrella, de Lesseps, de la Guineueta i de Sant Martí. Va fundar el Gremi de Comerciants d’Aviram, Ous i Caça de Barcelona, que presideix des de fa gairebé 30 anys. Ha estat president de la Federació de Comerciants i Industrials de Gràcia i vicepresident de PIMEC Comerç. 
Jordi Bonet Armengol (89 anys, Barcelona): Ha estat durant 28 anys l’arquitecte coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família, on va exercir com a arquitecte emèrit, continuador de l’obra de Gaudí, durant 2 anys més. Entre el 1981 i el 1984 va ser director general del Patrimoni Cultural i Artístic de la Generalitat de Catalunya. Reconegut mundialment per la seva tasca, continua treballant als seus 89 anys i té obres en tots els territoris de Catalunya.
Xavier Crespan Echegoyen (pòstum, Barcelona): Va ser docent i inspector de Treball i Seguretat Social. Adscrit a les inspeccions provincials de Girona i de Barcelona, on va ser coordinador de zona i cap d'equip el 1985, quan es va crear aquesta categoria. Va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona i al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Fundador, president i membre de la Unió Progressista d'Inspectors de Treball.
Manuel Gallardo Méndez (72 anys, Écija): La seva trajectòria professional ha estat vinculada al món sindical, a través de la UGT de Catalunya, i a l’empresa Seat. El 1998 arriba a la Federació del Metall, Construcció i Afins d’UGT de Catalunya escollit com a secretari general. Intervé en la negociació de diferents expedients de regulació d’ocupació d’empreses com ara Seat, Lear, Miniwatt (Phillips), i en la negociació del conveni col·lectiu de Nissan 2006-2011.  
Salvador Alapont Masats (87 anys, Manresa): El 1988 funda Bode-Masats S.A., dedicada a la fabricació de portes d’alumini per a autobusos i autocars, i esdevé el 1993 primer proveïdor de fabricació d’equips elèctrics per a portes d’autocar i minibus.  
Alexandre Juanola Ribera (70 anys, Besalú): Amb una trajectòria professional centrada en el sector de l’automoció i el transport, el 1988 s’incorpora com a gerent a l’empresa TEISA de Girona. És president de la Federació Empresarial Catalana d’auto transport de Viatgers i fins al mes de març ha estat president de l’Associació de Transport Girona ASETRANS.  
Joan Llurba Vicens (81 anys, Agramunt): Especialitzat en el sector de les arts gràfiques, destaca per la seva trajectòria emprenedora. Després de viure 8 anys a Cuba, el 1960, regenta l’empresa del seu pare, GRUPO CONSIT, que en poc anys es converteix en un referent en l’elaboració de sacs de paper i bosses de plàstic. Fundada fa 57 anys, la firma és a dia d’avui un referent en el sector de les arts gràfiques.
Roser Trepat Minguell (69 anys, Tàrrega): Vinculada al món de l’ensenyament i de la música, ha estat una de les impulsores de la creació de l’Escola Municipal de Música de Cervera (1980), on treballa com a gerent i coordinadora d’activitats musicals. L’any 1999 va ser nomenada cap del departament musical i gerent del Cor i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, càrrec que ha exercit fins al mes de juliol de 2012. També ha impulsat l’Associació d’Amics de la Música.   
Rafael Domènech Jordà (66 anys, Falset):  Format en el món de l’hoteleria, comença a treballar a l’Hostal Sport, negoci familiar amb més de 90 anys d’història. L’hotel-hostal contribueix a promoure la cultura del vi i de l’enoturisme al Priorat a través de l’organització de conferències enoturístiques.
Teresa Fortuny Solà (69 anys, Tarragona): Fins al 2004 ha estat secretària general de CCOO al Baix Camp. Actualment continua participant a la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, així com a la Secretaria de la Dona i a la Comissió de Moviments Socials de CCOO de Tarragona.  
Agustí Castells Casanova (74 anys, Tortosa): El 1979 funda la cooperativa de consum de Deltebre i el 1987 és escollit president de la cambra arrossera de la Cava, des d'on impulsa diverses actuacions que culminen amb la fusió de les 4 cooperatives del sector de l’arròs. Un procés que dóna com a resultat la creació de la cooperativa d'Arrossaires del Delta de I'Ebre, que ha presidit fins aI 2008.   

Plaques al treball President Macià

Fundació Catalana Síndrome de Down (Barcelona): S’atorga el guardó a la Fundació Catalana Síndrome de Down en la categoria d’igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
SEAT per l’escola d’aprenents (Barcelona): S’atorga el guardó a Seat per l’escola d’aprenents en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial.
Cadí Stat. Cooperativa Cat. Ltda (La Seu d’Urgell): S’atorga el guardó a Cadí Stat. Cooperativa en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat.
Planafil, SA (Casserres): S’atorga el guardó Planafil, SA, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat.

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de la roda de premsa del Govern

3  

Fitxers adjunts

Fotografia reunió Consell Executiu (Rubén Moreno)

Fotografia reunió Consell Executiu (Rubén Moreno)
JPG | 2545

Fotografia roda premsa (Rubén Moreno)

Fotografia roda premsa (Rubén Moreno)
JPG | 1043

Acords del Govern

Acords del Govern
PDF | 1316