La portaveu Budó durant la roda de premsa

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

query_builder   9 juliol 2019 14:08

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

  • Inclou mesures com la creació de beneficis fiscals en el cànon de l’aigua per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat
  • L’Executiu també ha donat llum verda al Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitats Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022
  • Portaveu Budó: “La petició de la Fiscalia d’inhabilitar el president Torra és un sensesentit
La portaveu Budó durant la roda de premsa
El Govern ha donat llum verda al Decret llei de mesures tributàries urgents i de lluita contra el frau fiscal. Aquesta iniciativa s’emmarca en el context de pròrroga pressupostària i la necessitat d’adoptar mesures correctores del frau, en línia amb el que preveu el “Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022”. El nou text legislatiu introdueix tota una sèrie de modificacions en alguns dels tributs propis i cedits, que suposaran un increment estimat en la recaptació de 88,2 milions d’euros anuals.
 
“Dins del context de pròrroga pressupostària en què ens trobem, és necessari aprovar tota una sèrie de modificacions de tributs propis i cedits, que en molts casos beneficiaran moltes famílies i empreses”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.
 
Aquests canvis giren a l’entorn de tres grans eixos: beneficis fiscals per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat, i per a la reindustrialització del territori; modificacions tributàries que comportaran un increment d’ingressos per fer front al context de pròrroga pressupostària; i mesures de lluita contra el frau fiscal, principalment en matèria de joc. Amb aquestes modificacions es preveu recaptar uns 90 milions d’euros anuals.
 
Beneficis fiscals
 
El Decret llei aprovat avui pel Govern preveu bonificacions fiscals en dues figures tributàries; el cànon de l’aigua i el cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials. En el primer cas, s’aplica una exempció en l’anomenada “tarifa social” aplicable als usos domèstics de l’aigua amb l’objectiu d’ajudar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat. Així, per a aquests col·lectius s’estableix una tarifa social de 0 euros per metre cúbic en el primer tram del cànon, i en el cas que superessin aquest consum, s’aplicaria un coeficient del 0,5 a partir del segon tram. S’estima que aquesta mesura pugui beneficiar prop de 40.000 famílies catalanes.
 
Són famílies que, per la seva situació econòmica, no poden pagar el consum d’aigua. Ara amb aquesta mesura, aquests rebuts tampoc generaran cànon de l’aigua en el primer tram, i es veurà reduït en tots els altres”, ha destacat Budó.
 
També s’introdueix un coeficient reductor del 0,10 sobre el tipus de gravamen general aplicable al consum industrial de l’aigua per a aquelles empreses que mantinguin l’activitat industrial o creïn nous llocs de treball en municipis afectats per tancaments d’indústries. D’aquesta manera, els subjectes passius que se’n puguin beneficiar veuran bonificada la seva quota tributària en un 90%.  D’acord amb el text del Decret, aquesta mesura s’aplicarà, de moment, al municipi de Flix, perquè actualment és l’únic que disposa d’un projecte de reindustrialització de la zona. La voluntat del Govern és fer extensiva aquesta bonificació a altres municipis per als quals s’aprovin plans de reindustrialització.
 
El Decret també preveu una altra mesura que afecta al municipi de Flix. La voluntat del Govern de la Generalitat és “afavorir la reindustrialització d’aquest territori”, i amb aquest objectiu s’introdueix una bonificació del 40% en la quota del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials que paguen les empreses ubicades en aquesta zona.
 
Aquesta bonificació s’emmarca dins de la consideració d’interès general que reben els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona, tal i com va acordar el Consell de ministres de l’1 de desembre del 2017.
 
Obtenció d’ingressos
 
S’inclouen com a subjectes passius de l’Impost sobre els habitatges buits els fons de titulització, com a titulars de grans paquets d’habitatges buits que han adquirit procedents d’execucions hipotecàries i que amb la regulació actual no estaven subjectes al pagament per no tenir personalitat jurídica. El canvi corregeix aquesta deficiència original de la llei i evita pèrdues de recaptació no volgudes en el moment de creació del tribut.
 
“L’objectiu principal d’aquest impost no és recaptatori, sinó que és mobilitzar el parc d’habitatges buits en mans dels grans tenidors i propietaris. La seva aplicació ha estat molt important i efectiva en aquest sentit, malgrat els recursos al Tribunal Constitucional que el Govern de l’Estat va presentar des del moment de la seva aprovació”, ha detallat la portaveu del Govern.
 
El Decret també preveu l’increment dels tipus impositius de tres impostos. L’Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen emès.
 
L’any 2014 el Govern de la Generalitat va ser “absolutament capdavanter amb la creació d’aquest impost”, seguint les recomanacions de la Unió Europea sobre l’adopció de mesures de fiscalitat mediambiental. Es tracta d’un impost que va ser “una innovació en l’ordenament jurídic estatal”, i es va crear seguint els precedents de França, Alemanya i el Regne Unit, segons ha explicat Budó.
 
L’Impost que grava les apostes, que situa en un tipus únic del 15% el tipus que actualment és del 10%, en el cas de les esportives, i del 13% per a les generals. Aquesta modificació només afecta les apostes presencials, que són les úniques sobre les quals les comunitats autònomes tenen capacitat normativa. El joc en línia és competència de l’Estat.
 
Finalment, quant a l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats el Decret llei eleva el tipus impositiu que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari de l’1,5% al 2%. El 10 de novembre del 2018, va entrar en vigor el Reial decret llei 17/2018, que establia que el subjecte passiu d’aquest impost són les entitats financeres que concedeixen els préstecs i a favor de les quals es constitueixen les hipoteques. L’impacte d’aquest increment és de 81,9 milions d’euros anuals.
 
Aquest impost va ser motiu d’una sentència “polèmica” i una intervenció posterior del Tribunal Suprem “més que curiosa, per definir-ho de manera suau”, ha apuntat Budó. Posteriorment, el Reial decret-llei 17/2018 va establir que el subjecte passiu d’aquest impost passaven a ser les entitats financeres que concedeixen els préstecs o hipoteques, i són aquestes les que han de fer el pagament i tenen prohibit de repercutir-lo en els clients.
 
 
Lluita contra el frau fiscal
 
En el marc del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, el decret aprovat avui preveu tres noves mesures en l’àmbit de la tributació i regulació de l’activitat del joc:
·       L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA) no podrà subministrar cartrons de bingo nous als establiments de joc que tinguin pendent el pagament de l’impost sobre el joc.
 
·       Es considerarà infracció “molt greu” la realització d’activitats de joc, sense haver satisfet l’impost sobre el joc, que grava la celebració de l’esmentada activitat.
 
·       L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) podrà utilitzar les fiances que ara ja dipositen els operadors del joc per atendre el pagament de premis i sancions, també per executar els deutes derivats de la tributació.
 
El Decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals i entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
 
Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitats Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022

Avui el Govern també ha pres dos acords “absolutament imprescindibles per construir un país més inclusiu”. Es tracta de l’acord per impulsar l’elaboració del Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat i també del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022.
 
Per a la portaveu Budó, són dos acords que “han d’ajudar a revertir situacions injustes, perquè un país que valgui realment la pena és un país que té cura per igual de tots els seus ciutadans i ciutadanes, i els assegura viure lliurement i amb plenitud de drets”.
 
En concret, el primer és l’acord pel qual s'impulsa l'elaboració del Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat i es crea la Taula del pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat. Aquest acord neix del compromís que tant el president Torra com el conseller el Homrani van prendre en les reunions del CODISCAT –Consell de la Discapacitat de Catalunya-.
Aquest pacte té com a finalitat l’establiment de les línies estratègiques d’actuació en els pròxims anys que permetin una atenció transversal i integral d’acord amb els principis de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
 
Es tracta d’un acord que inclou la creació de la Taula del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat com a òrgan col·legiat que permeti la participació dels col·lectius i les organitzacions implicades. Estarà composta per prop de 50 membres i es constituirà el proper 18 de juliol.
 
Aquesta Taula s’encarregarà d’elaborar el document del Pacte Nacional; constituir els grups de treball que es considerin pertinents i fer-ne el seguiment.
 
El segon acord és el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022. Es tracta d’un Pla que esdevé “un pas importantíssim en el camí cap a una igualtat efectiva entre dones i homes”.
 
“Una societat democràtica socialment avançada hauria de permetre el ple desenvolupament de les persones que la integren, homes i dones per igual. Malauradament, sabem que avui dia la realitat és lluny d’aquest enunciat. Durant molts anys, la igualtat plena no s’ha aconseguit perquè, tot i la igualtat de dret, no hi ha igualtat de fet entre dones i homes”, ha lamentat la consellera. “Amb aquest Pla Estratègic concretem accions que ens permeten avançar”, ha assegurat.
 
Inclou sis eixos d’acció, 21 objectius estratègics, 103 objectius operatius i 326 actuacions a desplegar els propers anys. La programació econòmica del Pla per a l’any 2019 se situa al voltant dels 72,5 milions d’euros. Totes les actuacions parteixen de la base de la transversalització de la perspectiva de gènere i en el desplegament de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 5/2008, dels drets de les dones a eradicar la violència masclista.
 
Els sis eixos d’acció són:
 
-        Eix d’acció 1. Coeducació i promoció de valors i models igualitaris.
-        Eix d’acció 2. Promoció de l’equitat en el treball i la coresponsabilitat en els usos del temps.
-        Eix d’acció 3. Prevenció i eradicació de la violència masclista (II Programa d’intervenció integral contra la violència masclista).
-        Eix d’acció 4. Participació política i social i apoderament personal i comunitari de les dones.
-        Eix d’acció 5. Visibilització de les dones i comunicació no sexista.
-        Eix d’acció 6. Transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.
 
Entre les actuacions que preveu el Pla estratègic, destaquen:
 
-        Disseny i implementació d’un Programa integral de sensibilització per a la igualtat de dones i homes i la prevenció de la violència als centres educatius.
-        Definir i consensuar un marc legal i administratiu que garanteixi l’atenció a les adolescents.
-        Acolliment d’urgència: Disseny i implementació d’un model d’acolliment i atenció integral d’urgència que doni resposta a totes les situacions de violència masclista, especialment els caps de setmana.
-        Increment dels recursos de la Xarxa d’Atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista.
-        Establiment d’un model coordinat, integrat i consensuat d’abordatge de les violències sexuals.
-        Aprovació del reglament sancionador regulat als articles 59 a 64 de la Llei 17/2015.
-        Creació del Consell d’Igualtat Interinstitucional.
-        Creació del Distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat en el treball.
 
Aquest pla estratègic va ser aprovat per la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes el passat 9 d’abril, i en la seva elaboració ha comptat amb un ample procés participatiu, incorporant esmenes d’unes 60 entitats i institucions.
 
També s’ha fet una posterior revisió i validació a càrrec d’una comissió de 15 expertes en els diferents àmbits d’intervenció de les polítiques públiques d’igualtat de gènere.
 
Acord per a l’impuls del Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible

En la sessió de Govern d’avui també s’ha aprovat, a proposta dels Departaments d’Interior i de Territori i Sostenibilitat, l’Acord per a l’impuls del Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible.
Avui la mobilitat és “un element cabdal i principal en la nostra societat i fins i tot en la nostra civilització”. De fet avui la mobilitat és un element tan transformador com anys enrere va ser-ho l’urbanisme. I avui aquest element té dos punts negres: un, la seguretat de les persones; dos, la petjada que deixa en el medi.
 
Davant d’aquestes dues problemàtiques, els Departaments d’Interior i de Territori i Sostenibilitat han portat a Govern aquest impuls per al Pacte Nacional.
 
L’objectiu és doble:
 
-fer front als reptes presents i de futur de la mobilitat, implantant una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada;
-I també promoure la millora de la seguretat viària, amb l’objectiu de la Visió Zero per arribar a l’horitzó de l’any 2050 sense víctimes mortals ni ferits greus amb seqüeles per a tota la vida.
 
El director del Servei Català de Trànsit i el director general de Transports i Mobilitat lideraran la coordinació i l’impuls del Pacte en el marc de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària (CIMSV), i coordinaran els contactes amb els agents econòmics i socials, entitats i organitzacions de la societat civil i grups polítics, per presentar una proposta de Pacte Nacional d’aquí nou mesos com a màxim.
 
Budó: “La petició de la Fiscalia d’inhabilitar el president Torra és un sensesentit

Durant la roda de premsa, la portaveu Budó ha titllat de “sensesentit” la petició de la Fiscalia d’una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i d’una multa econòmica contra el president Torra per haver mantingut el llaç groc i la pancarta en favor dels presos polítics i exiliats a la façana del Palau de la Generalitat, tot i els requeriments de la Junta Electoral Central.

“Ens sembla un sensesentit, però un més en la repressió que estem patint. Ens estranyaria que la Fiscalia no demanés aquestes penes pel fet de preservar i defensar, com va fer el president Torra, la llibertat d’expressió”, ha manifestat Budó.
 
Preguntada per la presència aquest matí de la Guàrdia Civil a diversos departaments de la Generalitat, la portaveu ha aclarit que es tracta d’un requeriment de documentació per part del jutjat número 13 de Barcelona, que ha sol·licitat expedients i resolucions relacionats amb l’1-O. “És un dels molts requeriments d’informació que s’estan produint en aquest dos anys”, ha afirmat.
 
Actualització de l’estratègia Solarcat de Catalunya

El Departament d’Empresa i Coneixement ha portat a Govern una actualització de l’estratègia Solarcat de Catalunya. En aquests darrers anys, s’han produït canvis normatius importants que afecten la instal·lació i producció d’energia elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques.
 
Primer, van rebre un impuls institucional amb subvencions econòmiques i, posteriorment, van passar a ser pràcticament penalitzades pel Govern de l’Estat dirigit pel Partit Popular, i novament s’han efectuat canvis normatius per afavorir-ne la instal·lació i implantació.
 
Catalunya, com a país, i aquest és un objectiu del Govern, aspira a aconseguir una generació elèctrica 100% renovable. Això vol dir que, partint dels 300 MW instal·lats en l’actualitat, hem de promoure accions públiques i també de col·laboració amb veïns i entitats per implantar centrals de generació renovable. Aquesta és l’estratègia SOLARCAT.
 
Una estratègia territorial per a la implantació de les energies renovables  a Catalunya; que forma part de les mesures impulsades pel Govern en el marc de la Llei del Canvi Climàtic i de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica, i que té com a objectiu avançar cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic, basat al 100% en les energies renovables l’any 2050, i per fer front a l’emergència climàtica.
 
Aquest projecte es dota aquest 2019 amb 5,6 milions d’euros.  

Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya

El Govern també ha donat llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya. Aquesta futura llei aspira a consolidar la recerca i la innovació com a prioritat política, social i econòmica del país, un objectiu imprescindible per construir una societat del coneixement basada en la recerca i la innovació.
 
La Llei potencia la internacionalització, la garantia de les condicions de treball dels professionals de la ciència i un nou model de finançament públic-privat amb major implicació del món de l’empresa, i es preveu la creació del Consell de Recerca de Catalunya i del Consell del Mecenatge en R+D+I.
 
6 milions d’euros a promoure l’autoocupació juvenil

Avui el Govern també ha aprovat destinar gairebé 6 milions d’euros a promoure l’autoocupació juvenil. L’acció s’emmarca en el programa Garantia Juvenil, que impulsa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i es fa amb càrrec al pressupost del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
 
Garantia Juvenil és una iniciativa europea que té per objectiu reduir l’atur juvenil i que desenvolupa el Servei d’Ocupació de Catalunya. Va adreçat a joves aturats entre 16 i 29 anys i que consisteix a facilitar l’accés al mercat laboral d’aquest col·lectiu mitjançant programes de formació, treball, emprenedoria i mobilitat internacional.
 
Aquest acord forma part de les polítiques d’ocupació i de suport al treball que impulsa el Govern i de les quals es podran beneficiar aquest any més de 460.000 persones.
 
670.000 euros per a la lluita contra el mosquit i la mosca negra

Avui el Govern també ha autoritzat el Departament de Territori i Sostenibilitat a concedir una subvenció directa al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) per la lluita contra el mosquit tigre i la mosca negra. La subvenció ascendeix a més de 670.000 euros.
 
La proliferació d’aquestes espècies d’insectes ha esdevingut plaga des de l’any 2000, en el cas dels mosquits, i des de l’any 2007, en el cas de la mosca negra. Com és ben sabut, els factors hidrològics, geomorfològics i climàtics influeixen en el seu desenvolupament.
 
Des de la Generalitat, s’han dut  a terme actuacions de planificació, supervisió, control i realització de tractaments contra aquestes plagues, amb l’objectiu de controlar la població d’aquestes espècies i reduir de forma significativa les molèsties per a la població.
 
2,4 milions d’euros en el període 2019-2021 per a la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues a les Borges Blanques

El nou arxiu s’ubicarà en l'espai anteriorment ocupat per l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, ben a prop de l’Ajuntament de les Borges Blanques i tindrà una superfície de gairebé 1.300 metres quadrats.
 
Guardó Pau Casals a Jaume Plensa

El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha aprovat concedir el Guardó Pau Casals a la projecció internacional de la cultura catalana i per a la seva representació a l’escultor Jaume Plensa i Suñé.
 
Aquest guardó respon a la seva excel·lència en l’àmbit de les arts plàstiques, especialment en l’escultura, el llenguatge plàstic de la qual està estretament vinculat amb la filosofia i la relació de l’home amb l’univers, amb què l’artista ha contribuït a la projecció internacional de la cultura catalana.
 
Finalment, i en l’apartat de nomenaments, el Govern avui ha nomenat el senyor Gorka Knörr com a delegat del Govern a Madrid. En Gorka Knorr és una persona amb una llarga experiència institucional i de Govern. Una experiència que el converteix en una persona idònia per desenvolupar aquesta tasca.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 344

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Jordi Bedmar) 237

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 775