Roda de premsa del Govern

El Govern aprova les memòries preliminars dels avantprojectes de llei de Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació i del procediment d'elaboració de normes

query_builder   5 novembre 2019 14:42

El Govern aprova les memòries preliminars dels avantprojectes de llei de Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació i del procediment d'elaboració de normes

  • Portaveu Budó: “En el debat electoral vam poder veure catalanofòbia i una deriva autoritarista de l’Estat molt preocupant”
  • El Govern aprova l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025
  • L’Executiu també dona llum verda a una nova partida de 20 milions d’euros a la compra de pisos provinents d’execucions hipotecàries
Roda de premsa del Govern

El Govern ha aprovat avui dues memòries preliminars relatives a dos projectes legislatius. Es tracta de l’Avantprojecte de llei de Cambres de comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, i de l’Avantprojecte de llei sobre el procediment d’elaboració de normes, segons ha detallat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

Pel que fa al primer, el Govern havia iniciat l’elaboració d’una nova Llei de Cambres l’any 2016, però el tràmit va quedar interromput l’any 2017 degut a l’aplicació de l’article 155. Un cop culminada la renovació dels plenaris i dels òrgans executius de les cambres catalanes mitjançant les eleccions celebrades el passat mes de maig, el Govern ha decidit reprendre des de l’inici la tramitació de la norma “per tal d’afavorir el diàleg amb les corporacions i aconseguir la llei que respongui millor a les necessitats del teixit productiu català”, ha explicat Budó.

Un cop aprovada la memòria, s’obrirà un procés de consulta pública de 15 dies per recollir les aportacions de tots els interessats en aquesta norma. La nova Llei ha d’adequar el marc normatiu de les cambres a l’actual situació socioeconòmica i a la realitat de les empreses, de manera que aquestes corporacions puguin efectuar les seves funcions de suport i foment a l’activitat empresarial en un context de seguretat jurídica i de viabilitat econòmica.

La nova normativa definirà tant el paper i les funcions de les cambres com el seu règim econòmic, amb la voluntat de maximitzar tant el seu potencial com el coneixement i l’expertesa acumulats, de manera que aquestes corporacions “esdevinguin una xarxa d’agents per a la dinamització econòmica i empresarial a tot el territori”, ha destacat la portaveu.

La norma també abordarà àmbits com la millora dels mecanismes de coordinació i col·laboració entre l’administració i les cambres, entre les cambres i les empreses i entre les pròpies cambres, i buscarà reforçar la seguretat jurídica en la normativa d’aquest sector.

Memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei del procediment d’elaboració de normes.

Pel que fa a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del procediment d’elaboració de normes, els objectius principals d’aquest text són:

  1. adequar l’actual procediment d’elaboració de disposicions a la normativa aprovada posteriorment,
  2. avançar en l’avaluació en totes les fases del procés normatiu,
  3. donar cabuda a la creixent exigència social d’una major participació i coresponsabilitat en la configuració de les polítiques públiques i
  4. facilitar la tramitació electrònica del procediment normatiu.

Portaveu Budó: “En el debat electoral vam poder veure catalanofòbia i una deriva autoritarista de l’Estat molt preocupant”

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha valorat el debat televisiu celebrat ahir a la nit entre diferents formacions polítiques espanyoles, i durant el qual l’actual president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, va assegurar que s’encarregarà de portar davant la justícia espanyola el president Puigdemont o que tornarà a incloure dins el Codi Penal la celebració de referèndums:

“Ens sembla gravíssim. Són afirmacions que suposen un govern que ha oblidat del tot la separació de poders. Que un candidat a unes eleccions digui que serà qui portarà Puigdemont aquí ens sembla d’una gravetat extrema, i molt preocupant en una democràcia on se suposa que viu el Govern espanyol”, ha declarat Budó.

Pel que fa a la reintroducció de l’organització de referèndums en el Codi Penal, la portaveu ha considerat aquesta promesa electoral del PSOE “una evidència més” que l’1-O no va suposar cap delicte i que el procés contra els líders independentistes “ha estat un judici polític”, per la qual cosa “els presos i exiliats ho són a conseqüència d’una persecució política a través dels jutjats”.

A preguntes dels periodistes, Budó ha expressat la “preocupació” del Govern davant el discurs de la majoria dels candidats: “Van mostrar catalanofòbia i un desconeixement de Catalunya preocupant. No vam veure cap diferència de discurs entre PSOE, PP, C’s i Vox, i sí una deriva autoritarista i antidemocràtica de l’estat espanyol. Estem molt preocupats pel que vam sentir ahir en el debat”, ha lamentat Budó..

Davant la reactivació de les euroordres contra els polítics exiliats, la portaveu del Govern ha mostrat la “confiança” del Govern en la justícia europea perquè en altres ocasions ha resolt de manera favorable a les persones que es van haver d’exiliar perseguides per la justícia espanyola.

“El que considerem més greu és que es continuï judicialitzant allò que s’hauria de resoldre des de la política”, ha denunciat Budó. Per aquest motiu, la portaveu ha tornat a reclamar que es constitueixi “una taula de negociació política per resoldre el que és un conflicte polític entre Catalunya i Espanya”.

“No ens cansarem d’oferir la mà estesa per negociar de govern a govern per trobar una solució política a un conflicte que és polític. Confiem que a partir del 10-N hi hagi un nou govern a l’estat espanyol amb voluntat i capacitat de fer política i de dialogar”, ha declarat.

El Govern aprova l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025

El Govern també ha aprovat avui l’Estratègia catalana de la bicicleta 2025, el “full de ruta” que sota el lema Fes-li lloc a la bici recull una vuitantena d’accions perquè aquest mitjà de transport “contribueixi a una societat més sostenible i saludable”, segons ha explicat la portaveu Budó.

El document incorpora les aportacions dels participants a les jornades i les sessions de treball dutes a terme en el marc de la Mesa de la Bicicleta des de l’any 2018, conjuntament amb els agents i les institucions relacionats amb el món de la bicicleta.

Desenvolupa tres eixos temàtics: promocionar una mobilitat quotidiana en bicicleta, tant en els entorns urbans com metropolitans, en  complementarietat amb el transport públic per a les distàncies més llargues; impulsar aquest mitjà com a element turístic, d’oci i esportiu, de forma segura tenint en compte el seu alt potencial econòmic i, finalment, millorar la promoció, el seguiment i la governança de la bicicleta.

“L’Estratègia és un recull de polítiques a implementar i un compromís del Govern de la Generalitat, alhora que un conjunt de línies per a promocionar la bicicleta per part d’altres administracions, institucions, empreses i organismes”, ha assegurat Budó.

Augmentar la quota modal de la bicicleta en la mobilitat quotidiana a Catalunya és un dels principals objectius; en concret, assolir una quota del 8% dels desplaçaments. És a dir, passar de 300.000 a 600.000 desplaçaments diaris, la meitat dels quals provindrien de la substitució del transport privat, la qual cosa suposaria reduir en 50.000 tones equivalents de CO2 les emissions a l’atmosfera.

El Govern destinarà una nova partida de 20 milions d’euros a la compra de pisos provinents d’execucions hipotecàries

El Govern també ha acordat destinar 20 milions d'euros per a l'adquisició d'habitatges provinents de processos d'execucions hipotecàries i destinar-los a lloguer assequible.

Aquest és el segon acord d’aquestes característiques que s’aprova aquest any 2019 després que al mes de febrer el Govern adoptés un primer acord entre l’Incasòl i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per un import també de 20 milions d’euros. D’aquesta manera, l’any 2019 el Govern haurà destinat 54 milions a adquirir habitatges per la via del tanteig, els 40 provinents de convenis amb Incasòl corresponents als acords adoptats avui i al febrer passat, als quals cal afegir 14 milions d’euros més provinents de la liquidació de l’impost de pisos buits.

Es tracta d’una línia encetada l’any 2018, en què la Generalitat va destinar 30 milions d’euros a comprar habitatges per aquesta via. Des de l’entrada en vigor del Decret llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, el Govern de la Generalitat ha adquirit més de 2.555 habitatges, per un import de més de 131,4 milions d’euros.

El dret de tanteig i retracte a favor de les administracions permet mobilitzar aquests habitatges per destinar-los a famílies en situació d’especial vulnerabilitat i ha evitat la venda d’aquests pisos a fons d’inversió internacional que podrien haver portat a una nova dinàmica especulativa.

Una altra de les mesures iniciades pel Govern per impulsar l’adquisició d’habitatges per tanteig i afavorir l’accés a habitatge assequible han estat els convenis signats entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances per concedir crèdits bonificats a ajuntaments i entitats del tercer sector.

En conjunt, des de l’any 2015, els ajuntaments han adquirit 643 habitatges i les entitats del tercer sector 447, el que suma, amb els que ha adquirit la Generalitat, 3.645 pisos que han passat a incrementar el parc d’habitatges de lloguer assequible de Catalunya.

El Govern aprova les personalitats i esdeveniments que commemorarà l’any 2020

El Govern, a proposta de la Comissió de Commemoracions, ha acordat quins esdeveniments i quines personalitats seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2020. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu.

En concret, s’ha acordat la commemoració de dos esdeveniments: el centenari de la fundació de l’Orquestra Pau Casals, embrió de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i els 150 anys de la Revolta de les Quintes, amb especial referència al paper que van tenir-hi les dones.

També ha acordat la commemoració de les efemèrides de les personalitats següents:

  • El cinquantenari de la mort del poeta Josep Carner i Puig-Oriol; del músic i compositor Robert Gherard Ottenwaelder i de l’anarcosindicalista i feminista Llibertat Ródenas Rodríguez.
  • El centenari de la mort de l’artista gràfic, il·lustrador i dibuixant Alexandre de Riquer i Inglada i del polític i advocat Francesc Layret i Foix.
  • El centenari del naixement del filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; de l’historiador i polític Josep Benet i Morell; del mestre i polític Josep Pallach i Carolà; de l’escriptor Joan Perucho i Gutiérrez; del químic Enric Casassas i Simó i de la química i empresària Mercè Pàniker i Alemany.
  • Els 150 anys del naixement d’Eduard Fontseré i Riba, meteoròleg, astrònom i sismòleg.
  • I, finalment, els 250 anys de la mort d’Isabel Jolís Oliver, impressora i gravadora.

El Govern crea el Consell Estratègic d’Administració Digital, l’eina clau de la governança del nou model de la Generalitat

El Govern ha aprovat el decret que crea i regula els òrgans col·legiats estratègics que actuaran com a eines de governança corporativa i de lideratge de l’Administració digital de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional.

Es crea així el Consell Estratègic d’Administració Digital, que liderarà l’impuls i la coordinació de les polítiques públiques transversals per al desplegament del nou model d’Administració digital.

D’aquest consell en dependrà una comissió tècnica, la Comissió de Desplegament de l’Administració Digital, la Comissió del Sector Públic Institucional i la Comissió de Retribucions i Despeses del Personal; que substituiran d’altres que han quedat obsolets, com ara el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració i la Comissió per a l’Impuls dels Mitjans Electrònics de l’Administració.

Aquesta nova regulació defineix una estructura organitzativa al servei del foment de les polítiques digitals, la transformació del sector públic i alhora garanteix la coordinació que ha de permetre implementar-les de manera homogènia i sincronitzada dins els terminis previstos.

L’objectiu d’aquest nou model d’administració digital es centra en la prestació de serveis públics digitals, proactius i personalitzats.

El Govern aprova la creació i la implantació de la marca “País viu”

El Govern també ha aprovat la creació de la marca "País viu” per identificar l'estratègia de dinamització territorial. El Pla de Govern de la XII legislatura, aprovat el 25 de setembre de 2018, inclou entre les seves actuacions l’afavoriment del desenvolupament econòmic i la cohesió social del territori.

Per donar-hi compliment, el passat 7 de maig el Govern va aprovar l’Estratègia per a la Dinamització Territorial i la comissió interdepartamental que en coordina el funcionament.

L’objectiu global és reforçar l’aliança entre el Govern i els territoris, treballant de manera bilateral i amb polítiques transversals, per fomentar el creixement econòmic, i així actuar contra el despoblament i l’envelliment, millorar el nivell de vida i garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans allà on visquin.

Aquesta estratègia de dinamització territorial requereix una coordinació de les polítiques públiques tant a nivell intern, entre els departaments de la Generalitat de Catalunya, com de concertació amb els principals agents de cada territori; ja siguin públics (diputacions, consells comarcals, ens supramunicipals, municipis...) o privats.

Per tal d’aconseguir aquests reptes, i atesa la diversitat d’actuacions sectorials que poden sorgir en el marc d’aquesta estratègia, el Govern ha acordat la creació d’una marca identificativa que les doti d’homogeneïtat comunicativa i que transmeti clarament l’aliança de treball bilateral Govern-territori.

En aquest sentit, dijous de la setmana passada (31 d’octubre) es constituïa la primera comissió territorial a Sort (Pallars Sobirà), tal com s’havia compromès el president Torra amb els alcaldes de la comarca.

Les següents comarques on es desplegarà seran la Ribera d’Ebre, l’Alt Urgell i la Terra Alta, tal com va establir la Comissió Interdepartamental per a l’Estratègia de Dinamització Territorial en la seva constitució del passat 8 de juliol.

Altres acords del Govern

El Govern també ha aprovat altres acords destacats, entre els quals la signatura d’un acord de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Académie de Grenoble en matèria educativa, així com la concessió d’una subvenció de 600.000 euros a la Fundació VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, per als anys 2019, 2020 i 2021.

Finalment, en el capítol de nomenaments, el Govern ha aprovat nomenar Laia Girós i Barrés com a directora general de Joventut, i Oriol Torruella i Torres, director de l’Agència de Ciberseguretat.

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa del Govern (Autor: Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa del Govern (Autor: Jordi Bedmar) 311

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió del Govern (Jordi Bedmar) 551

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en PDF

Acords del Govern en PDF
PDF | 429