Roda de premsa del Govern

El Govern aprova el decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge

query_builder   21 maig 2019 16:26

El Govern aprova el decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge

Roda de premsa del Govern
  • La consellera de Justícia, Ester Capella, destaca que el Govern “garanteix el dret fonamental a l’habitatge” i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es mostra convençut que el decret aprovat avui permetrà “punxar la bombolla del lloguer”
  • L’Ajuntament de Barcelona podrà decidir si aplica la nova regulació
  • La contenció de rendes ja s’aplica a Europa i als EEUU, però és pionera a l’Estat
  • El Govern també aprova el Pla Únic d’Obres i Serveis 2020-2024, dotat amb 250 milions per col·laborar en les inversions del món local
  • Budó demana als nous presidents del Congrés i el Senat que “respectin la voluntat de les urnes i els drets polítics” dels presos polítics electes i “els permetin exercir de diputats i senadors”
 
El Govern ha aprovat un decret llei “per fer possible la contenció dels preus del lloguer als barris o ciutats amb falta acreditada d’habitatge assequible”. Aquesta norma faculta el Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona per declarar la ciutat o part dels seus barris com a àrea amb mercat d’habitatge tens, condició indispensable per a la limitació dels preus. En el cas de la resta de municipis, la competència per declarar-los amb mercat d’habitatge tens correspon al departament del Govern de la Generalitat competent en habitatge.
 
Així ho han destacat la consellera de Justícia, Ester Capella, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que han presentat la mesura conjuntament en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Una sessió de l’Executiu a la qual no han assistit el vicepresident Aragonès i els consellers Buch, Bosch i Vilallonga, que s’han desplaçat a Madrid per assistir al Ple de constitució del Congrés i el Senat, i donar tot el suport en nom del Govern al vicepresident, Oriol Junqueras, els consellers Turull i Rull, i Jordi Sánchez, segons ha recordat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, a l’inici de la roda de premsa.
 
En aquest sentit, Budó ha titllat “d’anormals” les imatges d’avui de “persones escollides a la urnes que entraven al Congres i al Senat prendre possessió venint de la presó. No ho podem normalitzar i seguirem denunciant la vulneració de drets que pateixen”, ha advertit.
 
Per aquest motiu, la portaveu ha demanat a la nova presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i al nou president del Senat, Manuel Cruz, que mantinguin el “compromís amb la democràcia”  i “respectin la voluntat de les urnes i els drets polítics de les persones escollides i els permetin exercir de diputats i senadors”. Tot i aquesta apel·lació, Budó s’ha mostrat pessimista després que la vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ja n’hagi demanat la suspensió immediata
 
Decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes
 
Aquesta és la primera vegada que es regula el preu del lloguer a Catalunya i es fa a través de les “competències exclusives” que atorga al Govern el Dret Civil de Catalunya, segons ha explicat la consellera Capella. “Fem una mesura que cohesiona i dona solucions a la necessitat d’habitatge, posem en l’eix de les polítiques les persones i garantim un dret fonamental, que és el dret a l’habitatge”, ha manifestat la titular de Justícia.
 
“Podíem actuar per acció o per omissió. Per acció a favor dels interessos col·lectius i de les necessitats socials, o per omissió, deixant el camí lliure als fons voltor i a la gentrificació. Si ens quedàvem de braços plegats hi guanyaven els de sempre, en canvi l'interès que ens preocupa, l'interès que interpel·la diàriament al Govern d'aquest país és per sobre de tots els altres el de les víctimes dels abusos del mercat de l'habitatge”, ha declarat Capella, qui ha afegit: “Aquest Govern, governa, i no fa d’espectador del que passa davant dels nostres ulls”.   
 
La norma general: índex més el 10 %
 
El cost del lloguer en zones o ciutats on s’apliqui la contenció de rendes només pot superar un 10% el de l’índex de referència de preus del lloguer. Per als aspectes exclosos del sistema d’indexació però que donen més valor a l’habitatge, la norma preveu un increment addicional del 5%, que haurà de quedar degudament justificat al contracte. Es tracta d’un supòsit per a habitatges amb vistes excepcionals o altres característiques especials com zones comunitàries amb piscines i jardins. 
 
El conseller Calvet ha assegurat que el Govern treballa per aconseguir “la millor política d’habitatge per al país” i s’ha mostrat convençut que el decret de contenció de preus aprovat avui permetrà “punxar la bombolla del lloguer”.
 
Calvet també ha volgut recordar que a aquesta mesura “conjuntural i urgent” el Govern sumarà una llei d’arrendaments de finques urbanes, de la qual avui n’ha aprovat la memòria preliminar, que regularà de forma “estructural” tots els aspectes relacionats amb el lloguer d’habitatges, així com el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, i la futura llei de l’habitatge. Així mateix, Calvet ha assegurat que el Govern procurarà l’increment del parc d’habitatge assequible: “Avui dia l’habitatge assequible de lloguer a Catalunya representa l’1,2% del parc total, i volem anar a xifres molt superiors”.
 
El conseller ha posat en valor l’índex de referència creat el 2017 pel Departament de Governació, ja que en dos anys s’ha convertit en “un instrument útil i imprescindible per a les polítiques d’habitatge”: “Passa de ser un mecanisme informatiu a ser l’eina principal per evitar l’augment desproporcionat dels preus de lloguer, i ara és la base d’aquest decret llei”, ha subratllat el conseller Calvet.
 
 
Habitatges nous o completament rehabilitats: índex més el 20 %
 
Els habitatges de nova edificació i els que estan completament rehabilitats es podran llogar un 20 % per sobre del que estableix l’índex de referència, però només durant els 5 anys posteriors a la finalització de les obres. Passat aquest període, el preu màxim del lloguer estarà sotmès al mateix topall que la resta. En el cas d’aquests habitatges, la norma preveu una moratòria de tres anys, temps durant el qual estaran exempts de la contenció de rendes. 
 
Mateixes condicions per als habitatges que ja estaven llogats
 
Els pisos que ja estaven llogats poden continuar arrendats pel preu anterior a l’entrada en vigor de la limitació, tant en els contractes vigents com en els futurs. En casos justificats, la declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens també pot excloure de la limitació els habitatges amb una superfície útil superior als 150 metres quadrats.
 
Dret de recuperar els diners
 
Amb l’entrada en vigor del decret llei, si el propietari cobra un lloguer que sobrepassi la contenció establerta pel Govern, el llogater té dret a recuperar la diferència entre el límit legal i la renda abonada, amb els interessos corresponents. Aquest dret es podrà exigir per via judicial, però el Departament de Justícia també impulsarà la mediació i altres fórmules extrajudicials per resoldre les diferències entre els propietaris i els inquilins, amb l’objectiu d’evitar-ne la judicialització. La resolució extrajudicial de conflictes és més ràpida, econòmica i efectiva que els processos judicials.
 
Declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens
 
Per a la declaració d’una àrea amb mercat d’habitatge tens, caldrà acreditar que aspectes com el creixement del preu dels lloguers i el seu cost en el pressupost familiar siguin clarament superiors als de la mitjana de Catalunya; que hi hagi una desproporció entre l’augment de la població i el nombre d’habitatges de lloguer disponibles; o que el cost dels lloguers creixi clarament per sobre de l’IPC de l’àrea afectada.
 
Mesura d’urgència
 
El Govern ha aprovat el decret llei per regular el preu del lloguer dels pisos després que el Parlament instés l’Executiu a prendre “mesures urgents” per “limitar l’increment dels preus en zones de forta demanda acreditada”, d’acord amb la Moció 84/XII. El decret llei és una norma reservada per a les mesures urgents, aprovada pel Govern, que és plenament vigent a partir de la seva aprovació, però que s’ha de votar al Parlament en un termini màxim de 30 dies hàbils. Amb aquesta votació, la cambra legislativa pot validar-la, derogar-la o tramitar-la com a projecte de llei. En aquest últim cas, la norma mantindria la vigència durant la tramitació. 
 
La limitació de preus, pionera a l’Estat però antiga a Europa
 
La mesura que el Govern ha aprovat per decret llei és pionera a tot l’Estat, però la limitació catalana del preu del lloguer s’inspira en el Codi civil d’Alemanya, que regula la contenció de rendes des de fa 30 anys. Altres estats com Itàlia l’apliquen des del 1998. A banda d’aquestes dues experiències, també compten amb fórmules per limitar el preu del lloguer a Portugal, Àustria i Suïssa. A Europa, França és l’últim que ha aprovat una norma amb l’objectiu d’evitar els abusos als llogaters, el novembre de l’any passat, i l’Ajuntament de París l’aplica des d’aquest mes d’abril. Als EUA, Oregon és el primer estat amb mesures de contenció de rendes, des d’aquest mes de febrer.
 
MEMÒRIA PRELIMINAR DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI D’ARRENDAMENTS
 
El Consell Executiu també ha donat llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’arrendament de finques urbanes impulsat pel Departament de Justícia, que n’inicia la tramitació formal. L’Avantptojecte de llei incorporarà el mecanisme per a la limitació dels preus aprovat per decret llei i ampliarà la regulació a la resta d’aspectes relacionats amb el lloguer d’habitatges. Entre d’altres, l’allargament de la durada mínima dels contractes, l’avançament de mensualitats per poder llogar, el dret d’adquisició preferent de l’arrendatari i les garanties dels contractes.  
 
Més enllà del Reial decret llei del Govern espanyol
 
Aquesta regulació superarà les millores del Reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer impulsat  per La Moncloa, convalidat el 3 d’abril per la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, i que modifica la Llei d’arrendaments urbans (LAU) espanyola.
 
El dret civil català ja regula una part dels arrendaments
 
A Catalunya, només s’aplica el dret civil espanyol subsidiàriament; és a dir, en els casos que no estan previstos ni resolts pel Codi civil de Catalunya, que és la norma d’aplicació principal. Com que, fins ara, el Parlament de Catalunya no havia regulat l’arrendament de finques urbanes, el marc de referència actual és la LAU.
 
L’Avantprojecte de llei que prepara el Departament de Justícia incorporarà la regulació del lloguer d’habitatges al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, dedicat a les obligacions i els contractes, i que ja estableix les normes relatives a la compravenda i els arrendaments rústics, amb la finalitat de preservació del patrimoni natural, per a pastures i la masoveria urbana.
 
La tramitació de la llei
 
L’aprovació de la memòria preliminar al Consell Executiu és un tràmit indispensable per a la tramitació de qualsevol avantprojecte de llei. La memòria justifica la iniciativa legislativa i indica els aspectes que regularà. Amb l’aprovació d’aquest acord, pot començar el període de consulta pública, adreçat a la població en general i a les organitzacions vinculades a l’arrendament en particular. Després d’aquest període, el Govern continuarà amb la redacció de l’Avantprojecte de llei. Un cop aprovat, l’Executiu portarà el projecte de llei al Parlament de Catalunya perquè n’iniciï la tramitació i el debat. 
 
ESTABILITZAR EL MERCAT I EVITAR ELS ABUSOS
 
L’objectiu del decret llei i de l’avantprojecte de llei és exercir la competència exclusiva en matèria de dret civil per garantir els drets de les persones i contribuir a l’accés a l’habitatge i fer-lo compatible amb els serveis turístics i l’activitat de les societats dedicades al negoci immobiliari. Es tracta d’evitar abusos com l’augment desproporcionat del cost del lloguer al cap de només tres anys de contracte, que contribueixen a l’expulsió del veïnat i a l’ús no residencial dels immobles. L’estabilització del mercat ha de servir per reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris.
 
El preu del lloguer a Barcelona augmenta un 38 % en només 5 anys
 
En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha crescut un 29 % en els últims 5 anys. En xifres, significa que ja ha arribat als 698 €, 160 € més que el 2013. Això significa que el preu del lloguer ja ha superat el nivell previ a l’esclat de la crisi.  L’increment general s’ha accentuat especialment a Barcelona, on el preu mitjà d’un pis de lloguer de 72 metres quadrats és actualment de 949 euros, segons l’Incasòl. Es tracta d’un 38 % més que fa 5 anys. És a dir, d’un increment mitjà de prop de 270 euros per pis. Aquest fenomen també s’ha traslladat als municipis de l’àmbit metropolità i el seu entorn. L’augment interanual dels preus del lloguer entre el 2017 i el 2018 és especialment significatiu a municipis com Santa Coloma de Gramenet (+9,9 %), Sant Andreu de la Barca (+11 %), Ripollet (+12,7 %),  el Papiol (+22 %) o Sant Just Desvern (+39 %).
 
El Govern aprova el Pla Únic d’Obres i Serveis 2020-2024 dotat amb 250 milions per col·laborar en les inversions del món local
 
 
El Govern ha donat llum verda a una nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) corresponent als anys 2020-2024, dotada amb 250 milions d’euros destinats a cobrir les necessitats inversores del món local. Aquest Pla és el principal instrument de cooperació econòmica per portar a terme obres i serveis de competència municipal.
 
“La intenció d’aquest acord és impulsar accions que afavoreixin la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori, posant un èmfasi especial pels territoris on hi ha situacions més complexes d’envelliment i/o de pèrdua poblacional.  En definitiva, la millora de la qualitat de vida de la gent que hi viu”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa.
 
Dels 250 milions d’euros aportats per la Generalitat en aquesta convocatòria, 160 milions es destinen a un programa general d’inversions i els altres 90 milions d’euros serviran per finançar projectes de municipis petits i nuclis de població, entitats municipals descentralitzades i comarques, de fins a 5.000 habitants, en el marc d’una línia de subvencions per a l’acció territorial. En el PUOSC 2020-2024, es preveu que l’aportació de les diputacions serveixi per dotar els plans específics territorials que complementin la línia general d’inversions i la línia de finançament per a municipis petits. En aquest sentit, l’objectiu del Govern és crear complicitats amb els diferents ens territorials, municipals o supramunicipals, per dur a terme polítiques de proximitat de qualitat.
 
El PUOSC està destinat a cobrir la següent tipologia d’actuacions:
 
·       En el programa general d’inversions, hi poden optar la totalitat dels ens locals: 947 ajuntaments, 41 consells comarcals i 65 entitats municipals descentralitzades:
 
a) Les obres de primer establiment i les actuacions destinades a la implantació de serveis públics municipals. A aquest efecte, es considera també primer establiment o implantació de serveis la renovació total d’immobles.
 
b) Les obres de rehabilitació.
 
c) Les obres d’ampliació i millora dels equipaments destinats a la prestació de serveis.
 
d) Les obres derivades d’execució d’infraestructures que repercuteixin a evitar els possibles riscs naturals.
 
e) L’adquisició de béns d’inversió per executar accions de millora en política digital per a l’impuls de l’activitat econòmica.
 
f) Les inversions que comportin una millor gestió i més sostenible dels recursos dels municipis.
 
·       En el programa de municipis petits i nuclis de població menors de 5.000 habitants hi poden optar 737 ajuntaments, 1 consell comarcal i 64 entitats municipals descentralitzades:
 
a) Actuacions destinades a impulsar el reequilibri territorial i la pèrdua poblacional.
 
b) Actuacions de millora d’equipaments municipals destinats a serveis públics.
 
c) Actuacions que formin part d’una estratègia de desenvolupament territorial.
 
d) Actuacions destinades a serveis supramunicipals.
 
Tots els projectes subvencionats han de ser destinats a utilitat pública i són compatibles de poder rebre altres subvencions d’entitats públiques o privades, nacionals o internacionals sempre que no se superi un determinat percentatge relacionat amb la població de l’ens municipal on es realitza el projecte. Si bé en tots els projectes beneficiaris els ens locals hauran de posar un mínim de recursos propis de finançament, en el cas dels municipis més petits s’establiran percentatges superiors de cofinançament per possibilitar l’execució de les infraestructures. Cada ens local podrà presentar fins a cinc sol·licituds de projectes, un màxim de 3 en la línia d’inversió general i un màxim de dos per a la línia destinada a municipis petits. No poden ser subjecte de finançament del PUOSC aquells projectes que ja s’hagin iniciat abans de presentar la sol·licitud, els que han de ser finançats íntegrament per altres fonts de finançament o aquelles despeses derivades de l’expropiació o adquisició de terrenys o béns mobles.
 
El Govern, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran adscrita al Departament de la Presidència, vol que el PUOSC sigui un dels programes de referència per a les inversions del món local català, especialment dels petits i mitjans municipis, així com també de les comarques. L’objectiu del programa és impulsar accions que permetin als ens locals afavorir la generació d’oportunitats i la creació de sinergies amb els agents de cada territori. Aquestes actuacions aniran destinades a afavorir el desenvolupament econòmic, sempre amb el lideratge dels ens locals i amb un tractament especial pels territoris on hi ha situacions més complexes d’envelliment i/o pèrdua poblacional.
 
Amb aquesta nova convocatòria, el Govern aconsegueix una fita històrica ja que el Govern recupera des de l’última convocatòria 2008-2012 un instrument importantíssim per als ens locals.
 
El PUOSC
 
Catalunya té una distribució territorial i unes necessitats territorials diverses que repercuteixen directament en el conjunt de la població. En el conjunt de Catalunya, els municipis de menys de 5.000 habitants suposen un 78% del total de municipis catalans. Aquesta distribució territorial dels municipis i de la població té una importància cabdal a l’hora d’impulsar les polítiques públiques de desenvolupament dels territoris i resoldre problemes com l’atur, la deslocalització industrial, la necessitat d’atreure noves empreses o la despoblació, entre d’altres.
 
El PUOSC, gestionat per la Generalitat des de 1980, és el principal instrument de cooperació econòmica per realitzar obres i serveis de competència municipal. El PUOSC coordina tots els esforços de les diverses administracions de Catalunya per emmarcar la cooperació econòmica entre administracions adreçada a crear noves infraestructures i nous equipaments als municipis, amb la finalitat última de millorar la qualitat de vida de la població.
 
Cohesió social i territorial per afavorir el desenvolupament econòmic
 
El Pla de Govern d’aquesta legislatura, aprovat el 25 de setembre de 2018, es marca com un dels objectius la cohesió social i territorial per afavorir el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida de les persones arreu del país, que en les polítiques relacionades amb el món local es concreta en l’estratègia marc “Un país d’oportunitats, un país viu”. L’aprovació d’una nova convocatòria del PUOSC així com altres accions, per exemple, la creació de la Comissió interdepartamental per a l’estratègia de dinamització territorial, que el Govern va aprovar fa dues setmanes, s’emmarquen en aquesta estratègia “Un país d’oportunitats, un país viu”, ja que pretén millorar les possibilitats del territori per desenvolupar les seves potencialitats i facilitar les actuacions transversals així com garantir la coordinació necessària de tots els òrgans de la Generalitat.
 
Com a Govern tenim el compromís d’ajudar a generar riquesa als pobles i promoure la inversió des de la proximitat per ser més efectius i que el resultat sigui a curt termini. La inversió efectiva que es fa amb el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya vol generar polítiques que activin la riquesa i oportunitats als municipis, així com també es vol crear un marc de confiança amb els ens locals, reconeixent la feina i el servei del país durant anys complicats per diversos motius com la crisi econòmica, l’aplicació de l’article 155 i la imposició de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.
 
 
El Govern aprova el Pla Director 2019-2022, que preveu destinar un 0,7% a cooperació al desenvolupament el 2030
 
El Govern també ha aprovat el Pla Director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l’any 2030. El pla recupera l’objectiu de la Llei 26/2001, que preveia destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), que, segons les estimacions realitzades, equivaldria a 261,71 milions d’euros el 2030. Per assolir aquesta fita, l’Executiu planteja un augment de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 segons les disponibilitats pressupostàries i dibuixa els creixements necessaris per caminar cap a l’objectiu marcat per al 2030.
 
El compromís del 0,7% en cooperació és un dels punts rellevants del Pla Director 2019-2022, que s’ha elaborat “responent a la voluntat d’assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l’Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible”, ha remarcat Budó.
 
Adoptats per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per a aquelles més vinculades amb el desenvolupament. El Pla, a més, manté el seu compromís en l’enfocament de gènere i de defensa dels drets humans, ja inherents en l’ADN de la cooperació catalana.
 
Tenint en compte l’augment pressupostari previst en cooperació, el Pla Director 2019-2022 estableix una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament, que es tradueixen en set objectius estratègics seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS. Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè contempla la cultura per la pau; i, finalment, el Pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on hi tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions.
 
De la mateixa manera que s’apunten uns objectius estratègics, també s’acoten unes zones geogràfiques. En aquest sentit, s’incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d’especial atenció i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d’especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
 
La necessitat de recuperar l’educació per al desenvolupament com a línia estratègica ocupa, així mateix, un espai destacat al Pla. L’acord reflecteix el ferm compromís del Govern d’atorgar a l’educació per a la ciutadania crítica més centralitat en la seva política de cooperació al desenvolupament i recull la voluntat de seguir treballant per una articulació més àmplia de la formació per a una ciutadania compromesa amb els drets humans, la justícia i la pau. Per això, l’Executiu es compromet a destinar un mínim del 25% dels seus recursos d’Ajuda Oficial al Desenvolupament a aquest àmbit durant la vigència del Pla Director actual.
 
 
El Govern aprova una inversió de més d’un milió d’euros per al programa escoles verdes
 
El Consell Executiu ha aprovat destinar 1.017.558 euros per contractar el servei d’assistència tècnica territorialitzada del programa escoles verdes per als cursos 2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022.
 
Aquest programa és una iniciativa conjunta entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Educació per donar suport als centres educatius de Catalunya que volen innovar i incloure accions que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.
En aquest sentit, té tres grans objectius:
  • Ajudar les escoles a incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.)
  • Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn
  • Afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius
 
El curs 2018-2019 se celebren 20 anys d’aquest programa, que compta actualment amb la participació de 677 centres amb el distintiu d’escola verda i 90 en procés de formació. El Govern posa a disposició d’aquests centres educatius un servei d’assessorament tècnic per ajudar-los a dissenyar i portar a terme actuacions i projectes de millora ambiental del seu centre i del seu entorn.
 
El Govern aprova el traspàs de 4,5 milions d’euros al Consorci d’Educació de Barcelona per ajuts de menjador
 
El Govern ha aprovat la transferència de 4.500.000 euros per finançar els ajuts de menjador a la ciutat de Barcelona. El traspàs el realitzarà el Departament d’Educació al Consorci d’Educació de Barcelona i permetrà el finançament dels ajuts de menjador a l’alumnat de la ciutat, del capítol 4 dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, prorrogats per al 2019.
 
A finals de 2018, el Departament d'Educació ja havia atorgat 120.899 ajuts de menjador al global de Catalunya, dels quals 26.769 corresponien al Consorci d’Educació de Barcelona –dels quals 13.908 són per ajuts al 50% del preu del menjador, i 12.771 al 100% del cost-. La partida d’ajuts de menjador es manté oberta durant tot el curs escolar, de tal manera que totes aquelles persones que compleixin els requisits podran accedir a la beca, ja que s’atenen les situacions sobrevingudes al llarg de l’any.
 
El Govern aprova una dotació de 180.000 euros per promoure les pràctiques STEM als centres educatius
 
El Govern ha aprovat una dotació econòmica de 180.000 euros per tal de promoure als centes educatius d’arreu de Catalunya les pràctiques STEM –per les sigles en anglès de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques-. La dotació de 180.000 euros es distribuirà en tres anualitats de 60.000 euros cadascuna per als anys 2019, 2020 i 2021.
 
Amb aquest import es podrà fer front a les despeses que es derivin del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Bancària “la Caixa”. L’objectiu és promoure i fomentar l’STEM a partir de la creació d’una comunitat virtual d’aprenentatge, i a través de la compartició de bones pràctiques a les aules dels centres participants en el programa.
 
Aquesta comunitat virtual es concreta en diferents actuacions destinades a oferir coneixement, comunitat, recursos i eines multiformat. Es farà a través d’una plataforma tecnològica per al professorat de primària i secundària que vulgui desenvolupar, compartir, adaptar, gestionar, implementar i/o avaluar projectes d’ensenyament i aprenentatge a l’àmbit STEM.
 
Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Pilar Saura Agel com a directora general de Planificació en Salut, i de Jaume Puy Llorens com a rector de la Universitat de Lleida

3  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 348

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 131

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 139

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 417