Roda de premsa del Govern

El Govern aprova l'encàrrec de 27 construccions escolars per un valor de 104,7 milions d'euros

query_builder   30 abril 2019 15:07

El Govern aprova l'encàrrec de 27 construccions escolars per un valor de 104,7 milions d'euros

Roda de premsa
  • La major part són obres de nova construcció, que es començaran a edificar de manera esglaonada fins al 2023, i que permetran la retirada de més d’un centenar de mòduls. Aquestes construccions corresponen a les més prioritàries per al sistema educatiu de Catalunya i estan incloses en la programació escolar per als set propers anys
  • Budó expressa “el malestar i la indignació” del Govern davant la decisió de la JEC d’impedir les candidatures del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí
  • El Govern també ha presenta el Pla d’Acció per atendre la despesa urgent del 2019 en el context excepcional de pròrroga pressupostària
  • L’Executiu distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 persones i 15 entitats
El Govern ha aprovat l’encàrrec i la regularització d’encàrrec de diverses actuacions d’infraestructura escolar a realitzar per l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (Infraestructures.cat), que preveu 27 construccions escolars per un import total de 104.700.000 euros, que corresponen a les més prioritàries per al sistema educatiu de Catalunya d’acord amb les necessitats d’escolarització actuals i a mitjà termini. De les 27, un total de 21 són de nova construcció, 5 són grans ampliacions i 1 és una rehabilitació integral. Totes les obres es començaran a edificar de manera esglaonada fins al 2023 i permetran la retirada de més d’un centenar de mòduls.
 
“Aquesta és una de les tres potes que el Govern desenvoluparà per complir el pla de construccions per als propers set anys anunciat al Parlament fa un parell de mesos”, ha explicat el conseller d’Educació, Josep Bargalló, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Aquest pla “pretén donar resposta a les necessitats en noves construccions i grans reformes del sistema educatiu català”, ha afegit.
 
Tot i que el Govern a data d’avui treballa amb els pressupostos prorrogats, les noves construccions escolars acordades són uns pressupostos d’obra molt realistes que permeten que es puguin dur a terme a mitjà termini amb els comptes previstos de la Generalitat. Pel que fa a la programació de cara als propers set cursos, el Departament d’Educació continuarà desplegant, en funció de la disponibilitat pressupostària, la resta d’actuacions incloses al Pla de construccions escolars a 7 anys, mitjançant obres encarregades a Infracat o mitjançant convenis i acords amb els Ajuntaments.
 
El conseller Bargalló ha remarcat que aquestes 27 obres es realitzaran d’acord amb els nous criteris pedagògics de construccions escolars que el Departament d’Educació està treballant actualment amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, que serviran per dissenyar els nous centre educatius i transformar els centres actuals. Concretament, s’estan duent a terme sessions de treball per concretar les idees sorgides i s’obrirà un procés per consensuar com haurien de ser els centres educatius del futur. Està previst que aquests nous criteris es recullin en un document abans de finalitzar el curs escolar.
 
Un total de 27 noves actuacions
 
Les diferents actuacions encarregades a Infraestructures.cat són les següents:
Actuació
Pressupost (euros)
Execució de les obres d'ampliació de l’Institut Montserrat Colomer a Sant Esteve Sesrovires, de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat
1.700.000
Execució de les obres d'ampliació i reforma de l’Institut La Riera a Badalona, de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat
6.000.000
Execució de les obres de la primera fase del pla de conservació i manteniment i el projecte d'activitats per a llicència ambiental per a l'ampliació de l'Institut Alfons Costafreda a Tàrrega, de 3 línies d’ESO, 2 de batxillerat i cicles formatius
2.300.000
Execució de les obres d'ampliació i adequació de l’Institut de Guissona, de 3 línies d’ESO, 2 de batxillerat i cicles formatius
2.600.000
Execució de les obres d'ampliació i adequació de l’Institut Creu de Saba a Olesa de Montserrat, de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat
1.200.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut Vallcarca a Barcelona, de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat
5.700.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut La Sagrera al barri de Sant Andreu a Barcelona, de 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat
5.700.000
Execució de les obres nova construcció  de l’Institut Nou de l'Hospitalet a l'Hospitalet de Llobregat, de 4 línies d’ESO i 3 de batxillerat
6.600.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut Salvador Sunyer Aymeric a Salt, de 3 línies d’ESO
4.950.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut Els Roures a Dosrius, de 2 línies d’ESO
4.200.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut Les Cinc Sènies a Mataró, de 4 línies d’ESO i 3 de batxillerat
6.600.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut de Miami A Mont-roig del Camp, de 2 línies d’ESO
3.800.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Institut Arraona a Sabadell, de 5 línies d’ESO i 3 de batxillerat
8.000.000
Execució de les obres de consolidació estructural de l'Escola Montcau a Gelida
3.500.000
Execució de les obres d'ampliació i reforma de l’Escola El Bruc, d’1 línia
2.900.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola 30 passos al barri de la Sagrera al districte de Sant Andreu, de 2 línies
4.900.000
Execució de les obres de nova construcció Escola Josep Ribot i Olivas a Vilamalla, d’1 línia
4.000.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Vall·llobrega, de 6 aules
1.900.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola La Serreta a Santpedor, d’1 línia
4.350.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Pla del Puig  a Sant Fruitós de Bages, d’1 línia
3.500.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Ramon Perelló-Zer Guicivervi a Vilagrassa, de 4 aules
1.400.000
Execució de les obres de nova construcció de l'Escola El Roser-ZER Plaurcén al Poal, de 3 aules
1.100.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola de Maspujols, d’1 línia
3.700.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Teresa Godes i Domènech al Montmell, de 7 aules
2.500.000
Execució de les obres de nova construcció i adequació de l’Escola Els Ganxets a l’edifici Ciutat de Reus, d’1 línia
2.000.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Virolet a Sabadell, de 2 línies
5.400.000
Execució de les obres de nova construcció de l’Escola Sala i Badrinas a Terrassa, de 2 línies
4.200.000
Total         
104.700.000
 
A banda, el Departament també té previst destinar 24 milions d’euros més a 260 actuacions de RAM -obres de Reparació, Adequació i Millora- aquest any 2019. Per tant, el que s’invertirà en noves actuacions, tenint en compte les 27 noves construccions i les RAM, suma un total de 128.700.000 euros.
 
Actuacions ja impulsades per Educació
 
Paral·lelament al que ha aprovat avui el Govern, el Departament d’Educació ja està impulsant un total de 37 actuacions amb un import de 152.591.187 euros, que són obres que actualment està construint o bé que ja compten amb disponibilitat pressupostària. Són les següents:
 
Centre
Import
Escola d'Almenar
3.416.478
Institut Ventura Gassol a Badalona
6.704.118
Institut Josep Brugulat a Banyoles
6.594.143
Escola Anglesola a Barcelona
4.008.000
Institut Maria Espinalt a Barcelona
5.308.244
Escola La Maquinista a Barcelona
5.100.000
Institut Angeleta Ferrer i Sensat a Barcelona
6.528.220
Secció d'Institut Serra de Noet a Berga
4.393.031
Secció d'Institut de Caldes de Malavella
4.200.000
Escola Pirineu a Campdevànol
4.887.601
Escola Cau de la Guineu a Corbera de Llobregat
1.791.998
Institut Escola Gavà Mar a Gavà
1.670.609
Institut Ermessenda de Girona
6.950.000
Escola de Gironella
3.434.589
Escola Jacint Verdaguer a la Granada
4.550.000
Escola Ramon Faus i Esteve a Guissona
774.260
Institut Gurb
4.900.000
Escola Ernest Lluch a l'Hospitalet de Llobregat
3.850.000
Institut Badia Margarit a Igualada
4.340.831
Escola Pinyana a Lleida
5.850.000
Institut de Mollet del Vallès
6.200.000
Institut La Ferreria a Montcada i Reixac
1.900.000
Escola Lluís Viñas i Viñoles a Móra d'Ebre
1.171.706
Institut Els Pallaresos
2.575.421
Institut El Prat de Llobregat
2.936.388
Institut de Roda de Berà
5.145.000
Escola El Gegant del Rec a Salt
4.250.000
Escola La Mirada a Sant Cugat del Vallès
5.207.772
Secció d'Institut Can Record a Sant Esteve de Palautordera
3.649.309
Institut Vall del Mediona a Sant Quintí de Mediona
2.056.212
Escola Purificació Salas i Xandri a Sant Quirze del Vallès
821.850
Institut Rovira-Forns a Santa Perpètua de Mogoda
945.087
Escola Agnès de Sitges
4.013.622
Escola El Vinyet a Solsona
5.465.500
Escola l'Arrabassada a Tarragona
4.534.354
Institut Joan Solà a Torrefarrera
5.520.773
Institut Vilablareix
6.946.071
Total
152.591.187
 

 
Properes construccions
 
A banda de les 27 noves construccions i de les 37 actuacions que ja està impulsant el Departament, a data d’avui està treballant per tancar convenis i acords amb un total de 21 Ajuntaments per a la construcció de nous equipaments educatius, ampliacions o grans adequacions:
 
.       Abrera: Institut de Voltrera
.       Albesa: Escola l'Alber
·       Badalona: Escola Ventós Mir i Escola Badalona Port
·       Castellcir: Escola la Popa
·       Castell Platja d’Aro: Escola Fanals Aro
·       Cubelles:  Institut Les Vinyes
·       El Catllar: Institut Escola L’Agulla
·       El Prat de Llobregat: Escola Pepa Colomer
·       L’Hospitalet de Llobregat: Escola Paco Candel
·       Hospitalet de l’Infant: Escola Mestral
·       Les Franqueses: Escola Joan Sanpere
·       Llívia: Escola Jaume I 
·       Montornès del Vallès: Institut Marta Mata
·       Sant Jaume de Llierca: Escola Les Escomes
·       Sant Pere de Ribes: Institut Xaloc
·       Sant Vicenç dels Horts: Escola Sant Jordi
·       Santa Susanna: Institut Escola
·       Tiana: Institut
·       Torrelameu: Escola de Torrelameu
·       Vallmoll: Escola Mare de Déu del Roser
·       Vilallonga del Camp: Escola Pere Virgili
 
Budó expressa “el malestar i la indignació” del Govern davant la decisió de la JEC d’impedir les candidatures del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí
Durant la reunió del Govern, els membres de l’Executiu han manifestat de manera “unànime” el “malestar” i la “indignació” per la decisió de la Junta Electoral Central d’impedir la candidatura del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí a les eleccions europees. 
 
“Estem davant d’un nou atac a la democràcia que fins i tot incomoda els mateixos membres de la JEC. El mateix president i el vicepresident de l’organisme han emès un vot particular contrari a aquesta resolució, per tant és més que evident que és un frau a la democràcia perpetrat per un organisme que depèn de l’Estat”, ha denunciat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó.
 
En aquest sentit, la portaveu del Govern ha demanat a la JEC, al Tribunal Constitucional i als diferents organismes de l’Estat que “tornin a la raó del dret i surtin de les raons d’Estat a l’hora de prendre aquestes decisions contràries a la democràcia”: “Estem en un democràcia i en una democràcia la raó és la raó del dret”, ha manifestat.
 
Així mateix, Budó ha considerat “vergonyant” i “molt preocupant per al sistema democràtic” que un dels membres de la JEC difongui missatges d’odi contra el president Puigdemont a través de les xarxes socials. “Un espera d’un organisme com la Junta Electoral Central un altre tipus de comportament i d’ètica professional”, ha afegit.
 
Preguntada pels resultats de les eleccions generals celebrades aquest diumenge, Budó ha valorat “l’altíssima participació” dels ciutadans de Catalunya. “Sempre que hi ha urnes aquí ens hi troben, responem votant perquè en democràcia emetre vots no és delicte”, ha afirmat.
 
La portaveu també ha destacat el consens del 80% de la societat catalana que ha votat “en contra de la repressió i a favor del dret a decidir”: “En aquestes eleccions, el tema central ha estat Catalunya, i Catalunya ha respost votant i dient que la ultradreta no ens representa, la ultradreta del PP, C’s i Vox ha fet un pèssim resultat a Catalunya perquè no ens representa”, ha celebrat.
 
El Govern presenta el Pla d’Acció per atendre la despesa urgent del 2019 en el context excepcional de pròrroga pressupostària
 
El Govern ha presentat avui el Pla d’Acció que ha de garantir, d’una banda, “el manteniment del nivell de prestació dels serveis públics fonamentals en el context excepcional de pròrroga pressupostària; i, de l’altra, el compliment dels compromisos ineludibles de despesa” que d’entrada no poden ser atesos amb als comptes prorrogats, segons ha destacat Budó.
 
El pla té dues parts: una amb mesures específiques en l’àmbit de personal i una altra per atendre altres despeses dels departaments.
 
Primera part: actuacions en matèria de personal
 
El 2 d’abril passat el Govern va aprovar un suplement de crèdit que eleva la despesa de personal de la Generalitat en 813,9 M, i que va ser convalidat pel ple del Parlament el 10 d’abril. Aquesta quantitat, que es completarà amb recursos ja disponibles del pressupost prorrogat, permetrà finançar la incorporació d’efectius docents i sanitaris a la plantilla de la Generalitat, millorar les retribucions dels treballadors públics i retornar la part compromesa de la paga extra pendent del 2013. En total, la despesa de personal augmentarà en 1.039 M€ respecte als crèdits inicials aprovats per al 2017.
 
Segona part: actuacions en altres àmbits de despesa
 
La normativa aplicable en període de pròrroga pressupostària impedeix portar a terme tots els nous projectes i iniciatives que preveia l’avantprojecte de Pressupostos del 2019. Per això, la segona part del Pla d’Acció consisteix en un pla d’actuació departamental per tal d’identificar i fer front als increments nets de despesa (excloent-ne la de personal) que s’han de cobrir durant l’exercici 2019.
 
Així, mitjançant el Pla d’Acció, el Govern garanteix, entre altres, l’aprovació de les següents actuacions prioritàries:
 
·       Desplegament del tercer tram de la renda garantida de ciutadania.
·       Pla d’inversions en centres escolars que permetrà la reducció de mòduls.
·       Desplegament del grau 1 de dependència i increment del nombre de beneficiaris.
·       Cobertura dels acords sindicals per a les millores de les condicions de treball a l’ICS i al SISCAT que redundaran en la millora de l’atenció al ciutadà.
·       Inici d’actuacions per a la millora dels equipaments pel que fa a la prevenció i extinció d’incendis.
·       Desplegament del Pacte Nacional per la Indústria.
·       Cobertura de les insuficiències de finançament a les universitats públiques per tal de garantir uns nivells adequats en la prestació de serveis.
·       Desplegament de la xarxa de fibra òptica com a element cohesionador del país.
·       Nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2019-2023, on es recuperarà l’aportació de la Generalitat per a inversions al món local.
 
Les necessitats s’han classificat amb el següent ordre de prioritat: primer, les obligacions derivades d’un mandat legal; després, les vinculades per acord de govern, anualitats recurrents o revisions contractuals; i, finalment, la resta de necessitats (noves actuacions i altres despeses).
 
Per tal de cobrir aquestes necessitats, el pla preveu les següents mesures:
·       Identificació de fonts addicionals de finançament, ja sigui introduint canvis normatius en determinats impostos o amb nous ingressos estatals vinculats al principi de lleialtat institucional; en aquest sentit, es reclamarà la corresponsabilitat del Govern de l’Estat en partides tan rellevants com els ajuts per a la dependència o a l’atenció dels menors no acompanyats.
·       Reassignació de partides pressupostàries a través de transferències entre departaments i del fons de contingència i les seccions transversals.
·       Mesures addicionals d’ingressos derivades dels romanents de tresoreria de les entitats de cada agrupació departamental.
·       Revisió de costos i models de prestació d’aquells serveis en què es perceben majors guanys potencials d’eficiència sense reduir el nivell d’eficàcia i qualitat.
·       Renegociació o recalenderització d’actuacions no prioritàries per tal de minimitzar el seu impacte durant l’exercici 2019.
 
Al llarg de les properes setmanes, es portaran a terme reunions de seguiment del pla amb els diferents departaments. I, en paral·lel, es realitzaran avaluacions periòdiques pel que fa al compliment dels objectius de dèficit, deute i regla de despesa.
 
El context dels pressupostos prorrogats
 
La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2018 (en què es va aplicar l’article 155 de la Constitució) i per a l’any 2019 ha fet que els comptes vigents actualment siguin els prorrogats del 2017. La normativa aplicable en pròrroga especifica que, en aquest context, no es podrà gastar més enllà del límit del darrer pressupost aprovat, és a dir, que la despesa de la Generalitat queda congelada al nivell de l’exercici 2017. Tanmateix, les necessitats de despesa des d’aleshores han augmentat, ja que hi ha més població beneficiària dels serveis (ex. la població en edat escolar), el cost de la prestació és més elevat (ex. tecnologia mèdica, medicaments nous) i han sorgit nous compromisos de despesa (ex. drets subjectius com la renda garantida de ciutadania i els increments retributius dels funcionaris).
 
Davant les restriccions que imposa la pròrroga, el Govern ha presentat aquest Pla d’Acció per donar cobertura a les necessitats de despesa més urgents i inajornables.
 
El Govern realitzarà un pla de simplificació per derogar normativa obsoleta competència de la Generalitat
 
El Consell Executiu ha fet “un pas més en la tasca d’endreçar la normativa de la Generalitat” i ha pres coneixement de la consulta pública que realitzarà la Secretaria del Govern per revisar la vigència de decrets i ordres de l’ordenament jurídic català. L’objectiu és acabar derogant la normativa obsoleta de competència de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1977, en diverses fases. Amb aquesta finalitat, s’adoptarà un Pla de simplificació normativa per programar temporalment la depuració i una sèrie de decrets de derogació.
 
Segons ha explicat la portaveu Budó, el Govern pren aquesta decisió davant la situació actual de l’ordenament jurídic català, que compta amb més de 22.500 decrets i ordres, molts dels quals ja no són d’aplicació tot i que formalment es troben vigents. Per posar un exemple, l’Àrea de Millora de la Regulació (Direcció General de Coordinació Interdepartamental) del Departament de la Presidència va constatar en una revisió de més de 5.000 decrets i ordres adoptats entre els anys 1977 i 1985, que només un centenar d’aquests serien aplicables actualment.
 
A partir d’aquesta anàlisi, es van detectar diverses problemàtiques, com ara el gran volum de decrets i ordres que cal revisar. En són més de 22.500, una quantitat que genera problemes per identificar cas per cas si el decret o ordre està efectivament vigent o desplega efectes, així com per triar l’instrument que permeti una depuració del marc normatiu amb els recursos disponibles i alhora garanteixi la seguretat jurídica en aquesta operació.
 
La revisió de la normativa també va constatar que hi ha un gran nombre de decrets i ordres que no tenen la naturalesa de norma jurídica sinó la d’un acte administratiu, especialment la normativa dels anys 80. Això planteja dubtes sobre la fórmula jurídica més adequada per declarar que ja no produeixen efectes.
 
A més, la configuració dels departaments de l’Administració de la Generalitat que al llarg dels anys ha anat canviant els àmbits de competència, dificulta en molts casos que els departaments actuals es puguin considerar responsables d’actuar respecte d’algunes disposicions. Entre altres motius, perquè qui va elaborar la norma obsoleta ja no és el departament que actualment té la competència; perquè els àmbits materials ja no es tracten des de la mateixa perspectiva; o bé perquè la matèria regulada és competència actualment de més d’un departament.
 
Consulta oberta a tothom
 
La consulta es publicarà al Portal Participa i tindrà una durada de 45 dies. Es tracta d’una consulta oberta a tota la ciutadania i, particularment, a les entitats i empreses que consideren que la complexitat de l’ordenament jurídic dificulta l’exercici de les seves activitats.
 
També seria molt rellevant comptar amb la participació dels professionals que treballen en l’àmbit del dret, així com les universitats i centres de recerca, per tal d’aportar la seva visió experta sobre aquesta problemàtica. A més, es preveu convidar a participar-hi a col·legis d’advocats, associacions de magistrats, associacions de consumidors, associacions empresarials i cambres de comerç.
 
El Govern reconeix les persones que es dediquen al treball de les cures i aposta per regularitzar el sector
 
Tal i com ja s’havia anunciat a principis d’any, el Govern ha donat llum verda al paquet de mesures que recull l’Acord de Govern per millorar les condicions del treball de la llar i les cures. L’objectiu és millorar la regularització d’aquest sector professional, que comporti una dignificació de la feina que fan les persones que s’hi dediquen i permeti regularitzar la seva situació administrativa en el cas de les dones immigrants, que en són majoria.
 
Les xifres de l’Enquesta de població activa (EPA) indiquen que de les 105.200 persones que treballen amb afiliació al sistema especial de la llar, 65.000 tenen nacionalitat estrangera, i entre 35.000 i 43.000 estan en situació d’economia informal. Per tant, la voluntat de l’Acord signat avui és donar resposta a aquesta realitat i dotar de tots els drets socials a aquestes persones, que desenvolupen una feina fonamental dins la nostra societat i a qui es confia la cura de les persones grans o dependents.
 
Creació d’un grup específic de treball de la llar i les cures
 
En els darrers anys les persones que treballen a la llar i les cures s’han anat organitzant per defensar els seus drets, tant a través de les organitzacions sindicals com a través d’altres organitzacions i plataformes reivindicatives. Com a resposta a aquesta demanda l’any 2016 es va crear un espai de treball conjunt amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i, és a partir d’aquest context, que s’han anat canalitzant les principals demandes i oportunitats de millora del sector que recull l’Acord de Govern aprovat avui.
 
Principals accions de l’acord
 
Les principals accions que contempla l’acord de Govern són les següents:
 
·       Facilitar l’accés a la informació veraç, tant a les persones que contracten com a les persones contractades, sobre els drets i deures que tenen i les instàncies a les quals poden dirigir-se en el cas de veure vulnerats aquests drets
·       Impulsar mecanismes per incentivar la contractació formal i digna
·       Millorar la informació i el coneixement de la dinàmica econòmica, laboral i social d’aquest sector laboral
·       Millorar la salut i la detecció de malalties professionals
·       Impulsar un Pla de xoc de promoció professional, a través de la formació o reconeixement de l’experiència laboral de les persones que treballen en la cura de les persones
 
Des del Govern també s’insta a l’Estat perquè faci els canvis normatius necessaris que garanteixin una tutela efectiva i l’ampliació dels drets socials i laborals dels treballadors i de les treballadores en l’àmbit del treball de la cura de la llar i de les persones, mitjançant la ratificació del Conveni 189 i la Recomanació 201 de l’OIT, tal i com han fet més de 25 estats, entre ells Alemanya, Portugal, Bèlgica, Itàlia i Finlàndia, que proposa les bases normatives perquè els països millorin les regulacions que afecten els milers de persones que es dediquen a la cura de la llar i les persones.
 
El Govern crea una Comissió Interdepartamental per rebaixar el pes de les barreres a la internacionalització empresarial
 
El Govern ha aprovat crear la Comissió Interdepartamental de Supressió de Barreres a la Internacionalització per coordinar els diferents departaments de l’Administració de la Generalitat per rebaixar i minorar el pes de les barreres a la internacionalització empresarial. Aquest òrgan està adscrit al Departament d’Empresa i Coneixement i ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa- aporta el suport administratiu, tècnic i logístic per al seu funcionament.
 
Així, l’objectiu d’aquesta Comissió Interdepartamental és donar una resposta des de la Generalitat a les problemàtiques lligades a les barreres a la internacionalització i establir protocols de resposta a requeriments i consultes del teixit empresarial català en relació amb aquests obstacles que poden dificultar la seva sortida a l’exterior. Treballarà en l’adopció de mesures de millora que facilitin la internacionalització de l’empresa catalana i establirà un mecanisme de control i seguiment de les mesures desenvolupades que incideixin en la millora de l’entorn per aquest procés d’expansió internacional.
 
El Govern denuncia la invasió de competències del Reglament d’Adopció Internacional
 
El Govern ha adreçat a l’Estat un requeriment d’incompetència pel Reglament d’Adopció Internacional aprovat pel Consell de Ministres a finals de març. En aquest requeriment, la Generalitat de Catalunya denuncia que el nou text regula aspectes que vulneren competències del Govern català, com la decisió sobre l’inici, el tancament i la suspensió de la tramitació de les adopcions en un país determinat; la decisió del nombre d’expedients que s’envien als països d’origen, així com l’acreditació dels organismes per a l’adopció internacional i el control de l’actuació als països d’origen.
 
El requeriment d’incompetència destaca que el Reglament ignora l’acord bilateral de 2016 entre Catalunya i l’Estat sobre aquesta matèria. En aquest sentit, l’any 2015 el Govern va plantejar la invasió competencial que suposava en l’àmbit de l’adopció internacional la llei espanyola de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Això va portar les dues administracions a negociar un acord bilateral que estipula que l’aplicació de la llei s’ha de dur a terme sense perjudici de les competències en aquesta matèria de les comunitats autònomes i amb la seva col·laboració. Malgrat el contingut d’aquest acord, el nou Reglament desplaça a la Generalitat de l’exercici de les seves competències sobre la protecció dels infants en l’àmbit de l’adopció internacional.
 
El text recorda també que el dret català en matèria de competències exclusives de la Generalitat és dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. En aquest sentit, segons l’Estatut d’autonomia de Catalunya la competència exclusiva en dret civil correspon a la Generalitat (a excepció de les matèries que l’article 149.1.8 de la CE atribueix a l’Estat). De fet, Catalunya té desenvolupades aquestes competències de manera específica en el llibre segon del Codi civil de Catalunya, on es regula l’adopció internacional com a mesura de protecció a la infància, establint, entre altres qüestions, principis i garanties que caldrà respectar en l’adopció internacional, les circumstàncies bàsiques que determinen l’inici o no de la tramitació en un determinat país, les funcions principals de l’entitat pública en aquest àmbit i la possibilitat d’acreditar entitats col·laboradores per a realitzar funcions d’intermediació en adopció internacional. És important destacar també que la matèria de protecció a la infància és una competència exclusiva de la Generalitat.
 
Catalunya sempre ha estat capdavantera en matèria d’adopció i ha exercit aquesta competència amb plena eficàcia i eficiència durant més de 20 anys. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) és Autoritat Central designada pel Conveni de la Haia d’Adopció internacional i té desenvolupades aquestes competències en el Codi Civil. Des de la seva creació el 1997, l’ICAA ha tramitat l’adopció de més de 13.000 infants d’altres països per part de famílies catalanes. L’any 2017 el 28,8% de les adopcions internacionals de l’Estat espanyol es van fer a Catalunya.
 
El Govern prorroga el Programa "Objectiu 2020: un repte cap a la visió zero víctimes mortals a la xarxa viària de Catalunya"
 
El Govern ha aprovat la pròrroga fins al 3 de juliol de 2020 del Programa "Objectiu 2020: un repte cap a la visió zero víctimes mortals a la xarxa viària de Catalunya". Aquesta renovació respon a la necessitat de consolidar els objectius governamentals, adreçats a la reducció de la mortalitat i l’accidentalitat viària.
 
La pròrroga aprovada donarà continuïtat al reforç de la plantilla existent del Servei Català de Trànsit, ja que el dota dels recursos humans adients per fer front amb eficàcia i eficiència a l’assoliment de l’objectiu de reducció de la mortalitat del 50% a les vies catalanes respecte de l’any 2010.
 
El Govern reforça el control d’accés a l’entrada dels salons de joc
 
El Govern ha donat llum verda al decret que modifica el reglament de salons de joc (Decret 37/2010 i Decret 24/2005). L’objectiu és ampliar el control d’accés als salons de joc i situar-lo a l’entrada de l’establiment i no només a la zona on hi ha instal·lades les màquines de tipus B especials, com succeïa fins ara. 
 
D’aquesta manera, d’una banda s’unifiquen els criteris sobre el règim d’accés a qualsevol dels establiments de joc que hi ha a Catalunya –salons, bingos i casinos-; i, de l’altra, es reforça i millora la protecció d’aquelles persones que de forma voluntària (autoprohibits) o imperativa (prohibits) –per resolució judicial o per sanció administrativa- estan inscrites en el Registre de persones que tenen prohibit l’accés a qualsevol establiment de joc a Catalunya. Amb aquesta mesura, el Govern vol afavorir el procés de rehabilitació i evitar la recaiguda de les persones que es troben en tractament terapèutic relacionat amb el joc patològic.
 
El nou decret, que consta de tres articles, una disposició derogatòria i una disposició final, estableix l’entrada en vigor sis mesos després de la seva publicació al DOGC. La finalitat és facilitar que els salons de joc puguin adaptar les seves instal·lacions per fer efectiu aquest control d’accés.
 
Finalment, el text aprovat avui també modifica el Decret 24/2005 per adaptar el Registre de persones que tenen prohibit l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo a l’actual normativa en matèria de protecció de dades.
 
El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 persones i 15 entitats
 
El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o  en el pla cívic i cultural.
 
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
 
Les persones guardonades són:
 
Lluís Albert i Rivas, musicòleg i compositor; Joana Amat Amigó, empresària i presidenta de FIDEM; Montserrat Andreu Teixidó, pedagoga; Virgil Ani, professor universitari, traductor i impulsor de la llengua i la literatura romaneses a Catalunya; Ernest Benach i Pascual, polític i expresident del Parlament de Catalunya; Núria de Gispert i Català, política i expresidenta del Parlament de Catalunya; Carles Furriols i Solà, metge; Carme Giralt i Rosés, educadora; Josep González i Sala, empresari i dirigent patronal ; M. Carme Junyent Figueras, lingüista; Lluís Juste de Nin, dissenyador, il·lustrador i dibuixant ; Montserrat Juvanteny Juvanteny, mestra i activista en la defensa dels drets dels infants; Biel Majoral, cantautor, filòleg i polític; Núria Marín García, mestra; Lionel Andrés Messi Cuccittini, esportista ; Mercè Otero Vidal, activista social; Albert Peters, empresari i president del Cercle de Directius de Parla Alemanya ; Núria Picas i Albets, esportista; Josep Pla-Narbona San Antonio, dissenyador gràfic ; Núria Quadrada i Damont, mestra i professora de dansa popular; Joaquim Rafel i Fontanals, lingüista ; Gemma Rigau i Oliver, filòloga i lingüista; Joan Rigol i Roig, polític i expresident del Parlament de Catalunya; Fina Rubio Serrano, antropòloga i activista social; Benedetta Tagliabue, arquitecta; Jaume Terradas i Serra, biòleg i ecòleg ; Montserrat Úbeda i Pla, llibretera; Ivo Vajgl, polític i ex-ministre d’Afers Exteriors d’Eslovènia, i Antoni Vidal Miquel, fotògraf
 
Pel que fa a les entitats, han rebut la Creu de Sant Jordi:
 
Associació Cívica per la Llengua “El Tempir”; Ateneu de Tàrrega; Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar; Coral Capella de Santa Maria de Ripoll; Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa; Facultat de Nàutica de Barcelona; Família i Benestar Social, Fundació Privada;  Federació Catalana d'Entitats Corals; Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC); Fundació Carles Salvador; Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat; Fundació Privada ALTEM; Fundació Privada ARED; Fundació Privada ASPRONIS, i la Trinca.
 
Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Mireia Borrell Porta com a  secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea; Ewa Adela Cylwik, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya als Països Bàltics; Rui Álvaro Serra da Costa Reis, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Portugal; Krystyna Schreiber, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Europa Central; Alfonso González Bondia, director general d’Afers Europeus i Mediterrània; Isidre Sala i Queralt, director general d’Afers Globals; Oriol Duran, director general d’Anàlisi i Planificació Estratègica de l’Acció Exterior; Mercè Chacón, nova directora general de Planificació en l’Àmbit d’Universitats i Recerca, i de Gisela Torns Payà, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 502

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 82

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 665