Govern

El Govern aprova el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020

query_builder   29 gener 2020 19:45

El Govern aprova el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020

  • La despesa corrent dels departaments s’eleva fins als 25.113 M€, superant en 2.135 M€ el nivell màxim previ a la crisi
  • Les inversions comencen a recuperar-se gràcies a un increment de 419 M€ respecte als darrers pressupostos, que situa la dotació total en 2.003 M€ 
  • Són els primers comptes catalans elaborats amb un escenari d’equilibri pressupostari, després que fa una dècada el dèficit superés els 9.100 M€
  • Per primer cop es calcula la incidència de la despesa pública sobre la infància: un 25,9% del total pressupostat
Govern

El Govern ha aprovat el Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2020, a la reunió del Consell Executiu d’aquest dimecres. Un cop acabada la reunió, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, s’ha traslladat al Parlament per lliurar-los al president de la cambra, iniciant així el tràmit per a la seva validació definitiva. Aquests són els primers comptes públics que l’Executiu català aprova des de l’any 2017.

El nou Projecte de pressupostos preveu uns comptes clarament expansius i orientats a un creixement sostenible i de prosperitat compartida. L’assignació de recursos enforteix els serveis públics i prioritza les polítiques de benestar i igualtat, però també permet recuperar el pols inversor, emprendre accions per vertebrar el territori i apostar de forma decidida pel coneixement. Són també uns pressupostos que miren cap al futur, apuntalant estructures clau del país —amb nous professionals que garantiran la prestació dels serveis públics en els propers anys— i avançant en la lluita contra l’emergència climàtica.

Per tal d’assolir aquests objectius, el Projecte de pressupostos 2020 eleva la despesa corrent fins a situar-la en valors màxims i molt per sobre dels nivells pre-crisi. Concretament, la despesa corrent dels departaments es situa en 25.113 M€, 2.135 M€ per sobre del 2010, l’any de major despesa de la sèrie històrica. En conjunt, el projecte preveu un augment de 3.070 M€ (12,6%) en la despesa no financera i no finalista, que passa dels 24.442 M€ consignats el 2017 als 27.512 M€ actuals.

Un 26,4% més d’inversió pública

La recuperació de la despesa corrent fa possible que, aquest 2020, el Govern reprengui el pols inversor i elevi les despeses de capital en 419 M€ respecte al 2017, un 26,4% més. Les inversions previstes tenen un caràcter transversal, destacant les destinades a les polítiques de salut (13,7%), carreteres (10,1%), infraestructures ferroviàries (9,7%), cicle de l’aigua (9,5%), educació (9,1%) i habitatge i actuacions urbanes (8,3%).

Cinc novetats metodològiques per millorar l’eficiència de la despesa present i futura

El Projecte de pressupostos 2020 incorpora cinc novetats metodològiques amb l’objectiu de garantir la transparència i l’eficiència de la gestió pressupostària en els exercicis futurs.

  • La despesa s’orienta a l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, per tal de prioritzar aquelles actuacions que més contribueixin a millorar el benestar de la societat catalana i avançar en el compliment d’aquesta agenda global; l’any 2020, el 74% dels programes pressupostaris es vinculen als ODS.
  • Els comptes incorporen uns indicadors de benestar i progrés social que ofereixen una visió multidimensional de l’economia més enllà del càlcul del PIB; els resultats evidencien que la recuperació econòmica no ha arribat de la mateixa manera a tots els estrats de població: milloren els indicadors de treball, inclusió, educació i cultura, però es deterioren els vinculats al medi ambient, salut i l’habitatge.
  • S’afegeix als pressupostos una perspectiva d’infància, en adoptar una metodologia desenvolupada per Unicef que permet calcular la proporció de despesa pública que reverteix positivament sobre els menors d’edat; l’any 2020, aquesta proporció és del 25,9% (5.534 euros per infant), molt superior a la que representa la població menor de 18 anys sobre el total a Catalunya (18,5%).
  • S’hi inclou la perspectiva de gènere, amb indicadors quantitatius i qualitatius sobre la presència de dones a l’administració; així, de tots els treballadors del sector públic de la Generalitat, són dones el 66,9% i, per nivells, el 40% dels alts càrrecs són dones i el 55% de les subdireccions estan dirigides per dones.
  • El pressupost anual es complementa amb una planificació pluriennal que ajusta la previsió tendencial d’ingressos dels propers anys al límit de despesa compatible amb els objectius fixats de dèficit, deute i regla de despesa, per tal de preveure i corregir desequilibris futurs; alhora, es reforça l’avaluació de polítiques públiques, amb un pressupost que creix un 14,7% i arriba als 3 M€.


La despesa departamental creix un 12,9% de mitjana

El conjunt de la despesa dels 13 departaments de la Generalitat arriba als 25.532 M€ i  supera en 2.916 M€ (12,9%) la dels darrers pressupostos, un augment del qual es beneficien sobretot els àmbits més vinculats als serveis públics fonamentals (concentren el 77,3% de la millora). En valors absoluts, els departaments que més augmenten la seva dotació són Salut (908 M€), Educació (819 M€), Treball, Afers Socials i Famílies (387 M€) i Empresa i Coneixement (197 M€).

Les actuacions previstes al Projecte de pressupostos s’agrupen en 4 eixos estratègics:

  • Qualitat institucional i dels serveis públics, amb 19.541 noves dotacions de personal per reforçar els àmbits de la salut (9.443), l’educació (5.395) i la seguretat (1.596); es preveuen més recursos per a l’atenció primària i especialitzada (+108 M€), innovació farmacològica i medicació (+80 M€), escoles bressol (+70,8 M€), beques menjador a primària (+15 M€) i justícia gratuïta (+3,8 M€).
  • Reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials. S’augmenten les dotacions per finançar les polítiques de dependència (+92 M€), la renda garantida de ciutadania (+125 M€), les polítiques d’ocupació (+51 M€), atenció a la infància (+68 M€), habitatge i nuclis antics (+51,5 M€), patrimoni cultural (+16 M€) i universitats (145,3 M€, incloent-hi la rebaixa de taxes en un 30%).
  • Coneixement, innovació i dinamització econòmica. S’eleva la despesa en polítiques d'R+D+I (+121,4 M€), turisme (+29 M€), societat de la informació (+160,6%) i comerç, indústria i emprenedoria (+23,8 M€); s’assignen 645 M€ a l’Institut Català de Finances (ICF) per formalitzar noves inversions i operacions de finançament
  • Horitzó zero d’emissions i residus. Es destinen més recursos a l’ATM (+106,3 M€) per impulsar el transport públic, i també a les obres de L10 (+26 M€), al tractament de residus (+50,5 M€) i a la instal·lació de plaques solars (113 equipaments); s’adopta el compromís d’elevar la contractació pública verda fins al 50%.


Els ingressos s’incrementen en 4.174 M€

La previsió d’ingressos de la Generalitat per a l’exercici 2020 és de 26.862 M€, 4.174 M€ més que el 2017. Pel que fa als recursos del model de finançament, s’ha hagut d’incloure una estimació pròpia de la bestreta, ja que el Govern de l’Estat encara no ha comunicat aquest import malgrat que l’exercici 2020 ja ha començat.

El Projecte preveu un increment de 172,6 M€ en la recaptació tributària del 2020 per l’aplicació d’un paquet de noves mesures fiscals que es detallen a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos. La millora de la recaptació derivada d’aquestes mesures per a un exercici sencer és de 552,5 M€.

Equilibri pressupostari i reducció del pes del deute sobre el PIB

Una de les principals novetats d’aquests comptes és que, per primer cop, presenten un equilibri entre ingressos i despeses, és a dir, una situació de dèficit zero. Aquest escenari contrasta amb el de l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim de 9.104 M€ (4,48% del PIB català). Cal tenir present que els actuals objectius de dèficit —que assigna el Ministeri d’Hisenda— són arbitraris i incompleixen el criteri de distribució fixat a la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. D’acord amb la Llei, el dèficit assignat per al 2020 no hauria de ser un 0% del PIB, sinó un 0,3%.

La reducció progressiva del dèficit ha fet possible que el pes del deute sobre el PIB català comenci a reduir-se. El 2020, l’objectiu de deute se situa en el 31,4% del PIB, 1,3 punts menys que l’objectiu del 2019.

Context macroeconòmic: Catalunya creix malgrat l’entorn internacional incert 

El Projecte de pressupostos 2020 s’ha bastit en un escenari de creixement moderat, però superior a la mitjana de la zona euro. Catalunya encadena 6 anys de creixement ininterromput, que li han permès recuperar el PIB previ a la crisi (en termes absoluts i per càpita) i reduir substancialment la taxa d’atur. Un factor clau d’aquesta recuperació ha estat el gir cap al sector exterior: avui el valor de les exportacions catalanes supera en un 71,8% el del 2009.

Durant el 2018 i el 2019, les tensions comercials a escala global han afectat les exportacions, provocant una moderació generalitzada del creixement econòmic de les economies avançades, entre elles la catalana. En aquest context, les darreres previsions del Govern —que s’actualitzaran aquesta primavera—, situen l’avanç del PIB català el 2020 en l’1,9%. Fins al tercer trimestre del 2019, el creixement acumulat és del 2,1%.

Enllaç al portal de pressupostos


El Govern aprova el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2020

L'Executiu també ha donat llum verda al Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2020, també conegut com a “llei d’acompanyament” dels Pressupostos de la Generalitat. El text recull un conjunt de mesures de naturalesa tributària – impostos i taxes -, però també d’altres que afecten l’àmbit administratiu i de funcionament de l’Administració i el règim jurídic de les finances públiques.

En matèria fiscal, el Projecte de llei inclou modificacions en vuit impostos ja existents i en crea un de nou en l’àmbit de la fiscalitat verda que gravarà la incidència sobre el medi ambient de les instal.lacions de producció, d’emmagatzematge, transformació i transport d’energia elèctrica, telefonia i telemàtica. Aquest paquet de mesures s’estima que generaran una recaptació anual de 552,5 milions d’euros anuals, i de 172,6 milions per a l’any 2020 ja que no es meritarà l’exercici sencer.

L'Executiu crea el Programa de coordinació de les mesures postemergències en els casos de desastres naturals i altres emergències

D'altra banda, a la reunió del Consell Executiu, el Govern també ha acordat la creació del Programa de coordinació de les mesures postemergències en els casos de desastres naturals i altres emergències, tal com va anunciar la consellera de la Presidència un cop superada la fase d’emergència del fort temporal que va afectar Catalunya la setmana passada.

L’objectiu del Programa és establir els mecanismes de coordinació i actuació dins de l’Administració de la Generalitat com amb d’altres administracions, per tal de dur a terme de la forma més eficaç possible la detecció i avaluació de danys, i el seguiment i avaluació de les mesures proposades.

Dos són els factors que justifiquen la creació d’aquest programa. D’una banda, les recents pluges torrencials i riuades causades per la llevantada del mes d’octubre, l’incendi forestal iniciat a la Torre de l’Espanyol i el temporal del mes de gener, han fet palesa la necessitat de crear mecanismes de coordinació entre els diferents departaments o administracions. De l’altra, estudis recents alerten de l’impacte que el canvi climàtic pot tenir en les inundacions de les zones costaneres, fet que fa preveure un augment de la freqüència de situacions d’emergència.   


Acord per portar el decret llei digital del govern espanyol al Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals

Així, mateix, el Govern de la Generalitat ha acordat plantejar un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra el Reial decret llei del govern espanyol 14/2019, de 31 d'octubre, en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions.

El Consell Executiu ha acordat engegar la via judicial una vegada analitzat l’informe del Consell de Garanties Estatutàries, que conclou que diferents preceptes de la Llei són contraris a la mateixa Constitució espanyola (CE) i vulnera les competències pròpies reservades a la Generalitat de Catalunya.

 

1  

Imatges

Reunió del Consell Executiu (29.01.20 / Autor: Jordi Bedmar)

Reunió del Consell Executiu (29.01.20 / Autor: Jordi Bedmar) 302

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern (29.01.20)

Acords de Govern (29.01.20)
PDF | 379