Roda de premsa del Govern

El Govern aprova la memòria preliminar per elaborar el primer Codi de finances públiques de Catalunya

query_builder   18 febrer 2020 14:55

El Govern aprova la memòria preliminar per elaborar el primer Codi de finances públiques de Catalunya

Roda de premsa
  • El principal objectiu és actualitzar i recollir en un sol text tota la regulació que afecta les finances públiques i la gestió del pressupost i que es troba dispersa en diferents normes
  • El Govern destinarà 10 milions d’euros al desplegament de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya
  • L’Executiu també aprova un decret per regular el Fons Climàtic, dotat amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost del CO2
  • Portaveu Budó: “El Govern està treballant perquè la taula de negociació se celebri tan bon punt sigui possible amb les màximes garanties”

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del Codi de finances públiques de Catalunya. El text s’exposarà a consulta pública aquesta mateixa setmana a través del web Participa gencat.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha justificat la mesura perquè des de l’aprovació de la vigent Llei de finances públiques de Catalunya l’any 1982 (modificada els anys 1994 i 2002) “el sector públic de la Generalitat no ha parat de créixer i de diversificar-se. Un creixement, doncs, no només de dimensió sinó, sobretot, de complexitat organitzativa”.

En conseqüència, ha afirmat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, “es fa necessari clarificar i ordenar el sector públic de la Generalitat i establir els procediments de coordinació i els aspectes financers de les relacions entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats que la integren”.

En paral·lel, la mateixa concepció del paper del sector públic i de la gestió pública també ha anat evolucionant en aquests anys cap a posicions en les quals la creació de valor públic està en l’epicentre de l’atenció, i la gestió pública ha de garantir-ne la millor manera d’assolir-lo.

En aquest context, l’avaluació de les polítiques públiques, entesa com la valoració de les intervencions de les entitats del sector públic pel que fa al seu funcionament, els seus productes i els seus impactes, en relació amb les necessitats que es pretenen satisfer i orientada a proveir informació per a la presa de decisions, ha esdevingut un element que clau en la gestió de les finances públiques.

Finalment, amb aquesta iniciativa es dona compliment a una de les mesures establertes tant al Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020 com a l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública, recentment aprovada.

Portaveu Budó: “El Govern està treballant perquè la taula de negociació se celebri tan bon punt sigui possible amb les màximes garanties”

Durant el torn de preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu Budó ha assegurat que el Govern “està treballant” perquè la taula de negociació entre els executius català i espanyol per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat se celebri “tan bon punt sigui possible” i “amb les màximes garanties”.  

Budó ha assegurat que la voluntat del Govern és “garantir” que la negociació sigui “un èxit” i per aquest motiu tant el president Torra com la resta de l’Executiu estan treballant “amb discreció” per consensuar la posició catalana en la mesa entre els dos governs.

Pel que  fa a la figura del mediador, la portaveu l’ha considerat “una de les garanties que faria possible l’èxit de la taula de negociació” i ha recordat que va ser aprovada per les forces independentistes al Parlament.

”Estem treballant per tal que aquest compromís contret al Parlament de Catalunya es pugui fer efectiu i traslladar-lo a la mesa de negociació”, ha manifestat.

Finalment, en relació amb la comissió bilateral Generalitat-Estat, la portaveu ha anunciat que la intenció del Govern és tenir enllestit un primer esborrany de l’ordre del dia de la reunió en el Consell Executiu de la setmana vinent per tal de presentar-lo al govern espanyol. Budó ha recordat que la proposta de l’ordre del dia recau en la Generalitat perquè és a qui li pertoca presidir la comissió bilateral.

El Govern destinarà 10 milions d’euros al desplegament de l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya

En segon lloc, el Govern ha aprovat l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya. Es tracta de Catalonia.AI, l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya.

Amb l’aprovació d’aquesta mesura, “Catalunya disposa des d’avui d’un pla estratègic de país centrat en la intel·ligència artificial, pioner a tot l’Estat i alineat amb els eixos estratègics de la Comissió europea en aquest àmbit”, ha destacat la portaveu Budó.

En el marc d’aquesta estratègia, dotada amb 10 milions d’euros, es crea un centre d’innovació en IA al servei d’empreses i institucions per promoure l’adopció de la Intel·ligència Artificial a Catalunya.

Es tracta del Center for Innovation in Data tech and Artificial Intelligence (CIDAI) promogut per la Generalitat de Catalunya i  l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb Centres tecnològics i de recerca com Eurecat, Barcelona Supercomputing Center (BSC), Centre de Visió per Computador (CVC) i i2cat i empreses com Microsoft, Everis i SDG Group. Amb la voluntat, a més, d’incorporar altres socis i col·laboradors en el futur.

Aquesta és una de les tecnologies digitals avançades que més impacte econòmic i social tindrà els propers anys, i s’estima que el 2030 provocarà un increment addicional de més de 15 bilions de dòlars del PIB mundial. Però aquest increment no serà uniforme: aquells països que apostin pel desenvolupament tecnològic seran els que capturaran més creixement econòmic i en conseqüència, ocupació de qualitat i benestar pels seus ciutadans.

Catalunya té una llarga història en liderar la innovació tecnològica i el desenvolupament de talent. Una bona mostra n’és l’excel·lent comunitat científica i acadèmica, de gran prestigi internacional, que situa les Universitats i els centres tecnològics i de recerca entre els més punters d’Europa en aquest camp.

És per aquests motius que el Govern de la Generalitat aposta pel desplegament de la intel·ligència artificial com una “prioritat del govern i de país” i impulsa l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya.

L’objectiu és convertir Catalunya en un pol tecnològic en recerca, desenvolupaments i serveis d’Intel·ligència Artificial amb la finalitat de millorar el benestar de les persones i generar impactes econòmics i industrials d’alt valor afegit al país.

L’Estratègia aprovada avui desplegarà un pla estratègic multisectorial, transversal i centrat en les persones que prioritzarà sectors com l’agroalimentari, la salut i el benestar, l'educació, el medi ambient, la mobilitat, el turisme, la cultura, la indústria i els serveis públics.

 

El Govern aprova un decret per regular el Fons Climàtic, dotat amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost del CO2

En tercer lloc, el Govern ha adoptat tres acords vinculats a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic que els voldria destacar.

Es tracta del Decret que regula el funcionament del Fons Climàtic, dotat amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost del CO2. En desenvolupament de les previsions de la Llei del canvi climàtic (Llei 16/2017, de l’1 d’agost) el Govern ha aprovat la composició i el règim de funcionament de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, el funcionament del Fons Climàtic i la composició i funcions de la Comissió del Fons Climàtic com a unitat responsable de la gestió executiva, el control i el seguiment dels recursos de l’esmentat Fons i de suport a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.

L’objectiu del Fons Climàtic és el de facilitar el desenvolupament d’accions de mitigació de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) i d’adaptació als impactes del canvi climàtic. En última instància, correspon a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic l’establiment de les prioritats d’actuació i el repartiment corresponent atenent a les disponibilitats econòmiques del Fons climàtic, la planificació sectorial i l’anàlisi cost-eficiència.

Cal recordar que Catalunya s’ha compromès a assolir la neutralitat l’any 2050 i a complir la part que li correspon dels objectius establerts per la UE, aplicant els mateixos criteris de repartiment d'esforços que la UE aplica als Estats membres.

L’aprovació del document base de l’acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya és el segon dels acords relacionats amb la sostenibilitat. Responent al mandat internacional que planteja l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, el Govern va acordar elaborar el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya.

Addicionalment, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a prioritzar l’Agenda 2030 en l’elaboració de totes les seves polítiques i continuar amb els treballs d’elaboració del Pla nacional, a elaborar el document de base d’un acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya i a impulsar una aliança dels actors públics i privats que subscriguin l’acord nacional.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un procés participatiu per tal d’elaborar l’esmentat document de base de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 i així estendre l’acció en favor dels ODS més enllà del Govern.

Avui el Govern ha validat aquest document base que en una segona fase del procés participatiu, aquest 2020, obrirà l’Acord nacional al conjunt de la societat civil perquè s’hi pugui adherir i definir com pot contribuir a avançar, des de Catalunya, en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), formant part així de l’Aliança Catalunya 2030.

Finalment, el tercer dels acords en aquest àmbit, és la convocatòria de la Marató de l’Energia per a la realització de les edicions anyals d’aquest període. La Marató de l’Estalvi Energètic és una campanya, de caràcter anual, de sensibilització i de bones pràctiques en l’ús el i el consum eficient d’energia de les administracions i els ens públics que destina els estalvis aconseguits a accions contra el canvi climàtic  o la pobresa energètica. L’acord adoptat avui pel Govern habilita la participació de la Generalitat en la Marató de l’Estalvi Energètic dels anys 2021 i 2022.

El Govern impulsa el teletreball i el ‘coworking’ com a palanca de canvi de les noves formes de treball a l’Administració del segle XXI

El Govern ha aprovat l’acord que permetrà la implementació de noves mesures de racionalització per al personal que prestarà servei en les seus departamentals que es traslladen al nou edifici del Districte Administratiu de la Generalitat a partir del mes que ve. L’objectiu és estendre aquestes mesures, després, a la resta dels departaments.

Amb aquesta iniciativa, la Generalitat posa en marxa un model propi de teletreball com a mesura clau de les noves formes de treballar, pròpies del segle XXI, dins l’Administració. Aquest nou sistema és un pas endavant en l’impuls del nou perfil dels treballadors públic, basat en l’ús intensiu dels mitjans telemàtics, que permet millorar la conciliació laboral i familiar, la racionalització d’horaris, en la línia de la reforma horària, i trencar així amb el model tradicional que es basa exclusivament en la presència al lloc de treball. Es vol premiar l’excel·lència i no la presència en el lloc de treball.

El model de teletreball de la Generalitat preveu un règim de prestació de serveis amb una distribució de la jornada que permetrà fins a un màxim de 3 jornades en modalitat a distància. L’adhesió a aquesta modalitat es farà a sol·licitud dels treballadors i treballadores interessats i estarà subjecta a una avaluació periòdica per part de la persona supervisora. Les autoritzacions es podran prorrogar per a períodes màxims d’un any sempre que s’hagin complert les condicions i els objectius pactats.

L’Administració habilitarà mecanismes de control horari a efectes de registrar la jornada realitzada en la modalitat de teletreball i garantirà el dret a la desconnexió digital, així com el seu temps de descans i la seva intimitat personal i familiar.

Les persones que prestin serveis en la modalitat de teletreball rebran una formació específica en matèria de ciberseguretat, protecció de dades, prevenció de riscos laborals i seguiment per objectius.

El Districte Administratiu: un espai adaptat a les noves maneres de treballar del segle XXI

El complex d’oficines del Districte Administratiu on s’ubiquen les dependències de diferents departaments de la Generalitat està situat al barri de la Marina de Port de Barcelona. Es tracta d’un complex d’edificis de 46.000 m2 oficines de nova construcció que serà un dels immobles d’oficines més grans a la ciutat de Barcelona.

Els espais del complex s’han concebut a partir de l’adopció d’uns nous principis i d’una nova estratègia d’ocupació del lloc de treball. S’han introduït canvis importants en la concepció de l’espai de treball per tal d’afavorir la col·laboració, la interdisciplinarietat, i dotar d'una pluralitat de tipologies d’espais on realitzar les diferents tasques. Els recursos tecnològics i el material informàtic a disposició dels treballadors i treballadores públics donen resposta a aquesta estratègia. Cada planta compta amb sales de reunió específiques i també amb sales concentració i de treball individual.

Es tracta d’espais de treball de gran qualitat, dissenyats per adequar-se al màxim a les tasques que es desenvolupen i alhora oferir el màxim confort al personal. La construcció de l’edifici s’ha realitzat amb els paràmetres més exigents de sostenibilitat: eficiència energètica, ús d’energies alternatives, selecció de materials, qualitat ambiental interior i eficiència en el consum d’aigua.

Els propers mesos s’hi traslladaran fins a 2.600 treballadors i treballadores públics de diferents unitats dels departaments de Polítiques Digitals i Administració Pública; de Justícia; d’Empresa i Coneixement; i de Vicepresidència, Economia i Hisenda.

Mesures de flexibilització horària i de mobilitat

A banda del teletreball, el Govern impulsarà el cotreball i treballa per estendre pel territori diferents espais que puguin ser utilitzats pel seu personal, i per altres administracions i organismes públics amb què s’estableixin acords.

La Generalitat impulsa també noves mesures de flexibilitat horària per posar al Districte Administratiu, com ara el còmput quinzenal de la jornada i l’increment de 30 minuts de flexibilitat horària.

L’acord aprovat avui pel Govern neix amb consens dels sindicats. La Generalitat i les organitzacions sindicals van acordar el passat mes de desembre la creació d’una comissió paritària per fer el seguiment de la implementació de les mesures desplegades.

La Generalitat aposta, així, per l’Administració pública com a motor de la innovació i la modernització dels processos de treball per redefinir objectius, millorar l'eficiència, la qualitat dels serveis prestats i la qualitat de vida dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, el teletreball és la palanca de canvi que permet introduir noves maneres de treballar en l’Administració i la transformació digital.

El Govern aprova un acord amb la Universitat d’Andorra per tal que els seus alumnes puguin fer pràctiques als centres catalans

En cinquè  lloc, el Govern ha aprovat l’acord de col·laboració amb la Universitat d’Andorra per a la realització de pràctiques d’alumnes.

L’any 2011 es va signar un primer Acord de col·laboració amb la Universitat d’Andorra per tal que els alumnes universitaris poguessin realitzar pràctiques en els serveis educatius dependents de la Generalitat.

Tant la Generalitat de Catalunya com la Universitat d’Andorra valorem positivament que els estudiants puguin realitzar pràctiques en els centres formadors del Departament d’Educació, afavorir el seu apropament a la realitat educativa i que adquireixin la major competència possible per a la seva professió.

Aquest acord tindrà vigència fins el curs 2022-2023, amb la possibilitat de prorrogar-lo per 3 cursos més. Aquesta col·laboració, a més, és una bona oportunitat per aprofundir i enfortir els vincles entre els dos països.

El Govern delimita l’entorn de protecció per a l’abric amb pintures rupestres de Cabra Feixet, al Perelló

El Govern també ha aprovat la protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, situat als municipis del Perelló i de Tortosa (a la comarca del Baix Ebre).

En concret, es tracta de delimitar l’entorn de protecció d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Zona Arqueològica, amb l’objectiu d’evitar que les intervencions que es portin a terme dins aquest àmbit que li dona suport ambiental puguin afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures rupestres.

L’abric de Cabra Feixet va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1993 atès que conté manifestacions d’art rupestre que s’inclouen dins l’estil naturalista o llevantí. Les figures representades s’agrupen en tres zones i s’han comptabilitzat un total de tretze representacion, entre les qual destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer i també una figura humana d’estil semiesquemàtic. 

El Govern destina 165.000 euros a la redacció de projectes per reparar els danys del temporal Gloria als ports de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Ametlla de Mar

Finalment,  el Govern ha adoptat diferents acords en relació amb el “Temporal Gloria” i altres incidències.

En concret, es destinen prop de 200.000 € als projectes de reparació del dic del port de l’Ametlla de Mar, de la reparació de l’Estació Marítima del port de Palamós, de la reposició de blocs del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols i al servei d’emergència per a la inspecció de ponts i estructures de la xarxa de carreteres de la Generalitat. 

Addicionalment, el Govern també ha acordat destinar 2.250.000 euros per impulsar una línia de préstecs bonificats de l’ICF per a la recuperació de l’activitat de les empreses afectades per incendis, aiguats i altres causes naturals.

2  

Imatges

Foto de la reunió del Govern

Foto de la reunió del Govern 345

Foto de la roda de premsa

Foto de la roda de premsa 86

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern en PDF

Acords de Govern en PDF
PDF | 349