El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, inaugurarà el pròxim dissabte (12h) “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, una exposició que s’instal·la dins el metro de Barcelona per recuperar la memòria dels bombardejos de març de 1938 sobre la capital catalana. Ho farà acompanyat de la presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Assumpta Escarp, el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Joan Torras, i la directora general de la Memòria Democràtica, M. Jesús Bono, representants de les tres entitats que coprodueixen la mostra. L’acte també reunirà alguns supervivents dels bombardejos que va patir Barcelona el 16,17 i 18 de març de 1938, on van morir prop de 700 persones i més de 1.200 van quedar ferides.

 

A les 12h, el conseller Joan Saura i la resta d’autoritats faran una visita a l’exposició acompanyats d’un dels comissaris, Xavier Domènech. Després, prendran la paraula la presidenta de TMB, Assumpta Escarp i el conseller  Saura.

 

La mostra vol retre homenatge a les víctimes i als supervivents dels bombardejos de març de 1938 sobre Barcelona i sorprendre el visitant i usuari del metro, convidant-lo a descobrir com les estacions que utilitza habitualment van servir de refugi antiaeri per a milers de barcelonins ara fa 70 anys. La reproducció d’una estació de 1938 utilitzada com a refugi reflectirà la vivència traumàtica i desoladora d’aquells barcelonins assetjats des del cel i la reacció que això va provocar: la construcció de més de 1.300 refugis gràcies a la iniciativa civil dels ciutadans i les mesures de protecció de la Generalitat republicana i de l’Ajuntament de Barcelona. 

 

A la vegada, la reproducció d’una estació del 2008 mostrarà com els atacs de 1938 sobre Barcelona van ser el pròleg del desenvolupament de les tècniques de bombardeig sobre població civil durant la segona meitat del segle XX, mostrant el fil que connecta aquest passat amb el nostre present tant a la ciutat de Barcelona com arreu del món. “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, s’instal·la dissabte al vestíbul de la L-2 de l’estació de metro d’Universitat, i es podrà visitar fins al 6 d’abril. La mostra és d’accés lliure i inclou visites guiades gratuïtes cada hora. Més informació a www.barcelonabombardejada.cat.

 

Entre el 13 de febrer de 1937 i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de l’aviació italiana (principalment), alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de 1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un milió de tones d’explosius. Els barcelonins van patir els pitjors atacs aeris el 16,17 i 18 de març de 1938, amb bombardejos sistemàtics que es van cobrar prop de 700 víctimes i 1.200 ferits. Van caure 192 bombes que deixarien més de 170 edificis total o parcialment  destruïts. La ciutat va viure un infern que cap gran ciutat europea no havia experimentat fins llavors: els bombardejos per saturació, una tècnica nova que buscava el col·lapse i l’esfondrament de la vida ciutadana: els edificis en flames no podien ser apagats pels bombers, els sanitaris no podien rescatar els ferits, la ciutadania quedava a mercè d’un infern que semblava no acabar mai.  Si el nombre de morts no va ser més elevat va ser per l’obra ingent de defensa passiva que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit bastir des dels primers bombardejos de 1937.