Sala de premsa

L'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic organitzen un homenatge a les víctimes dels bombardeigs a Girona

L'homenatge, que comptarà amb la presència de testimonis dels bombardeigs, es realitza en el marc de l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs "

query_builder   4 setembre 2012 12:32

settings_input_antenna Convocatòria

L'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic organitzen un homenatge a les víctimes dels bombardeigs a Girona

L'homenatge, que comptarà amb la presència de testimonis dels bombardeigs, es realitza en el marc de l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs "

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el director del Museu d’Història de la Ciutat, Pere Freixas, i el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, encapçalaran l’acte d’homenatge a les víctimes dels bombardeigs de Girona. Hi participaran també els testimonis supervivents dels bombardeigs Manel Baulida, Ramon Feliu i Enric Mirambell,  així com Jaume Prats i Quim Paredes, directors del documental Amagats sota terra. Durant l’acte, es projectarà el tràiler d’aquest audiovisual sobre la Guerra Civil i els bombardeigs a Girona.
L’homenatge es realitza en el marc de l’exposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes. L’exposició és una mostra produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola, i destaca la resistència ciutadana davant l’atac indiscriminat i sistemàtic a nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra.
 
Girona ha estat el municipi que ha encetat la itinerància al territori de Catalunya de l’exposició, que va ser inaugurada a Barcelona a l’abril. La mostra, instal·lada a Girona des de principis d’agost, es pot visitar al Museu d’Història de la Ciutat fins a l’11 de setembre. Hi ha confirmades gairebé una vintena de localitats catalanes que l’acolliran posteriorment. Com a Girona, s’hi faran actes d’homenatge en record de les víctimes dels bombardeigs durant la Guerra Civil.
Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes està formada per dues exposicions, Catalunya bombardejada i Bombardeigs a les centrals hidroelèctriques (1937-38), que es podran veure juntes o per separat als diferents municipis, segons hagin escollit la versió complerta o simple.
 
Els bombardeigs a Girona
 
El primer bombardeig franquista sobre una població catalana es produí el 30 d’octubre de 1936 a Roses, efectuat des del mar pel creuer de la marina de guerra espanyola Canarias. Els atacs a les poblacions costaneres gironines (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Blanes, l’Escala i, sobretot, Roses) es van repetir durant tota la guerra, amb l’objectiu de destruir les infraestructures portuàries i fer efectiu el bloqueig naval, per tal d’aïllar internacionalment la zona republicana. La resta de la demarcació de Girona suportà altres atacs de l’aviació franquista, molts d’ells centrats en la destrucció dels camps d’aviació que hi havia, entre altres indrets, a Celrà, Vidreres, Vilajuïga i Cassà de la Selva.
 
A la ciutat de Girona, el número de víctimes mortals ocasionades pels bombardeigs va ser de 81. Va ser bombardejada cinc vegades per l’aviació feixista a les ordres del general Franco. El primer atac el va patir el dia 20 d’abril de 1938 i va causar 11 víctimes mortals i un nombre indeterminat de ferits. L’objectiu sembla ser que era una fàbrica de material de guerra que els franquistes creien ubicada en aquella zona de la ciutat. Les bombes van caure, però, sobre la població indefensa. Com a la resta de Catalunya, la defensa passiva de Girona es va configurar mitjançant la construcció de barricades, trinxeres i refugis col·lectius. L’abril del 38, però, encara no n’hi havia cap de construït i la població no va poder resguardar-se d’aquell primer bombardeig. Els mesos de gener i febrer de 1939 la ciutat va patir els altres 4 atacs. Les aviacions alemanya i italiana van començar castigar durament la ciutat i la població civil el dia 27 de gener, tot just un dia després que els franquistes entressin a Barcelona. El nombre de víctimes mortals d’aquests darrers bombardejos va ser d’una cinquantena, aproximadament, i el nombre de ferits superà el centenar.