¿Quan plovien bombes¿, que es va presentar al febrer al Museu d'Història de Catalunya, recupera la memòria dels bombardejos i descobreix la immensa xarxa de refugis sota Barcelona La Direcció General de la Memòria Democràtica (Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació), exhibeix a partir de demà a Bolonya (Itàlia) l'exposició ¿Quan plovien bombes¿, una mostra que recupera la memòria dels bombardejos de l'aviació italiana sobre la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. L'exposició, presentada al febrer de 2007 al Museu d'Història de Catalunya, s'inaugurarà al març a Roma, coincidint amb el 70è aniversari dels bombardejos de març de 1938 sobre la capital catalana. Després, la DG de Memòria Democràtica portarà l'exposició a diversos Instituts i Museus de la Resistència italians. L'objectiu és donar a conèixer entre la societat italiana aquells fets dramàtics protagonitzats per l'Aviazione Legionaria d'Itàlia al servei de les tropes de Franco i per la població de la Barcelona assetjada. La inauguració de la mostra se celebrarà demà a les 18h a l'Instituto Storico Parri de Bolonya (Via Sant' Isaia), que l'acollirà fins al 24 de gener de 2008. L'acte comptarà amb la presència del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell; el president de l'Institut Històric Parri, Giuseppe Giampaolo i la consellera regional, Gabriella Ercolini. Quan plovien bombes ¿Quan plovien bombes¿ descobreix tot un món amagat a deu metres sota la superfície de la ciutat i exposa la immensa xarxa de refugis creada per protegir la població dels bombardejos. La mostra, produïda inicialment pel Museu d'Història de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona i adaptada ara per la DG de Memòria Democràtica, inclou fotografies; cartells; mapes i documentació diversa sobre els efectes dels bombardejos i la xarxa de refugis creada. Barcelona va ser assetjada amb brutal precisió per l'aviació italiana (Aviazione Legionaria), amb base a Mallorca, durant gairebé dos anys. Les mesures de protecció de la Generalitat Republicana i de l'Ajuntament de Barcelona davant aquesta nova realitat es van improvisar a partir de l'aprenentatge que les autoritats anaven adquirint durant el mateix setge. L'anomenada ¿defensa passiva¿ es va materialitzar en la construcció de més de 1300 refugis. *Més informació al gabinet de comunicació del DIREP: 93 552 61 08 /09