Justícia

Fernández Bozal creu que per apropar la justícia al ciutadà cal millorar-ne la qualitat, reduir el temps d'incertesa i promoure la mediació

Fernández Bozal creu que per apropar la justícia al ciutadà cal millorar-ne la qualitat, reduir el temps d'incertesa i promoure la mediació

query_builder   28 novembre 2011 17:54

event_note Nota de premsa

Fernández Bozal creu que per apropar la justícia al ciutadà cal millorar-ne la qualitat, reduir el temps d'incertesa i promoure la mediació

La consellera de Justícia ha participat avui, al Parlament de Catalunya, en la cloenda de la jornada Justícia i Societat: A la Recerca del Diàleg Perdut, on també han intervingut el president del TSJC, Miguel Àngel Gimeno, i la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte
justicia
La consellera de Justícia creu que l’apropament i el diàleg entre la justícia i la societat s’ha d’intentar generant-hi confiança, rigor i transparència. Fernández Bozal, que ha intervingut en la cloenda de la jornada Justícia i Societat: A la Recerca del Diàleg Perdut, al Parlament de Catalunya, ha assenyalat el temps que ha necessitat la democràcia per estabilitzar-se i la mateixa essència de la justícia —que sempre requerirà distància i perspectiva per complir la seva funció— com a dos dels factors que dificulten la trobada entre la justícia i la societat.
 
Per il·lustrar-ho, la consellera s’ha referit a l’informe encarregat pel Consell General del Poder Judicial, fet públic el passat mes de setembre, sobre la imatge que la societat té de l’Administració de justícia. D’acord amb aquest estudi, la societat considera que la justícia funciona malament, és massa lenta, dóna una imatge antiquada i segueix uns procediments excessivament complicats i poc entenedors.
 
A més a més, qüestions tan íntimes com un divorci i els seus efectes, la custòdia dels fills o el desnonament de l’habitatge familiar són decidides per un tercer que el mateix sistema ha de situar a distància; una distància “absolutament necessària” perquè aquest tercer pugui exercir la seva funció correctament. Segons la consellera de Justícia, aquesta distància, “regla del joc essencial”, és el que s’anomena “independència judicial”.  
 
Així, la consellera creu que per acostar la justícia a la societat s’ha de treballar en tres aspectes. En primer lloc, cal augmentar la qualitat de l’organització de la justícia a fi i efecte que esdevingui un reflex de transparència, eficiència i modernitat. Per tant, millorar la qualitat del servei és essencial per a inspirar confiança al ciutadà. Per a aconseguir aquesta millora, els mitjans personals i materials que donen suport a la funció judicial s’han d’adaptar als temps moderns i el servei de l’Administració de justícia ha de funcionar de “manera unitària, com un rellotge”, en paraules de la consellera.
 
Un segon aspecte és el de la reducció de la durada dels procediments. En aquest sentit, Fernández Bozal ha dit que una justícia que no resol els assumptes legals amb rapidesa té un cost d’incertesa i inseguretat jurídica molt elevat i, així mateix, és “un fre a l’hora d’atreure inversions i incentivar la dinàmica empresarial i de negoci”, la qual cosa comporta, de vegades, uns “perjudicis irreparables”. En conseqüència, adoptar mesures que escurcin la durada dels processos ja és prioritari. Per a aconseguir-ho —ha dit la consellera—, la inversió en les noves tecnologies és “primordial” i el desenvolupament de l’expedient electrònic, “fonamental”.  
 
 Per demostrar la importància d’aquesta mesura i l’impacte econòmic del treball en aquest aspecte, la consellera ha avançat que el Departament de Justícia està ultimant un estudi econòmic —que es presentarà al principi del proper any— l’objectiu del qual és acreditar el profund retorn econòmic que tindrà per a la justícia i per a la resta de la societat avançar en aquests punts.
 
Per últim, Fernández Bozal s’ha referit a la reducció dels supòsits en què calgui anar als tribunals per resoldre els conflictes, mitjançant la potenciació d’eines alternatives que generin en els contrincants un grau superior de satisfacció. Aquest és el cas de la mediació, en què els interessats —amb la intervenció d’un professional que els ajuda a donar nous enfocaments a les seves diferències i a salvaguardar els canals de comunicació— arriben voluntàriament a trobar una solució per al seu conflicte en un procés en el qual han estat protagonistes indiscutibles. Perquè no hi ha dubte —ha afegit la consellera— que si hi ha participació dels mateixos agents en la solució final, el grau de satisfacció és més elevat i la percepció de les renúncies personals que hagin hagut de fer per arribar a l’acord queda molt relativitzada.

1  

Fitxers adjunts

Fotografia de l'acte de cloenda

Fotografia de l'acte de cloenda
JPG | 1521