Justícia

La consellera de Justícia alerta que Catalunya té en tràmit als jutjats més de 40 mil milions d'euros en reclamacions econòmiques, l'equivalent a un 20% del PIB català

query_builder   21 octubre 2011 13:49

event_note Nota de premsa

La consellera de Justícia alerta que Catalunya té en tràmit als jutjats més de 40 mil milions d'euros en reclamacions econòmiques, l'equivalent a un 20% del PIB català

.
 
Pilar Fernández Bozal afirma que les mesures per millorar l’eficiència del sistema judicial tindran un fort impacte en la reactivació de l’economia i en l’augment de la competitivitat del país
 
Un estudi en curs del Departament assenyala que només reduint a la meitat el temps de resolució dels procediments concursals —que s’allarguen prop de tres anys— el circuit productiu podria recuperar, directa o indirectament, entre 110 i 135 milions d’euros l’any.
 
La titular de Justícia defensa que s’ha d’avançar sense dilacions cap a un canvi de model que aposti per la modernització definitiva de l’Administració de justícia. Els eixos d’aquest canvi es fonamenten en la implantació de la nova oficina judicial i també en el desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació i gestió de la informació (TIC) 
 
 
En una conferència pronunciada al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, la titular de Justícia ha defensat que la necessària modernització de l’Administració de justícia a Catalunya contribuirà a la reactivació econòmica del país. “La reducció dels terminis de resolució dels assumptes judicials tindrà un fort impacte macroeconòmic”, ha assegurat Fernández Bozal.
 
La consellera ha alertat que “una justícia que no resol els assumptes legals amb rapidesa té un cost d’incertesa i d’inseguretat jurídica molt important, i és un fre clar per atreure inversions i per a la dinàmica empresarial i de negoci”.
 
Pilar Fernández Bozal ha donat a conèixer un estudi fet pel Departament de Justícia durant aquests primers mesos de Govern sobre el valor econòmic de tots els litigis pendents de resolució definitiva a Catalunya. Concretament, a data de juny d’enguany i segons dades del Consejo General del Poder Judicial, més de 435.000 procediments es troben en tràmit i pendents de sentència als jutjats i tribunals de Catalunya. I un nombre gairebé igual estan finalitzats per sentència però encara en tràmit d’execució. Això fa un total de 870.000 procediments en curs.
 
 
En termes econòmics i durant el període comprés entre gener de 2007 i juny de 2011 el total de les quanties reclamades en els assumptes interposats a Catalunya arriben a tenir un valor per sobre dels 55 mil milions d’euros. D’aquests i durant el mateix període, els jutjats i tribunals catalans van resoldre assumptes per un import de més de 15 mil milions d’euros.
 
De l’anàlisi de les quanties econòmiques reclamades en aquests litigis se’n desprèn que “actualment es troben en tràmit als jutjats i tribunals del nostre país, assumptes judicials vius, que suposen, almenys, reclamacions econòmiques pendents de l’ordre de 40 mil milions d’euros”, sense prendre en consideració procediments de quantia indeterminada, com ara els que fixen indemnitzacions derivades d’accidents en el moment de dictar sentència.
 
La quantitat esmentada coincideix “amb la del pressupost anual de la Generalitat”, incloent-hi les empreses públiques, ha assenyalat la consellera, que ha afegit que la xifra “és equivalent aproximadament al 20 % del PIB català pel 2010.” Així doncs, “l’equivalent a una cinquena part del PIB català està a l’espera de saber si ha de canviar o no de mans, i els corresponents demandants i demandats, a l’espera de saber si, com a conseqüència d’una sentència judicial, obtindran o no, continuaran o no comptant amb aquests diners”.
 
La consellera ha anunciat que el Departament de Justícia està treballant en un informe que servirà per evaluar la contribució d’una justícia moderna, ràpida i eficient a la reactivació econòmica. Aquesta anàlisi, centrada de moment en una part de l’àmbit jurisdiccional mercantil —concretament l’àmbit concursal—, treballa amb un sol element de la millora que reportarà la modernització de l’Administració de justícia, que és “la reducció de terminis de tramitació i de resolució dels assumptes”.
 
Segons Fernández Bozal, dels primers resultats d’aquest informe es desprèn que l’efecte econòmic de reduir a la meitat el termini de tramitació dels procediments concursals —dels 32 mesos actuals a 16 mesos— seria la recuperació pel circuit productiu, directament o indirecta,  d’entre 110 i 135 milions d’euros l’any. 
 
La consellera ha recordat que aquesta xifra correspon només a una petita part de l’àmbit civil, i que s’hi podrien sumar, per exemple, els patrimonis inactius amb motiu d’herències en litigi o altres àmbits amb assumptes de transcendència econòmica, com ara la jurisdicció contenciosa administrativa.
 
Per aquesta raó, Pilar Fernández Bozal ha insistit que cal prendre consciència que la necessària modernització de la justícia requereix afrontrar sense dilacions la posada en marxa de la nova oficina judicial (NOJ). La consellera ha manifestat que malgrat els costos econòmics de la seva implantació, “els retorns per a l’economia productiva” seran molt superiors.
 
 
La modernització de l’Administració de justícia del segle XXI
 
La nova oficina judicial canviarà la manera de treballar dels òrgans judicials de Catalunya i posarà fi a la concepció tradicional del jutjat com una organització tancada en si mateixa. Aquesta nova organització judicial permetrà l’optimització dels mitjans materials i personals i farà possible que el jutge o magistrat “faci o doni justícia” d’una manera efectiva, ràpida i eficient. Així mateix, possibilitarà la introducció de metodologies de treball i criteris de gestió homogenis a tots els partits judicials i la incorporació de les noves tecnologies, i posarà a l’abast dels ciutadans un servei de qualitat en l’àmbit de la justícia.
 
Aquesta nova oficina, que potencia el treball en equip, disposarà d’uns serveis comuns de tramitació i execució al servei dels jutges i els ciutadans, que alleugeriran les tasques administratives i milloraran l’organització dels recursos personals i materials. La NOJ és, en definitiva, la transversalització de les tasques i les funcions pròpies de l’Administració de justícia.
 
La consellera ha destacat l’important paper que hi jugaran, en aquest sentit, les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), que es convertiran en el principal instrument de treball en els propers anys, i ha assenyalat l’any 2016 com a data límit per al desenvolupament i implantació de l’expedient judicial electrònic i la fi de l’ús del paper a l’Administració de justícia. Pilar Fernández Bozal ha subratllat que el Departament treballa en el desenvolupament de tots els mòduls que integraran el sistema informàtic e-justícia.cat, amb l’objectiu de generalitzar l’expedient electrònic amb totes les garanties de seguretat.
 
La consellera ha anunciat que, malgrat que l’elaboració del calendari d’implantació de la nova oficina judicial és especialment complex, s’està dedicant aquest any a dissenyar-ne l’estructura, definir el projecte i fer la valoració detallada del seu cost, que s’estima d’uns 550 milions d’euros en vuit anys, dels quals més de 150 es destinaran a les noves tecnologies.
 
Pilar Fernández Bozal ha insistit que el projecte mereix que es parli en termes d’inversió i no de cost, perquè “el retorn econòmic i social que comportarà la modernització de la justícia superarà, folgadament i en pocs anys, el cost de la inversió”.
 
Finalment, durant la seva intervenció, la consellera ha demanat la col·laboració, implicació i compromís de tots els representants dels operadors jurídics per acabar de definir i ajustar la implantació de la nova oficina judicial conjuntament, adoptant acords de consens i fomentant la participació i implicació per assegurar-ne l’èxit.
 
Per aquest motiu, la consellera ha qualificat “d’acció de país” aquesta transformació. “Les administracions públiques, els sectors econòmics, els empresaris, els professionals, els ciutadans com a usuaris de la justícia i, evidentment, els òrgans i autoritats judicials, podem ser protagonistes del canvi”, ha conclòs.

1  

Fitxers adjunts

Fotografia de l'acte

Fotografia de l'acte
JPG | 2647