Cultura

El conseller Mascarell inaugura la nova Biblioteca de Llagostera

query_builder   10 setembre 2011 15:40

event_note Nota de premsa

El conseller Mascarell inaugura la nova Biblioteca de Llagostera

Inauguració Biblioteca Llagostera
  • La Biblioteca Julià Cutiller compta amb 850 m2 i disposa d’un fons de 17.942 volums, 4.030 audiovisuals i 92 títols de subscripcions a revistes i diaris
  • El conseller destaca que la inauguració d’una nova biblioteca “reforça la convicció en el futur del nostre país i de la nostra cultura”
 
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha inaugurat avui la nova seu de la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera (Gironès). L’acte ha comptat amb la participació del director general de Promoció i Cooperació Cultural, Jordi Cabré, i l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria.
 
El conseller Mascarell ha qualificat el nou equipament de “magnífic”, i ha remarcat que “volem un país més culte, i les biblioteques són peces fonamentals per aconseguir-ho”. En aquest sentit, ha afegit que “cada cop que inaugurem una biblioteca es reforça la convicció en el futur del nostre país i de la nostra cultura”
 
La Biblioteca Julià Cutiller
 
La Biblioteca Julià Cutiller compta amb 850 m2  i es troba a la planta baixa del Centre cultural Can Roig.  La  biblioteca ocupa la totalitat de la planta baixa de Can  Roig. Disposa d’un fons de 17.942 volums, 4.030 audiovisuals i 92 títols de subscripcions a revistes (87) i diaris (5). Ofereix els següents serveis: informació i assessorament, préstec del fons propi i interbibliotecari, promoció de la lectura, informació local, Internet i ofimàtica, reprografia i bústia de retorn
 
La biblioteca és de titularitat municipal i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El cost total de la inversió ha estat de 2.146.757 euros, dels quals l’Ajuntament de Llagostera n’ha aportat 1.315.721 euros; la Diputació de Girona, 238.662 euros; i la Generalitat de Catalunya, 592.373 euros. El projecte és obra de SET arquitectes i s’integra dins el Centre Cultural de Can Roig, a l’edifici de l’antiga fàbrica de suro de Can Roig.  Fins ara la biblioteca estava ubicada a l’anomenada Casa de les Vídues.
 
 
Un reclam històric
 
La creació d’una biblioteca pública ha estat un projecte cultural llargament reclamat a Llagostera des de finals del segle XIX.
 
El primer cop que es va parlar de fer una biblioteca al poble va ser l’any 1873, quan els principals representants de l’Associació de Treballadors de Llagostera, vinculada a la Primera Internacional o AIT, van demanar a l’ajuntament aquest equipament. L’Ajuntament va denegar la sol·licitud, que es va repetir al llarg dels anys sense resultat.
 
La bonança i prosperitat econòmica que va dur la indústria surera al poble des de l’última dècada del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial va incentivar la fundació de centres dinamitzadors de la vida social i cultural com casinos, corals o cafès, entre altres. En aquest ambient, els vilatans van dur a terme diverses iniciatives per demanar als poders locals la construcció de biblioteques i altres centres culturals.
 
L’any 1955 l’Ajuntament va encarregar a l’arquitecte municipal un projecte per a la recuperació i utilització de la Casa de les vídues, que ja havia estat donada al municipi per Tomàs Boada, com a biblioteca i local de conferències. El 1981 es signa un acord amb la Generalitat per a crear la Biblioteca popular de Llagostera, integrada en la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. El 28 de novembre de 1982 s’inaugurava la Biblioteca Pública de Llagostera, a l’emblemàtica Casa de les vídues, compartint edifici amb l’Escola Municipal de Belles Arts.
 
 
L’inspirador: Julià Cutiller
 
L’equipament porta el nom de Julià Cutiller (1896-1955), mestre i dinamitzador cultural que va exercir a Llagostera entre 1920 i 1934. Nascut a Ullà (Baix Empordà) el 1896, va estudiar a Barcelona. La seva primera destinació com a mestre fou l’ Escola Graduada de Nois, a Llagostera, on es va instal·lar amb la seva esposa. A Llagostera hi van néixer 6 fills.
 
Cutiller exercí la docència com un mestre entusiasta, innovador i modern. Els anys d’estudi l’havien imbuït de les idees del corrent de renovació pedagògica que s’anava estenent per Catalunya. De caràcter sociable i generós, inicia una sèrie d’activitats amb una participació molt activa dels seus alumnes, com una mutualitat escolar, una biblioteca, classes de pintura i dibuix, excursions o visites culturals, iniciatives que aleshores eren completament innovadores en el món de la pedagogia. Avançant-se al seu propi temps, en va endegar d’altres fora de l’escola, com funcions teatrals, jocs esportius, excursions col·lectives i una mena de cine fòrum, convertint-lo en un precursor dels dinamitzadors culturals actuals. També fou bibliotecari i posteriorment president del Casino Llagosterenc.
 
Un cop acabada la Guerra Civil fou sotmès a un procés de depuració. El seu esperit liberal i progressista així com el seu catalanisme foren utilitzats en contra seva. Un excompany el denuncia i Cutiller és condemnat a 10 anys de desterrament de Catalunya, en un poble de Burgos: Gumiel de Hizán.
 
Quan el 1947 se li permet tornar a Catalunya, s’instal·la a Pineda de Mar, on segueix treballant com a mestre fins al 1955, any de la seva mort, a l’edat de 59 anys.

1  

Fitxers adjunts

El conseller de Cultura i l'alcalde de Llagostera inauguren la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera

El conseller de Cultura i l'alcalde de Llagostera inauguren la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera
JPG | 92