Govern

El Govern aprova el Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica, una normativa pionera a Europa que impulsarà la implantació de projectes empresarials estratègics

query_builder   8 gener 2020 16:06

El Govern aprova el Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica, una normativa pionera a Europa que impulsarà la implantació de projectes empresarials estratègics

Govern
  • L’objectiu és impulsar l’activitat econòmica a través del principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions
  • La futura llei beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms, i suposarà un estalvi de més de 38 milions d’euros anuals als agents empresarials
  • La portaveu del Govern confirma que el president Torra, acompanyat d’altres membres del Govern, assistirà dilluns a Estrasburg al Ple del Parlament Europeu
  • Budó assegura que si finalment el Suprem no acata la sentència del TJUE i hi ha “qualsevol mecanisme” que faci possible que Oriol Junqueras pugui assistir al ple del Parlament Europeu, el Govern “serà diligent” per garantir la seva presència
  • La mesa de negociació entre els governs català i espanyol es convocarà quan així ho acordin els presidents Torra i Sánchez en una primera reunió

 

El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei de facilitació de l’activitat econòmica, amb l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica, establint els criteris i instruments per fer més àgil i eficient la relació entre les administracions catalanes i les empreses i emprenedors. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha assegurat que el Govern és conscient que “un dels principals entrebancs dels autònoms i empreses és la burocràcia” i que amb aquesta nova regulació l’Executiu vol posar en el centre les necessitats d’empreses i autònoms “per fer-los la vida mes fàcil”. Durant la roda de premsa posterior a la reunió de Govern la consellera d’Empresa i Coneixement ha explicat que  “es tracta d’una regulació pionera a Europa” en l’àmbit de l’activitat econòmica, ja que farà possible l’aplicació del principi “Only Once”, segons el qual “les empreses només hauran de lliurar una sola vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions”. Aquest principi impulsat per les directrius de la Unió Europea integra els tres nivells d’administració (català, local i estatal).

Aquesta normativa —sense precedents en matèria de facilitació— beneficiarà 564.000 empreses i  362.000 autònoms (el 89% de les empreses i el 91% dels autònoms) i suposarà un estalvi de 38,4 milions d’euros anuals per als agents empresarials beneficiats.

Una altra de les novetats de la futura llei és la creació d’una autopista administrativa per a “projectes empresarials estratègics”, afavorint la implantació d’empreses amb valor afegit i presència tecnològica, especialment els que impliquin inversions productives preferentment en l’àmbit industrial i logístic.

El text, que iniciarà ara la seva tramitació parlamentària, preveu mesures per reduir les càrregues burocràtiques, minimitzant la intervenció administrativa; ofereix serveis proactius a l’empresa, basats en la gestió i l’anàlisi de les seves dades; i estableix un nou model de relació entre l’empresa i les administracions. Aquest nou model de relació es fonamenta en la confiança mútua, la relació digital per defecte, l’aportació de dades una única vegada, l’eliminació de les càrregues administratives innecessàries, l’estandardització dels procediments, la celeritat en la tramitació, i la transparència.

La consellera ha volgut subratllar que el projecte —que dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE)— “és fruit d’un treball col·laboratiu del Govern, a través del Departament d‘Empresa i Coneixement amb representants dels diferents agents econòmics implicats”.  En els darrers dos anys, en un procés liderat per l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), s’han fet sessions de treball, comunitats de pràctiques, jornades, seminaris, i reunions tècniques amb organitzacions empresarials i sindicals, cambres de Comerç, col·legis professionals, gremis, empresaris i autònoms, i amb representants del món local.

Les principals novetats del projecte de llei són:

  1. Impuls de projectes empresarials estratègics: Per primer cop, s’estableix a nivell normatiu la tramitació d’urgència de projectes empresarials considerats estratègics, amb la voluntat d’oferir una “autopista administrativa” que faciliti la implantació de projectes empresarials amb valor afegit. Amb aquesta finalitat, el Govern establirà els mecanismes per designar un projecte empresarial com a “estratègic”, per tal d’impulsar un procés ordenat i equilibrat de transició cap a nous models de negoci, de major valor afegit i presència tecnològica, que consolidin el teixit productiu i generin ocupació.  Seran considerats estratègics els projectes empresarials que aportin valor afegit en  desenvolupament tecnològic i innovació, desenvolupament i vertebració territorial, reindustrialització, generació d’ocupació, recuperació i foment de sectors tradicionals, protecció mediambiental, promoció de la diversitat, inclusió social, igualtat, no discriminació i conciliació en l’àmbit laboral o corresponsabilitat. El text menciona també els projectes que fusionin petites empreses, incorporin startups per guanyar dimensió o incrementin el nombre de grans empreses a Catalunya i incideix especialment en els que impliquin inversions productives preferentment en l’àmbit industrial i logístic. Reglamentàriament s’establirà el procediment per designar un projecte com a estratègic i de forma periòdica, el Govern, a proposta de la Comissió per a la  Facilitació de l’Activitat Econòmica, aprovarà els criteris de classificació.
  1. Les administracions passaran de gestionar formularis a gestionar dades (Only Once). Per fer possible aquest canvi en gestió administrativa, s’implementaran mecanismes de facilitació com l’estandardització de les dades (mitjançant un diccionari interoperable, que integrarà totes les dades estandarditzades en el termini de 2 anys), l’identificador únic d’establiment (que permeti la identificació inequívoca de l’emplaçament on es realitza una activitat econòmica, amb independència de l’administració competent que l’hagi registrat), la tramitació unificada (que farà la captura i tractament de les dades aportades per l’empresa o emprenedor una única vegada en successius tràmits), i la proactivitat de l’administració, que oferirà a l’empresari de forma proactiva els serveis disponibles en cada moment.
  2. Consolida la Finestreta Única Empresarial (FUE) com a model de relació entre empreses/professionals i administració responsable per realitzar tots els tràmits necessaris per a la seva activitat des d’un punt únic, el Canal Empresa. L’àrea privada del portal serà l’espai que integrarà totes les relacions de l’empresa amb l’Administració. Les administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals...) que emprin plataformes pròpies hauran d’adaptar-les en el termini de dos anys. També es crearà un directori d’empreses, establiments i registres, instrument que oferirà una visió integral i recopilarà la informació que tenen les administracions dels titulars de les activitats econòmiques i dels establiments en què es porten a terme.
  3. La governança d’aquest nou model de relació empresa/administracions pivota sobre la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, com a òrgan encarregat de fer seguiment i avaluar la implantació de les mesures establertes a la llei i establir mecanismes de col·laboració entre Generalitat i ens locals, i de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), com a unitat responsable de definir l’estratègia per fer efectiva la FUE i coordinar el seu desplegament. Així mateix, es preveu que els organismes encarregats d’oferir les solucions tecnològiques seran el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) per a la Generalitat, i el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) i les diputacions per als ens locals.
  4. A la futura llei es regulen totes les activitats econòmiques, no tan sols les innòcues i de baix risc, a través del règim de comunicació. En aquests casos, únicament caldrà incorporar un certificat tècnic i, en cas que sigui necessari per la dimensió o capacitat dels establiments, s’aportarà també un projecte tècnic amb una descripció tècnica més acurada del compliment normatiu d’aquesta activitat no innòcua o de major risc, per tal de protegir l’interès general.
  5. Va un pas més enllà en la simplificació de la intervenció administrativa, amb una minimització del control administratiu, que serà a posteriori. Com a regla general, la intervenció administrativa exercirà un control posterior, i només excepcionalment s’imposarà el control previ per part de l’Administració. En el cas d’inici d’activitat, les empreses i emprenedors únicament faran una declaració responsable o comunicació i en el cas d’obertura d’un establiment,  sols caldrà una comunicació.
  6. Pagament de taxes electrònicament: Les administracions  facilitaran el pagament electrònic de les taxes associades als procediments relacionats amb l’activitat econòmica a través de les seves seus electròniques i del portal únic per a les empreses, CANAL EMPRESA. (Estarà en vigor en el termini de dos anys).
  7. Per tal que la minimització de la intervenció administrativa no redundi en un compliment de la normativa, s’estableix un sistema de control posterior de les activitats, que s’aplicarà en defecte de normativa sectorial, i que serà proporcional, no discriminatori, transparent, objectiu i vinculat a l’interès general. L’incompliment de la llei podrà comportar multes addicionals de fins a 20.000 euros i la prohibició de comunicar o declarar l’inici d’activitat objecte de sanció entre 6 mesos i 2 anys.

La llei beneficiarà el 89% de les empreses catalanes, que ocupen 2,8 milions de treballadors, el 84% del total. Pel que fa als autònoms, comportarà beneficis per al 91% d’aquests. Així mateix, la reducció dels tràmits, la major transparència, la simplicitat dels procediments i l’eliminació del temps d’espera per iniciar l’activitat empresarial comportaran una reducció estimada de costos de 38,4 milions d’euros l’any.

De forma detallada, la simplificació del règim d’intervenció permetrà estalviar 26 milions d’euros, i l’establiment de la relació digital per defecte, 4,2 milions d’euros gràcies a l’aplicació del principi d’aportació de dades una única vegada, i 8,2 milions d’euros pel fet d’aplicar l’administració digital.

Catalunya ja lidera a nivell europeu altres iniciatives de facilitació administrativa orientades a l’impuls de l’activitat econòmica, com el projecte INTERREG EUROPA-START EASY, que fomenta pràctiques administratives per a la millora de la competitivitat de les startups, dotant d’eines intel·ligents que possibilitin la creació d’empreses de forma fàcil i àgil. Aprofitant l’ecosistema d’startups existent a Catalunya, el projecte es focalitza en aquest tipus d’empresa de base tecnològica, tot i que la intenció és aplicar els resultat al conjunt del sector empresarial català. En la iniciativa, liderada per la Generalitat, hi participen institucions d’Itàlia, França, Bèlgica, Lituània, Polònia, Letònia i Lituània.

 

El president Torra anirà dilluns a Estrasburg

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha confirmat que el president Torra, acompanyat d’altres membres del Govern, assistirà dilluns a Estrasburg al Ple del Parlament Europeu on el president Puigdemont i el conseller Comin assistiran ja com a Eurodiputats. Pel que fa al vicepresident Junqueras, el Govern insisteix en reclamar al Tribunal Suprem que acati la sentència del TJUE i confia que així ho faci. Però, si finalment no ho fa,  Budó ha assegurat que “per indicació del president Torra aquest Govern serà diligent per tal de garantir que el senyor Oriol Junqueras pugui assistir com a eurodiputat el dilluns en el ple que se celebrarà a Estrasburg en el Parlament Europeu” sempre d’acord amb el criteri dels serveis jurídics i la defensa del vicepresident Oriol Junqueras.

La consellera de la Presidència ha confirmat que des d’ahir estan en contacte els gabinets dels presidents Sánchez i Torra per fixar una data per la reunió a la que es van emplaçar telefònicament abans de la investidura. En tot cas, la portaveu la assegurat que les negociacions entre els dos executius s’iniciaran “quan així ho acordin els dos presidents en aquesta primera reunió”.

En relació al contingut dels assumptes a abordar en la mesa de negociació, la consellera ha recordat que el passat dissabte el president Torra ja va anunciar la convocatòria d’una trobada entre “tots els actors de l’independentisme” per tal d’acordar tots els “continguts, condicions i garanties de la negociació”. Aquest consens “donarà més força” al president Torra en la negociació, ha assegurat.

Finalment, la portaveu ha informat que el president Torra ha presentat avui davant al Tribunal Suprem les mesures cautelaríssimes sobre la resolució de la JEC en relació a la seva inhabilitació, i  ha tornat a insistir que “el Govern no acceptarà la inhabilitació del president ni com a president ni com a diputat perquè la JEC no és l’òrgan competent per decidir sobre la pèrdua de condició de diputat d’un membre del Parlament de Catalunya”.

El Govern aprova el Pla de sequera

El Govern també ha aprovat el Pla de sequera, una eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

Una de les principals novetats del Pla de sequera és l’activació de mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. En aquest sentit, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals (embassaments i aqüífers), agafen més rellevància el recursos d’aigua no convencionals, com la dessalinització, l’ús de pous de sequera i l’aigua regenerada.

Entre finals de setembre i principis de desembre es van activar mesures per incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en el sistema Ter Llobregat, arran de disposar de menys del 60% de reserves. Amb l’adopció d’aquestes solucions (amb les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera funcionant al 70 i al 75%, respectivament), s’ha alentit la disminució de reserves en els embassaments, allargant en el temps la necessitat d’adoptar mesures més restrictives en cas que la situació no millori.

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

El Govern aprova la consulta pública per regular la imatge corporativa i la identificació pública dels Mossos d’Esquadra

El Govern ha acordat avui aprovar la consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret pel qual es reguli la imatge corporativa i la identificació pública dels membres del cos de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, a proposta del conseller d’Interior. 

Un dels objectius principals que es vol assolir amb aquesta iniciativa és facilitar i agilitzar la identificació del cos de Mossos d’Esquadra dins el sistema de seguretat pública de Catalunya, i garantir-ne l’efectivitat operativa. D’altra es vol contribuir a millorar la protecció de la seguretat ciutadana i, en tot cas, la seguretat pública.

Adhesió al Fons de finançament a les comunitats autònomes per al 2020

El Govern ha acordat sol·licitar a l'Administració General de l'Estat l’adhesió al compartiment Facilitat financera del Fons de finançament a les comunitats autònomes per al 2020.

L’any 2019, Catalunya va abandonar el Fons de Liquiditat Autonòmica (el conegut FLA) i es va adherir a aquesta fórmula de finançament reservada a les comunitats que compleixen amb els objectius de dèficit i deute i amb el període mitjà de pagament a proveïdors.

Per segon any consecutiu, doncs, el Govern de la Generalitat ha formalitzat l’acord d’adherir-s’hi. Aquesta via de finançament va suposar per a l’any 2019 8.047 milions d’euros i la previsió per al 2020 es situa en 10.257 milions d’euros. 

Altres Acords de Govern

L’Executiu també ha aprovat la creació de la Gerència de Serveis Comuns del Districte Administratiu de la Marina del Port. Aquest ens crearà un model gerencial que centralitzarà els serveis comuns del complex d’oficines administratives, que reunirà en la primera fase els departaments de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, de Polítiques Digitals i Administració Pública, de Justícia, i algunes unitats d’Empresa i Coneixement.

Finalment, el Govern ha aprovat una inversió de 18 milions d’euros per millorar el servei prestat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Així, l’Agència Catalana de l’Aigua atorgarà una subvenció directa a favor del Consorci, distribuïda en quatre anualitats:

  • Any 2020: 4.800.000,00 €
  • Any 2021: 7.000.000,00 €
  • Any 2022: 5.000.000,00 €
  • Any 2023: 1.513.610,17 €

Aquest ajut farà possible l’execució de diversos projectes, que tenen per objecte assolir una millor qualitat de l’aigua tractada, garantir el subministrament i reduir la possibilitat d’alteracions al servei per afecció d’agents externs. L’ajut correspon al 50% de l’import total de les actuacions previstes.

2  

Imatges

Foto de la reunió de Govern

Foto de la reunió de Govern 323

Govern

Govern 99

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern en PDF

Acords de Govern en PDF
PDF | 453