Rdp Govern

El Govern deroga per decret llei l'excepció que permet obrir nous equipaments comercials fora dels nuclis urbans

query_builder   23 desembre 2014 16:09

El Govern deroga per decret llei l'excepció que permet obrir nous equipaments comercials fora dels nuclis urbans

  • El decret llei apel·la a “raons imperioses d’interès general”, ja que a la pràctica aquesta excepció “ha provocat greus conseqüències en el model comercial català” en la mesura que propicia l’aparició d’àrees comercials perifèriques fora de les ciutats en perjudici de la cohesió social i la diversitat d’usos
  • El Govern reforça la seva presència exterior amb la creació de les delegacions d'Itàlia i Àustria i la incorporació d’un Representant Permanent davant la UE
  • El Govern aprova la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2014 amb la mateixa disponibilitat de despesa
  • El conseller avança que el govern buscarà solucions jurídiques i el proper dimarts prendrà  decisions “per fer possible” el restabliment de la paga extraordinària als funcionaris pel 2015
  • Homs adverteix que “s’equivoquen de ple aquells que pensen que presentant querelles pararan el procés obert a Catalunya. Aquesta és una visió miop dels instigadors d’aquetes querelles”
 
Francesc Homs
.
El Govern ha aprovat avui el decret llei que deroga l’excepció de contigüitat que permetia obrir nous equipaments comercials fora dels nuclis urbans a Catalunya “amb l’objectiu de protegir el model d’urbanisme comercial, basant en l’ocupació i la utilització racional del territori”, segons ha explicat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Homs ha explicat que fins ara, l’excepció contemplava la instal·lació de nous establiments comercials de forma excepcional fora dels nuclis urbans per contigüitat amb la Trama Urbana Consolidada (TUC). El decret llei apel·la a “raons imperioses d’interès general”, en considerar que l’aplicació pràctica d’aquesta excepció “ha provocat greus conseqüències en el model comercial català”, en la mesura que propicia l’aparició d’àrees comercials perifèriques fora de les ciutats en perjudici de la cohesió social i la diversitat d’usos.
 
El mes de febrer passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que ajornava l’aplicació de l’excepció de contigüitat mitjançant una disposició transitòria. Com a resposta, l’Executiu espanyol va presentar un nou recurs d’inconstitucionalitat davant del TC que, amb la seva admissió a tràmit, va quedar en suspens el mes de novembre, cosa que feia novament aplicable l’esmentada excepció de contigüitat.
 
Davant d’aquesta situació, el Consell Executiu ha aprovat el decret llei derogatori en exercici de les competències en matèria de comerç reconegudes a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i d’acord amb la Directiva europea 2006/123/CE, relativa als serveis del mercat interior i amb la normativa estatal d’adaptació. L’objectiu és donar coherència al model d’urbanisme comercial i a la utilització racional del territori, requisits indispensables per protegir la cohesió social, amb un desenvolupament sostenible i impedint la proliferació d’establiments comercials perifèrics al territori amb incidència directa en la mobilitat.
 
La mesura s’emmarca “en el compromís del Govern de defensar, amb tots els instruments al seu abast, el model comercial i la normativa catalana en matèria de comerç”. A banda de les diferents accions judicials, el 15 de desembre passat, el Govern i les  principals associacions de comerciants, sindicats, entitats municipalistes i altres operadors del sector, van lliurar a la presidenta del Parlament de Catalunya la Declaració del comerç català en defensa del model propi del país”, que formalitza el pacte social i sectorial per refermar i reivindicar la vigència del model comercial català.
 
El Govern reforça la seva presència exterior
 
El  Govern també ha aprovat els decrets de creació de dues noves delegacions a Itàlia i Àustria i la incorporació d’un Representant Permanent davant la Unió Europea. “La creació d’aquesta nova figura permet que la representació de Catalunya davant la UE tingui la força i el mandat polítics que demanden les prioritats actuals i futures del Govern”. I és que “resulta vital” per als interessos de la ciutadania que la veu de Catalunya s’escolti i sigui tinguda en compte, “atès que les decisions que es prenen a la UE són essencials en moltes de les competències de la Generalitat
 
Les noves delegacions, amb seu a Roma i Viena, responen al compromís del Govern de “consolidar la projecció exterior de Catalunya i d'impulsar la participació de Catalunya als organismes internacionals” que recull el Pla de Govern. Representaran el Govern davant dels executius d’Itàlia i Àustria i altres governs descentralitzats, assumiran la interlocució directa amb els països de l’Europa central i de l'est i promouran i coordinaran la col·laboració de la Generalitat amb els organismes internacionals amb seu en aquests països
 
 
Querella pel 9N
 
En relació a la querella admesa a tràmit pel TSJC contra el president Artur Mas, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament per la seva actuació en el procés participatiu del 9 de novembre,  el conseller de la Presidència ha alertat que “que en un context democràtic es posin querelles per posar urnes no té antecedents en cap país del nostre entorn” i això denota “una cultura democràtica escassa” per part del Govern espanyol.
 
Homs ha subratllat que el debat “és molt poc jurídic i molt polític” i ha denunciat que “hi ha qui pressiona” per què es posin aquestes querelles, en referencia al Govern espanyol que és qui les ha impulsat. “Si algú pensa que presentant querelles pararan el procés obert a Catalunya s’equivoquen de ple. Aquesta és una visió miop dels instigadors d’aquetes querelles” ha advertit.
 
Francesc Homs considera que la querella no és un atac personal al president Artur  Mas sinó “la reacció de la desesperació” i això “és una mala manera de fer política” que provoca “estupefacció en la comunitat internacional i la incomprensió de qualsevol observador extern”, ha reblat.
 
El conseller ha confirmat que els serveis jurídics de la Generalitat faran la coordinació de la defensa, atès que les querelles tenen una dimensió que afecta la institució i “la institució s’hi sent solidaria”.
 
Homs ha agraït en nom del president, de la vicepresidenta i la consellera Rigau totes les mostres de solidaritat rebudes per part de la societat catalana, així com totes les actuacions de suport endegades per la ANC que posen de relleu que el “tarannà del nostre país és sentir-se solidari i reaccionar solidàriament quan el que esta en joc és la democràcia”.
 
Homs també ha qualificat de  “plantejament antidemocràtic” no voler reconèixer com interlocutors aquells que han estat elegits ciutadans amb el seu vot. S’ha mostrat “perplex” per aquest posicionament que “només es pot fer des de la superioritat moral”. Ho ha dit en ser preguntat per les declaracions de Pablo Iglesias on afirmava que no considerava Artur Mas un actor polític vàlid per parlar de sobirania.
 
 
Pròrroga pressupostaria
 
El portaveu també ha informat que el Govern ha aprovat el decret de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2014, que estarà vigent fins a l’aprovació dels comptes per al 2015. Aquesta és un  “mecanisme tècnic” atès que el Govern va presentar el Projecte de llei de pressupostos al Parlament el 2 de desembre passat, els comptes no podran ser aprovats abans de l’1 de gener de 2015.
 
El conseller també ha avançat que el proper dimarts, “d’acord a la voluntat expressada reiteradament pel Govern” es prendran decisions relatives al marc jurídic que es pugui aplicar per tal que, en aquest context de prorroga, es pugui restablir la paga extraordinària als funcionaris i restablir la situació respecte al personal interí.
 
 
Altres acords de Govern
 
El Govern ha aprovat l’adquisició, a través d’Avançsa, dels actius de l’empresa Promocions Turístiques de la Vall SA, que gestiona l’estació de muntanya i esquí Boí-Taüll. L’operació te com objectiu “mantenir l’activitat a les instal·lacions, ubicades a l’Alta Ribagorça, i mantenir la totalitat dels llocs de treball”  
 
També ha acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra el Reial decret llei pel qual el Govern espanyol acorda repercutir en la tarifa del gas els 1.350 milions d’indemnització a l’empresa ACS per la suspensió del projecte Castor, “una decisió que no entén ningú”.
 
Entre als acords d’avui també destaca la creació de la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública, un òrgan col·legiat que incorpora diversos Departaments i adscrit al departament de la  presidència, que s’encarregarà de definir i coordinar les estratègies dels diferents departaments i òrgans de la Generalitat en aquesta matèria.
 
Es un decret que s’aprova “tot just una setmana després de l’aprovació al Parlament de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern”, per tal de poder posa en marxa tots els tràmits que permetran desenvolupar la norma amb plenitud, un cop entri en vigor, d’aquí a 6 mesos. Les funcions principals de la Comissió interdepartamental seran aprovar les estratègies en matèria de transparència i accés a la informació pública, coordinar la seva aplicació en el marc de l’Administració de la Generalitat i vetllar per la implementació i el desenvolupament de la normativa. La Comissió garantirà la coordinació necessària entre els diferents òrgans i departaments en aquest àmbit.
 
Finalment el Govern ha aprovat el nomenament de la Directora general de Pesca i Afers Maritims, Àngela Seira Sanmartín

1  

Imatges

Fotografia reunió Consell Executiu

Fotografia reunió Consell Executiu 609

1  

Vídeos

Roda premsa íntegra

2  

Fitxers adjunts

Foto de la roda de premsa de Govern

Foto de la roda de premsa de Govern
JPG | 525

Acords del Govern

Acords del Govern
PDF | 122