El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat avui que engegarà un Pla de Foment de la Lectura amb l'objectiu d'incrementar l'índex de lectura, especialment en llengua catalana, i acostar el coneixement d'aquesta llengua als ciutadans nouvinguts. Les actuacions d'aquest Pla es duran a terme en el període 2008-2010.
La campanya, que també pretén incrementar la competència lectora de la ciutadania, anirà orientada a promoure la lectura en qualsevol tipus de suport (diaris, publicacions periòdiques, llibres de qualsevol gènere, còmic, etc.). D'aquesta manera, a més de fomentar la lectura dels llibres, s'incidirà especialment a promoure la lectura de la premsa i les publicacions, explorant així les sinergies entre el món de la cultura i el de la comunicació.
Per fer possible el Pla, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació duplicarà el pressupost que destina a les diferents activitats de foment de la lectura, que inclouen jornades, seminaris, campanyes publicitàries i l'adquisició de llibres. D'aquesta manera, es destinaran prop de 8 milions d'euros anuals al Pla de Foment de la Lectura.
El Pla, liderat pel secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltas, i coordinat per Sebastià Alzamora, pren com a referència la campanya de foment de la lectura National Reading Campaign (Campanya Nacional de Lectura) iniciada al Regne Unit l'any 2000, per l'eficàcia demostrada en l'increment dels índexs de lectura de la població i la seva competència lectora en llengua anglesa. En només un any, el nombre de lectors habituals o ocasionals va passar del 87% al 92%.
El lema o eslògan del Pla Nacional de Lectura a Catalunya també s'inspirarà en la campanya anglesa: Building a literate nation, que relaciona el fet de llegir amb la construcció nacional.
El missatge vol defugir el to paternalista que acostumen a tenir les campanyes de foment de la lectura i adoptar un contingut inclusiu en el qual es convida la ciutadania a millorar o augmentar la seva capacitat lectora per contribuir així a un projecte col.lectiu.
La implicació de diferents sectors
El Pla tindrà una doble línia d'actuació, de manera que la campanya informativa anirà acompanyada d'una àmplia mobilització social que implicarà diferents sectors, tant de l'àmbit cultural i social com econòmic.
En aquesta mobilització es vol involucrar el sector relacionat amb la indústria del llibre i els mitjans de comunicació, però també aquells sectors que inicialment no tenen una relació directa amb l'àmbit de la lectura, com ara l'esport, els mitjans de transport, els actors, actrius, cantants i artistes populars, el comerç (petit, mitjà i grans superfícies), les empreses d'alimentació o de noves tecnologies i els grans festivals. També es treballarà de manera estreta amb diferents departaments de la Generalitat, com ara el d'Educació i el d'Innovació, Universitats i Empresa.
A partir del model britànic, és previst que la campanya contempli aquestes quatre línies principals:
Campanya de notorietat de marca: consisteix a agrupar totes les accions que actualment ja s'estan duent a terme en favor del foment de la lectura, tant des de les administracions com des de la societat civil, i donar-los visibilitat de conjunt, sota el paraigua d'una marca expressament creada per a aquesta finalitat.
Campanya de comunicació: amb la implicació de tots els sectors públics i privats, a fi de multiplicar la capacitat de transmissió del missatge. Estarà orientada a establir un missatge vinculant la lectura amb la construcció nacional.
Subcampanyes: que es derivarien de la campanya de comunicació, incidint en moments estacionalment propicis, com Nadal o la Diada de Sant Jordi.
Campanya educativa: tindrà per objectiu que els docents promoguin l'interès dels alumnes també per la premsa escrita.
Índexs de lectura
Els hàbits de lectura entre la població catalana es mantenen des de fa anys en uns nivells manifestament millorables. De l'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2006, fet per l'empresa Precisa Research per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi d'Editors de Catalunya amb data de febrer de 2007, destaquen les dades següents (referides només a lectura de llibres):
El 42,6% dels residents a Catalunya més grans de 14 anys es declara no lector, és a dir, que al llarg de l'últim any no han llegit mai o gairebé mai. Del 57,4% restant, el 12,9 es declara lector ocasional (és a dir, llegeix llibres alguna vegada al mes o al trimestre), mentre que el 44,5% es declara lector freqüent (llegeix llibres tots els dies o alguna vegada a la setmana). Aquests percentatges són només una mica millors que els d'Espanya, on l'índex de no lectors va arribar l'any 2006 al 44,5%.
El 78,7% dels enquestats declara tenir el castellà com a idioma habitual de lectura, enfront d'un 20,1% per al català, un 0,7% per a l'anglès i un 0,5% per a d'altres idiomes. En canvi, un 56% declara tenir el català com a idioma ocasional de lectura, enfront d'un 21% per al castellà, un 8,3% per a l'anglès, un 3,3% per al francès i un 2,7% per a d'altres idiomes.
Al rànquing dels 25 títols més llegits del 2006 només hi apareixen llibres editats en castellà, siguin originals o traduccions.
Entre els 20 llibres més comprats el 2006, no hi figura cap títol editat en català i entre els 20 autors més comprats, només hi ha un escriptor en llengua catalana: Albert Sánchez Piñol.
Barcelona, 10 d'octubre de 2007
