Roda de premsa

El Govern presenta el Pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la UE 2019-2022

query_builder   25 juny 2019 14:34

El Govern presenta el Pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la UE 2019-2022

Roda de premsa

  • El Pla identifica i defineix les prioritats i els objectius que marcaran l’actuació envers la Unió Europea i les relacions exteriors del Govern de Catalunya en el decurs dels propers quatre anys. Es tracta d’un pla de Govern coordinat entre tots els departaments
  • El Govern també aprova crear 3 noves delegacions a Tunísia, l’Argentina i Mèxic
  • L’Executiu aposta per la transparència i el bon govern i aprova el Pla de Govern Obert 2019-2022
 
El Govern ha donat llum verda al Pla Estratègic d’acció exterior i de relacions amb la UE 2019-2022, amb l’objectiu principal de “fer de Catalunya un actor conegut i reconegut al món, amb més presència i incidència econòmica, social i cultural, i que es refermi com un referent de democràcia, pau i solidaritat perquè som un país que vol promoure els seus ideals respecte de la pau i els drets humans”, ha destacat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
 
Aquest document marca el camí de Catalunya per esdevenir un actor internacional encara més influent i de prestigi. Alhora, coordina l’acció exterior del conjunt dels departaments amb una estructura enfortida i dissenyada per optimitzar-ne els mecanismes, com ara les comissions interdepartamentals i els grups de treball específics. A més, el Pla recull per primera vegada la participació del Govern en institucions i òrgans de la Unió Europea, organismes internacionals i xarxes de cooperació territorial.
 
Segons ha explicat el conseller Bosch, el Pla 2019-2022 s’articula en quatre eixos: presència al món, excel·lència, influència i compromís, que es concreten en 15 objectius estratègics, dels quals en deriven 41 objectius operatius sectorials i un total de 127 actuacions. Cada objectiu té els seus corresponents indicadors d’avaluació.
 
El Pla dota el Govern de les eines necessàries per situar Catalunya i el seu projecte de futur en el context de l’agenda global. Catalunya pretén reforçar les seves relacions amb la Unió Europea i amb la resta del món i els organismes internacionals, i referma el seu compromís amb els objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
 
El Govern aprova crear 3 noves delegacions a Tunísia, l’Argentina i Mèxic
 
En l’àmbit de l’Acció Exterior, el Govern també ha aprovat avui els decrets de creació de tres noves delegacions: la Delegació del Govern a Tunísia, amb seu a Tunis; la Delegació del Govern a l’Argentina, amb seu a Buenos Aires; i la Delegació del Govern a Mèxic, amb seu a Ciutat de Mèxic.
 
Amb la creació d’aquestes oficines a l’exterior, el conseller Bosch ha donat per “completada” la “fase de restitució” de les 12 delegacions, bàsicament a Europa, que van quedar eliminades per l’aplicació de l’article 155, i ha assegurat que el Govern inicia una “nova fase d’expansió als cinc continents”.
 
“La nostra obligació és que Catalunya estigui present als cinc continents, que tot el món es pugui interessar per Catalunya i poder obrir totes les oportunitats que els ciutadans es mereixen”, ha remarcat Bosch. El conseller ha afegit que aquestes delegacions facilitaran la presència de Catalunya no només en les ciutats i els països on s’ubicaran, sinó que també permetran projectar el país a totes les regions que l’envolten: Amèrica Central en el cas de Ciutat de Mèxic; Con Sud en el cas de Buenos Aires, i el Magreb.en el cas de Tunísia.
 
La Delegació a Tunísia tindrà com a àmbit d’actuació el nord d’Àfrica, incloent la mateixa Tunísia, Algèria, el Marroc, Mauritània i Líbia. Per la seva banda, la Delegació a l’Argentina promourà i coordinarà les relacions bilaterals amb les autoritats de l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i Xile; i facilitarà les funcions de prospecció de la Generalitat respecte a la resta de països de l’Amèrica del Sud (Bolívia, Brasil, Colòmbia, l’Equador, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela).
Per últim, la Delegació a Mèxic cobrirà, a més dels Estats Units Mexicans, els països de l’Amèrica Central (Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Panamà) i les illes sobiranes del Carib.
 
L’obertura d’aquestes tres delegacions reforça l’estructura del Govern a l’exterior, un dels objectius operatius del nou Pla d’acció exterior i ajuda a consolidar-ne l’estratègia de desplegament als cinc continents.
 
El Govern aposta per la transparència i el bon govern i aprova el Pla de Govern Obert 2019-2020
 
El Govern també ha aprovat avui el Pla de Govern Obert 2019-2020, impulsat per la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
 
El Pla és la continuïtat de l’anterior document de 2017-2018 i consolida l’estratègia de les polítiques de transparència, incidint en l’acostament a la ciutadania, promovent la implicació de la societat en polítiques públiques i proporcionant les eines i els recursos necessaris per construir una societat d’una alta qualitat democràtica.
 
En aquest mateix sentit, els tres eixos en els quals es basa el Pla de Govern Obert 2019-2020 són “la confiança i la participació en la gestió pública, el control ciutadà i el rendiment de comptes i el bon govern amb la cultura ètica dels seus gestors i governants públics”, segons ha explicat el conseller Bosch..
 
El Pla estableix un centenar d’actuacions en set àmbits diferents, quatre dels quals es consideren estratègics:
 
o   Transparència a l’hora de facilitar l’accés a la informació de manera comprensible.
o   Dades obertes al servei de la societat per a la seva explotació i treball conjunt amb una bona qualitat i varietat en el conjunt de dades.
o   Bon govern assegurant que l’ètica i l’eficiència són presents en els projectes i tasques de la Generalitat.
o   Participació ciutadana i qualitat democràtica incorporant aquests instruments en l’elaboració i avaluació de les polítiques públiques. 
 
Una de les novetats del Pla de Govern Obert 2019-2020 són els tres àmbits d’actuació transversals:
 
o   Treball en xarxa amb vocació internacional. El Govern treballa amb altres administracions locals, potencia el treball conjunt entre els actors implicats i està present internacionalment.
o   Sensibilització i implicació de la societat perquè les persones siguin més proactives a l’hora d’exigir transparència a les institucions.
o   Organització i recursos per adequar les infraestructures i els treballadors públics a les necessitats actuals i futures.
 
Les actuacions definides en el Pla s’implementen de manera transversal a la resta de departaments de la Generalitat, com no podria ser d’una altra manera. És precisament aquesta visió transversal que fa que Catalunya se situï en posicions capdavanteres en comparació amb els països de l’entorn en alguns aspectes molt importants com:
 
o   El bon funcionament del registre de grups d’interès, a Catalunya automatitzat i únic, i la publicitat de la influència dels grups en la presa de decisió.
o   L’execució del Codi de conducta, que prohibeix que els alts càrrecs acceptin regals.
o   El suport des de la Xarxa de Governs Transparents als ajuntaments perquè tots ells puguin disposar d’un portal de transparència degudament actualitzat.
o   La posada en marxa del portal participa.gencat.cat en el marc de la comunitat Decidim com una eina per afavorir totes les formes de participació de la ciutadania.
 
Constitució del Parlament Europeu a Estrasburg el proper 2 de juliol
 
Durant la roda de premsa, la portaveu Budó ha explicat que el president Torra ha expressat al Govern la voluntat d’assistir a la constitució del Parlament Europeu el proper dia dos de juliol, a Estrasburg. Per aquest motiu, la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu se celebrarà l’endemà dimecres, 3 de juliol. Excepcionalment, la trobada setmanal del Govern es farà a Manresa.
 
A preguntes dels periodistes, la portaveu ha considerat “inaudit” que el trasllat a Catalunya dels presos polítics s’allargui “dos dies i dues nits” i que "fins ara no se'ls hagi començat a traslladar": “Ens fa pensar que el tracte que estan patint és un càstig addicional i innecessari, tenint en compte que el conseller Forn el van traslladar en un sol dia per prendre possessió de l’acta de regidor”.
 
El Govern aprova un pla d’atenció integrada dels serveis sanitaris i socials, que situï la persona al centre
 
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la creació del Pla d'atenció integrada social i sanitària (PAISS), una estratègia per promoure l’autonomia personal i facilitar la permanència en l’entorn habitual i la inclusió social de persones grans i amb necessitats complexes.
 
“Aquest pla dedica una atenció especial a les necessitats de la població, especialment de les persones grans amb necessitats complexes i determina que per atendre aquest col·lectiu cal  desplegar una estratègia única d’atenció integrada social i sanitària”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó.
 
Per aconseguir aquest objectiu es vol “reforçar el valor de l'atenció integral i integrada a les persones i el valor de l'eficiència i la qualitat, promovent  la planificació, la coordinació i la provisió compartida  de serveis sanitaris i socials”. Aquest nou pla substitueix el Pla interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials (PIAISS).
 
El Pla de Govern de l’actual legislatura indica que cal desplegar una estratègia única d’atenció integrada social i sanitària, a causa d’aquest tipus de necessitats de la població, especialment de persones grans amb necessitats complexes. Per fer-ho, es vol reforçar el valor de l'atenció integral i integrada a les persones i el valor de l'eficiència i la qualitat, promovent  la planificació, la coordinació i la provisió compartida  de serveis sanitaris i socials. Per això, aquest nou Pla substitueix el Pla interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials (PIAISS), amb què el Pla de Govern 2013-2016 pretenia anar un pas més enllà en la interacció entre els serveis sanitaris i socials i apostava per un model assistencial centrat en les persones.
 
L’aparició de nous objectius requereix reforçar les directrius i els objectius clau del nou Pla, per continuar desenvolupant eines i estratègies compartides i marcs comuns  per a una efectiva atenció integral i integrada social i sanitària.
 
Una estratègia que implica àmbits diversos
 
Els àmbits  que incorpora aquest nou Pla són diversos. En primer lloc, les xarxes d’atenció de llarga durada a persones grans, en situació de dependència i amb necessitats complexes (serveis de llarga estada sociosanitària, residències de gent gran i de persones amb discapacitat, etc.); en segon lloc, la xarxa de serveis socials bàsics i especialitzats orientats a la prevenció i la promoció de l’autonomia personal; en tercer lloc, els serveis d’atenció en l’entorn domiciliari i, en quart lloc, la interacció entre els àmbits sanitari i social de la xarxa de salut mental. Finalment, la interacció entre els àmbits sanitari d’atenció primària i de serveis socials bàsics permetran atendre les persones des d’una perspectiva més holística.
 
El Govern vol prioritzar l’atenció integrada dels diferents àmbits del Pla, de manera que, partint de la lògica de la planificació i la coordinació conjunta, s’avanci cap a una veritable atenció integral i integrada a les persones mitjançant la integració dels elements afavoridors del contínuum assistencial dins les xarxes i els dispositius implicats.
 
El desenvolupament de models d’atenció integrada en les diferents xarxes i dispositius ha de facilitar un coneixement compartit i una utilització òptima de les capacitats, els recursos i les dades dels sistemes de forma que es configurin, progressivament, com una xarxa interrelacionada i integrada de serveis a les persones, sense perjudici de les competències de cada departament pròpies del seu àmbit, sanitari o social.
 
La coordinació interdepartamental serà clau
 
Cal tenir en compte que l’atenció integral i integrada de la situació social de la persona, la seva autonomia i la seva salut posa de manifest la necessitat d’una veritable i efectiva coordinació interdepartamental centrada en les necessitats de la persona, respectant les seves voluntats, experiències i preferències.
 
Tot això implica generar una visió interdisciplinària i transversal, imprescindible en la intervenció dels professionals que atenen i assessoren les persones que pateixen una problemàtica de salut, social i d’autonomia. Aquesta és una de les bases del Pla de salut de Catalunya 2016-2020, marc referencial en política sanitària del Govern, i del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya.
 
Es tracta, en definitiva, de crear un model d’atenció integrada dels serveis sanitaris i socials, tot elaborant un pla de treball que contribueixi a generar un model d’intervenció global coordinada, amb una mateixa visió de conjunt, que situï la persona al centre.
 
Per fer efectiu els objectius del PAISS caldrà desenvolupar un conjunt d’eines i instruments compartits entre els departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies. Per exemple, caldrà  promoure i alinear les experiències d’interacció social i sanitària que existeixen en el territori, endegar instruments de planificació i provisió conjunta, així com també configurar una història clínica i social compartida, que sumi elements de comunicació segura i d’interoperabilitat entre els diferents sistemes d’informació de les xarxes d’atenció.
 
Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat
 
Amb aquesta mateixa prioritat de posar les persones al centre de les polítiques, el Govern també ha tractat sobre l’Acord de Govern, que va anunciar el president Torra en el Consell Plenari de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), que s’està treballant i que ha de significar la Constitució del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat. Un Pacte Nacional que es constituirà el proper 18 de juliol i celebrarà la primera reunió plenària.
Segons ha subratllat Budó, el Govern fa seu el compromís per iniciar el Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat. “En aquest sentit, Catalunya agafa els principis de la Convenció de les Nacions Unides com a guia de cap a on volem anar, quin país volem arribar  a ser”, ha dit la portaveu.
 
El Govern referma el seu compromís amb els drets de les persones LGBTI
 
Amb la voluntat de construir un país “veritablement inclusiu”, i coincidint amb la propera celebració del Dia de l’Orgull LGTBI el 28 de juny, el Govern de la Generalitat “vol refermar el seu compromís amb el respecte dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals”, ha assegurat Budó. Per aquest motiu, el Govern ha actualitzat el manifest “Per un país de respecte als drets de les persones LGBTI i amb tolerància zero a la discriminació”.
 
Catalunya va liderar l’avenç en el reconeixement de les persones LGBTI amb l'aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, impulsada pel treball tenaç durant llargs anys de les entitats LGBTI.
 
D’altra banda, també s’han desplegat més de 76  serveis d’atenció integral LGBTI amb la col·laboració dels ens locals. Des d’aquests serveis s’atenen les persones que pateixen LGBTIfòbia, s’impulsen les polítiques públiques locals adreçades a promoure la diversitat sexual i de gènere i la formació de tot el funcionariat del país. Aquest acostament a la ciutadania fa també que les persones i organitzacions se sentin més valentes per denunciar aquest fets.
 
El manifest aprovat pel Govern avui fa palesa la necessitat de continuar avançant en aquestes polítiques i lluitar contra les discriminacions que pateix el col·lectiu.
 
“Catalunya i les seves institucions volen mostrar la ferma adhesió a la lluita pels drets i les llibertats així com el compromís en el desenvolupament i reconeixement dels drets de les persones LGBTI i la lluita contra les discriminacions, i que aquest sigui un dels nous pilars en l'avenç social i la construcció nacional, on tothom ha de ser lliure d'estimar qui vulgui i com vulgui”, diu textualment el manifest.
 
El manifest es compromet a consolidar el desplegament de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, en particular, com una eina potent per a la garantia dels drets de totes les persones LGBTI. Per avançar cap a un país respectuós i divers on la normalitat social faci que les persones LGBTI es mostrin tal com són, sense por i amb la plena acceptació dels seus drets, on la discriminació per motiu d'orientació sexual i identitat tingui tolerància zero”.
 
Així mateix, el proper dia 28 de juny, coincidint amb el Dia de l’Orgull LGBTI, es penjarà la bandera multicolor del col·lectiu com a gest simbòlic de compromís. La Generalitat vol fer extensiu aquest gest i convida el món local i les institucions catalanes, així com la societat civil, a penjar la bandera de l'arc de sant Martí per commemorar els fets que donen origen a aquesta data com a jornada internacional.
 
El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de residus
 
D’altra banda, el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya. La tramitació d’un projecte de llei requereix l’acord previ del Govern sobre l’oportunitat de la iniciativa i s’inicia a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest acord previ del Govern conté la memòria preliminar, i estableix un procés de consulta pública prèvia mitjançant el portal de la Generalitat (https://participa.gencat.cat), que permetrà recollir i orientar el nou text legal a partir de les aportacions realitzades pels agents i parts interessades.
 
La futura llei de prevenció i gestió de residus i d’ús eficient dels recursos ha de permetre alinear les polítiques que Catalunya haurà d’emprendre en els propers anys amb les establertes per la Unió Europea i donar compliment a la normativa en matèria de canvi climàtic.
 
Al mateix temps, la nova legislació ha de suposar una revisió de les estratègies de prevenció, recollida i tractament de tots els residus, així com els aspectes competencials i de responsabilitat en matèria de residus i de recursos per tal d’integrar i coordinar aspectes d’aquests àmbits. A més, la futura llei ha de servir per reforçar els instruments associats a la gestió de residus, com la fiscalitat i els mecanismes de responsabilitat ampliada del productor, i habilitar-ne de nous. I, també, per ampliar les mesures d’optimització administrativa i de transparència en la gestió.
 
El context sectorial i econòmic en què va ser promulgada l’any 1993 la Llei reguladora dels residus ha variat substancialment. Al llarg dels darrers 25 anys, la Llei de residus s’ha anat adaptant a l’evolució de la situació i als canvis en el context normatiu europeu i estatal. Més enllà de les evidents diferències en el marc socioeconòmic general, el subsector de la gestió de residus ha experimentat una evolució molt rellevant, amb un desenvolupament, tecnificació i diversificació creixents des de 1993.
 
El Govern reforça la cooperació amb la Regió de la Provença-Alps-Costa Blava
 
El Govern aprova la subscripció d’un protocol entre el Consell Regional de la Regió Provença-Alps-Costa Blava i la Generalitat de Catalunya, per al desenvolupament d’accions conjuntes de cooperació euromediterrània, d’una durada de quatre anys
 
La Regió de la Provença-Alps-Costa Blava i el Govern de la Generalitat signaran un acord per seguir col·laborant en projectes d’interès comú, impulsant iniciatives a la regió mediterrània, en els camps de la lluita contra el canvi climàtic, la joventut, la recerca i la innovació, el desenvolupament econòmic, la cultura i el patrimoni i a favor del reconeixement del paper de les entitats territorials en el desenvolupament de l’espai mediterrani.
 
Totes dues administracions són membres de la xarxa Comissió Intermediterrània-Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CIM- CRPM), de la plataforma d’experts en canvi climàtic i ambiental a la Mediterrània (MedECC) i del projecte europeu PLATFORMA.
 
Amb la signatura d’aquest protocol, mostren la voluntat renovada de definir projectes en àmbits d’interès comú, reforcen els vincles institucionals i es comprometen a promoure intercanvis entre els actors dels seus territoris, especialment en el marc de la cooperació euromediterrània, els programes i les xarxes en què participen actualment.
 
Tots dos governs volen desenvolupar una visió comuna sobre integració euromediterrània i el suport a una estratègia macroregional per a la Mediterrània, en línia amb la declaració ‘Aliança per a la cooperació mediterrània’, llançada a Barcelona durant el Fòrum Mediterrani organitzat per la Generalitat de Catalunya el febrer passat i que aplega les principals xarxes territorials de la Mediterrània. En aquest sentit, col·laboren especialment en la implementació de la Iniciativa OestMED a la Mediterrània occidental.
 
El Govern autoritza la compra de nou material mòbil per al transport de mercaderies d’FGC
 
Finalment, el Govern ha autoritzat la compra per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de cinc locomotores i seixanta-sis vagons per tal de renovar el material mòbil de mercaderies de la companyia i incrementar la demanda d’aquest servei. El transport de mercaderies prestat per FGC té un impacte molt important en l’economia del país i, en particular, a les comarques del Baix Llobregat i el Bages, així com permet fomentar el transport sostenible en el sentit d’afavorir el transport per ferrocarril versus el transport per carretera.
 

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa (Rubén Moreno) 77

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la reunió del Govern (Rubén Moreno) 566

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 374