Roda de premsa

El Govern aprova el projecte de llei per regular el procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l'estranger

query_builder   16 octubre 2018 16:04

El Govern aprova el projecte de llei per regular el procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l'estranger

  • L’objectiu de la norma és garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial
  • El Govern se sent “interpel·lat” per les crides a la unitat de Sànchez i Cuixart: “Tenim el compromís ferm de fer-nos més forts”, assegura la portaveu Artadi
  • L’Executiu també aprova l’increment retributiu de l’1,95% dels treballadors i treballadores públics
Ruben Moreno
El Govern ha ratificat avui el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial.

“Es tracta d’una segona aprovació. Si no fos per l’aplicació del 155 aquesta llei estaria vigent”, ha recordat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. “Emprenem el camí interromput per la força de l’Estat amb la intenció de millor servir el dret a vot dels residents a l’exterior”, ha assegurat.
 
Maragall també ha explicat que el Govern reprèn el projecte de llei amb les mateixes condicions que l’anterior i amb la voluntat de “millorar les taxes de participació efectives, amb un mecanisme segur i exigent des del punt de vista tecnològic,  jurídicament blindat” que “garanteix la confidencialitat i la privacitat”.
 
El sistema previst de vot electrònic, que és molt similar al de vot tradicional però incorpora els avantatges de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit electoral, s’aplicarà a les eleccions al Parlament de Catalunya i a altres processos electorals i instruments de consulta popular sota l’àmbit competencial de la Generalitat.  
 
El procediment contemplat a l’avantprojecte de llei es dirigeix als catalans i catalanes residents a l’estranger inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA), el qual està gestionat per l’Oficina del Cens Electoral (OCE). Amb l’objectiu d’habilitar la plataforma de votació electrònica per internet, l’OCE posarà a disposició de l’òrgan competent en matèria electoral les dades relatives als electors catalans residents a l’estranger.
 
Per verificar si l’elector té dret de vot i evitar que persones que no es troben inscrites al CERA puguin votar a través de la plataforma electrònica, l’elector rebrà les credencials necessàries a la seva adreça electrònica i al dispositiu mòbil. Un cop hagi accedit a la plataforma, podrà votar la candidatura escollida o en blanc. En el moment d’exercir el vot, haurà d’adjuntar el fitxer de la imatge d’un document d’identificació. El vot emès es dipositarà en una urna electrònica i la seva integritat es garantirà amb el segell electrònic. Totes les fases del procés de votació per mitjans electrònics seran xifrades. El vot emès també es transmetrà i s’emmagatzemarà de forma xifrada fins al dia de l’escrutini.
 
Una comissió formada per experts en administració electrònica, TIC i ciberseguretat, així com membres del Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i les associacions dels ens locals farà un seguiment dels processos en què s’hagi aplicat el vot electrònic i custodiarà les claus de seguretat per a l’obertura de l’urna electrònica fins a la seva entrega a la Mesa electoral competent.  
L’avantprojecte de llei també preveu que els procediments de votació electrònica siguin auditats de forma externa i independent per garantir-ne la seguretat i el correcte funcionament. 

El Govern se sent “interpel·lat” per les crides a la unitat de Sànchez i Cuixart: “Tenim el compromís ferm de fer-nos més forts”, assegura la portaveu Artadi
 
Quan es compleix un any de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha denunciat que tot i el canvi de Govern a Espanya “la repressió i la injustícia continuen”.

“Estan sent castigats per reprimir un moviment polític basat en la democràcia i el pacifisme. No ho diem només nosaltres, ho diuen també catedràtics, juristes, ahir ho deia Amnistia Internacional, avui l’expresident del Suprem. No hi ha delicte, són innocents i haurien d’estar entre tots nosaltres. Veiem com a Espanya canvien els governs però segueix la repressió i la persecució per idees polítiques. Que no es busca la justícia, només es busca la revenja contra els líders i també contra tot el moviment independentista. La nostra condemna més absoluta i el suport màxim a ells, les seves famílies i els seus amics”, ha manifestat.
 
Així mateix, Artadi també ha afirmat que el Govern subscriu i se sent “interpel·lat” per les crides a la unitat de les forces independentistes realitzades pels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural.
“Creiem que és indispensable que existeixi una unitat estratègica, i exemple d’això són els acords que s’han presentat avui a la mesa del Parlament, la feina que fem cada dia els membres del Govern, una unitat que no competeix només JxC o ERC, sinó també tot el moviment independentista”, ha valorat Artadi.
 
Artadi ha atribuït les divergències entre els partits sobiranistes a les dificultats de desenvolupar amb normalitat l’activitat parlamentària sota la pressió policial i judicial: “La repressió busca el conflicte i les desavinences entre nosaltres. Cadascú gestiona com pot la repressió, però hi ha el compromís ferm tant a nivell de partits, com de grups parlamentaris i del Govern de fer-nos més forts, seguint les paraules de Cuixart que junts som més forts”, ha afirmat.
 
Pel que fa a la decisió del Govern espanyol de recórrer al Tribunal Constitucional la resolució del Parlament en què es reprovava la Casa Reial, la portaveu Artadi ha lamentat que l’Executiu de Pedro Sánchez “no és gaire diferent” al de Mariano Rajoy i ha defensat la legitimitat i el dret de la Cambra catalana a aprovar posicionaments polítics: 
 
“El Parlament l’escull la gent i representa la voluntat popular, el rei no. Hi ha d’haver mecanismes a través dels quals la societat expressi la seva opinió sobre la Casa Reial. L’opinió i la valoració de la institució de la monarquia està sota mínims, és la institució menys valorada, i el que fa el Govern espanyol no ajuda, i tampoc les notícies sobre les intromissions de la Casa Reial en els moviments de seus socials d’empreses a Catalunya. No fan cap favor a la imatge del rei”, ha considerat Artadi.
 
Increment retributiu de l’1,95% dels treballadors i treballadores públics
 
El Govern també ha aprovat avui un decret llei per fer efectiu l’increment de l’1,95% de la massa salarial del personal de la Generalitat de Catalunya, que es va acordar amb els sindicats majoritaris de la funció pública, CCOO i UGT, en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat (MEPAG).
 
La proposta del Govern, acceptada pels sindicats, eleva fins al màxim permès l’increment retributiu als treballadors de la Generalitat. En concret, s’aplicarà l’increment màxim de l’1,75% autoritzat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat més un 0,20% addicional.  
 
Aquest increment de l’1,95% suposa una despesa total de gairebé 226 milions d’euros. A partir del mes d’octubre, els treballadors i treballadores públics ja percebran a la nòmina l’increment salarial de l’1,75%. La Generalitat abonarà tots els endarreriments abans de final d’any.

100% de la retribució en cas de baixa laboral
 
En la línia de la recuperació de drets i condicions de treball dels servidors públics, el decret llei aprovat avui també inclou la mesura per la qual el personal de la Generalitat percebrà el 100% de les retribucions des del primer dia per incapacitat temporal. Això vol dir que cobraran el 100% del sou en cas d’estar de baixa, en tots els supòsits i des del primer dia, retornant així a la situació del 2012, abans de l’aplicació de la llei estatal de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. 

Vuit milions d’euros a grans infraestructures científiques i tecnològiques catalanes
 
El Govern ha acordat l’atorgament de subvencions per import de 7.800.591,50 euros corresponents al Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER) per a la potenciació de grans infraestructures científiques i tecnològiques, en el marc de la convocatòria d’actuacions cofinançades pel programa FEDER Catalunya 2014-2020.
 
L’acord aprovat per l’Executiu català autoritza el Departament d’Empresa i Coneixement, per mitjà de la Secretaria d’Universitats i Recerca, a atorgar subvencions excloses de concurrència pública al Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i a la Fundació Centre de Regulació Genòmica (CNAG-CRG).  
 
El CELLS rebrà un total de 4.824.556 euros en concepte de quatre subvencions destinades a la millora de la fiabilitat dels transmissors de radiofreqüència al Sincrotró ALBA (1.027.556 euros d’ajut FEDER); equips estàndard per als sistemes de buit dels acceleradors i línies de llum (930.500 euros); equips estàndard per als sistemes electrònics i de cablejat (733.000 euros), i la nova línia de llum BL20-LOREA del sincrotró (2.133.500 euros). Per la seva part, el CNAG-CRG és objecte de dues subvencions FEDER per import de 2.976.034,50 euros destinades a l’ampliació de la capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades massives de genòmica (1.467.750 euros) i a l’adquisició de grans equipaments de laboratori per a la implementació de noves aplicacions genòmiques (1.508.284,50 euros).
 
Creació dels ensenyaments d’arts escèniques i el títol propi de tècnic superior en tècniques de direcció coral
 
El Govern ha aprovat avui, a proposta del Departament d’Ensenyament, el decret pel qual es creen els ensenyaments d’arts escèniques i el títol de la Generalitat de tècnic superior en tècniques de direcció coral, del qual se n’estableix el currículum. Aquests nous ensenyaments comprendran les titulacions del sector escènic, com les relacionades amb el circ o l’actuació teatral, que fins ara no estaven específicament contemplades en la formació professional ni amb prou rellevància en els ensenyaments artístics. També inclouran el nou títol propi que es crea per cobrir la necessitat de formació existent en el sector escènic.
 
Els nous ensenyaments donen, doncs, resposta a les diverses manifestacions artístiques que tenen com a comú denominador la pertinença a les arts escèniques, que fins ara no disposaven de família professional pròpia. En els ensenyaments d’arts escèniques s’hi inclouran els títols propis ja creats per la Generalitat en l’àmbit del circ i de l’actuació teatral- els de tècnic d’animació en circ, tècnic superior en tècniques d’actuació teatral i tècnic superior en arts del circ- i el nou especialitzat en tècniques de direcció coral.

Comissió per a l’estudi dels efectes de la qualitat de l’aire i les immissions acústiques i electromagnètiques
 
El Govern ha aprovat avui la creació de la Comissió per a l’estudi dels efectes de la qualitat de l’aire i les immissions acústiques i electromagnètiques sobre la salut i el medi ambient a Catalunya. Adscrit a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, el nou òrgan estarà integrat per 14 vocalies permanents, amb representants de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, de l’AMB, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de l’Agència de Residus de Catalunya, de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Generalitat, en matèria de contaminació atmosfèrica, salut, indústria i energia.
 
L’òrgan neix amb l’objectiu d’aprofundir en els efectes que puguin tenir en la salut i el medi ambient les immissions acústiques, electromagnètiques i la qualitat de l’aire derivada dels contaminants químics, especialment d’aquells compostos sobre els quals no hi ha una regulació a nivell europeu, estatal o autonòmic.
Respon a la voluntat de diferents secretaries, organismes i entitats afectades per la matèria de posar en comú l’anàlisi dels possibles efectes sobre la salut, promoure nous estudis, si s’escau, i fer-ne difusió, per conscienciar la població de la importància, entre d’altres aspectes, de millorar la qualitat de l’aire per gaudir d’una bona qualitat de vida.

Comissió interdepartamental per a la prevenció i lluita contra la malaltia de la pesta porcina africana
 
El Govern de la Generalitat ha aprovat la creació d’una comissió interdepartamental per coordinar els diferents departaments per a la prevenció de l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya.
 
La Comissió Interdepartamental serà presidida pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que és el departament competent en matèria de ramaderia i comptarà també amb representants de les unitats directives competents en les matèries de ramaderia, activitats cinegètiques i agents rurals. També hi haurà representants dels departaments d’Interior (Mossos d’Esquadra), Salut (control sanitari dels productes), Territori i Sostenibilitat (infraestructures de mobilitat, polítiques ambientals i biodiversitat, residus), Acció Exterior, Economia, i Presidència.
Segons els temes a tractar, la Comissió pot convidar persones d’altres departaments de l’Administració de la Generalitat, altres administracions públiques i organismes científics.
 
Aquest òrgan serà el responsable d’aprovar les mesures pertinents per a la implantació dels plans de contingència contra la malaltia de la pesta porcina africana, establir criteris i marcar pautes per a la intervenció operativa de les unitats implicades en la prevenció i lluita contra la pesta porcina africana.
Així mateix, haurà de seguir l’evolució de la situació epidemiològica de la malaltia de la pesta porcina africana a partir de les dades obtingudes per les diferents unitats competents en les tasques de control i vigilància.
 
La Comissió es reunirà, com a mínim, una vegada a l’any en convocatòria ordinària, i en convocatòria extraordinària quan la presidència ho consideri necessari en funció de la situació epidemiològica. Aquest òrgan es mantindrà mentre concorrin les circumstàncies que fan necessària la seva creació.

Controls severs en la importació de garrins
 
En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ja ha posat en marxa una primera mesura per prevenir aquesta malaltia, que consisteix en el reforç del control de les entrades de porcí provinents d’altres estats membres de la Unió Europea i també de països tercers. Des de principis d’octubre, només s’autoritzaran permisos d’entrada de garrins (PEG) procedents d’altres països de la UE en aquelles explotacions ramaderes que disposin d’una puntuació mínima de 65 punts a l’última enquesta de bioseguretat. En aquestes explotacions amb puntuació igual o superior a 65 punts, prèviament a l’autorització del PEG, els serveis veterinaris oficials supervisaran els elements bàsics de bioseguretat per garantir que compleixen amb la normativa vigent. En cas contrari, no s’autoritzarà l’entrada d’animals.
 
Els ramaders autoritzats per introduir animals procedents de la UE hauran de posar-se en contacte amb els veterinaris de l’oficina comarcal i de l’agrupació de defensa sanitària (ADS) corresponent, per informar de la data i hora d’arribada dels animals per tal que es facin els controls documentals i d’identificació. També s’haurà de fer una presa de mostres, que s’haurà de repetir en un termini de 8 a 10 dies.
 
Des del Departament es vol insistir en la responsabilitat del sector i dels ramaders per tal de garantir els més alts nivells de bioseguretat en les instal·lacions de les granges i en els procediments de treball i de transport.

Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica i el seu consell assessor
 
El Govern ha aprovat el decret que regula la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica i el seu consell assessor, destinats a controlar, avaluar i simplificar els tràmits administratius que afecten l’activitat econòmica, evitar-ne les possibles contradiccions i identificar millores a introduir en la intervenció administrativa. La creació de la Comissió i del Consell Assessor estava inclosa en la Llei 16/2015, de simplificació administrativa.
 
La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica serà l’òrgan en què la Generalitat i les administracions locals seguiran i avaluaran la implantació de les mesures establertes en la Llei de Simplificació Administrativa, i en què es fixaran mecanismes de col·laboració entre elles. D’aquesta manera, la Comissió servirà per unificar criteris en l’aplicació de les normes o en l’execució d’actes administratius i, d’aquesta manera, incrementar la seguretat jurídica per als operadors econòmics. Així, l’actuació de la Comissió i del seu consell assessor ha de contribuir a facilitar l’accés i l’exercici de les activitats econòmiques i també a una gestió més eficient dels recursos de les administracions públiques.
 
La Comissió estarà formada per deu representants de la Generalitat, un dels quals en serà el president, i deu representants de l’Administració local, un dels quals en serà el vicepresident.
Per la seva banda, el consell assessor serà un òrgan independent que haurà de formular propostes a la Comissió en àmbits com la identificació de disposicions o actes de les administracions que obstaculitzin l’activitat econòmica, traslladar propostes d’actuació per a una intervenció més eficaç de l’Administració en l’economia, o realitzar estudis sobre aspectes que aprofundeixin en la simplificació administrativa, entre d’altres. 
 
El consell assessor estarà format per sis representants de les organitzacions empresarials, sis representants de les cambres de comerç, sis representants de les organitzacions sindicals i sis representants dels col·legis professionals. 

El Govern rep l’informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària sobre les conseqüències de la supressió del canvi horari
 
El Govern ha rebut l’informe del Consell Assessor per a la Reforma Horària en el qual s’analitzen les conseqüències de la supressió del canvi horari i es planteja la necessitat de debatre el retorn al fus horari de Greenwich, en comptes del fus actual de Berlín.
 
L’Executiu va encarregar aquest informe el passat 12 de setembre, després de la decisió anunciada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, un cop valorats els resultats d’una enquesta pública realitzada als seus 28 estats membres entre el 4 de juliol i el 16 d’agost. L’Executiu considerava necessari conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els diferents àmbits cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el més adequat per al nostre país.

Dictamen del Consell
 
El Consell Assessor per a la Reforma Horària dona suport a l’eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i recomana el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. El text posa de manifest que Catalunya pateix una desorganització horària fruit de diferents elements, entre els quals cal remarcar la decisió de situar Espanya en el fus horari GMT+1 l’any 1940, la qual cosa va generar una distorsió respecte de l’horari solar. La diferència entre l’hora oficial i l’hora solar es veu agreujada amb el canvi d’horari de primavera, que afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes perjudicials en la salut, com ara alteracions del son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars.
 
D’altra banda, no hi ha dades disponibles que acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi.
 
Un cop justificada la conveniència de mantenir sempre el mateix horari, l’informe analitza quin és el més beneficiós per a la població. L’horari d’estiu, GMT+2, presenta com a principal problema la manca de llum al matí durant els mesos d’hivern, ja que no es fa clar fins a les 9.15 h. Més llum al vespre i poca al matí, pot produir més alteracions del son, més discrepància horària -especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit- i privació de son. En el cas dels nens i adolescents, aquest horari no quadra amb els horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. 
 
Per aquest motiu, els experts conclouen que l’horari d’hivern és el que s’ajusta més a les hores d’activitat de la població, atenent sobretot les jornades laborals i els horaris escolars actuals.

Fus horari: Londres o Berlín?
 
L’informe també aborda el debat d’adoptar el fus horari de països com el Regne Unit, Irlanda o Portugal, el GMT0, o de mantenir el fus horari actual, el GMT+1, adoptat pel règim franquista per alinear-se amb l’Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també se situen en l’horari de Berlín, i la competència sobre el fus horari d’adscripció correspon a cada estat. Per aquest motiu, el Consell Assessor considera que aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea en la qual hi participin aquests països.
 
Així mateix, segons adverteix l’informe, les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de prendre-ho en consideració.

El Govern fa balanç de la campanya d’incendis 2018
 
El Govern ha fet balanç de la campanya d’incendis 2018. La campanya forestal d’enguany ha estat la millor campanya d’incendis dels últims quinze anys, que ha tancat amb 115,72 hectàrees forestals cremades, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Tot i això, la Generalitat fa una crida a no abaixar la guàrdia i continuar amatents al risc d’incendi forestal.
 
Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, aquest passat estiu es pot qualificar de càlid a la major part de Catalunya. Només va haver-hi algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana va resultar propera a la mitjana climàtica. A més, la precipitació va presentar una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i àrees seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Així mateix, les precipitacions continuades des de la primavera van ser un coixí important per evitar l’inici i la propagació dels incendis.
 
Tot i l’excepcionalitat de la campanya pel que fa a la meteorologia, durant el període de campanya forestal, els Bombers de la Generalitat van treballar en 1.761 incendis de vegetació (un 60% menys que l’any passat, quan se’n van atendre 2.819).
 
Així, les bones condicions meteorològiques, les accions dutes a terme en l’àmbit de la prevenció operativa, i la tàctica i la gestió dels incendis forestals dels Bombers de la Generalitat han sumat perquè la valoració de la Campanya Forestal sigui positiva.
 
 
Any 2017
Any 2018
 
Total 2017
IV agrícola
IV forestal
IV urbana
Total 2018
IV agrícola
IV forestal
IV urbana
Juny (a partir del 15)
1.181
281
168
732
723
148
92
483
Juliol
787
278
197
312
535
202
116
217
Agost
636
194
203
239
397
134
125
138
Setembre (fins al 15)
215
82
40
93
106
37
34
35
TOTAL
2.819
835
608
1376
1.761
521
367
873
 
Declaració com a bé cultural d’interès nacional del nucli antic de Cervià de Ter
 
Finalment, el Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional el nucli antic de Cervià de Ter (Gironès), en la categoria de Conjunt Històric, i delimitar el seu entorn de protecció.
 
Cervià de Ter és una població formada per un nucli antic, d’origen medieval, que va sorgir a partir de l’antic castell i que al llarg del temps es va anar estenent cap a la plana que rega el riu Ter. El conjunt destaca per l’harmonia i la continuïtat de la traça dels seus carrers, illes, places i edificis. Per les seves característiques morfològiques, urbanístiques, arquitectòniques, constructives i històriques, Cervià de Ter conserva la configuració de l’urbanisme dels nuclis medievals catalans i dels creixements tipus dels segles XVII i XVIII.
 
El conjunt delimitat conté tots els edificis històrics aglutinats al voltant del castell, essent aquests essencialment de l’època medieval i dels segles XVIII i XIX. Aquests edificis, la trama que els acompanya i la formalització dels espais públics i privats, expliquen l’evolució de Cervià de Ter al llarg de nou-cents anys. Han arribat als nostres dies en un bon estat de conservació, de manera que, tot i haver sofert algunes trasformacions, permeten fer una lectura clara de la història del municipi.
 

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 89

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 1104

2  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 493

PDF Informe reforma horària

PDF Informe reforma horària
PDF | 381