Roda de premsa

El Govern presenta l'estratègia de connectivitat del país amb la voluntat de fer arribar la fibra òptica al conjunt dels municipis el 2023

query_builder   15 gener 2019 15:14

El Govern presenta l'estratègia de connectivitat del país amb la voluntat de fer arribar la fibra òptica al conjunt dels municipis el 2023

Roda de premsa
 
  • L’estratègia preveu acabar el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica per connectar totes les capitals de comarca el 2020 i tots els municipis de més de 50 habitants, el 2023
  • El Govern proposarà aquest dijous a l’Executiu de Pedro Sánchez una taula de negociació amb mediadors per abordar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya
  • L’Executiu també aprova la pròrroga de l’Acord Marc de Cooperació Transfronterera entre la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals
 
El Govern ha analitzat l’estratègia de connectivitat per fer de Catalunya un país digital cohesionat socialment i territorialment. L’estratègia està detallada a l’informe ‘Catalunya Digital: Un territori cohesionat amb infraestructures digitals i ciutats intel·ligents’, que vol fer de la connectivitat un instrument al servei del progrés de tots els municipis catalans. 
 
“La voluntat del Govern és connectar a la xarxa de fibra òptica pública totes les capitals de comarca el 2020 i disposar de presència a tots els nuclis de més de 50 habitants el 2023”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió del l’Executiu.
 
Per fer-ho realitat, el Departament de Polítiques Digitals està completant el desplegament de fibra a través del projecte de Xarxa Oberta de Catalunya (XOC). Per completar el desplegament caldrà estendre 4.160 km més de xarxa addicional en els propers tres anys. Aquest desplegament neix  en el marc del Pacte Nacional per a la Societat Digital signat pel Govern, les diputacions, el món local, i aprovat pel Parlament de Catalunya, el qual també dona resposta a les propostes recollides en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria que dona una resposta de país als grans reptes que planteja la revolució digital.
 
Amb aquest informe, presentat pel departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, el Govern es compromet a impulsar la connectivitat a tots els municipis de Catalunya com un nou dret social i econòmic del segle XXI, i com l’element fonamental sobre el qual es construeix la societat digital. L’Executiu català es dota, així, d’una estratègia que garanteixi la igualtat d’oportunitats a tota la ciutadania i a tots els municipis en la nova era digital.
 
 
Fins avui s’ha desplegat ja 4.500 quilòmetres de fibra òptica de la Generalitat que arriben a 254 municipis i 29 capitals de comarca. Per completar el desplegament caldrà una acció concertada amb el món local (diputacions, consells comarcals i ajuntaments) per desplegar 4.160 quilòmetres de xarxa addicionals.
 
L’informe fa una radiografia de l’estat de les infraestructures digitals al nostre país i planteja els quatre grans eixos de mesures que cal impulsar per assolir la plena connectivitat al territori català:
 
  • Continuar amb el desplegament de la xarxa pública de molt alta capacitat (fibra òptica) per arribar a disposar d’un punt de presència efectiu al conjunt de municipis de Catalunya i a les zones d’activitat econòmica.
  • Impulsar mesures per fomentar el desplegament de xarxes 5G, complementant la xarxa física de fibra amb un conjunt d’espais per a la instal·lació  d’equips 5G amb connexió directa a la xarxa física orientats a la propagació de serveis intel·ligents “smart”, mòbils 5G i de connectivitat.
  • Maximitzar l’ús del conjunt d’infraestructures mitjançant unes condicions d’accés raonables, obertes i neutres sobre el conjunt d’elements funcionals que conformen les xarxes i en tots els seus trams.
  • Potenciar l’estratègia de territori intel·ligent SmartCatalonia amb estratègies d’especialització intel·ligent als municipis d’arreu del país.
 
Totes aquestes mesures hauran de ser compatibles i compartides amb el conjunt d’accions impulsades per la resta d’administracions municipals i supramunicipals signants del Pacte Nacional per a la Societat Digital.
 
Una aposta per la tecnologia 5G a tot el territori
 
L’informe presentat avui també inclou la voluntat del Govern de desplegar la tecnologia 5G arreu del territori amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un pol d’atracció i demostració tecnològica, com ha demostrat recentment en la seva implicació en el projecte 5GBarcelona, i convertir la capital del país en un veritable laboratori d’ús i desenvolupament d’aquesta nova tecnologia.
 
El Govern es compromet a definir, desenvolupar i presentar un model de desplegament del 5G que permeti oferir servei a zones del territori menys poblades, recolzant un procés de col·laboració pública i privada en l’àmbit nacional i local.
 
El Govern proposarà aquest dijous a l’Executiu de Pedro Sánchez una taula de negociació amb mediadors per abordar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya
 
Durant la roda de premsa, la portaveu Artadi ha explicat que el Govern proposarà a l’Executiu de Pedro Sánchez la creació d’una “taula de negociació formal, estable i amb mediadors neutrals” que abordi una solució política al conflicte entre Espanya i Catalunya.  Ho farà aquest dijous en una reunió que mantindran a Madrid amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, per preparar una segona trobada entre els dos Governs, després de la celebrada el mes de desembre passat al Palau de Pedralbes.
 
Artadi ha vinculat aquesta taula de negociació a un possible suport dels partits independentistes a la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat: “No entrarem en la negociació de partides pressupostàries si no hi ha voluntat del Govern espanyol de proposar una solució política al conflicte amb Catalunya. Ens agradaria poder tramitar-los perquè això voldria dir que es posa sobre la taula una solució política i que es respecta els drets dels catalans, però és evident que no som aquí. La probabilitat que es tramitin els Pressupostos Generals de l’Estat és molt baixa”, ha afirmat.
 
La portaveu ha insistit en la importància que aquesta taula de negociació compti amb la presencià de “testimonis imparcials” que validin els continguts de les reunions i perquè els avenços puguin ser transparents i coneguts per la ciutadania. “Si Pedro Sánchez no té ganes que hi hagi retiment de comptes del que s’està fent interpretarem que no hi ha voluntat de solució política i per tant no seguirem amb la tramitació dels pressupostos”, ha advertit.
 
El Govern aprova la pròrroga de l’Acord Marc de Cooperació Transfronterera entre la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals
 
D’altra banda, el Govern ha aprovat la pròrroga de l’Acord Marc de Cooperació Transfronterera entre la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals, signat el 5 de febrer de 2015, i que ara es prorroga per quatre anys més per continuar estrenyent els vincles institucionals i consolidar la col·laboració entre els dos territoris, tant en l’àmbit institucional, com econòmic o de la cultura.
 
La Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals concedeixen una gran importància al fenomen transfronterer i a la configuració de l’espai català transfronterer que integra tot el territori comprés entre la frontera existent a Port Bou/Cervera de la Marenda i la Cerdanya i des dels Pirineus fins a Salses i l’Aude –al Departament dels Pirineus Orientals- i les comarques gironines –al Principat-.
 
L’acord inclou dues modificacions menors: 
  • El canvi de denominació del “conseller general” per “departament” (d’acord amb els canvis de les administracions franceses) 
  • La inclusió de la composició del grup de treball bilateral per al seguiment de l’Acord. Per part del Departament dels Pirineus Orientals, la Direcció de Cooperacions, Fons Europeus i Enginyeria Territorial de la direcció general adjunta de Territoris i Mobilitat; i per part de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea i la Delegació Territorial del Govern a Girona.
 
Entre la Generalitat i el Consell General dels Pirineus Orientals hi ha un treball en comú des de l’any 2006. L’execució de l’Acord Marc signat el 2015 ha permès consolidar i millorar la cooperació transfronterera a través d’accions sobre el territori, com ara la convocatòria dels fons d’ajuda a microprojectes a l’Espai Català Transfronterer, 83 projectes per un import de 390.000 euros; la realització d’esdeveniments conjunts; el seguiment i assessorament de projectes transfronterers i europeus i l’acompanyament dels promotors dels projectes transfronterers.
 
El Govern aprova un nou model de relació més àgil i eficient entre el CTTI i la Generalitat de Catalunya
 
En tercer lloc, el Consell Executiu ha donat llum verda a un nou model de relació entre el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic per tal de fer-lo més àgil i eficient. Aquest nou acord substitueix l’anterior, que ha funcionat durant cinc anys.
 
El nou model inclou un sistema de repercussió de la despesa dels serveis TIC dels diferents departaments i ens del sector públic de la Generalitat basat en els principis de transparència i traçabilitat de totes les despeses. D’aquesta manera, el Govern preveu millorar i fer més eficient la gestió i la governança de les TIC, determinar els compromisos que assumeix cada part i el sistema de seguiment de cada projecte.
 
Entre d’altres qüestions, permetrà agilitzar la tramitació administrativa i la gestió de la tresoreria, i suposa una millora en la planificació dels projectes TIC i de transformació digital dels departaments i organismes. Amb aquesta iniciativa, el Govern també preveu una major eficàcia en la gestió del pagament a proveïdors TIC del CTTI.
 
El Govern destina 1,8 milions d’euros als ajuts al sector agrícola en matèria de sanitat vegetal
 
El Govern ha autoritzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a destinar 1.800.000 euros per a la convocatòria 2019 dels ajuts al sector agrícola en matèria de sanitat vegetal.
 
Aquests ajuts estan adreçats a les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) per tal que realitzin tasques d’assessorament en gestió integrada de plagues i de prevenció i lluita contra els organismes nocius dels vegetals.
 
Les agrupacions de defensa vegetal estan regulades pel Decret 61/2015, de 28 d’abril, sobre els productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya i les Agrupacions de Defensa Vegetal.
 
El seu objectiu és col·laborar amb l’Administració per lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius dels vegetals mitjançant l’aplicació de les tècniques i els principis de gestió integrada de plagues, i la utilització racional dels productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa fitosanitària.
 
120.000 euros als ajuts a la recerca aplicada en producció agroalimentària ecològica
 
A més, el Govern també ha aprovat autoritzar el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a destinar 120.000 euros a la convocatòria 2019 d’ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària ecològica, segons el detall següent:
 
 
Any
Import
2019
96.000 €
2020
24.000 €
TOTAL
120.000 €
 
 
Aquests ajuts van adreçats als equips de recerca de les universitats, dels centres de recerca públics i privats de Catalunya sense ànim de lucre que tinguin com a activitat principal la recerca, i dels centres tecnològics i/o centres de la xarxa TECNIO, és a dir, els centres tecnològics i grups universitaris experts en investigació industrial i en transferència tecnològica a Catalunya.
 
Tres acords en matèria de cultura
 
El Govern declara el Museu del Cau Ferrat i el Museu Maricel com a museus d’interès nacional
 
El Govern ha acordat declarar el Museu del Cau Ferrat i el Museu Maricel com a museus d’interès nacional. D’aquesta manera, l’Executiu ratifica aquesta catalogació dels museus després que la Junta de Museus de Catalunya va emetre, el 14 de març de 2018, un informe favorable a la proposta de declaració.
 
El Museu del Cau Ferrat conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista Santiago Rusiñol (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari), així com d’art modern (pintura, dibuix i escultura), i va ser declarat secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2000.
 
El Museu Maricel conté la Col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales d’art i antiguitats (pintura, escultura i arts de l’objecte del romànic, gòtic, renaixement i barroc) i d’art modern (pintura, dibuix i escultura), i la Col·lecció d’Art de la Vila, que acull obres de diferents èpoques d’art modern. Es tracta, doncs, de col·leccions artístiques úniques, de gran prestigi pel valor de conjunt, dins i fora de les nostres fronteres que, a més, s’ubiquen en edificis representatius del Modernisme i del Noucentisme.
 
El Cau Ferrat i el Museu de Maricel se sumen als set museus que tenen aquesta categoria: la Fundació Joan Miró, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de Montserrat, el Museu Picasso i el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida; a més del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La condició d’Interès Nacional permet a aquests museus dotar-se d’un estatus i una categoria que obre portes en la seva projecció i en les seves iniciatives, a més d’esdevenir una excel·lent carta de presentació per als seus visitants.
 
El Govern declara l’església de Sant Ruf de Lleida bé cultural d’interès nacional
 
El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Lloc Històric, l’església de Sant Ruf, a Lleida, i delimitar-ne l’entorn de protecció. Aquest edifici és una mostra exemplar i rara de l’arquitectura dels segles XII i XIII i, a més, constitueix un exemple que connecta la tradició romànica amb les obres del Cister i el Temple, amb la maduresa del romànic i l’inici del gòtic. L’església de Sant Ruf està ubicada a 2 quilòmetres al nord de Lleida, al peu de la carretera de Torre-serona.
 
El Govern aprova la inversió de 800.000 euros per a l’adequació de la Casa Pastors com a sala expositiva del Museu d’Art de Girona
 
El Govern ha aprovat autoritzar que el Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, aporti 800.000 a l’Ajuntament de Girona per a l’adequació de l’edifici de la Casa Pastors com a sala expositiva del Museu d’Art de Girona, amb la finalitat que l’espai esdevingui seu del Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona. 
 
L’adequació d’aquest espai com a sala expositiva és fruit de la col·laboració institucional entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, i la Diputació de Girona, i té com a objectiu que el Museu d’Art de Girona guanyi centralitat i col·leccions. La iniciativa es va posar en marxar el 2017, però va quedar interrompuda per l’aplicació de l’article 155, que va impedir adjudicar la totalitat de la inversió.
 
Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de M. Victòria Girona Brumos com a directora general d’Universitats, i de Josep Pallarès Marzal com a director general de Planificació en l'Àmbit d'Universitats i Recerca.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 355

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 247

2  

Vídeos

Roda de premsa íntegra

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern en PDF

Acords de Govern en PDF
PDF | 155